Siguem clars: En un país democràtic no hi hauria un dictador enterrat en un mausoleu. Queden pocs i cap és en un país democràtic. Avui és un bon dia ja que el govern espanyol ha fet un decret llei per treure al dicatdor Francisco Franco d'on és enterrat, el Valle de los Caidos. Fins aquí bé.

  On és la qüestió? Doncs molt fàcil. El decret llei ha estat aprovat per 172 vots a favor, 164 abstencions, repeteixo 164 abstencions i 2 nos. Les abstencions son de Ciudadanos i PP. Per a ells no és urgent treure el cadàver d'un dictador genocida. Si no s'ha fet en 40 anys podrien passar-ne 40 més, com a mínim. Els 2 nos son del PP, tot i que diuen que ha estat un error de vot (jajajajjajajaja). Tant PP com Ciudadanos son hereus del franquisme i per això no els hi cal treure el cadàver d'un dicatdor genocida. De fet el PSOE ho ha fet forçat per la situació que es viu politicament a Espanya. Ja van governar fa anys i no ho havien ni probat. El que demostra tot això és que ens han fet creure que vivim en un estat democràtic. Ara molta gent ja sap que la transició va ser una farsa i que hem viscut molts anys enganyats. Però el mes trist de tot és que les 164 abstencions representen a gran part de la població espanyola que recorda la dictadura amb nostàlgia i com una època daurada de la història d'Espanya. Si fos per ells tornaria ha haver-hi un cop d'estat militar i a pendre pel sac la democràcia. No ho diuen perquè no queda bé però molts ho pensen, ho creuen i els hi agradaria molt que passes. 

  Per això quan equiparan l'independentisme amb els nazis o amb moviments autoritaris em poso de molt mala llet. Ens diuen supremacistes, separatistas, golpistas.....de fet ens veuen com allò que ells adoren però d'esquerres, progressistes i pacifistes i això no ho poden soportar. Nosaltres posem llaços a favor de la llibertat dels presos i ells durant la nit, amb la cara tapada i amb cuters, ganivets i pals de ferro els treuen. Nosaltres cridem Llibertat i ells criden Puigdemont a prisión. Nosaltres sortim 800.000 o 1 milió o 1 milió i mig de persones al carrer a reclamar la llibertat del poble sense ni un sol incident i ells quan surten 50.000 acaben fotent pallisses. 

   Realment la cosa jo la tinc molt clara. Al feixisme se'l combat.

                                              (imatge extreta del Poblenou de Barcelona)

   El nivell de la política espanyola és lamentable. Dia rera dia es pot comprovar. Centenars de casos de corrupció i a la majoria de polítics no els passa res, per un que entra a la presó n'hi ha centenars que queden en llibertat. La dialèctica que utilitzen és penosa, de molt baix nivell. Fa vergonya pensar que aquesta gent son els representants del poble però per alguna cosa serà. Surt el president del PP, en Pablo Casado i diu que la diada d'ahir va ser un aquelarre independentista. Surt l'Albert Rivera a TV3 i fa l'entrevista mes patètica que he vist en molts anys. Surt en Girauta fent el holigan, juntament amb l'Hernando del PP. Surt la Margarita Robles i queda en ridícul. Potser que algun de Podemos es salvi, però en general fa vergonya veure actes al Congreso de los diputados. I mira que son gent en principi preparada. I dic en principi perquè ultimament estan sortint molts casos de irregularitats en Màsters cursats a la Universidad Rey Juan Carlos. Ahir va dimitir la ministra de Sanidad del govern socialista per irregularitats en el seu màster. També és cert que hi han molts polítics no de primera línia que treballen pels seus pobles i per la seva gent. Segurament la majoria d'ells.

  En fi, que si encara no entenen perquè volem marxar uns quants catalans potser que s'ho fagin mirar. Ara, que els polítics catalans independentistes que estan al Congreso també s'ho haurien de fer mirar. Tant ERC com PdCat podrien intentar posar contra les cordes el feble govern dels socialistes i no fer el ridícul com avui amb la moció presentada per PdCat. Així tampoc anem gaire bé. És cert que fa uns quants anys (posem-ne 50) ja estarien afusellats tan ells com el presos polítics i potser jo no estaria escrivint aquestes linies ja que potser m'haguessin matat defensat la llibertat (no desde les xarxes sinó al carrer). Però ja que hem arribat fins aquí i hi ha un poble empenyent darrera no ens falleu. No ens falleu!!

                                         (imatge extreta de Twiter)

     Ha tornat a passar. Barcelona s'ha omplert de gent. Manifestació de mes d'un milió de persones reclamant la Independència. Reclamant la llibertat. Reclamant la llibertat dels presos polítics. L'avinguda Diagonal plena de punta a punta. I ni un incident.

  No és el primer any que passa, ni el segon ni el tercer. La primera gran mobilització va ser al juny del 2010 després de la sentència del TC contra l'estatut. Després l'11 de Setembre del 2012 sota el lema "Catalunya nou estat d'europa" va ser una de les manifestacions mes grans vistes a Barcelona. Al 2013 es van omplir les carreteres de Catalunya amb la Via Catalana, inspirada en la via Bàltica del 1989. Al 2014 es va fer la V (de via, voluntat, votar i victòria) entre els carrers de la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Al 2015 va ser la Via LLiure que va omplir la Meridiana de Barcelona. Al 2016 es va anomenar "A Punt" i es van unir 5 ciutats de Catalunya: Barcelona, Salt, Berga, Tarragona i Lleida. Al 2017 va ser "La Diada del Si" on es va crear una creu gegant com a símbol de suma a Passeig de Gràcia amb Aragó. El protagonisme de la marxa va ser el Referèndum de l'1 d'Octubre. I ara al 2018 s'ha omplert l'avinguda Diagonal. En 7 anys de mobilitzacions no hi ha hagut ni un sol incident. Per la seva banda els "unionistes" en cada concentració que fan acaba amb incidents provocats per feixistes d'ultradreta. Queda clara la diferència, no?

   Qualsevol estat democràtic intentaria solucionar el conflicte dialogant, negociant, fent política (que per això cobren). Espanya ha preferit la repressió, la presó i l'exili de l'antic govern català. I crec que així poca cosa aconseguiran. És mes, crec que aconseguiran que gent que no tenia clara la idea de República s'hi apunti perquè veient que hi ha a l'altra banda......

   Així doncs Salut i República!

                                                                      (foto extreta de Twiter)

     Quan surto de la ciutat em desintoxico de la sobreinformació. He estat uns dies pels pirineus. Allà sembla que el temps passi mes lent i m'ajuda a veure les coses amb prespectiva i he pogut comprovar que la República Catalana és un fet.

  He viatjat 4 hores amb cotxe. He passat per diferents pobles i ciutats de Catalunya. En tots hi han llaços grocs, cartells de Llibertat presos polítics, murals de la República Catalana, banderes independentistes.... La República és un fet. La gent ho sap i ho viu. Llàstima que l'estat espanyol sigui tant pre-històric i no accepti la realitat. Llàstima que l'estat espanyol estigui dominat per feixistes del segle passat. Llàstima que l'estat espanyol no sigui modern, obert i aprofiti les riqueses culturals de les seves regions. Llàstima que el nivell polític a l'estat espanyol sigui tan lamentable. Llàstima que l'estat espanyol cregui que en su reino nunca se pone el sol. Segurament amb el temps acabarà caient com la fruita podrida cau d'un arbre.

  Avui 11 de Setembre del 2018 hi haurà manifestació a Barcelona per a la independència. I per la llibertat no només del Presos Polítics sinó també pel poble de Catalunya. Tornarà a sortir milers de persones, per no dir un milió i escaig, a reclamar la Independència que ens nega l'estat espanyol. I tornarem a veure les imatges espectaculars dels carrers de Barcelona plens a vessar. I així seguirem fins que s'implementi la República Catalana en tots els aspectes; Socialment som una República, oficialment ens tenen oprimits i ens volen esclafar. Només el poble salva al poble. 

Salut i República!!

                        (imatge extreta d'un poblet del pirineu)

    Siguem clars. Cap país ha aconseguit la independència sense vessar sang. De fet la història és plena de guerres i lluites per dominar els territoris i a la població. Espanya, com moltes d'altres potències, al llarg dels segles ha anat perdent les colònies que un dia eren seves. I totes han vessat sang, molta sang. 
   
  Aquí volem assolir la independència a través de la democràcia; que voti el poble què vol ser. Va començar amb unes consultes populars cap al 2009. Mes tard es va fer un procés participatiu (nom que es van inventar ja que posar referèndum era perillós) el 9 de Novembre del 2014, on hi havia una pregunta bastant llarga i tres respostes. Finalment s'ha fet un referèndum d'autodeterminació amb una pregunta clara i dos respostes. Vol que Catalunya esdevingui un estat independent amb forma de República? Si o no. En aquest referèndum (que la constitució no prohibeix segons uns i no hi cap en la constitució segons uns altres) el govern espanyol va enviar a la Policia Nacional i a la Guardia Civil per impedir que es fes. No ho van poder impedir. Va votar el 43% de la població (amb les òsties que van caure desde les 9 del matí). Un 90% va ser resposta afirmativa. Aquell dia van haver-hi 1066 ferits. Cap mort (sembla impossible veient les imatges que van còrrer rapidament per les xarxes socials). El poble català te clar el que vol. El poble espanyol te clar el que no vol. On és la política? Es pot esperar política d'un estat que ve del feixisme? 

   Ara estem a un punt on crec que hi han dos camins: Un referèndum pactat, amb garanties, vinculant i amb supervisió d'organismes internacionals (cosa que sembla impossible d'acceptar per part d'Espanya) o bé tirar endavant amb el resultat de l'1 d'Octubre i el 21 de Desembre.
Poc a poc anirem sortint de dubtes, sense oblidar que hi han presos polítics i exiliats.

  A més diu Pedro Sánchez que el problema a Catalunya no és la independència sinó la convivència. No Sr Sánchez, el problema no és la convivència és la independència.

                                  (imatge extreta de Twiter)

   

       Últimament hi ha molta intoxicació informativa. Jo diria que corre molt la (des)informació. De fet penso que els tradicionals mitjans de comunicació no deixen de ser esclaus del poder. Serveixen per a crear estats d'opinió. 

   Anys enrera podies anar al quiosc i comprar el diari amb el que més afinitat trobaves als editorials i amb els columnistes. Ara encara ho pots fer però no se si es fa gaire. Vivim al 2018 i a internet hi han tots els diaris digitals i més. S'actualitzen molts cops al llarg del dia i cada un ofereix un punt de vista sobre la notícia. Se que hi ha molta població que no ho utilitza però n'hi ha molta que si. El mateix passa amb les cadenes de radio o televisió i els seus informatius. Encara la gent ho utilitza per a informar-se (o desinformar-se).

   El que està clar és que Twiter s'ha convertit en una espècie de mitja de comunicació on cada usuari tria el que vol lleigir. De fet, la meva opinió, és que és el mitja de comunicació mes plural. Hi ha de tot, desde extrema dreta a extrema esquerra i centralisme i quasi tot en parts iguals. Ja depén de cada usuari l'ús que li doni. Últimament a Twiter corre molt la idea que ERC i PdCat s'han venut a Espanya. És difícil d'entendre ja que ERC és un partit clarament independentista o això ha semblat durant molts anys. Molta gent no enten com en el punt on estem surtin dirigents d'ERC com en Tardà o en Rufian i deixin anar un discurs clarament autonomista fins que no s'eixampli la base. Bé, pot ser perquè el seu President Junqueras és a la presó i la número 2 Marta Rovira a Suissa exiliada. Sembla que vulguin pactar amb PSOE i Podemos. Corre aquesta idea. En quant al PdCat, que és una reminiscència de Convergència, no queda molt clara la posició. Els dos partits van ser claus per a fer fora a Rajoy en una moció de censura que ha donat la presidència a Pedro Sanchez del PSOE. A saber quins pactes hi hauran de sotamà. 

    M'agrada pensar que una cosa és la que es publica i ens arriba per a fer debats i crear opinió i l'altra és els pactes i acords que s'arriben sense anunciar-ho a bombo i plateret. El que crec que està clar és que el problema Catalunya-Espanya també és Alemany, Belga, Suís i en el fons un problema europeu. S'està intentant resoldre per darrera sense que es noti gaire i aquí ens van enviant globus sonda per a despistar-nos. Un exemple és que Pedro Sánchez proposi fer un referendum per a votar un nou estatut. És una broma? Algú s'ho pot creure? Els catalans vem votar un estatut nou al 2006 aprovat pel Parlament, pel Congreso de los Diputados i aprovat en referendum (cal recordar que tant ERC com PP van demanar als seus votants votar no a l'estatut, per diferents raons obviament) i el PP el va portar al Tribunal Constitucional on 4 anys mes tard va acabar sortint retallant els punts claus. Deia algun "socialista" com Alfonso Guerra allò de nos lo hemos cepillao. D'aquí ve tot el que està passant. I vol un altre estatut? A cagar a la via!!

   El que està clar és que molta gent cau en les provocacions i s'acaben creant discusions absurdes per omplir hores de debats i tertúlies mentre que poc a poc s'intenta posar cada cosa al seu lloc. I potser d'aquí a uns quant anys acabem per saber que és el que realment s'està negociant. Mentres tant anem omplint hores creant estats d'opinió.

                                            (imatge extreta de Twiter)

    És tan escandalós tot el que està passant que només el temps ens dirà com acabarà. 

    Parlant a nivell judicial demà el senyor LLarena, instructor de tota la causa contra l'independentisme i responsable de que els presos polítics portin casi un any en presó preventiva, te la vista d'una demanda contra ell presentada per el President Puigdemont i els ex-consellers exiliats a Bélgica. La demanda és per unes declaracions fetes pel senyor Llarena en un acte privat. La premsa espanyola s'ho va pendre a broma. No deixen d'enganyar a la gent. Resulta que ara el govern espanyol gastarà més de mig milió d'euros per a la seva defensa. Primer deien que era una cosa personal del jutge i que el govern només defensaria la justícia espanyola, en cas que estigués posada en entre dit. Al cap de 24h va canviar la versió i va dir que el cas Llarena s'havia convertit en un cas d'estat. Amb això deixen molt clar que no existeix la separació de poders en casos com aquest.

   Només cal recordar que el fiscal de l'estat anterior, el Sr. Maza (mort en circumstàncies extranyes en un viatge a Argentina) ja tenia redactades les acusacions cap als polítics catalans, fins i tot abans de que passesin certes coses. No va ser fins el 27 d'Octubre, al firmar-se la Declaració d'Independència, que els va acusar de Rebel·lió. Estan acusats de Rebel·lió (fins a 30 anys de pressó), sedició (fins a 15 anys de pressó) i malversació (fins a 5 anys de pressó). Estan acusats de tot això sense ni una prova. Tot es basa en informes de la Guardia Civil. Intenten vendre que hi ha hagut una rebel·lió amb violència quan la única violència ha estat la repressió dels cossos de seguretat de l'estat, Policía Nacional i Guardia Civil. És un procés tan escandalós que haurem d'esperar a arribar als tribunals Internacionals i de Drets Humans perquè es desmonti tota aquesta farsa. 

   La veritat és que quan escolto tertúlies de gent que és molt entesa en la matèria no puc entendre que tal vulneració de drets que s'està cometen no tingui cap resposta. És indignant. És escandalós. I el que fa tot això és demostrar que Espanya, el Reino de Espanya, no és una democràcia.