Decepcionant seria la paraula.
Penso que és decepcionant com la classe política catalana ha portat el conflicte amb l'estat. Un conflicte llunyà, molt llunyà que durant l' època daurada del pujolisme semblava oblidat per molts. Un conflicte on els catalans hem estat maltractats sistematicament pels governants espanyols i que ara sembla que n'hi ha uns quants que creuen i ens volen fer creure que aquesta vegada serà diferent. Sabem com actua Espanya. Sabem com actua la política espanyola, la justícia espanyola, els tribunals espanyols i gran part de la societat espanyola. Sabem de que son capaços i em sembla molt decepcionant que polítics d'Esquerra Republicana ens venguin la moto que forçaran l'estat a negociar. Jo penso que si un dia l'estat negocia no serà precisament gràcies a ER i puc estar equivocat. ER està avalant la política represiva d'Espanya, els està donant estabilitat i no es pot abaixar mes els pantalons perquè ja se'ls van treure fa molt temps. A més, sembla que el mateix enèmic d'Espanya sigui també l'enemic d'ER. El president Puigdemont és la peça de cassa major per als espanyols i sembla que per a uns catalans també. Decepcionant.
A més tenim "el govern mes republicà" com a Espanya hi ha "el gobierno mas progresista de la historia" que tan uns com altres demostren dia si dia tambe que han triat uns eslògans molt bonics però els seus actes reflexen el contrari del que haurien de ser i aquí, ER un cop trencada la coalició amb Junts ha incorporat a l'executiu gent gens partidaria de la INDEPENDÈNCIA. Han fitxat a gent que s'ha declarat obertament en contra de la INDEPENDÈNCIA i que de republicans deuen tenir el mateix que jo tinc de basc, és a dir, absolutament res. Tots els mitjans tan públics com privats repeteixen els mateixos mantres i l'objectiu està clar; Fer veure que ER és el pragmàtic, el realista i que Junts és un descontrol (que en part ho és) on hi ha masses lluites pel poder (que les hi ha) i que desetabilitzen el dia a dia de la política. Però ni una paraula lletja cap en Junqueras, ni un video dels que corren per twitter per deixar-lo en evidència, res de res. Decepcionant.
I per a mes voltes que li donem no sabem que passarà però el camí no hauria de tenir marxa enrera. De fet l'altre dia va ser ja el cinquè aniversari de la declaració d'INDEPENDÈNCIA signada al parlament. Se'n han dit moltes coses. Uns diuen que no serveix de res, altres diuen que allò es el principi de la fundació de la Republica Catalana. Se'n diuen moltes coses però el cert és que al parlament no hi ha hagut una majoria diferent a aquella per a retirar la resolucio. 5 anys han passat i el govern de Pere Aragonès no en va fer ni una menció, ni una. Decepcionant? No gens. A mi em va servir la que va fer el President legítim de Catalunya, Carles Puigdemont des de l'exili. Una declaració d'intencions. Sabem que uns s'han rendit però n'hi ha d'altres que mantenen la flama i per a mi aquest és el camí. Tot el demés, DECEPCIONANT.
Salut i visca la República Catalana!!!
(imatge extrta de twitter)