dilluns, 31 d’octubre del 2022

Decepcionant.

 

     Decepcionant seria la paraula. 

    Penso que és decepcionant com la classe política catalana ha portat el conflicte amb l'estat. Un conflicte llunyà, molt llunyà que durant l' època daurada del pujolisme semblava oblidat per molts. Un conflicte on els catalans hem estat maltractats sistematicament pels governants espanyols i que ara sembla que n'hi ha uns quants que creuen i ens volen fer creure que aquesta vegada serà diferent. Sabem com actua Espanya. Sabem com actua la política espanyola, la justícia espanyola, els tribunals espanyols i gran part de la societat espanyola. Sabem de que son capaços i em sembla molt decepcionant que polítics d'Esquerra Republicana ens venguin la moto que forçaran l'estat a negociar. Jo penso que si un dia l'estat negocia no serà precisament gràcies a ER i puc estar equivocat. ER està avalant la política represiva d'Espanya, els està donant estabilitat i no es pot abaixar mes els pantalons perquè ja se'ls van treure fa molt temps. A més, sembla que el mateix enèmic d'Espanya sigui també l'enemic d'ER. El president Puigdemont és la peça de cassa major per als espanyols i sembla que per a uns catalans també. Decepcionant.

     A més tenim "el govern mes republicà" com a Espanya hi ha "el gobierno mas progresista de la historia" que tan uns com altres demostren dia si dia tambe que han triat uns eslògans molt bonics però els seus actes reflexen el contrari del que haurien de ser i aquí, ER un cop trencada la coalició amb Junts ha incorporat a l'executiu gent gens partidaria de la INDEPENDÈNCIA. Han fitxat a gent que s'ha declarat obertament en contra de la INDEPENDÈNCIA i que de republicans deuen tenir el mateix que jo tinc de basc, és a dir, absolutament res. Tots els mitjans tan públics com privats repeteixen els mateixos mantres i l'objectiu està clar; Fer veure que ER és el pragmàtic, el realista i que Junts és un descontrol (que en part ho és) on hi ha masses lluites pel poder (que les hi ha) i que desetabilitzen el dia a dia de la política. Però ni una paraula lletja cap en Junqueras, ni un video dels que corren per twitter per deixar-lo en evidència, res de res. Decepcionant.

      I per a mes voltes que li donem no sabem que passarà però el camí no hauria de tenir marxa enrera. De fet l'altre dia va ser ja el cinquè aniversari de la declaració d'INDEPENDÈNCIA signada al parlament. Se'n han dit moltes coses. Uns diuen que no serveix de res, altres diuen que allò es el principi de la fundació de la Republica Catalana. Se'n diuen moltes coses però el cert és que al parlament no hi ha hagut una majoria diferent a aquella per a retirar la resolucio. 5 anys han passat i el govern de Pere Aragonès no en va fer ni una menció, ni una. Decepcionant? No gens. A mi em va servir la que va fer el President legítim de Catalunya, Carles Puigdemont des de l'exili. Una declaració d'intencions. Sabem que uns s'han rendit però n'hi ha d'altres que mantenen la flama i per a mi aquest és el camí. Tot el demés, DECEPCIONANT.

     Salut i visca la República Catalana!!!

                                            (imatge extrta de twitter)
 

     

diumenge, 9 d’octubre del 2022

Trencament.

     Doncs si, s'ha trencat el govern. Ja tocava. Ha estat una setmana marcada per la consulta de Junts als seus militants sobre si tenien que seguir al govern o trencar amb ell i després d'una participació de casi el 80% s'ha decidit sortir del govern. La cara i les paraules d'analistes i tertulians ha estat el millor dels resultats. Molts d'ells deien aquell argument típic de els convergents volen el poder, els convergents son gent de seny, els convergents son gent d'ordre i no se quantes tonteries mes que s'han acabat menjant amb patates al veure el resultat. Un plaer visual i auditiu.

   Una cosa està clara; ER va començar la legislatura amb 74 diputats donant-los suport i ara mateix en son només 33. I diuen que seguiran treballant per a ser al costat de la gent. Ja, com van ser al costat de la gent a la diada o a la concentració de l'1 d'Octubre. Diuen que governaran en solitari amb suports externs. Molt bé, amb suport externs dels COMUNS i del PSC, el partit repressor del 155. I de tot això que en diuen els militants i votants d'ER? Doncs sembla que fins que no els diuen el que han de fer o dir ningú diu res.

   Aquests dies s'ha tornat a veure clar que tot l'establishment mediàtic te com a únic enemic a Junts. Doncs molt bé. Que vagin fent mentre molta de la gent independentista veu cada vegada mes clar que l'únic camí per a assolir la INDEPENDÈNCIA, paraula que no ha sortit ni una vegada de la boca del president de la Generalitat, és la DUI, la via unilateral portada a l'extrem. No hi ha terme mig. S'ha provat durant masses anys buscar un referèndum pactat i es veu clar que això és impossible i a part, jo ja començo a pensar, i no dec ser l'últim, que si algun dia s'acaba fent aquest referèndum pactat serà perquè el perdem els independentistes. Ho tinc molt clar.

   També ha passat mig inadvertit als mitjans de comunicació (o de desinformació) l'actuació de Josep Costa al tribunal que jutja l'antiga mesa del parlament. Josep Costa que és acusat i advocat a la vegada, va fer un al·legat espectacular dient veritats com un temple a la cara dels jutges, es va alçar i va marxar. Va dir que no reconeixia una justícia que te al cap de l'estat penjat en un retrat que presideix la sala. Amb dos collons. Allò que ningú va fer ni al judici del procés ni ningú de la CUP, els grans "antisistema" han fet. Un gran aplaudiment per al senyor Costa!!! 

   I així estan les coses, tots contra tots i Pedro Sánchez i Espanya en general veient-ho des de la distància. El trencament ara mateix no sabem si afavorirà a ER o a Junts, només el temps ho dirà però com a observador dels moments que vivim diria que el fet de renunciar al poder pot ser beneficiós per a Junts ja que molts votants, no militants de Junts feia temps que ho demanaven. ER no ha complert allò per qual va ser investit el president Aragonés i primer la CUP i ara Junts li han retirat el suport. I si algú no li agrada parlar de botiflers i traïdors doncs que es tapi les orelles però el temps ens demostra que a part de botiflers i traïdors també hi han col·laboracionistes i per mi son tots aquells que, en moments com els actuals, donen suport a un govern espanyol que del que promet no compleix res, absolutament res. I tots som lliures de pensar el que vulguem.

   Així doncs, Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                                               (imatge extreta de twitter)

divendres, 30 de setembre del 2022

Cinc anys menys un dia.

 

    Demà farà cinc anys de l'1 d'Octubre i espero que s'ompli el passeig Lluís Companys de Barcelona igual que espero que a qualsevol poble o ciutat de Catalunya hi hagi un crit unànime; INDEPENDÈNCIA.

   Veien el paper lamentable dels polítics ja des del 3 d'Octubre del 2017 crec que l'esperança rau en la gent, en la ciutadania, en la organització popular. La política (dissortadament) no ens durà a la INDEPENDÈNCIA. Ni els d'aquí ni els d'allà estan per fer-ho. Els d'aquí ens venen una taula de diàleg on a l'altra banda no hi ha ningú. Els d'allà mai, mai, mai acceptaran la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. I ja ens han enganyat masses vegades tant uns com altres com per pensar que trobarem una solució conjunta. Ho sento, jo ja no em crec res. El que si penso és que l'1-O va ser una victòria claríssima del poble de Catalunya. Ni els d'aquí s'ho esperaven i ara tots a posar-se medalletes. Si, Espanya ens va apallissar i penso que mai ho oblidarem. I per més que alguns s'hagin rendit, sobretot dirigents polítics, la gent hi som. I estem fins als cullons del ridícul que estan fent dia si dia també. Espero que demà notin la pressió d'un poble fart d'enganys. 

Visca la República Catalana Lliure!!!

(imatge extreta de twitter) 

dimarts, 20 de setembre del 2022

20-S 5 anys després.

 

     Si, avui és 20 de Setembre i fa cinc anys el carrer bullia amb les intervencions de la Guardia Civil a la conselleria d'economia i a la seu de la CUP. Va ser un dia llarg, molt llarg. Van haver-hi escorcolls i detencions. Cada minut que passava s'aplegava mes gent davant de la seu d'economia. La GC pretenia entrar a la seu de la CUP sense cap ordre judicial. Va haver-hi mobilització popular per evitar-ho. Allà tots anàvem a una. Pensàvem que els polítics també. Aquest, en part, va ser l'error.

   Avui, cinc anys mes tard, corren per twitter missatges de membres d'ER dient que la repressió no els aturarà i no se quines històries mes. Creuen que encara queda algú que els cregui? Doncs penso que si, tristament si. Cinc anys enrere semblava que tot era possible. És mes, vam acabar fent el referèndum i el vam guanyar. Allà va ser quan, vist amb perspectiva, la classe política es va cagar i van aturar allò que semblava una estocada, potser definitiva, a l'estat espanyol. I a partir de llavors només hem anat de malament en pitjor. Hem culpat a Espanya de tots els mals, i en part és així, però hem exculpat als d'aquí que no van fer el que tocava. El 20 de setembre del 2017 tan Jordi Cuixart com Jordi Sànchez, van fer que la gent marxés, que la gent reprimís la ràbia continguuda, que deixessim que ens violessin les institucions sense oposar resistència. Van fer crear un passadís per deixar sortir a la comitiva. I de que va servir? De res. I els polítics que s'havien compromès a declarar la INDEPENDÈNCIA si el resultat del referèndum era favorable tampoc van fer el que tocava. I de que va servir? De res. I amb l'excusa de la presó preventiva i els presos polítics es va desviar l'atenció cap a Espanya sense rendir comtes amb els d'aquí. I l'exili, amb molts intents d'acabar amb ells, silenciant-los i deixant-los en ridícul masses vegades per part també d'alguns d'aquí, manté encara una mica la flama d'allò que va ser i no es va acabar. També està be recordar en aquest punt que Anna Gabriel, de la CUP, ha passat quatre anys a Suïssa, que per a ser ella d'esquerres i anticapitalista podria haver buscat un altre destí, doncs ha passat de dir que no reconeixia els tribunals espanyols a presentar-se davant del jutge Llarena. Tot això hauria de tenir conseqüències i no te pinta. Cert és que en les últimes eleccions l'independentisme va perdre 700.000 (que es diu ràpid) vots. Vots de gent desenganyada i cabrejada i tot i aquesta pèrdua de vots l'independentisme va assolir el 52% dels vots i te majoria absoluta al parlament. El que farien si fossin independentistes de debó seria declarar la DUI amb tota la legitimitat i afrontar les conseqüències. Si no ho fan deu ser que no son independentistes.

   Arribats a aquest punt i a falta de pocs dies per a l'1 d'Octubre, cada dia que passa la classe política catalana està mes per les seves baralletes internes que no pas pel bé comú de gran part de la societat catalana. I això no pot acabar bé. Ahir, en un acte a Girona que va aplegar a tot el govern del 2017, amb l'absència de Junqueras (misteri...) va sortir una noia represaliada que els va cantar la canya com hauríem de fer tots cada vegada que ens els trobem pel carrer. Diuen que no hi ha represaliats de segona? I uns collons, n'hi ha mes de 4 mil. Que la Generalitat fa d'acusació en molts d'aquests casos és aberrant i indignant. Gent que ens vam mobilitzar pel moviment i que ara afronten penes de presó. ER defensant la taula del diàleg que tots sabem que no serveix per a res i donant estabilitat al govern d'Espanya a canvi dels seus indults és simplement fastigós, repugnant, execrable. La classe política ens ha deixat tirats per mantenir els seus privilegis i això acostuma a no acabar bé.

   Si realment un dia hi ha una majoria absoluta INDEPENDENTISTA al parlament , no calen mes referèndums ni històries, la legalitat internacional avala les DUI. Això és per a tots aquests que es pregunten com es fa la INDEPENDÈNCIA. Doncs així, amb la legitimitat de les urnes i defensant el territori, que veien l'1 d'Octubre del 2017 o el 3 d'Octubre o en mobilitzacions posteriors no tinc cap dubte que en som capaços. 

   Salut i visca la República Catalana!!!

                           (imatge extreta de twitter)
 

  

dilluns, 12 de setembre del 2022

12 de Setembre

 

    Qui vulgui dir que l'independentisme està en hores baixes, és lliure per dir el que vulgui, però no cal manipular la realitat. Ahir la Guàrdia Urbana deia 150.000 persones i la ANC deia 700.000. Jo hi era i no se quanta gent hi havia però érem molts. Centenars de milers com a mínim. I si, criticàvem al govern, al nostre govern, el que deia que treballaria per a culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA i està fent tot el contrari. Criticàvem a ER i a Junts, socis de govern. Nosaltres hi érem. hi som i hi serem. Els que no hi eren eren els representants d'ER. Ells sabran perquè però amb declaracions fetes els dies previs s'han exclòs del carrer i espero que això els passi factura. Junts hi eren però si no fan moviments els passarà factura també. Els tertulians dels principals programes (des)informatius desitjaven mes que mai que la manifestació punxés i em sembla que encara ho estan digerint. No només no va punxar sinó que segons les xifres de la G.U. hi havia un 50% de participació, comptant que l'any passat van calcular que hi havia 100.000 persones. Avui diuen algunes informacions que és la manifestació mes gran d'Europa després de la pandèmia empatada amb una protesta anticovid a París. No se si serà cert, ja que de les informacions te'n pots fiar ben poc, però havent estat en primera persona ahir puc dir que hi havia molta gent. I servirà d'alguna cosa?

   Suposo que aquesta és la pregunta. Segurament ha servit per veure que la estratègia d'ER no tothom la considera la millor, segurament ni alguns votants d'ER que ahir eren a la manifestació. Ha servit per veure que el moviment independentista és ara mateix un dels moviments socials mes grans d'Europa i si, segueix sense llançar un paper a terra. Segueix essent un moviment transversal, amb gent de diferents edats i segurament ideologies però amb un objectiu comú; la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA. Ha servit per veure que tot i la repressió de l'estat espanyol volem ser lliures, vam fer un referèndum i el vam guanyar. Cal implementar el resultat. 

   Per mi que diguin el que vulguin però quan veus tanta gent tan diversa amb un objectiu tan clar em fa pensar que tot està per fer i tot és possible!!!

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                (imatge extreta de twitter)
 

dimecres, 7 de setembre del 2022

Tornem-hi.

 

   Després d'un estiu lamentable políticament parlant ja som a Setembre i aquest diumenge se celebra la Diada. Anem de malament en pitjor. S'han carregat la unió que va haver-hi al 2017 i ara tot son retrets i acusacions entre uns i altres. ER es queixa que la convocatòria de la ANC va contra ells. En part és normal, s'han abaixat tant els pantalons davant del govern espanyol que molta gent n'estem tips, mes que tips. S'han carregat la immersió lingüística, han retornat competències a Madrid, segueixen venent la taula del diàleg com a camí per assolir la independència, quant tots sabem que a l'altra costat de la taula no hi ha ningú i si hi ha algú es vol que es respecti la Constitució espanyola... i com aquestes mil coses mes, la mes bèstia, per mi, és que segueixen donat estabilitat al govern espanyol de Sánchez que no ha complert ni una sola de les promeses que havia dit. Ni desjudicialització ni diàleg.

   Una altra consigna clara és anar tots contra Junts, contra Laura Borràs, contra Albano Dante Fachín, contra Lluís Llach. Ramón Cotarelo, el president Puigdemont...En qualsevol tertúlia ja sigui de TV3, Catalunya Radio, Rac1 la consigna és clara. I és clar, canta una mica. Hi ha molts independentistes que no som de cap partit polític, tenim esperit crític i opinió pròpia i això últimament sembla que està mal vist. Si critiques a ER diuen que ets un convergent o un hiperventilat. Fins i tot et poden dir racista o supremacista. I ara segons ER, segons Junqueras, la manifestació convocada per la ANC, que recordem que va néixer per intentar unir a tot l'independentisme d'una manera transversal i des del meu punt de vista ho va aconseguir durant uns anys, doncs segons Junqueras la manifestació de l'11 de Setembre va contra els independentistes, va contra el partit majoritari de l'independentisme. Està venent que tothom qui vagi a la mani voldrà dir que està contra ER. De bojos. Ja s'està preparant el terreny per si hi ha aldarulls vendre-ho com un triomf de ER. Jo no entenc res.

   El poble mana i el govern obeeix, no? Si no és així el poble tenim tot el dret a protestar, a criticar i si cal forçar a que hi hagi noves eleccions. Vam votar INDEPENDÈNCIA i ens estan oferint AUTONOMISME i RENDICIÓ. Tenim dret a escridassar-los i que notin el malestar. És mes, hem de pressionar i els hem de fer notar el cabreig que portem. I als qui diuen que a la INDEPENDÈNCIA no hi arribarem sense els polítics els hi haurem de fer veure que tampoc hi arribarem sense el carrer, sense la gent. La consigna és clara, desmobilitzar-nos i deixar que passi el temps. Doncs crec que la gent hi som, hi érem a l'Octubre del 2017 i els polítics la van cagar. El mateix president Puigdemont ho sap, sap que es va equivocar però en Junqueras segueix dient que no som prous. 

   Passi el que passi aquesta diada se'n faran diferents lectures. Uns diran que l'independentisme està ferit, uns altres diran que ha estat un èxit,  uns altres diran que som uns violents... Que diguin el que vulguin que només el pas del temps ens dirà que ha passat. De moment mirant enrere podem veure clar un canvi de discurs d'ER, Junts menjant-se tots els gripaus i no sortint del govern, podem veure que els COMUNS molta boqueta i poca acció, podem veure que Ciudadanos casi ha desaparegut, que el PSC és una sucursal del PSOE i que la CUP, on és la CUP? La CUP és votant amb ER i PSC per suspendre a la presidenta del parlament Laura Borràs un dia després que la ONU treies un informe on diu que Espanya va violar els drets de Junqueras, Rull, Turull i Sànchez suspenent-los els drets polítics abans no hi hagués una sentència ferma. Han fet el mateix amb Laura Borràs. Doncs així està el panorama.

   Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                                                  (imatge extreta de twitter)
 

dimecres, 17 d’agost del 2022

17-A 5 anys després.

 

    Ja han passat 5 anys dels atemptats de les Rambles i Cambrils i l'estat espanyol segueix sense voler fer una investigació a fons del que va passar. Per a mi amb això ja n'hi ha prou per a deduir que amaguen informacions. Sabem que Margallo va dir que "a mediados de agosto pasarían cosas en Catalunya". També saben que l'Imam de Ripoll era confident del CNI fins al mateix dia de l'atemptat. També s'ha sabut recentment gràcies als audios de Villarejo que "querían asustar a los Catalanes pero se les fue de las manos." Sabem masses coses com per no sospitar res. És terriblement trist. I també és trist que en l'acte que s'ha celebrat avui en honor als familiars dels morts en l'atemptat dues persones, perquè han estat dues, no hagin respectat el minut de silenci. Ara, d'aquí a dir que l'independentisme ha rebentat l'acte hi ha un mon. D'aquí a dir que en l'acte si ha anat a fer partidisme per part d'uns també hi ha un mon. Partidisme en fan tots i mes trist és, per mi, que siguin els propis que no volen investigar els fets els que vagin a donar el condol a les famílies. Mes que trist ho trobo cínic. 

   Però és clar, estem en un conflicte. Vam fer un referèndum per la Independència, el vam guanyar però ningú n'està aplicant els resultats. I ja han passat 5 anys. No només no apliquen els resultats sinó que a mes alguns podem dir que treballen contra tot allò que es va construir durant uns quants anys. Hi ha dia si dia també baralles partidistes entre ER, Junts i CUP. Junqueras, que tan deia al 2012, 13, 14 que Espanya mai seuria a negociar i que Espanya mai complia la seva paraula ara és el ferm defensor del diàleg. És un pres indultat. Potser el millor seria que deixés la política, no? Igual Jordi Sánchez. Perquè enlloc de marxar es queden treballant contra el moviment independentista? Ens ho haurien d'explicar molt a poc a poc per poder entendre alguna cosa. Fotem pena. Bé. foten pena i com a representants electes als qui hem votat per a culminar el procés nosaltres també fotem pena. Potser hem cregut massa que a través de la política es poden canviar coses però el cert és que si volem canviar-ho tot aquí cal una revolta popular, una revolució. Cremar-ho tot per a tornar a començar. Així de simple i complicat a la vegada. I mentre tinguem una vida mes o menys digna, una feina encara que sigui de merda amb un sou de merda, aigua calenta, un sostre i uns mitjans de comunicació manipulant exageradament la veritat, aquí no hi haurà revolta ni res, només submissió, com ara.

   I mentre continuen les baralletes de partits. ER, CUP i PSC s'alien per a fer fora a Laura Borràs de la Presidència del Parlament. Sembla que els incomode. Paral·lelament apareixen informacions que diuen que en unes naus de la família del President Pere Aragonès s'hi cultivava marihuana i, sorpresa, silenci absolut. També es diu que les mateixes naus és on el piolins aparcaven les furgonetes durant l'octubre del 17 i oh sorpresa, silenci absolut. A mi que em diguin el que vulguin però tot això em fa molt mala pinta. De col·laboracionistes i traïdors la història en va plena i  l'actualitat no podia ser una excepció. El temps posarà a cadascú al seu lloc i espero veure-ho per saber si anava equivocat o no.

   Sigui com sigui només hi ha un camí, la INDEPENDÈNCIA.

   Visca la República Catalana Lliure!!!

                                         (imatge captada a Girona)
  

diumenge, 17 de juliol del 2022

Què dir.

    Doncs això, què dir. Que es pot dir si dia si dia també apareix un escàndol nou i no passa absolutament res? Que es pot dir si t'assabentes d'un espionatge massiu a independentistes i no passa absolutament res? Que pots dir quan el President de la Generalitat es presenta davant del president espanyol i li somriu com si no passes res? Que es pot dir quan els teus representants diuen que blindarem el català i passa just al contrari? Que es pot dir quan sembla que ara alguns se'n adonen de la manipulació informativa de La Sexta amb Ferreras al capdavant? Que es pot dir quan en els àudios de Villarejo apareixen polítics, jutges, fiscals, pseudoperiodistes, directors de mitjans de comunicació, agents de cossos i forces de seguretat de l'estat, entre de molts altres, parlant sabent que son totalment impunes? Que es pot dir quan el rei emèrit fugat torna a veure regates i la gent va a aplaudir-lo? Que pots dir quan veus que encara ens volen vendre alguns la taula de diàleg com una solució, quan s'han reunit dues vegades en dos anys i no ha servit d'absolutament res? Que pots dir quan es demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a Laura Borràs? Que pots dir quan alguns diuen que això no te res a veure amb l'1 d'Octubre (ja ho sabem que no te res a veure, però és innegable que és persecució política i mes quan tothom sap que la fragmentació de contractes era, desafortunadament, una pràctica habitual)? Que pots dir quan veus que els dos partits "independentistes" no tenen estratègia conjunta i a sobre s'odien? Que pots dir quan amb tot l'escàndol del Ferreras ningú d'ER ha piulat? Que pots dir quan el President Puigdemont pot trepitjar 26 països de la UE i no pot tornar a Catalunya? Que pots dir quan després de tantes victòries judicials europees va ara l'Advocat General i dona part de raó a Llarena quan diu que Bèlgica no pot entrar a valorar si el Suprem és autoritat competent per jutjar-lo, si no demostra “deficiències sistèmiques i generalitzades” en el funcionament de la justícia espanyola? I així podria passar-me dies posant exemples escandalosos del dia a dia que estem vivint.

    Però, que no n'hi ha prou amb tot el que està passant des del 2017, per no dir 1975 o 1936 per veure que Espanya està vulnerant sistemàticament els drets d'unes minories nacionals per defensar la indivisible unidad de la nación Española? Jo es que flipo. Flipo molt. Potser soc ingenu i peco d'optimisme però l'únic final que li veig a tot això és

LA INDEPENDÈNCIA.

   Salut i Visca la República Catalana Lliure!!




dimarts, 28 de juny del 2022

La crua realitat.

 

     Doncs si, la crua realitat. Miris on miris sembla que el mon hagi embogit. De fet cadascú ho veurà des del seu prisma i des del seu enfoc però està clar que no anem bé. Els llibres d'història van plens de moments on s'ha capgirat el curs de la pròpia història i m'agradaria pensar que no falta gaire perquè torni a succeir. Hem sortit d'una pandèmia global, ens han estat matxacant amb mesures pròpies d'estats totalitaris, ens han omplert el cap amb imatges i discursos de la por i per si això era poc fa ja uns mesos que ha esclatat una guerra, una mes, aquesta vegada a Europa i ràpidament els discurs oficial és el de sempre. Tinc clar que els interessos estan per sobre dels drets de les persones i així ens ho estan demostrant. 

   Les velles ferides de la segona guerra mundial no es van curar bé i segurament ara estan tornant a supurar. La lluita entre grans potències les paguem sempre els mateixos. I mai tant ben dit ja que la UE està proveint d'armes a una part d'Europa i ja sabem amb quins diners ho fan. És horrible però sembla que no hi podem fer res. I mentre tant es disparen els preus dels combustibles, de les energies i del menjar. I ho tornem a pagar nosaltres. Als gestors de tot aquest entremat polític econòmic els hi és igual el que ens passi. Nosaltres a callar i a pagar i ja ells es reparteixen els beneficis. I de tot això també en deriva el fet de la immigració. S'ha vist clarament el doble raser dels polítics amb els refugiats d'Ucraïna i amb els refugiats del nord d'Àfrica. Una vergonya mes al sac. I el discurs del president Pedro Sánchez del PSOE, del gobierno mas progresista de la historia de España és calcat al discurs del feixista Abascal de VOX. Serà que ens manen feixistes? (pregunta retòrica). Hem vist cadàvers apilats uns sobre els altres mentre les policies varies actuaven d'una manera infame. Recordem que fa un parell d'anys va haver-hi un vaixell d'Open Arms, amb un gran nombre de persones rescatades a alta mar, que se li va negar atracar a cap port europeu. Si, si, ni al de Barcelona de la Colau. Son persones que fugen de guerres i necessiten ajuda i asil i Europa mirant cap a una altra banda. Diuen que hi ha màfies, doncs clar que n'hi ha, però als polítics ja els interessa que n'hi hagin. Així és fàcil espolsar-se les culpes i dir que tot és culpa dels altres. Com a societat fotem pena i ràbia. És tot tant escandalós que ja no se ni que dir. 

   I aquí, del tema de la INDEPENDÈNCIA, que dir. Ja ho he repetit mil vegades. La classe política que tenim s'ha rendit, s'ha agenollat i ens estan fotent per totes bandes. ER encara creu en la taula de diàleg, que s'ha reunit dues vegades en dos anys i no ha servit per absolutament res. Junts critica molt però segueix al govern amb ER fent el mateix que aquest fa amb el govern d'Espanya. És a dir, molt criticar el que fan els altres quan tots, absolutament tots fan el mateix. A nivell espanyol està clar que ho passa alguna cosa molt grossa o el pròxim govern serà del PP. El PSOE segueix al poder gràcies a Unidas Podemos, ER i tots els partits que s'estan tragant els seus ideals (si és que en tenen) a canvi d'un sou. Si el cas de Melilla hagués passat amb Podemos a la oposició segurament el discurs no tindria res a veure amb el que han fet. El mateix es pot dir d'ER. Molt criticar al PSOE dient que vindrà l'extrema dreta quan, en el fons, el PSOE és un partit d'estat, com el PP. El PP no dissimula, és la única diferència. La cosa no pinta bé però a voltes, quan sembla que no hi hagi una sortida, tot canvia. No se si és el que passarà però està clar que és el que m'agradaria. 

   I mentre veiem aquest espectacle llastimós seguiré creient que tot està per fer i tot és possible. Visca la República Catalana Lliure!!!

                                                                    (imatge extreta de twitter)

    

divendres, 27 de maig del 2022

Enganyats.

     Sento que hem estat enganyats. Amb el pas del temps hem constatat que els nostres representants polítics s'han rendit i nosaltres, la gent mobilitzada al 2017, no fem res. En part és normal perquè quan ens hem mobilitzat hem acabat pegats, detinguts i jutjats. La repressió que ha exercit l'estat espanyol ha estat tan bèstia que ens hem desmobilitzat. Hem rebut cada vegada que hem sortit a protestar per una injustícia i al final la gent es crema. Crec que també ens hem cremat després de veure com els qui aposten pel diàleg amb l'estat (cosa impossible ja que l'estat no dialoga) ens venen la idea de que blinden el català a les escoles, mentida, blinden el català a les plataformes, mentida, creuen en la taula del diàleg, mentida ja que en dos anys s'han reunit dues vegades i no ha servit per absolutament res i així amb moltes coses que passen dia rere dia. És llastimós.

     Aquesta setmana hem vist com per enèsima vegada el PSOE incumpleix les seves promeses amb ER i en Rufián ha fet molt bé desviant l'atenció i dient-li a Jaume Asens dels Comuns que no viatges tan a Waterloo. A veure, anem per parts; Rufián és el portaveu d'ER al congrés de diputats de Madrid. Ha estat l'encarregat de negociar amb el PSOE la investidura i els pressupostos i si, finalment hem vist que ha estat a canvi de res. Ell deia que gràcies a ER es blindava la llengua catalana com a llengua vehicular a l'escola i que ha passat?, Oh, sorpresa, un tribunal obliga a impartir el 25% de les classes en castellà i aquí, el nostre govern traga. S'inventen no se quin pacte entre ER, Junts, Comuns i PSC on diuen que el català és llengua vehicular i el castellà llengua curricular. Es pensen que som imbècils? Segurament si. El que han fet és acatar una (una mes) sentència injusta i fer veure que no, que amb aquesta llei es protegeix el català. Collons, foten molta ràbia!!! Rufián també va ser l'encarregat de negociar la llei de l'audiovisual on es marcava un % de produccions en llengua catalana. I que ha passat? Oh, sorpresa, finalment el PSOE s'ha fet enrere i ha pactat la llei amb PP, passant d'ER i incumplint una vegada mes els pactes. I que fa ER? Doncs desvia l'atenció i critica que Jaume Asens visités al president Puigdemont a Waterloo. Com és que els hi fa tanta nosa el president Puigdemont? Com és que li tenen tanta ràbia? No se'n adona ER o els seus votants que s'estan alineant amb els repressors? I si se'n adonen perquè ho fan? Realment son independentistes? Jo arriba un moment que ja no se que pensar. Crec que hi ha un sentiment bastant generalitzat que nota que tant Junts com ER com part de la CUP no estan per complir amb el mandat del 52% per culminar la independència. I que hem de fer aleshores? Desobediència civil està molt bé però si les institucions no ho secunden no serveix gaire. És mes la pròpia Generalitat està personada com a acusació en alguns casos d'activistes detinguts. El mon al revés o potser no tan...I això sense parlar del tema dels Jocs Olímpics d'Hivern amb l'Aragó i tot el merder que hi ha. Realment no entenc com ER i Junts segueixen amb un govern que és un engany. I realment tampoc entenc perquè ER continua donant suport al PSOE. Espero que ho paguin molt car en les properes eleccions.

   Penso que la política és l'art de posar-se d'acord en allò en que no estàs d'acord i el temps m'ha demostrat que en el país on vivim la política és l'art d'enganyar dient que faràs una cosa i fent la contrària. Només cal veure el llenguatge corporal del propi president Aragonès, o Marta Vilalta per veure que ni ells creuen allò que diuen. La política ha de servir per a canviar les societats i en la nostra societat, la política, només és una representació dels interessos d'uns poderosos sense escrúpols. No hi ha cultura democràtica o si n'hi ha és molt poca. Cert és que a Espanya encara n'hi ha menys i que el poder el tenen jutges, militars i gent amb molt poder. A Catalunya, tristament, passa el mateix. No tenim militars propis però els espanyols ja se'n carreguen d'això, igual que els jutges. Vivim pensant que això és una democràcia quan en realitat és una autocràcia i sabem qui és el que te el poder. Ningú l'ha escollit i és fill d'un Borbó posat a dit d'un dictador. Ras i curt. Qui no ho vulgui veure allà cadascú però el temps ens ho està demostrant. És com ara que surt l'advocat Xavier Melero, advocat durant el judici del procés, i diu que potser si que tenia raó la gent quan deia que el tribunal era injust i que s'estaven fent les coses molt malament. Collons senyor Melero, jo que no en tinc ni idea de dret ho veig des del primer dia!!! I ara que volen revisar els indults dels presos veig molts independentistes que se'n alegren. No m'estranya. Sobretot pel que estan fent i dient Junqueras i Jordi Sànchez. Ja es van vendre massa entregant-se a l'enemic i ara, a mes, els hi fan la feina bruta. La gent no som burrus. Catalunya és terra d'acollida si, però també és terra de lluites, i no compartides precisament. Tard o aviat cauran mes caretes i quan sembli que tot està perdut ressorgirem per acabar el que al 2017 vam deixar a mitges. Ho pagarem car, com ja ho estem fent, però no dubto que l'únic camí és la INDEPENDÈNCIA.

   Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 


                                                                 (imatge extreta de twitter)

dilluns, 23 de maig del 2022

Cada vegada pitjor.

 Doncs si, penso que cada vegada anem pitjor. Però no ho penso d'ara sinó de fa ja massa temps. La setmana passada vam veure com Valtonyc finalment no serà lliurat a la (in)justícia espanyola i a la vegada vam veure com el rei emèrit fugat, perquè aquest si que es va fugar quan va haver-hi un intent de perseguir-lo per corrupció, ha tornat sense que gairebé ningú aixequi la veu. Això és un reflex del que és el país veí, Espanya. Uns exiliats per temes polítics o artístics que no poden tornar i un rei emèrit fugat, corrupte i caçador d'animals salvatges que torna entre aplaudiments dels seus súbdits que ben cofois i alegres el van a rebre entre  i crits de "Viva España, viva el rey viva el orden y la ley". Molt del segle XXI.

