Finalment hi ha hagut investidura i Pedro Sánchez serà el nou president del govern Espanyol. Un govern de coalició amb PODEMOS, el primer govern de coalició desde la fi de la dictadura. Pedro Sánchez, el mateix que fa uns mesos deia que no podria dormir tenint ministres del seu govern que fossin de PODEMOS. Pedro Sánchez, el mateix que va dir que es comprometia a portar al President Puigdemont. Pedro Sánchez, el mateix que acusava al President Torra de supremacista, racista i xenófob. Pedro Sánchez, el mateix que deia que a Catalunya hi havia un conflicte de convivència. Pedro Sánchez, el mateix que van fer fora del PSOE per allò de No és No. Pedros Sánchez, el mateix que després de fer-lo fora va tornar dient que Espanya era un estat plurinacional.... es podrien dir tantes coses de Pedro Sánchez....Serà president del govern gràcies a l'abstenció d'ER. ER, aquell partit que en boca del mateix Junqueras deia que Espanya mai compleix les seves promeses. ER, aquell partit que en boca de Gabriel Rufián criticaba al PSOE dient que son part dels carcellers i repressors. ER, aquell partit que en la última campanya electoral prometia que no faria president del govern espanyol a qui no respectés l'amnistia, la fi de la represió i el dret a l'autodeterminació. ER, que ha deixat de parlar d'independència per passar a parlar de republiques (que està molt bé també però no era això el que venien). ER, que te al seu president Junqueras en presó per culpa d'un Tribunal Supremo incapaç d'acceptar les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha reconegut la inmunitat de Junqueras.... Moltes coses no les sabem però les anirem descobrint amb el temps.
De la bancada de la dreta, la ultradreta i l'extrema dreta no cal ni parlar-ne. Feixisme en estat pur. Post franquisme en estat mes pur encara. Qualsevol descripció es quedarà curta. No cal perdre el temps.
S'ha arribat a un acord i veure'm com va. Jo com a independentista tinc clar el que hagués fet. Però clar, ho tinc clar sense està allà. No se que si deu coure per allà però la presió que hi hagut, hi ha i hi haurà ha de ser massa. Ciudadanos esperava que algun valent canviés el sentit del seu vot i fessin volar la investidura. També ho han intentat forces oscures enviant milers de mails a alguns diputats. Sense anar mes lluny al diputat de Teruel Existe ha hagut de dormir en un lloc secret de Madrid per por a les presions. I segur que també ho ha intentat l'estat profund, els poders económics utilitzant tots els mecanismes possibles. Tot i així no ho han aconseguit i a partir de demà ja hi haurà president al govern d'Espanya. Servirà d'alguna cosa el pacte amb ER? Serà possible tornar el conflicte a la política i deixar la judicialització? Serà Pedro Sánchez que lideri un canvi de mentalitat a Espanya? Seguiran PODEMOS i els COMUNS en general posant-se de perfil a les violacions de drets que estem vivint els catalans? I així amb mil preguntes.
Pel que fa aquí s'ha d'aclarir que passa amb el President Torra. Acabarà inhabilitat? Serà el parlament qui ho acabrà decidint? Si és així, que votarà el PSC? I els COMUNS? Hi hauran eleccions? (tard o aviat acabarant havent-hi, segur). Li passarà factura a ER el pacte amb PSOE? Qui serà el candidat de JxCAT? I així amb mil preguntes mes.
I per acabar serà bonic veure com el dia 13 el President Puigdemont i Toni Comín entren al parlament europeu com a europarlamentaris de ple dret, amb inmunitat. No crec que hi hagi cap rectificació de tots aquells mitjans i "periodistes" que asseguraven que tant el President Puigdemont com Toni Comín no serien mai reconeguts com a europarlamentaris fins que no juressin la constitució a Madrid. També està citat pel dia 13 Oriol Junqueras, a mes escollit vice president del grup ALE a l'europarlament. El deixaran anar? Ho veurem ben aviat.
Show must go on!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Comença el 2020 tal i com va acabar el 2019, amb repressió judicial cap a l'independentisme. Fa poca estona la JEC (junta electoral central) ha decidit inhabilitar al President Torra. Hi ha qui diuen que no te potestat per a fer-ho. Mentrestant PP Ciudadanos i Vox ja celebren la inhabilitació. S'estan saltant tot els límits possibles en una democràcia. Alguns diuen que això és un cop d'estat a la democràcia. S'estan fotent en un follon que no sabem les conseqüències que tindrà. Cal recordar que ahir mateix la justícia belga va suspendre les euroordres cap al President Puigdemont i Toni Comín perquè com son europarlamentaris tenen inmunitat. Terratrèmol a Espanya. La (in)justícia espanyola està arribant a uns punts tant extrems que fa por. I mentres sembla que ER s'abstindrà en la investidura de Pedro Sánchez. Alguns diuen que aquest moviment de la JEC és per fer saltar la investidura i que no hi hagi govern a Espanya. Veure'm que passa.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Ja fa dies que el tribunal europeu ha resolt el cas de la inmunitat d' Oriol Junqueras. Segons uns el resultat és clar; Junqueras està il·legalment empresonat després de ser escollit eurodiputat a les eleccions europees de l'abril. Com a europarlamentari te inmunitat i si se'l vol jutgar s'ha de demanar un suplicatori al parlament europeu. Uns altres (molt pocs, certament) diuen que una cosa no afecta a l'altre ja que ja està sentenciat. Molts diuen que se l'ha de deixar en llibertat inmediatament i que ha de caure tota la causa i anul·lar la sentència del judici. Hi han opinions per a (casi) tots els gustos. Jo, sense tenir ni idea de dret, ni de jurisprudències, ni aplicació de certes lleis ni de moltes coses, tinc clar que tot el judici ha estat una farsa, que no s'aguanta per enlloc i que la justícia espanyola ha retorçat tant les normes que em sembla que ho començarant a pagar. El cas de Junqueras ha afectat també (en positiu, de moment) al president Puigdemont i a Toni Comín. També segurament a Clara Ponsatí. De fet, Puigdemont i Comín ja han anat a retirar la seva acreditació d'europarlamentaris mentre la premsa espanyola, tertulians i polítics treien espuma per la boca veient la situació. A si, i sense cap tweet ni cap referència de cap tipus de Rufián, ni Aragonès ni de Tardà, entre d'altres, felicitant-los. El revés de la justícia europea deixà en molt mala posició a la Sala Segunda del Tribunal Supremo. Hauran de fer un moviment i encara estem esperant. S'han fotut en un liu judicial que s'ha de veure com se'n sortiran. Serà lent però espero que espectacular.
L'altre tema son les negociacions entre ER i PSOE per al suport per a la investidura. N'hi ha que creuen que pot ser bo. N'hi ha que no. N'hi ha que creuen que ER no s'ha de baixar mes els pantalons. N'hi ha que creuen que no es poden baixar mes els pantalons. N'hi ha que creuen que fins que no alliberin a Junqueras no es pot pactar res. N'hi ha que creuen que si. Hi ha per a tots els gustos aquí també. Realment el futur és incert i no sabem que passarà (potser n'hi ha que si ho saben...). El que si sabem que està passant és que estan alliberant als detinguts el 23 de setembre en la Operación Judas on es van detenir a 9 persones acusades de terrorisme i en queden dos a la presó encara. A 2 ja els havien deixat lliures al mateix setembre i poc a poc (massa a poc a poc) han anat deixant anar als altres, això si, pagant fiança. S'està demostrant un cop mes que tot allò va ser una prèvia per al que podria venir després, just quan sortís la sentència. Gent acusada de terrorisme sense cap prova i amb tots els mitjans de comunicació criminalitzan-los, junt amb polítics espanyols i també alguns catalans, entre ells Tardà i Mas. I cap d'ells ha sortit a reconèixer que es van equivocar. No em soprpren. Vergonyós tot plegat.
Passen els mesos, i els anys i evidentment l'estat no ha acabat amb l'independentisme. Ens ha maxacat i molt però encara hi som. Amb lo fàcil que seria haver fet un referèndum. De fet el vem fer però a ulls de la comunitat internacional sembla que no va servir. Penso que el que ens està servint és a partir de tot el que va passar després. La lluita continua. Les ganes hi son. Parlo amb la gent que m'envolta i veig que som mes lluny que mai. Discuteixo opinions dels que pensen diferent. Busquem punts de trobada, analitzem, critiquem, busquem camins, critiquem, lloem, cadascú a la seva manera, tornem a criticar i a l'endemà hi tornem. L'únic camí és endavant. I la resta, caurà pel seu propi pes.
Salut i República Catalana!!!
(BCN Desembre 2019)
Doncs això, feta la llei, feta la trampa. I així anem. Qui dicten i apliquen les lleis tenen per la mà fer qualsevol cosa. Estaria bé predicar amb l'exemple. Portem massa temps discutint sobre l'aplicació de les lleis, els marcs legals, els criteris judicials, les normes, la sagrada constitución.... i així (i amb el fred que fa) s'ha anat esvaïnt l'única manera de pressionar a un estat com l'espanyol. Quan no és per una cosa és per una altra. També hi té a veure la repressió desfermada cap als catalans. Gent detinguda amb proves falses, atacs del Mossos a manifestants, violència tant policial com judicial que arrestrem desde fa anys i una llarga llista de casos que fan posar de molt mala llet!!! Està molt bé pensar que la política servirà per a resoldre un conflicte que cada cop s'ha fet mes gegantesc i ja te unes dimensions inassumibles per a un estat amb poc interés en èsser un estat democràtic exemplar. Està clar que amb voluntat política es pot arribar a uns punts ara mateix inimaginables. De fet, fa un mes semblava inimaginable que Pedro Sánchez negocies res amb cap independentista. 1 mes després de les eleccions el tema català ha passat de ser "un problema de convivencia entre catalanes" a ser "un conflicto político". Curiós, no? Mig PSOE (l'altre mig els hi fa el llit) parla d'ER com no havien fet fa just un mes El que falta, i molt, és voluntat política. Sobretot per part de l'estat. Per què serà?
Passen els dies, els mesos i els anys i la solució no es veu molt propera. Ara la política està pendent d'un possible pacte de govern entre PSOE-UNIDAS PODEMOS amb l'abstenció en el debat d'investidura d'ER. Tot girà entorn a aquesta idea. Sembla que si es conseguis formar govern a Espanya no hi hauria majoria possible al congrés per una moció de censura per tant el govern de Sánchez s'asseguraria 4 anys al poder. Segur que hi han moviments per a intentar trencar aquest possible pacte. Estic segur que una gran part dels poders estatals no volen per a res un pacte així. A més la setmana vinent es resoldran temes com el de la inmunitat de Junqueras, i això afectarà també al president Puigdemont i Comín. Hi han masses coses judicialitzades i això no resol res, sinó al contrari; fa mes difícil arribar a trobar una solució. Mes de mitja espanya creu que ja està bé la sentència del tribunal suprem. A mes, els representants polítics de tota aquesta gent van molt forts. No entenen que és la democràcia. Per ells la llei ho és tot (excepte ens els centenars de casos de corrupció que tenen tant uns com altres). Fora de la llei no hi ha res, diuen. Així que podem esperar?
I mentrestant el mon segueix girant, la gent seguim vivint, uns millors i uns pitjor. La gent segueix gastant, comprant, menjant, contaminant, fent bromes, cantant, escrivint, saltant amb paracaigudes o anant en moto. La vida és molt mes que les baralles polítiques per al poder (que hi son a tot arreu), però penso que ens ha tocat viure uns moments històrics com tants d'altres hi ha hagut i hi haurà. Disfrutem-los mentres podem i intentem ser el mes justos possibles.
LLibertat presos polítics, independència i visca la República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Avui hem tornat a viure un judici polític a Catalunya. Fa massa temps que la política s'ha judicialitzat i ara estan a punt d'inhabilitar al President de la Generalitat Quim Torra per no despenjar una pancarta a favor dels presos polítics i de la llibertat d'expresió durant un periode electoral on la Generalitat no hi tenia cap paper. A aquest punt és on està arribant la "democràcia" espanyola. El problema està en que en aquests judicis polítics, com en tots, hi han dos parts; els que acusen i els que es defensen. La part de les acusacions son, mai tan ben dit, de part i estan polititzades. El tema de la separació de poders és inexistent i ja pots tenir un dels millors advocats com Gonzalo Boye que, amb les seves brillants argumentacions (i espero equivocar-me), no aconseguirà l'absolució, quan seria el mes just. A més, és escandalós saber que els magistrats que han de jutjar i dictar sentència, han anat escampant les seves opinions sense cap mena de complexe. Qui es pot defensar així? On son les garanties d'un judici just? Queda clar que cap judici polític és just. Per mes voltes que donguem fins que no es torni la política al seu lloc la cosa cada cop anirà a pitjor.
A nivell polític s'està en un moment molt complex. El preacord Sánchez-Iglesias ha agafat descolocat a mitja espanya i només cal sentir a gent com Felipe González o Aznar per veure per on van el tirus. Aquests dos prefereixen clarament un pacte PSOE-PP sense Sánchez. Es veuen varies coses, entre elles la por que tenen a que PODEMOS formi part d'un govern espanyol (tot i lo descafeïnat que està PODEMOS ara mateix, si, si, aquells de acabar con la casta i el régimen del '78 i tot allò que van vendre). On està el podemos que qüestionava la monarquia espanyola heredera d'un règim feixista i posada a dit del dictador, que qüestionava el model territorial i defensava un referèndum d'autodeterminació (o això semblava) per a Catalunya? Aquell PODEMOS sembla que ha passat a ser una crosa mes del règim del '78. I amb tot aquest panorama que han de fer els partits catalans? Donar suport a aquest govern? Abstenir-se? Negar completament els seus vots? Tot dependrà del que es pugui aconseguir negociant però sincerament, tindran el que s'ha de tenir els polítics espanyols per a resoldre aquest problema polític? A mi m'agradaria pensar que si però veient i escoltant-los no tinc molt clar que pot passar. Penso que Iglesias podria fer concessions, Sánchez no tantes i per descomptat ni Casado ni Abascal ni Rivera, ah no, que Rivera ja no hi és....doncs ni Arrimades tindrien prou altura política com per fer-ho. S'ha de confiar amb Sánchez (que fa poc se li va escapar allò de que la fiscalia depen del govern, igual que se li va escapar, o mes ben dit, el van pillar a Fernández Díaz del PP que la fiscalia te lo afina...) veient que la repressió no s'ha aturat sinó que s'ha endurit? No dona gaire confiança, la veritat. De Iglesias algú es pot fiar després de deixar aparcat el tema de la monarquia, del referendum, de la llei mordassa, de la reforma laboral........em sembla que tampoc. Vaja, que no es veu gaire llum a l'horitzó.
Només els temps ens ensenyarà com es debloquejarà la situació, si algun dia s'acaba desbloquejant.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Passen tantes coses que és impossible arribar a tot. Tsunami Democràtic ha tallat l'autopista AP7 a la Jonquera, banda francesa, ha muntat un escenari, cuina i un lavabo, hi han hagut concerts i la gent ha ressistit 30 hores ven bé, tot i el fred que fotia. Després, quan la gendarmeria francesa els ha desallotjat, després de petits talls a la NII i d'altres, hi ha hagut una jugada de despiste i s'ha tornat a tallar la AP7 a l'alçada de Salt, s'ha muntat l'escenari i hi han hagut mes concerts. A la vegada a la frontera basca hi ha hagut marxa lenta de cotxes que ha causat cues kilomètriques. I tot això convocat a través de l'aplicació de Tsunam Democràtic i les xarxes socials. Va començar el dia 11 al matí i ha acabat avui dia 13. Revolució digital. Noves formes de comunicació i talls de carreteres i autopistes com s'ha fet tota la vida. I així hem de seguir fins que algú es digni a afrontar el problema. Persistir!!!
A nivell polític encara han passat mes coses. En les eleccions del 10N els resultats no han canviat massa. La millor notícia és que les dretes no sumen. Ciudadanos ha perdut 47 diputats (i amb això Alberto Rivera ha plegat de la política, per fi!!! I girauta també!!!) que han anat a parar a PP que n'ha aconseguit 88 i Vox que ha pujat fins a 52. El PSOE n'ha perdut 3, s'ha quedat en 120 i Unidas Podemos n'ha perdut 7 i s'ha quedat amb 35. A Catalunya ER ha perdut 150 mil vots, 2 escons i ha quedat amb 13 diputats. PSC ha perdut uns 100 mil vots i ha quedat 2a força amb 12 diputats. JxCat ha pujat en vots i ha aconseguit un diputat mes, ara en te 8. PPC'sVox han tret 2 cadascú i la CUP ha aconseguit 244 mil vots i 2 escons al congreso. Curiosament 36 hores després de les eleccions Socialistes i Podemos han firmat un pre acord de govern. Fa una setmana semblava impossible que això passes basicament per l'actitud de Sánchez. I perquè no ho van fer a l'estiu? S'han hagut de repetir unes eleccions que han donat ales a l'extrema dreta de Vox gràcies al blanqueig que en fan tan PP, com Ciudadanos, com PSOE, PSC i tots els mitjans de comunicació espanyols. L'extrema dreta sempre ha existit a Espanya però abans estava dins del PP. Uns quants van passar a Ciudadanos i finalment, veient que el partit de Rivera havia perdut el nord han anat a parar a Vox, l'autèntic partit ultra dretà, xenòfob, homòfob, racista i franquista. La qüestió és que entre PSOE i UP sumen 155 diputats. Els falten uns quants per arribar a la majoria absoluta i qui pot tenir la clau d'això és ER. La pregunta és clara; Donarà ER els seus vots? Si ho fa serà a canvi de res? (tothom sap que en política res és gratis). Aquí està el dubte que omplirà tertúlies i pàgines de digitals d'aquí fins al dia del debat d'investidura. Jo no se que faran. Fagin el que fagin rebran elogis i crítiques. El meu vot, un cop mes, estic segur que no servirà per a investir a Pedro Sánchez.
Ja per últim destacaria que l'advocat de la UE ha resolt que un europarlamentari ho és des de que rep els vots dels electors. Això obre la porta a que el President Puigdemont i el Conseller Comín puguin ser europarlamentaris. En el cas del vicepresident Junqueras no està molt clar ja que està sentenciat amb 13 anys de presó pel Tribunal Supremo. Ara el tribunal haurà de decidir quin és el seu parer.
I mentres tot això passa la societat catalana segueix mes mobilitzada que mai. I així és com hem de continuar. I presionar al govern de la Generalitat que, per mes que estigui lligat de mans i peus i agafat pels collons per part de tot l'aparell judicial i represiu de l'estat, sabien on es fotien. Si no volen desobeïr i acabar a la presó o inhabilitats (en el millor dels casos) doncs que marxin!!!
Salut, República Catalana i TSUNAMIIII!!!
(imatge extreta de twitter)
Si algú pensava que amb la sentència del procés l'independentisme abaixaria els braços anava equivocat. A nivell polític si que pot semblar que mes d'un ha abaixat els braços però a nivell social, la sentència, diria que ha reforçat el sentiment independentista. Hi han mobilitzacions per tot arreu (uns llocs mes que d'altres), talls de carreteres, concentracions a places, llançament de globus amb pintura i una llarga llista d'aconteixaments. Una que va començar ahir és una acampada a plaça Universitat de Barcelona. Joves estudiants plantant tendes i fent assamblees. Espero que duri.
Estem a una setmana i poc d'eleccions espanyoles. Es parla que, dependent dels resultats, s'intentarà fer una coalisió de govern de PSOE i PP. És la última (o penúltima, o avantpenúltima.....) bala que te l'estat espanyol abans de desfer-se com un sucre a l'aigua. Està tot tan viciat i tan malament que poca gent veu una sortida democràtica al conflicte entre Catalunya i Espanya. El president en funcions Pedro Sánchez està fent, de llarg, un dels pitjors papers en la política espanyola. Per mi molt pitjor que Rajoy i Aznar, que ja és dir. Sánchez se'n en fot de les trucades del president Torra i no deixa de repetir que el conflicte de Catalunya és entre catalans. Quins collons!!! El conflicte és amb l'estat espanyol, amb la policia espanyola, amb els indigents mentals que hi han a la política espanyola, començant per Sánchez, seguint per Casado, Rivera, Iglesias, Garzón, Carmen Calvo, Cayetana Álvarez de Toledo, Inés Arrimadas, Borrell, Ábalos, i una llarga llista de noms. El conflicte és amb ells, fills del franquisme, que continua mes viu que mai tot i que fa una setmana van treure al dicatdor del Valle de los Caídos a crits de Viva Franco, Viva España i totes aquestes proclames que, en una democràcia consolidada, serien delicte. El conflicte és amb tota aquesta colla d'inmorals que van de demòcrates quan, en una democràcia consolidada, la meitat estarien a la presó per lladres i corruptes i l'altre meitat serien inhabilitats per ocupar càrrecs públics. També una menció especial per a Iceta i tota la gent del PSC que al 2012 defensaven un referèndum pactat amb l'estat (perquè segons ells en les democràcies avançades com l'espanyola s'ha de poder fer) i uns anys després es manifesten amb Societat Civil Catalana (extrema dreta). Iceta és de les pitjors persones que he vist. És fastigós, un cínic, un vividor del diner públic sense ofici ni benefici. El problema entre Catalunya i Espanya son totes aquestes coses i algunes mes. Especial menció també als Comuns, que tot i defensar la democràcia, es posen de perfil no sigui cas que els taqui la sang dels joves i no tan joves apallisats per la policia aquests dies. Molt defensar les llibertats però en el fons son espanyolistes, republicans espanyolistes i com a tals han tingut, tan ells com Podemos, una oportunitat per a posar en escac al règim del 78 i s'han cagat a sobre. Doncs a pendre pel sac!!!
Per últim menció a la política catalana; Patètics. Sembla que també s'han cagat alguns. Rufián fa 4 dies volia donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a canvi de res. Avui critica obertament al PSOE/PSC com si hagués oblidat que fa uns mesos donava els seus vots (i els dels seus votants) gratis. Tardà donant lliçons i presionant per a fer eleccions a Catalunya, pendre el lloc al president Torra i negociar a Madrid la rendició. Torra trucant a Sánchez sense que aquest li agafi el telèfon. Buch intentant fer veure que els mossos han actuat com han actuat perquè sinó Madrid els podia treure les competències sobre els mossos (com si no ho haguessin fet ja)... Els polítics catalans penso que no estan a l'altura del moment. Sabien on es posaven quan es van presentar a les eleccions i no han fet el que van dir que farien. Espero que això els passi factura a les urnes. I parlant de urnes, com ara venen eleccions, de repent sembla que ER torna a ser mes independentista que ningú. Segons les enquestes ER guanyaria a Catalunya per sobre del PSC. Fins al dia 10N no sabem que pasarà però segur que el dia 11N la cosa continuarà igual (o pitjor, ja que sempre va a pitjor).
Si la gent continuem movilitzats això serà imparable. Ja han intentat, tan des de dins com des de fora, parar-nos. Ens reprimeixen, ens peguen, ens maltracten, ens detenen, ens empresonen i nosaltres seguim. I aquesta és la clau, seguir. Desbordar primer als polítics d'aquí i després als d'allà. Tsunami democràtic ja està considerada per la Guardia Civil com una organització criminal. Una organització que te mes de 380 mil seguidors a Telegram. Ja els han censurat pàgines web. Intentaran decapitar-los ràpid i sembla que els costarà. Se'ns titlla de violents i terroristes, quan els unics violents son la PN i els Mossos i els terroristes son els que van atacar a les Rambles al 2017 i ningú ho vol investigar. Se'ns titlla de violents i els centenars de videos que hi han d'aquest dies demostra qui son aquí els violents (AQUÍ).
I acabo perquè em poso dels nervis!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge de Jordí Calvís extreta de Twitter)
