Historicament sempre s'ha dit que les esquerres estan dividides i per alguna cosa serà. Sembla que és molt difícil posar-se d'acord fent un front comú. 

  Ja es comença a parlar de les eleccions autonòmiques del maig del 2019. Estan en joc els ajuntaments. Hi han informacions i contrainformacions que apunten cap a tot arreu. El que és clar és que ERC ha mogut fitxa. Ha apartat al seu candidat escollit en unes primàries fa pocs mesos, Alfred Bosc i ha posat al capdavant del projecte per a l'ajuntament de Barcelona a Ernest Maragall, un home amb molta experiència i 75 anys. La gent, el poble, estem demanant unitat i sembla que no ho demanem massa fort, o no se'ns vol escoltar. Cert és que el poder sempre està uns passos per davant de la gent i nosaltres no sabem quins preacords i quins interessos tenen amb partits com els de Colau o els socialistes però no fa gaire bona pinta. L'avantatge és que encara queden uns 8 mesos i pasaran tantes coses en aquest país que ningú pot saber com acabarà tot això. A mes es veu que es presentarà en Manel Valls, un polític francés del partit socialista conegut per les seves declaracions i accions contra els gitanos. Sembla que es pot presentar en una llista amb l'unionisme. Vaja, distrets estarem una estona. El que està clar és que s'ha obert un camí sense retorn. L'autonomisme per a milers de persones ja no existeix. No en volem saber res.

 Per una altra banda a Espanya el presidente del gobierno ha estat a Canadà i ha tornat dient que el conflicte català s'ha de resoldre politicament com van fer allà. Com si no ho sabessim. Ens pren per tontos? A mes ha assegurat desde allà que a Catalunya s'han fet dos referèndums i els ha guanyat l'unionisme. Em sobren les paraules. 

I ja per acabar la família real s'ha apujat el sou. Fastigosament repugnant.