Donde están las putas urnas, ostias?
Avui, justament avui, a set dies d'una trobada de Policies y Cuerpos de Seguridad del Estado a Barcelona per conmemorar la gran feina que van fer l'1 d'Octubre del 2017, es filtren imatges de les càrregues policials gravades amb les càmares dels propis polícies. I per què? Per recordar-nos qui te la força? Per recordar-nos qui mana? Per calentar l'ambient (com si no estigués prou carregat)? És un escàndol com tot el que està passant en aquest país desde fa molt de temps. A qualsevol persona decent se li regirà l'estòmac i el cervell al veure la brutalitat amb la que van actuar aquell dia, però no ens enganyem, hi ha molta gent que ho justifica i ho disfruta. No ho volen reconèixer perquè queda malament però és així. Jo només he pogut veure-ho a trossets perquè em porta records tristos d'un dels dies mes grans del poble català. És espantós veure com tiren a gent gran al terra i els comentaris que deixen anar. És indecent, fastigós, lamentable i mostra la fragilitat de l'estat espanyol que només va poder fer servir la violència contra gent disposada a votar. Ningú ho oblidarà....encara que hi ha alguns partits que encara volen dialogar amb l'estat buscant un referèndum acordat. Això és indecent. Estan oblidant allò del mandat popular de l'1O? Ens estan dient que aquell dia no va servir de res? S'han rendit davant la violència i la repressió? Si és així que donguin un pas al costat i s'hi posi gent disposada a tot, com els 2 milions 100 mil persones que vem anar a votar aquell dia. Molta tardor calenta però sembla que tremolen masses cames. Haurem de fer un pas endavant i utilitzar el poder del poble com vem fer l'1 d'Octubre.
Sols el poble salva al poble.
(imatge extreta de twiter)
Historicament sempre s'ha dit que les esquerres estan dividides i per alguna cosa serà. Sembla que és molt difícil posar-se d'acord fent un front comú.
Ja es comença a parlar de les eleccions autonòmiques del maig del 2019. Estan en joc els ajuntaments. Hi han informacions i contrainformacions que apunten cap a tot arreu. El que és clar és que ERC ha mogut fitxa. Ha apartat al seu candidat escollit en unes primàries fa pocs mesos, Alfred Bosc i ha posat al capdavant del projecte per a l'ajuntament de Barcelona a Ernest Maragall, un home amb molta experiència i 75 anys. La gent, el poble, estem demanant unitat i sembla que no ho demanem massa fort, o no se'ns vol escoltar. Cert és que el poder sempre està uns passos per davant de la gent i nosaltres no sabem quins preacords i quins interessos tenen amb partits com els de Colau o els socialistes però no fa gaire bona pinta. L'avantatge és que encara queden uns 8 mesos i pasaran tantes coses en aquest país que ningú pot saber com acabarà tot això. A mes es veu que es presentarà en Manel Valls, un polític francés del partit socialista conegut per les seves declaracions i accions contra els gitanos. Sembla que es pot presentar en una llista amb l'unionisme. Vaja, distrets estarem una estona. El que està clar és que s'ha obert un camí sense retorn. L'autonomisme per a milers de persones ja no existeix. No en volem saber res.
Per una altra banda a Espanya el presidente del gobierno ha estat a Canadà i ha tornat dient que el conflicte català s'ha de resoldre politicament com van fer allà. Com si no ho sabessim. Ens pren per tontos? A mes ha assegurat desde allà que a Catalunya s'han fet dos referèndums i els ha guanyat l'unionisme. Em sobren les paraules.
I ja per acabar la família real s'ha apujat el sou. Fastigosament repugnant.
Està tot molt podrit. Tot el sistema polític espanyol fa aigües per tot arreu. Miris on miris hi ha corrupció. Hem estat governats durant més de 40 anys pels hereus del franquisme. A Catalunya fa temps que hem dit prou i estem en un xoc amb l'estat. Serà dur, llarg i complicat, molt complicat però estic segur que ens ens sortirem.
Va haver-hi una època en que semblava que viviem en una país bastant acceptable (amb coses bones i dolentes com a tots els països moderns). Les coses anaven bé, hi havia feina, hi havia diners, hi havia educació i sanitat i mes o menys tots ens respectavem. La cosa es va començar a tensar quan al 2006 Catalunya va aprovar un nou estatut. A partir d'aquí (i ja han passat 12 anys) la cosa s'ha anat embolicant. Primer amb el PP recollint firmes contra l'estatut, després la sentència de TC retallant l'estatut al 2010 i després 6 anys de multitudinàries manifestacions (a partir del 2012) reclamant llibertat i un referèndum acordat amb l'estat. Aquest no ha fet cas a les demandes del poble de Catalunya i ha tensat tant la corda que a dia d'avui, 21 de Setembre del 2018 a Catalunya hi han presos polítics (a més a les nostres presons després d'estar 8 mesos a presons de Madrid, presos preventius sense haver estat jutjats encara i acustats de delictes com rebel·lió i sedició) i exiliats (que la justícia alemana, belga i suissa no han vist delicte en els fets i son lliures ciutadans d'europa). Si, si, al 2018 tenim presos polítics i exiliats. A més tothom sap que no serà un judici just ja que el poder judicial espanyol està igual de corrumput i és igual de franquista que fa 40 anys. Jutges bons a Espanya n'hi ha i molts, segur, però els qui arriben a la cúpula del Poder Judícial son de tot menys imparcials. I tot això sense entrar en detalls de les irregularitats comeses durant un procediment que sembla pel·lícula de Berlanga, amb atestats de la Guardia Civil plens d'errors, de suposisions i de fallos en les sumes. Ja es diu que la sentència està escrita. Quina justícia es pot esperar? Doncs això, cap ni una. Fa tot tant de fàstic que cada dia que passa ens allunya més de trobar una solució que acontenti a tothom. Bé, jo crec que és impossible.
La única solució la tenim el poble. La força del poble. Milers de persones unides per una causa. Milions de persones unides per una causa. Estem enmig d'un conflicte molt gran i és com una bola de neu que cada cop s'ha fet més gran i és imparable. Tenim un parlament amb una majoria absoluta republicana on 7 d'aquest parlamentaris estan a presó i a l'exili i la oposició vol aprofitar-se'n. S'ha de tenir molt poca moral i ètica. No se com hi ha gent d'aquesta que pot dormir per les nits. S'han comés tantes irregularitats que només quan arribi als tribunals europeus i internacionals podrem esperar justícia.
Mentrestant haurem de ser forts i resistir.
(imatge extreta de twiter)
Siguem dignes.
Siguem dignes del que vam fer fa 1 any. Siguem dignes de la revolta. Siguem dignes per a tots els que van rebre aquell 1 d'Octubre. Siguem dignes per qui ja no hi és. Siguem dignes pels presos polítics, pels exiliats i pels represaliats. Siguem dignes per a les generacions que vindran. Siguem dignes per tenir un futur millor. Siguem dignes d'un moment històric. Siguem dignes com tots els que han lluitat per una causa justa. Siguem dignes d'uns dies que duraran anys. Siguem dignes com ho vàrem ser defensant les escoles, defensant les urnes i defensant les paperetes. Siguem dignes d'un poble digne. Siguem dignes com abans ho han estat d'altres. Siguem dignes com ho vem ser el 3 d'Octubre. Siguem dignes com el 21 de Desembre. Siguem dignes de la República Catalana pagant el preu de la llibertat.
Siguem dignes.
(imatge extreta de twiter)
Nou escàndol relacionat amb el procés i els jutges. Es veu que s'ha descobert un fil de mails al canal oficial del Consejo Oficial del Poder Judicial, el tercer poder independent de l'estat. És un canal que utilitzen tots els jutges per a intercanviar-se informacions i documents i es veu que també s'hi escriuen opinions. La més generalitzada és que la qüestió catalana no és política sinó una qüestió d'estat i de democràcia. Bé, molt en la línia democràtica de l'Estat Espanyol.
Com molt bé ha dit en Manel Delgado, és tot tant insuportable que l'enigma és saber com estem aguantant. Estem aguantant que ens humillin, que mantinguin als membres del nostre antic govern en presó preventiva acusats d'uns delictes que no han comés, que mantinguin a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart més de 11 mesos en presó preventiva, que l'altre mig govern estigui exiliat i lliures per Europa però sense poder trepitjar Espanya, que ens vulguin fer creure que tot tornarà a la normalitat....És tant insuportable que fins que no sortim tots al carrer i desobeïm pacificament a l'estat repressor haurem d'aguantar que se'ns pixin a la cara. És inaguantable.
Dels partits ja no ens podem fiar. Sembla que ERC no vol anar més enllà. Batalles internes i externes han deixat orfe al moviment social més gran dels últims anys a Europa. O ens organitzem nosaltres o ho acabarem pagant molt car. Entenc que la repressió causa por i no podem perdre de vista que hi ha més de 1000 encausats. I la cosa segueix pujant. Fins i tot avui hio ha la notícia que imputen a Roger Espanyol, el noi que va perdre un ull el dia del referèndum a causa de una bala de goma (prohibida a Catalunya) disparada per un Policia Nacional. L'imputen per suposadament haver llançat una valla. Quins collons!!
O ens mobilitzem o morim. No hi ha més.
(imatge extreta de twuiter de Eneko de las Heras)
Poca gent em genera tanta repulsa com l'expresident del govern espanyol Jose Maria Aznar. Cada cop que el veig o l'escolto se'm gira el cervell. Cada gest i cada paraula que surt de la seva boca és un atac directe a la inteligència. El més llastimós de tot és que aquest home representa part de la història d'espanya i per a molta gent és un referent.
Avui s'ha presentat a una comissió d'investigació sobre el finançament irregular del PP amb uns aires de superioritat moral que fan mal a la vista. Segons diuen a mentit uns quants cops en seu parlamentària (cert que no és el primer ni serà l'últim) en no reconèixer el finançament irregular del seu partit durant un llarg periode de temps. Només cal veure els videos de les seves intervencions per saber de quin peu calça. També ha mentit amb el tema de la guerra d'Irak assegurant que Espanya no va enviar ni un soldat. No ha trobat resposta a una pregunta d'en Rufian sobre la mort de Jose Couso, un càmara de Tele5 mort durant un atac de les tropes americanes a l'hotel on estava la premsa allotjada. Es pot ser tant cínic? Es pot ser tan mala persona? Es pot viure tant allunyat de la realitat? Sembla que si.
En quan a Catalunya ha dit que hi ha una secessió en marxa i que Espanya no ho està podent aturar. Ha comentat que els independentistes son uns "Golpistas" i ha afirmat que Catalunya s'ha dividit abans que Espanya es fracturi (com ja havia dit que pasaria fa uns quants anys). Potser Catalunya està dividida per culpa de feixistes com ell. Gent que no sap el que és la democràcia, gent que ens vol tenir sotmesos a la força, gent heredera del feixisme mes ranci dels anys 40. Cal recordar que quan ell era el president del govern deia allò de "sin violencia se puede hablar de todo. S'ha demostrat que amb l'Estado Español això és impossible.
Fa vergonya pensar que aquest personatge un dia va ser el representant de tots els espanyols, però més vergonya fa pensar que si tornés molta gent el votaria. I acabo perquè m'està agafant molta mala llet.
Salut i República!
(imatge extreta del twiter de Eneko de las Heras)
Avui la justícia espanyola ha tornat a quedar en evidència. Bèlgica no extradeix al cantant Valtonyc. Aquí ja estaria a la presó.
Diumenge va haver-hi una manifestació en contra del model d'escola catalana. Eren espanyolistes i volien acabar la manifestació a la plaça St Jaume. Per sort hi ha un grup de gent que està acampada desde la diada. Van fer una crida perquè anès la gent diumenge al matí a defensar la plaça i així va ser. Gràcies a un miler i escaig de Republicans els feixistes no van poder arribar-hi. Sembla que comencen a haver-hi mobilitzacions. Hi ha una preparada pel dia 20 de setembre ja que farà un any dels fets de la conselleria d'economia. També es prepara una pel dia 29 ja que la Policia Nacional i la Guardia Civil volen fer una concentració a la plaça Sant Jaume per recordar l'actuació que van fer l'1 d'octubre. A sobre que ens van agredir volen venir a conmemorar-ho? Això és de cínics.
Per una altra banda ahir va haver-hi una entrevista al presidente del gobierno Pedro Sánchez. Res de nou. A si, parlant del tema del armament que es ven a Arabia Saudí es va justificar dient que simplement entreguen la mercaderia que l'antic govern havia acordat. És igual si son bombes que acaben amb la població del Yemen. Ho va dir molt clar; "Debo priorizar. En política muchas veces hay que priorizar". I amb aquest cinisme va anar "responent" les preguntes. Sobre el presos polítics va repetir que a l'estat hi ha separació de poders i que no hi poden fer res. Quan algo s'ha de repetir tant per algo serà. Diu que poc a poc es tornarà a la normalitat (i segurament ni ell s'ho creu). No es podrà tornar ni a la normalitat ni a res que s'hi assembli mentres hi hagin presos polítics, exiliats i un miler de represaliats, i ho saben. Només volen guanyar temps i que l'independentisme es baralli entre ell (cosa que també passa). Sembla que es torna a encendre la metxa i a veure que en surt de tot això.
Mentres tant, Salut i República!
(imatge extreta de Twiter)
