Doncs si, finalment hi ha hagut acord entre ER i Junts, com no podia ser d'una altra manera. Ha costat però al final s'han entès. Tot i així això ha provocat sobretot tres reaccions;
La primera és la de l'oposició de PSC, PP, Ciudadanos, Vox i els COMUNS. Diuen que és un govern destinat al fracàs (que han de dir!!!). Els COMUNS estan molt enfadats ja que diuen que Junts ha guanyat als despatxos el que no han guanyat a les urnes (us sona???). Sembla que la Jèssica Albiach s'oblidi que Junts va ser la tercera força amb 32 escons i els COMUNS sisena força amb 8. Diria que amb això queda tot dit. A mes, escoltant el discurs d'Aragonès, el mes lògic seria que els COMUNS s'hi sumessin però és clar, com es deuen a PODEMOS no poden pactar res amb l'independentisme. Fan pena. Entre pena i ràbia, però ja s'ho faran.
La segona reacció és d'una part de l'independentisme que creu que aquest acord acaba amb el mandat de l'1 d'Octubre. Preferien anar a eleccions una altra vegada. Aquí es corria el risc de perdre tant la majoria en vots i en escons però estaven disposats a jugar-s'ho tot deixant la decisió ens mans de la gent que encara tingués ganes de votar de nou (amb tot el desencantament que hi ha).
La tercera reacció és la de la gent que creia que només hi havia un camí possible i aquest era l'entesa entre ER i Junts, tenin en comte que ER és la primera força "independentista" i amb el suport de la CUP.
Com sempre passa hi han opinions i gustos per a tot. Mai estarà tothom content amb les decisions que es prenguin però una cosa està clara, ho han fet tant malament com han pogut. Han passat mes de tres mesos des de les eleccions per acabar posant-se d'acord, i pel camí hi han hagut retrets, mirades de desconfiança i tota mena d'especulacions. Han donat molta xixa perquè tots als contraris a l'acord es posessin les botes. Espectacle lamentable.
El que passarà a partir d'ara no ho sabem. El discurs d'Aragonès està ple de retòrica que duta a la pràctica hem vist com acaba. Està molt bé parlar d'una Generalitat Republicana, de lleis socials, d'ecologia, de feminisme, de democràcia radical....doncs això retòrica. Segons he entès la idea és AMNISTIA I DRET A L'AUTODETERMINACIÓ. Està molt bé si no fos perquè el govern Espanyol ja ha repetit infinitats de vegades que l'amnistia és impossible igual que un referèndum. LLavors que collons estan dient? Que ha canviat del 2017 a avui per creure que l'estat acceptarà un referèndum? Soc jo l'únic que ho veu això? Espero que no. De fet se que no perquè lleigint artícles o mirant twitter veig que som molts els que veiem que això és així. Evidentment els presos (tant Sànchez com Junqueras) son ostatges. No poden estar en posició de negociar i tot i així sembla que son els que han dut el pes de la negociació. Lamentable. Igual de lamentable que Rufián insistís en que Junts era la dreta catalana (que en part pot ser-ho) i l'altre dia al congrés fes un repàs de lleis que s'han aprovat amb Junts i digués que potser Junts no és tant de dretes com es diu. Quins collons!!! Foten pena tots plegats.
La cosa és que el nou govern d'ER i Junts amb el suport de la CUP dona dos anys de marge per a negociar amb l'estat l'amnistia i l'autodeterminació i si passat aquest temps les coses no han canviat pendrà decisions. Mentrestant intentaran gestionar una autonimoa sota mínims amb tot el que la pandèmia ha deixat i deixarà. No serà fàcil i segur que la represió continuarà. Veurem com s'ho faran.
Esperant els aconteixaments, visca la República Catalana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada