Siguem clars. Cap país ha aconseguit la independència sense vessar sang. De fet la història és plena de guerres i lluites per dominar els territoris i a la població. Espanya, com moltes d'altres potències, al llarg dels segles ha anat perdent les colònies que un dia eren seves. I totes han vessat sang, molta sang.
Aquí volem assolir la independència a través de la democràcia; que voti el poble què vol ser. Va començar amb unes consultes populars cap al 2009. Mes tard es va fer un procés participatiu (nom que es van inventar ja que posar referèndum era perillós) el 9 de Novembre del 2014, on hi havia una pregunta bastant llarga i tres respostes. Finalment s'ha fet un referèndum d'autodeterminació amb una pregunta clara i dos respostes. Vol que Catalunya esdevingui un estat independent amb forma de República? Si o no. En aquest referèndum (que la constitució no prohibeix segons uns i no hi cap en la constitució segons uns altres) el govern espanyol va enviar a la Policia Nacional i a la Guardia Civil per impedir que es fes. No ho van poder impedir. Va votar el 43% de la població (amb les òsties que van caure desde les 9 del matí). Un 90% va ser resposta afirmativa. Aquell dia van haver-hi 1066 ferits. Cap mort (sembla impossible veient les imatges que van còrrer rapidament per les xarxes socials). El poble català te clar el que vol. El poble espanyol te clar el que no vol. On és la política? Es pot esperar política d'un estat que ve del feixisme?
Ara estem a un punt on crec que hi han dos camins: Un referèndum pactat, amb garanties, vinculant i amb supervisió d'organismes internacionals (cosa que sembla impossible d'acceptar per part d'Espanya) o bé tirar endavant amb el resultat de l'1 d'Octubre i el 21 de Desembre.
Poc a poc anirem sortint de dubtes, sense oblidar que hi han presos polítics i exiliats.
A més diu Pedro Sánchez que el problema a Catalunya no és la independència sinó la convivència. No Sr Sánchez, el problema no és la convivència és la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada