Últimament hi ha molta intoxicació informativa. Jo diria que corre molt la (des)informació. De fet penso que els tradicionals mitjans de comunicació no deixen de ser esclaus del poder. Serveixen per a crear estats d'opinió. 

   Anys enrera podies anar al quiosc i comprar el diari amb el que més afinitat trobaves als editorials i amb els columnistes. Ara encara ho pots fer però no se si es fa gaire. Vivim al 2018 i a internet hi han tots els diaris digitals i més. S'actualitzen molts cops al llarg del dia i cada un ofereix un punt de vista sobre la notícia. Se que hi ha molta població que no ho utilitza però n'hi ha molta que si. El mateix passa amb les cadenes de radio o televisió i els seus informatius. Encara la gent ho utilitza per a informar-se (o desinformar-se).

   El que està clar és que Twiter s'ha convertit en una espècie de mitja de comunicació on cada usuari tria el que vol lleigir. De fet, la meva opinió, és que és el mitja de comunicació mes plural. Hi ha de tot, desde extrema dreta a extrema esquerra i centralisme i quasi tot en parts iguals. Ja depén de cada usuari l'ús que li doni. Últimament a Twiter corre molt la idea que ERC i PdCat s'han venut a Espanya. És difícil d'entendre ja que ERC és un partit clarament independentista o això ha semblat durant molts anys. Molta gent no enten com en el punt on estem surtin dirigents d'ERC com en Tardà o en Rufian i deixin anar un discurs clarament autonomista fins que no s'eixampli la base. Bé, pot ser perquè el seu President Junqueras és a la presó i la número 2 Marta Rovira a Suissa exiliada. Sembla que vulguin pactar amb PSOE i Podemos. Corre aquesta idea. En quant al PdCat, que és una reminiscència de Convergència, no queda molt clara la posició. Els dos partits van ser claus per a fer fora a Rajoy en una moció de censura que ha donat la presidència a Pedro Sanchez del PSOE. A saber quins pactes hi hauran de sotamà. 

    M'agrada pensar que una cosa és la que es publica i ens arriba per a fer debats i crear opinió i l'altra és els pactes i acords que s'arriben sense anunciar-ho a bombo i plateret. El que crec que està clar és que el problema Catalunya-Espanya també és Alemany, Belga, Suís i en el fons un problema europeu. S'està intentant resoldre per darrera sense que es noti gaire i aquí ens van enviant globus sonda per a despistar-nos. Un exemple és que Pedro Sánchez proposi fer un referendum per a votar un nou estatut. És una broma? Algú s'ho pot creure? Els catalans vem votar un estatut nou al 2006 aprovat pel Parlament, pel Congreso de los Diputados i aprovat en referendum (cal recordar que tant ERC com PP van demanar als seus votants votar no a l'estatut, per diferents raons obviament) i el PP el va portar al Tribunal Constitucional on 4 anys mes tard va acabar sortint retallant els punts claus. Deia algun "socialista" com Alfonso Guerra allò de nos lo hemos cepillao. D'aquí ve tot el que està passant. I vol un altre estatut? A cagar a la via!!

   El que està clar és que molta gent cau en les provocacions i s'acaben creant discusions absurdes per omplir hores de debats i tertúlies mentre que poc a poc s'intenta posar cada cosa al seu lloc. I potser d'aquí a uns quant anys acabem per saber que és el que realment s'està negociant. Mentres tant anem omplint hores creant estats d'opinió.

                                            (imatge extreta de Twiter)