    I nosaltres, com a bons catalanets, discutin-nos tot el dia. Si no és per la llengua és per TV3, si no pels Jocs d'Hivern, si no per l'ampliació de l'aeroport...Total, que sembla que Espanya ha aconseguit allò que diuen de "divide y vencerás" perquè pel meu gust fa massa temps que ens han dividit. N'hi ha que pensem que contra Espanya només ens funcionarà la unilateralitat mentre que n'hi ha d'altres que segueixen defensant el diàleg amb el "gobierno mas progresista de la historia" que el formen uns socialistes molt monàrquics i uns d'esquerres que venien a acabar amb la casta i s'hi estan convertint en ella ràpidament. Total que penso que Espanya no te solució i que a Catalunya hi ha massa col·laboracionistes amb el règim espanyol i fins que aquí no ens plantem i diguem prou (l'octubre del 2017 semblava que era això) no ens en sortirem. Veure com s'arrosseguen pels terres dirigents d'ER és patètic, com igual de patètic és tot el rotllo de les eleccions a la ANC i el doble discurs de Junts. Fotem peneta i dit així encara és pitjor.

    De ben cert que no sabem que passarà. Seguim escoltant declaracions d'en Villarejo que en qualsevol estat seriós causarien dimissions i presó per a uns quants però ja sabem que Spain is diferent. Seguim sabent les barbaritats que Espanya està fent i disposada a fer perquè els Catalans no puguem ser allò que volem ser, un estat. Ja no ens sorprèn gaire res del que passa o del que es diu. Hem assumit que tenim les de perdre sempre fins que finalment algú foti un cop de puny sobre la taula (no la del diàleg precisament), es planti i digui que ja n'hi ha prou. Llàstima que el president Aragonès no tingui la mes mínima intenció de fer-ho. De fet, l'anterior president,  el president Torra ho va intentar, el van deixar sol, el van inhabilitar per unes pancartes i va marxar a casa seva. Tenia enemics dins del seu propi govern. Amb aquests precedents que podem esperar? Amb una mica de sort alguna sentència de la justícia europea que ens doni la raó i poca cosa mes. M'agradaria equivocar-me però no se...Alguns han reculat massa i ja fa quasi cinc anys que ho estem pagant. 

I mentre ho paguem, Salut i visca la República Catalana lliure!!!

                                                                   (imatge extreta de twitter)

dilluns, 2 de maig del 2022

PEGASUS

 

     Pegasus, a part de ser el nom d'una mítica banda de jazz-rock fusió formada a Barcelona l'any 1981, també és el nom d'un programa d'espionatge utilitzat pels governs per a espiar a la dissidència política. Ja sabíem que una seixantena d'independentistes havien estat espiats amb Pegasus. I que va fer el govern de Pedro Sánchez? Primer va negar-ho tot i va treure importància. De fet el mateix Pedro Sánchez no va dir ni una paraula fins passada ben be una setmana. I la ministra de defensa, Margarita Robles, va dir que a Espanya, una democràcia plena, no s'espia a ningú. Dos dies mes tard va acabar reconeixent en seu parlamentària que si, que s'havia utilitzat el programa per espiar i es preguntava que havia de fer un govern quan una part del territori declara la INDEPENDÈNCIA. Vaja, que reconeixia l'ús de Pegasus per a espiar polítics i activistes catalans independentistes. Això va provocar indignació i molts tuits però ni una dimissió. I quina ha estat la sorpresa avui.... Doncs ni mes ni menys que diuen que el telèfon del president del govern Pedro Sánchez i de la ministra de l'interior Margarita Robles havien estat infectats amb Pegasus. Oh, sorpresa!!!

    Han passat de ser els espies a ser espiats amb només quatre dies de diferència. I serà veritat? No serà una cortina de fum? El botxí passa a ser víctima? Jo no en tinc ni idea però no sona gens bé. S'està destapant el cas d'espionatge mes gran, segons diuen, succeït a Europa i aquí no dimiteix ningú. Diria que només és qüestió de temps que algú caigui però de veritat que Espanya està dia si dia també fent un ridícul majúscul, no menys que el que fan alguns dels nostres representants polítics, votats per a culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA, en paraules del mateix President Aragonès, incapaços de plantar-se i dir prou. De veritat que cada dia és pitjor. De fet després del 2 d'Octubre del 2017 no hem parat de veure i escoltar coses que no ens podíem o no volíem ni imaginar. Fot llàstima tot plegat.

   També és curiós que des d'un suposat independentisme, com en boca d'en Sergi Sol, es critiqui el nom de CatalanGate i es digui que això no només afecta a l'independentisme sinó que afecta a tot demòcrata. I si, d'acord, en part puc estar d'acord però per una altra banda no hi puc estar gens d'acord. A veure, que surti l'alcaldessa Colau dient que si, que és escandalós el fet de l'espionatge però que si no son PSOE i UP qui governa serà el PP i VOX és una excusa de merda i mes venint d'algú que és alcaldessa gràcies als vots de la ultradreta de Valls. A Espanya no dubto que hi han demòcrates, el que dubto és que aquests es deixin veure en públic i a la llum del dia. Queda demostrat una vegada mes que a Espanya quan mana la dreta el deep state està tranquil, ja que te la paella pel mànec. Quan perden el poder son capaços de fer qualsevol cosa per a recuperar-lo i aquests dies ho estem veient. Al deep state no li agrada Unidas Podemos i el PSOE si perquè el te ben agafat per l'entrecuix i tothom sap que és un partit del règim. Total que un escàndol mes de moment sense gaires conseqüències però que espero que una vegada obert el meló no quedi de peu ni l'apuntador. I de pas que caigui algú d'aquí que encara creu en la taula del diàleg.

   Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                    (imatge extreta de twitter)
   

  

diumenge, 24 d’abril del 2022

ESPionatge

 

    Setmana marcada per un escàndol mes. S'ha destapat un cas d'espionatge a unes 60 persones relacionades amb l'independentisme al qual s'ha anomenat CATALANGATE. I hi ha hagut conseqüències? Doncs no, de moment no, o com bé diu un dels meus fills, Si, claro que no!! És a dir, de moment no ha passat res. No sabem ben bé perquè ha sortit ara la notícia ja que el 2020 ja es va saber que uns quants independentistes van ser espiats amb el programa PEGASUS, un programa d'una empresa israeliana que només poden, en principi, comprar els estats. En aquella ocasió és va saber que Roger Torrent i Ernest Maragall entre d'altres havien estat espiats amb aquest programa. I ara es veu que hi ha, com a mínim, 65 persones mes que han estat espiades. En 65 persones que utilitzen els sistema IOS s'ha pogut veure que han estat atacades per aquest programa mentre que el sistema ANDROID encara no s'ha pogut veure, per tant la xifra de 65 potser es queda mes que curta. I que ha passat? Doncs res rellevant. Si, tuits amb gent escandalitzada, una roda de premsa a Brussel·les dels representants dels partits polítics "independentistes" i les entitats socials, on es va tornar a veure la falta d'unitat i unes quantes declaracions del president Aragonès dient que el govern català congela la taula de negociació (o rendició), com si aquesta no estigués mes que morta. Vaja, que s'ha tornat a perdre una oportunitat per posar a l'estat contra les cordes. Ha estat un escàndol a nivell mundial. Se'n han fet ressò els grans diaris internacionals, se'n ha parlat a diferents mitjans i curiosament als grans diaris i televisions espanyoles ni una paraula. Bé, el País i el Diario.es si que se'n van fer ressò però poc mes. Han parlat moltes mes hores del cas Piqué i Rubial d'unes comissions per dur la Copa del Rei de futbol a l'Aràbia Saudita que no pas de l'espionatge a l'independentisme però això no ens ha de sorprendre, igual que ja no ens sorprèn que no hi hagi una resposta política a tot això. Era un bon moment per trencar relacions, trencar pactes amb el PSC i deixar de ser humiliats però no, va sortir en Jonqueras a dir que ells, ER, seguirien apostant pel diàleg. I si, tots els demòcrates creiem que el diàleg és la millor manera per a resoldre els conflictes però quan davant hi tens un estat que no vol ni sap dialogar la meva opinió és que has de tirar pel dret, però bé, que sabré jo.

   Si fem un exercici d'imaginació, que hagués passat si els espiats haguessin estat els polítics unionistes? Bé, l'escàndol i les conseqüències podem intuir per on anirien. Hores, hores i mes hores de tertúlies posant a parir als responsables, querelles, judicis ràpids i injustos.... I que diu el govern espanyol de tot això? Doncs que ha de dir, el de sempre, que no en saben res, que en una democràcia com l'espanyola no s'espia als opositors, que Espanya és uns democràcia plena etc etc etc... Vaja, que ja no ens sorprèn res. Ens hem deixat humiliar tant que ja no ve d'aquí. I que farà el congreso de los diputados? Obrirà una investigació? Es posarà en marxa per saber que ha passat? Crec que no. Tenen molt a amagar. Si no van voler investigar l'atemptat de les Rambles no crec que vulguin investigar el cas d'espionatge. I els que ens representen, tragant i tragant. S'estan carregant el model educatiu amb la imposició del 25% del castellà, estan preparant uns Jocs Olímpics d'Hivern amb l'estat que t'espia, no es poden abaixar mes els pantalons ja que en cert moment se'ls van treure i no se'ls han tornat a posar. I mentrestant la ciutadania veiem perplexos com dia si dia també els que vam votar per culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA s'han venut a l'estat espanyol i enlloc de marxar es queden fent mal a l'INDEPENDENTISME. Haurem d'aprendre dels errors i quan ens toqui votar fer que ho paguin.

   Total, que seguim d'escàndol en escàndol i la resposta política és zero, nul·la, molta declaració buida i cap resposta política i qui dia passa anys empeny. Tenim el que ens mereixem?

    Salut i visca la República Catalana Lliure!!!!

 

                                            (imatge extreta de twitter)
        

 

dilluns, 28 de març del 2022

Obedients.

 

     Com mes cedeixes mes et trepitgen, no? Això ho estem veient dia si dia també amb els polítics catalans. S'han rendit i cada dia els trepitgen mes i mes, bé, ens trepitgen mes a tots. S'hagués hagut de continuar amb l'embat contra l'estat i potser seriem a un altre lloc però som on som i cada dia anem a pitjor. Tenim encara el 155 però ara s'aplica des del nostre govern. Els repressors tenen col·laboracionistes. Només cal seguir una mica el dia a dia. La última ha estat amb el pacte per a complir la sentència del 25% del castellà a les aules. Que serà el següent? El 50%? Com es pot vendre un país així? Foten pena!!

    S'han rendit i no volen perdre els seus privilegis. On son els que deien que no hi havien prou presons per a tots? Els vam votar per culminar el procés d'INDEPENDÈNCIA  i s'estan carregant tot el que tant havia costat aconseguir. Ha tornat a jugar la selecció espanyola a Catalunya divuit anys després, amb la demostració de que l'esport no s'ha de barrejar amb la política, veient el camp de l'Espanyol ple d'energúmens alçant el braç dret, banderes d'Espanya preconstitucionals i crits tan explícits com "Puigdemont a prisión"on diuen que l'ajuntament va pagar 300.000 euros per ajudar a omplir el camp i no van aconseguir-ho... estan organitzant uns jocs olímpics d'hivern amb gran part de la societat en contra i enlloc de tenir dignitat i desobeir, no, es carreguen  el poc que ens queda. Ja hi han articles en diaris espanyols que parlen de la "buena relación con Cataluña". La culpa en part també és nostra. Hauríem d'estar protestant dia si dia també en cada una de les seus dels partits que (en principi) ens representen, hauríem d'estar  a la plaça Sant Jaume dient PROU!!, hauríem d'encerclar el parlament i no marxar fins que els representants democràticament escollits amb uns programes de govern compleixin allò que prometien que farien... però amb prou feines segueix el tall a la meridiana amb repressió per part dels mossos d'esquadra manats per ER (tampoc ho feien millor manats per Junts). El que està clar és que mentre hi ha una base social mes que sòlida a favor de la INDEPENDÈNCIA la representació política s'ha rendit i no para d'obeir  les sentències d'uns tribunals que no busquen justícia sinó venjança. I com mes cedeixes mes et trepitgen. És la història de sempre. Tenen por de ser inhabilitats, jutjats o perseguits? Molt fàcil doncs, que deixin la política. El problema diria que és que molts d'aquests fora de la política no son res. I no ha de servir la política per a canviar les coses? I quina arma hi ha mes poderosa que la desobediència? La veritat és que amb tot el que estem vivint el que tinc clar és que n'hi ha molts que molta boqueta amb consignes grandiloqüents que a l'hora de la veritat son uns venuts, venedors de fum, sense moral ni ètica i disposats a dir A i demà B sense despentinar-se. Foten fàstic. Com tota l'"esquerra" de postal que a la hora de la veritat son igual d'intransigents que alguns feixistes.

   Els mitjans de comunicació expliquen el que expliquen, curiosament tots en la mateixa direcció. Una discrepància i et veten, com el cas del professor Ramón Cotarelo, politòleg, entre d'altres coses, gran defensor de la República Catalana, molt crític amb la classe política catalana en general i que ha estat vetat a TV3, Catalunya Radio i la majoria de mitjans per no seguir una línia de pensament. Pot expressar-se lliurament a Twitter i en algun digital català però poc mes. I som molts els que el seguim i estem contents de tenir algú com ell lluitant per la causa catalana, parla sense pels a la llengua i diu el que molts pensem. 

   Total que no sabem que passarà però sabem que ha passat i que està passant. D'acord, cadascú tindrà la seva opinió però hi ha fets que son incontestables. Un d'ells és que els polítics, gran part d'ells, s'han rendit i amb la seva rendició, obediència ens estan trepitjant a tots. La qüestió és saber fins quan ho permetrem.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                   (imatge extreta de twitter)
 

dilluns, 21 de març del 2022

Temps de guerra.

 

     Vivim temps de guerra. De fet, sempre hi han guerres al mon i quan comencen sempre son notícia però amb el pas dels dies, setmanes o mesos l'actualitat les deixa en un segon pla. Hi ha guerra a Síria, a Palestina, al Yemen, a zones d'Àfrica... no oblidem que la guerra és un negoci per a molts. La guerra entre Rússia i Ucraïna està obrint tots els telenotícies i omplint pàgines i pàgines (webs) d'informació o desinformació, de propaganda, de relats interessats i de imatges i vídeos que hom ja no sap si son certs o no. La guerra és la pitjor expressió de l'ésser humà. 

   Hi ha guerra amb armes, amb míssils, amb tancs, amb avions, amb drons, amb soldats disparant-se entre ells pels deliris de grandesa dels qui representen, però també hi ha guerres de paraules. L'independentisme fa temps que està en guerra de paraules però no contra l'estat que l'ha empresonat, maltractat, pegat i acusat injustament de delictes que no ha comés sinó que el mes trist és que l'independentisme està en guerra entre ell, entre els partits que en teoria representen l'independentisme. Sincerament no puc entende que Gabriel Rufián fes les declaracions que va fer l'altre dia emmerdant al President Puigdemont i els seus col·laboradors amb tot el tema de Rússia. Penso que traspassa tot els límits morals. Algú ens hauria d'explicar perquè els hi fa tanta ràbia el President Puigdemont. Centrem-nos. Si vols esdevenir un estat independent hauràs d'explicar al mon perquè vols fer-ho. Hauràs d'explicar com vols fer-ho. Hauràs de buscar suports internacionals quan arribi el moment dels reconeixements, no? Doncs bé, com és que algú pot dir que només s'ha de parlar amb democràcies occidentals? Com algú pot tenir tant de verí a la sang com per barrejar la guerra entre Rússia i Ucraïna amb la independència de Catalunya? Ei, que segurament hi ha molt mes del que nosaltres podem saber o intuir però d'aquí a comprar el relat de la Guàrdia Civil, de les clavegueres de l'estat i de l'extrema dreta mediàtica i a mes fer-ho amb aquesta prepotència, a que es deu tot això? Buscava Rufián que Junts trenqués el pacte de govern amb ER i així aquests poder governar amb els Comuns i suport extern del PSC? Doncs tranquil·lament podria ser però el mal que això suposa al moviment independentista i sobretot als implicats en el tema pot ser excessiu. Si m'haguessin dit al 2018 que ER seria capaç de fer el que està fent i dient el que diu en boca de Rufián, Tardà i el propi Junqueras m'hagués costat de creure. No m'esperava aquestes punyalades continuades que els hi estan clavant dia si dia també a Junts i de retruc a tot el moviment independentista. Recordem que Tardà va ser el primer en dir que "si hay que sacrificar a Puigdemont se sacrifica" i allò dels CDRS de "si hay siete locos que los metan en la càrcel". I ho digué sense despentinar-se, ni sense disculpar-se un cop s'ha demostrat que els CDRS no estaven preparant cap atemptat. Em vull la sang quan sento o veig segons que!!! A mes, com pot Gabriel Rufián anar amb aquests aires de superioritat moral quan ell i el partit que representa, ER estan apuntalant un règim com l'espanyol? Com pot criticar tant a Junts quan el maldit "gobierno mas progresista de la historia de España" està dia si dia també saltant-se qualsevol acord pactat amb ER i fen unes polítiques que de progressistes no tenen res? Es pensen que som imbècils? Es pensen que no ens adonem de les coses? Parla molt Rufián de les democràcies occidentals però cal recordar que ara mateix Espanya és una democràcia defectuosa, on no es respecten drets fonamentals bàsics i hi ha una persecució ignominiosa contra l'independentisme català. Cal recordar que el rei emèrit està fugat a Abu Dhabi i que la fiscalia ha arxivat els seus casos. Cal recordar que aquest mes els preus de la llum han assolit uns màxims històrics i el govern no ha fet absolutament res per a arreglar-ho. Cal recordar que Espanya te a Pablo Hasel empresonat des de fa mes d'un any, que te a un altre cantant exiliat, Valtònyc. Que ha estat sentenciat molts cops pels tribunals internacionals per no investigar casos de tortures, que te el partit mes corrupte d'Europa, que pega als immigrants que salten les tanques de Ceuta buscant un futur millor, que es un dels grans exportadors d'armes (armes amb les quals es fan guerres i es maten persones) i un llarg etcètera. Doncs si Gabriel Rufián, tu estàs donant suport a tot això. I et queixes dels senyoritos de l'antiga convergència. I tens tot el dret a fer-ho però no fotem. A si, i no oblidem que la ONU ja ha cridat la atenció a Espanya pel tema del Sàhara. Una mes al comptador. I no serà la última ni la penúltima....encara haurem de veure i suportar mes indecències.

Mentrestant seguirem creient que un mon millor és possible ja que "tot està per fer i tot és possible".

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!!!

                                         (imatge extreta de twitter)
 

 

dilluns, 7 de març del 2022

NO A CAP GUERRA.

 

    M'agrada començar amb la frase que diu que "en una guerra la primera víctima és la veritat". A partir d'aquí que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

   Estic segur que si preguntéssim a la població mundial, un 80% de la gent diria que no vol guerres. Radicals n'hi ha a tot arreu però penso que la gran part de població no vol guerres. És mes, amb tothom qui parlo aquests dies no entén el perquè de les guerres sinó és per motius bàsicament econòmics, interessos econòmics. En una guerra no guanya ningú, o guanyen els de sempre. 

  Segurament estem assistint al pitjor escenari des de fa molt de temps. Aquí hi ha interessos dels EUA, interessos d'Europa, la OTAN, de Rússia, un mal final de la guerra freda, Xina com a super potència emergent... Hi ha un seguit de coses que ens han conduït fins aquí. Per mi quan s'arriba a conflicte armat és perquè la diplomàcia ha fallat. No ha sabut arreglar problemes molt complexos i al final tan uns com altres son culpables d'arribar al punt de la guerra. De fet un estudi diu que hi han 65 guerres actives en diferents parts del món, per tant jo dic NO A CAP GUERRA!!  

   I si ens centrem en la guerra entre Rússia i Ucraïna la meva visió està clara. Putin ha decidit envair Ucraïna i és l'agressor. Sabem que a Rússia no hi ha oposició. Sabem que a Rússia no hi ha llibertat de premsa. Sabem que a Rússia s'assassinen als opositors al règim.  Sabem que a Rússia no hi ha el dret a manifestació. Sabem que Rússia te armament nuclear. Sabem que l'exèrcit rus és un dels mes potents del mon (o això diuen). Sabem que Rússia te les mans tacades de sang al llarg de la història (com totes les grans potències, i països petits...)... però també sabem que EUA té armament nuclear, sabem que EUA és el major exportador d'armes al mon, sabem que per EUA la guerra és un negoci, sabem que EUA te guerres obertes a diferents llocs del mon, sabem que EUA te un dels exèrcits mes potents del món i sabem que EUA, ha utilitzat la OTAN per ampliar les seves bases d'armament. Sabem moltes coses dels dos països. i segurament el xoc, era inevitable. Ja va haver-hi la crisis dels míssils als anys seixanta i Cuba encara ho està pagant. De fet perquè existeix l'armament nuclear? Perquè volem tenir un arsenal de bombes atòmiques o nuclears capaces d'acabar amb l'existència humana? Per por? Per poder? Algú ens ho hauria d'explicar.

  Seguint amb l'actual conflicte es parla de grups neonazis a Ucraïna. Es parla que el president Zelensky no deixa de ser un titella de la OTAN i EUA posat allà per a desestabilitzar el país. Es diu que a la regió del Donbass hi ha conflicte armat des de fa vuit anys quan Donetsk i Lugansk van fer un referèndum per a proclamar-se repúbliques pro-russes. Es parla d'atacs i morts i que Europa no movia un dit. De fet al 2014 va haver-hi ja el conflicte a Crimea. I qui guanya en tot això? Penso que ni russos ni ucraïnesos civils. De fet son els que pringuen. 

   I que fa Europa? Doncs curiosament hi ha discurs únic. Putin dolent, Zelensky heroi. Europa no vol entrar en guerra però envia armament a Ucraïna perquè es defensi. Com s'entén això? La millor manera d'acabar amb un conflicte armat és enviar mes armament? Algú estarà guanyant milers de milions amb tot això i no son ni la població russa ni la ucraïnesa. Sancions econòmiques a Rússia que pagarà la societat. Sancions a nivell esportiu fent fora de totes les competicions als esportistes russos (com si tots fossin pro-Putin). Tot el que està passant no te gens pinta d'acabar mínimament bé. I paguen justos per pecadors. Guanyen els de sempre i perdem els de sempre. Tot s'encarirà. Recordem que Rússia te la clau del gas. Molts, per no dir masses interessos. I si, Rússia no és una democràcia, a Rússia no hi ha llibertat d'expressió, ni de manifestació, ni de premsa, però cal recordar que està passant en alguns països d'Europa? Cal recordar que aquí s'ha prohibit l'expressió Presos Polítics a la televisió pública? Cal recordar que s'ha prohibit dir President Puigdemont a la televisió pública? Cal recordar que hi ha cantants exiliats o a la presó per cantar contra el rei d'Espanya? Cal recordar que la deriva cap a la dreta mes retrograda i feixista està guanyant terreny a Europa? Jo diria que no cal recordar-ho però sembla que hi ha gent que se'n oblida. 

    I els mitjans de comunicació quin paper hi juguen? Doncs a parer meu manipular. Explicar mitges veritats. Posicionar-se en una línia i si algú s'hi aparta una mica és titllat de pro-rus. Hi ha gent que sap moltes coses però no se'ls dona veu. Twitter és un bon lloc per a veure tot tipus d'opinions. Des dels que defensen Ucraïna sense fissures fins als que son  pro-russos i tots ells, tan uns com altres desenvolupen els seus arguments. Gent experta en geopolítica que explica com s'ha arribat fins aquí. Gent d'una banda i de l'altre exposant les seves opinions i contrastant-ho amb fets. No hi ha mes ceg que qui no hi vol veure, diuen.

    

      I si parlem de Catalunya.... que voleu que us digui. Els Mossos, dirigits per ER, prohibint el tall de Meridiana, l'altre dia el President Pere Aragonès sopant amb el Rei i Pedro Sánchez durant el Mobile World Congres i cantant l'aniversari feliç al president del govern d'Espanya. Molt republicà. I mentre Gabriel Rufián diu al congreso estar en contra d'enviar armes a Ucraïna Pere Aragonès, del mateix partit, ho defensa. I Junts per Catalunya defensant uns jocs d'hivern per a l'any 2030 mentre diuen que treballen per a la INDEPENDÈNCIA. I els opinadors i tertulians dels principals programes seguint la línia oficial. Penós, llastimós i profundament decepcionant. No estan a l'altura del moment. 

   Només espero que tot el que està passant en general remogui consciències i d'això en surti un mon millor, amb  una Catalunya INDEPENDENT i LLIURE!!!

   Salut i visca la República Catalana!!!

 

                                                                 (imatge extreta de twitter)
 




  

 

    

   

dimarts, 22 de febrer del 2022

Vergonya.

 

   Han passat moltes coses en els darrers dies i la paraula que millor ho descriu per a mi és vergonya. Vergonya veure com el govern presidit per Pere Aragonès en coalició amb Junts prohibeix el tall de meridiana on la gent porta mes de dos anys manifestant-se per la llibertat del poble de Catalunya. Primer van començar per la injusta sentència del procés, després per la llibertat dels presos polítics i han mantingut la flama encesa de la lluita pacífica i cívica. Tan que es queixaven alguns del departament d'interior quan estava en mans de Junts i tan callats que estan ara. Ni Junts, ni ER ni CUP estan a l'alçada del moment polític que vivim. S'han rendit, s'han baixat els pantalons i a sobre ens volen encolomar uns jocs d'hivern a l'any 2030. Fàstic!!

   També és vergonyós escoltar la opinió de masses tertulians seguint la línia "oficial" de taula del diàleg, hem de ser mes, a l'octubre del 17 es van fer moltes coses malament, etc etc etc...Prou!! Prou de llepar-nos les ferides. No hem vist clar que el gobierno de España, sigui el que sigui, no negociarà mai un referèndum d'autodeterminació ni l'amnistia? M'agradaria equivocar-me, equivocar-me molt però ens ho han dit milers de vegades i sempre que tenen la oportunitat ho repeteixen. De fet tenen un deute històric amb Catalunya i els hi és completament igual. No compleixen res del que diuen i ho sabem, ho sabem tots. L'altre dia queden per negociar nous traspassos i fan el ridícul entregant-nos, entre d'altres coses, l'estació metereològica del Turó de l'Home, que no funciona i que a mes representa que ja ens ho van retornar al 2009. De veritat, veure als representants d'ER fent-nos creure que el PSOE complirà és simplement vergonyós. Veure Rufián parlar mes d'Espanya que de Catalunya ja no és cap sorpresa. Veure a la Marta Vilalta dir sense riure els discursos buits que li escriuen és vergonyós. Veure com Pere Aragonès fa una conferència demanant UNITAT a l'independentisme no només és vergonyós sinó que a mes és de cínic. Una llista unitària a les eleccions de finals del '17 potser hagués estat la solució però qui no va voler? Vergonya infinita. I tot per partidisme. ER no s'ha quedat tranquila fins que ha aconseguit la Generalitat, deixant sol al President Torra. I fent de crossa del PSOE quan aquest realment no el necessita. ER està mes per la República Espanyola o Ibèrica que no pas per la República Catalana, i això és un fet. És un fet en cada gest i paraula del mateix Rufián, de Tardà i de tota aquesta colla. Per altra banda a Junts tampoc ho tenen gaire mes clar. Uns defensant uns jocs olímpics d'hivern amb l'estat espanyol i uns altres defensant la llibertat de Catalunya. La Miriam Nogueras els hi fot canya al congreso però després apareix Puigneró amb el rotllo dels jocs i aquí no hi ha qui concreti res. Juguen a dues bandes i això els passarà factura en les properes eleccions.

   I ahir reapareix Pujol en un acte amb els expresidents catalans i ja han sortit veus crítiques dins l'independentisme. Pujol va voler fer un agraïment  especial al president Puigdemont per la defensa de la causa catalana a Europa i això va arrancar uns sonors aplaudiments i curiosament avui els primers en criticar-ho, a part dels tertulians de torn, han estat Rufián i Tardà. Vergonyós.

   I tot això per no parlar del tema d'Ada Colau imputada o investigada com es diu ara, per un tema de contractes irregulars. Silenci informatiu. Ningú demana que dimiteixi. Ella mateixa reconeixia per allà el 2016 que qualsevol polític investigat hauria de dimitir. I oh, sorpresa, ara no creu que hagi de dimitir. ER carregant contra Laura Borràs i silenci en el cas d'Ada Colau. Sospitós. Que collons sospitós, si els COMUNS son el que son i estan pel que estan, impedir també la INDEPENDÈNCIA i curiosament ER se sent mes còmode amb COMUNS que amb JUNTS. Vergonyós.

  I no oblidem tampoc tot el xou del PP a Madrid. Ayuso, Casado, Garcia-Egea, Almeida, corrupció, espionatge, contractes a familiars, comisions.....i VOX fregant-se les mans. El país veí no te solució. Vergonyós.

   Evidentment tot és mes complexe del que sembla. Sabem que la INDEPENDÈNCIA de Catalunya no és un tema fàcil. De fet cap INDEPENDÈNCIA és un tema fàcil. És més, en les darreres hores hem vist com Putin reconeixia la INDEPENDÈNCIA de dues regions d'Ucraïna i no sabem com pot acabar. Van fer un referèndum al 2014 i la part pro-russa va decidir formar unes repúbliques independents dins de territori d'Ucraïna. De moment tan Europa com Estats Units no reconeixen a les dues Repúbliques i han anunciat sancions per a Rússia. No sabem que passarà. Putin ha enviat tropes a pacificar l'ambient diuen les informacions. Tot és complicat i de fet es mou per interessos. Potser quan la INDEPENDÈNCIA de Catalunya interessi canviarà la cosa d'un dia per l'altre. De moment, des del meu punt de vista, anem de vergonya en vergonya.


      Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                                                         (imatge de la vergonya extreta de twitter)

 

dilluns, 7 de febrer del 2022

Perdent els temps.

 

   Doncs si, penso que estem perdent el temps. Veient com se les gasta l'estat espanyol només fem que perdre el temps, i pel camí ens fem mal. Només cal repassar el que ha passat aquesta darrera setmana per veure que la trencadissa és gran, molt gran. Retrets entre els dos grans partits polítics catalans que només fan que crear desafecció, impotència i ràbia. Uns per pragmàtics i els altres per bocamolls. Ja ho he dit masses cops però no em cansaré de repetir-ho. Penso que portem perdent temps des del 2017. I si molt m'apureu des del gener del 2018 quan no es va investir com a President a Carles Puigdemont. Tampoc sabem que hagués passat i on seriem ara però el que molts no podem entendre és aquest pensament sectari per part dels partits i militants polítics. És vergonyós i lamentable. 

   Vam posar l'estat contra les cordes i si, alguns ho han pagat amb presó i exili però que esperàvem? D'acord que tenim dret a equivocar-nos però repetir els errors és fer el burro. Sabem que Espanya no negociarà mai (a no ser que el forcin) un referèndum d'autodeterminació. Ens ho han dit mil i una vegades i ens ho repeteixen cada dia. Sabem que no acceptaran l'amnistia, també ens ho repeteixen cada dia. La única manera que tenim de ser INDEPENDENTS es guanyar-nos la nostra llibertat i els polítics que vam votar per fer-ho se'ns estan rient a la cara. Estan cagats, no volen desobeïr i si algú s'anima a fer-ho els altres els deixen caure. Viuen d'esquenes a la realitat i gaudeixen d'uns privilegis que no volen perdre. Tot i controlar els mitjans de comunicació cada dia ens assebentem de coses que no els hi interessa que sapiguem i això crea una desafecció generalitzada cap a la política que ningú sap com pot acabar. Penso que ja que vàrem arribar tant lluny hauriem d'haver continuat desobeïnt i tensant la corda en cada ocasió. Això implica mes presó? Doncs si!! Però que esperàvem? Els representants polítics sabien on es posaven i si Roger Torrent no volia desobeïr no haver-se presentat. I com ell tots. No és el mateix posar 9 persones a la presó que posar-ne 100. I penso que cap estat anomenat "democràtic" pot acceptar-ho. El tema és que si Espanya ho aguantés s'acabaria d'un cop per tots la discussió de si democràcia plena, democràcia exemplar i totes aquestes merdes de comentaris. La gent del carrer que no formem part de cap partit estem perplexos i fins als ous de veure tanta hipocresia i tant sectarisme. Estem cansats d'insults i retrets entre uns i altres. Estem farts de criticar a ER a Junts i a la CUP. Ells son els que poden desobeïr institucionalment i nosaltres pacíficament des dels carrers, però quan veiem que ells s'arronsen perquè ens hem nosaltres de jugar la nostra llibertat? Hi han milers de represaliats fins i tot acusats pel govern de la Generalitat. Això és normal? Penso que no. El Parlament, de que serveix el Parlament? Sincerament penso que avui en dia no serveix de res. Sap greu dir-ho però és així. Mana mes la JEC que el nostre Parlament. Mana mes qualsevol jutge que el nostre Parlament. Nosaltres escollim representants i els òrgans de l'estat se'n carreguen de posar-los i treure'ls. Assumim la realitat. Assumim que ara mateix tant el Parlament com la pròpia Generalitat de poc serveixen. Assumim que ens ho hem deixat prendre i a sobre tenim col·laboracionistes treballant-hi. Fem pena però millor assumir-ho per a revertir-ho. I no son les institucions les que es degraden sinó les persones que hi treballen. Elles, amb la seva rendició degraden les institucions. Aquí falta algú amb ganes, amb geni, amb valentia, capaç de fer allò que molts esperem; Donar un cop de puny sobre la taula i dir NO PASSARÁN!! I em sembla que el President Aragonès no te la pinta.

  I sembla que així anirà la cosa una temporada mes. No sabem quants dies o setmanes o mesos o anys han de passar fins que algú amb pit i collons digui prou. I quan arribi aquest dia brindarem i ho celebrarem com mai abans hem fet. Bé si, durant els segons que va durar la proclamació de la República al 2017, però aquest cop serà el definitiu. Això espero.

   Salut i República Catalana Lliure!!!! 

                                                         (imatge extreta de twitter)