divendres, 21 de setembre del 2018




  Està tot molt podrit. Tot el sistema polític espanyol fa aigües per tot arreu. Miris on miris hi ha corrupció. Hem estat governats durant més de 40 anys pels hereus del franquisme. A Catalunya fa temps que hem dit prou i estem en un xoc amb l'estat. Serà dur, llarg i complicat, molt complicat però estic segur que ens ens sortirem.

  Va haver-hi una època en que semblava que viviem en una país bastant acceptable (amb coses bones i dolentes com a tots els països moderns). Les coses anaven bé, hi havia feina, hi havia diners, hi havia educació i sanitat i mes o menys tots ens respectavem. La cosa es va començar a tensar quan al 2006 Catalunya va aprovar un nou estatut. A partir d'aquí (i ja han passat 12 anys) la cosa s'ha anat embolicant. Primer amb el PP recollint firmes contra l'estatut, després la sentència de TC retallant l'estatut al 2010 i després 6 anys de multitudinàries manifestacions (a partir del 2012) reclamant llibertat i un referèndum acordat amb l'estat. Aquest no ha fet cas a les demandes del poble de Catalunya i ha tensat tant la corda que a dia d'avui, 21 de Setembre del 2018 a Catalunya hi han presos polítics (a més a les nostres presons després d'estar 8 mesos a presons de Madrid, presos preventius sense haver estat jutjats encara i acustats de delictes com rebel·lió i sedició) i exiliats (que la justícia alemana, belga i suissa no han vist delicte en els fets i son lliures ciutadans d'europa). Si, si, al 2018 tenim presos polítics i exiliats. A més tothom sap que no serà un judici just ja que el poder judicial espanyol està igual de corrumput i és igual de franquista que fa 40 anys. Jutges bons a Espanya n'hi ha i molts, segur, però els qui arriben a la cúpula del Poder Judícial son de tot menys imparcials. I tot això sense entrar en detalls de les irregularitats comeses durant un procediment que sembla pel·lícula de Berlanga, amb atestats de la Guardia Civil plens d'errors, de suposisions i de fallos en les sumes. Ja es diu que la sentència està escrita. Quina justícia es pot esperar? Doncs això, cap ni una. Fa tot tant de fàstic que cada dia que passa ens allunya més de trobar una solució que acontenti a tothom. Bé, jo crec que és impossible.

  La única solució la tenim el poble. La força del poble. Milers de persones unides per una causa. Milions de persones unides per una causa. Estem enmig d'un conflicte molt gran i és com una bola de neu que cada cop s'ha fet més gran i és imparable. Tenim un parlament amb una majoria absoluta republicana on 7 d'aquest parlamentaris estan a presó i a l'exili i la oposició vol aprofitar-se'n. S'ha de tenir molt poca moral i ètica. No se com hi ha gent d'aquesta que pot dormir per les nits. S'han comés tantes irregularitats que només quan arribi als tribunals europeus i internacionals podrem esperar justícia. 

Mentrestant haurem de ser forts i resistir.

                                     (imatge extreta de twiter)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada