Nou curs polític.

 

 

 

     Avui, 1 de setembre del 2020 comença un nou curs polític. I comença fort amb el President Puigdemont i una bona pila de polítics estripant el carnet del PdeCat i quedant-se a JuntsxCat. Hi han moviments en els partits polítics. Recordar que de l'antiga convergència podriem dir que s'ha dividit en tres partits. El PNC de Marta Pascal, el PdeCat de Bonvehí i JxCat de Puigdemont. Representa que els tres treballaran per la independència de Catalunya però cadascú des de la seva visió. ER segueix en la seva linia de voler convèncer que la taula de diàleg amb Espanya, amb el gobierno mas progresista de la historia de PSOE i UP, serà útil (quan ja han dit per activa i per passiva que res de referèndum ni res d'amnistia) i la CUP....on és la CUP?

    Ens espera una tardor-hivern plena d'interrogants ja no només polítics sinó en general degut a la pandèmia del Covid. No sabem que passarà amb les escoles, no sabem si ens haurem de confinar de nou, no sabem si ens quedarem sense feina, no sabem si pillarem el coronavirus i la palmarem, no sabem si l'economia s'enfonsara tant com diuen o encara mes....practicament no sabem res. El que si podem dir que sabem és que portem casi tres anys de represió ferotge per part d'un estat en fallida on avui, quatre ex-presidents del govern i en Borrel entre molts d'altres, han enviat una carta de suport a Martín Villa, exministre en l'època  franquista acusat presumptament de crims contra la humanitat. Si, si, expresidents espanyols donant suport a un franquista assegut al banc dels acusats. També sabem que el rei emèrit Juan Carlos de Borbón està als Emirats Àrabs fugit de la justícia Suïssa que l'investiga per corrupció, ja que la (in)justícia espanyola és igual per a tothom. Sabem que va fugir amb l'ajuda del Gobierno de Espanya, és a dir de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias entre molts d'altres. Sabem que Espanya te un passat franquista mai jutjat ni sentenciat per culpa d'una llei d'amnistia injusta. Els republicans segueixen a les cunetes mentre que els fills d'importants col·laboradors del règim franquista segueixen disfrutant de la vida. Sabem tot això i moltes coses mes que no acabariem mai, la llista seria infinita i tot i així hem de resistir, persistir i lluitar fins a la victòria final. No sabem ni quan ni com serà però cada dia hi som un pas mes aprop.

   Salut i República Catalana!!!

                                                 (imatge extreta de twitter) 

  

Fins quan?

 

 

 

       Fins quan durarà la paciència dels catalans? Amb tot el que veiem i escoltem dia rera dia és increïble com encara aguantem. Se'ns estan pixant a la cara i nosaltres i, encara mes trist, bastants dels nostres representants polítics, diuen que volen una taula de negociació. Està clar que el millor és negociar abans de triar altres camins però el gobierno más progresista de la historia ja ha dit per activa i per passiva que res de res, que no hi ha diàleg possible i si n'hi ha no és per a parlar d'autodeterminació. Doncs que hem de fer? Segurament l'opció mes eficaç serà la de la confrontació directa amb l'estat com es va fer al 2017. Perquè s'ha aturat? Potser algun representant d'ER ens ho hauria d'explicar.

     Avui sabem que la fiscalia investiga a la CUP per haver fet campanya per al referèndum. Si, casi tres anys després segueix la repressió i no s'aturarà. I com diuen alguns divide i venceràs i tristament és el que està passant. Estan dividint als polítics però diria que a la gent del carrer no. Ningú sap que passarà ni quin serà el següent pas però si que sembla que en les properes eleccions catalanes es veurà que tria la gent; una opció serà seguir la confrontació i l'altre serà abaixar el cap i deixar-ho per d'aquí a uns quants anys. Fins que no ens tornem a contar no sabem ben be com està la cosa. El que m'indigna és que s'hagi creat una batalla entre independentistes si, en el fons, algun partit representa ben bé l'independentisme. Jo m'he perdut. No entenc que tan ER com la CUP estiguin mes per a la política espanyola que no pas per a fer un front comú català. Utilitzen l'excusa dels convergents, dels neoconvergents, de la dreta catalana i no se quantes històries per intentar, segons diuen les males llengües, crear un tripartit d'esquerres. Tripartit d'esquerres amb qui? Amb COMUNS que han utilitzat els vots de la ultadreta de Valls per quedar-se amb l'alcaldia de Barcelona abans que pactar amb ER? Tripartit d'esquerres amb PSC? És realment el PSC un partit d'esquerres? Jo diria que no, potser m'equivoco. Entenc que és difícil i complexe la situació però havent-hi presos polítics i exiliats els partits polítics no estan a l'alçada de les circumstàncies. Estan passant moltes coses a Espanya que demostra que els poders tenen por i per això utilitzen la repressió i la violència cap a nosaltres. Estem veient com el gobierno más progresista de la historia ha ajudat a fugir el rei emèrit, estem veient que la premsa internacional s'està fent ressó de la mala gestió d'Espanya durant la crisi del Covid, estem veient com hi han moviments entre els dos gran partits espanyols per intentar aprovar uns pressupostos que els permetin tirar endavant una de les legislatures mes complicades que tindran, estem veient com al carrer, la ultradreta espanyola, acosa al vecepresident del govern Pablo Iglesias i la seva dona la ministra Irene Montero amb total impunitat, assistim, dia rera dia, al descrèdit de la justícia espanyola en els tribunals europeus, veiem al fiscal Zaragoza queixar-se d'una forma vehement de la justícia belga per dir una obietat que molts ja comentaven; que el Tribunal Supremo no es competent per jutjar als independentistes ......i així mil coses que estan passant. Aprofitem-ho!!

     També és certa una cosa. Espanya és de dretes, hi ha encara molts franquistes ja que no es va fer net. Republicans estic segur que n'hi ha. No se quants però n'hi ha. Això si, son minoria. A més a Espanya sempre que ha guanyat l'esquerra, l'esquerra de veritat, la dreta no ho ha acceptat i ha acabat fent un cop d'estat i arrebatant el poder. Ja ho va fer Primo de Rivera en la Primera República i Franco en la Segona. Ara penso que intentaran treure a PODEMOS del govern ja que PSOE no es pot considerar esquerra. Potser hi ha un acord entre PP-PSOE-Ciudadanos per a tirar endavant l'estat espanyol amb tot el que els vindrà damunt quan comencem a veure la llum i la pandemia estigui controlada. El futur és incert però la història ens pot donar pistes de com poden anar les coses. 

      Total, que aquí seguim distrets amb baralletes a twitter i articles i tertulians diversos, i per a tots els gustos, intentant donar-li sentit a la realitat que vivim. 

     Salut i República Catalana!!!

 

                                          (imatge extreta de twitter)

     

Encara més escandalós.

 

 

     Després d'uns dies de desconexió mental torno i oh, sorpresa, el rei emèrit Juan Carlos de Borbón, després de dues setmanes desaparegut, va i diuen que està als Emirats Àrabs Units. Quina sorpresa!!! Semblava primer que apuntava cap a República Dominicana però no, finalment i amb la complicitat del gobierno mas progresista de la historia de España, i del CNI ha fugit a un país sense tractats d'extradició amb Suissa, país que l'està investigant. I la gent a Espanya surt a protestar però no per això sinó per la obligatorietat de duur mascareta. Val a dir que eren només unes 2500 persones. Però i la resta d'espanyols? On son? Els és igual que el rei posat a dit pel dictador hagi fugit a un país dicatorial amb una fortuna feta durant el seu regnat? Suposo que si. I els d'Unidas Podemos, on son? Ah, si, formant part del govern que ho ha permés. No hi ha remei. No hi ha solució a Espanya. La única sortida que queda és la independència, la Independència en majúscules, LA INDEPENDÈNCIA. A més ho comuniquen avui, 17 d'Agost, dia del tercer aniversari dels atacs terroristes a Barcelona i Cambrils on van morir 16 persones innocents que passejaven tranquilament una tarda d'estiu. Atac terrorista amb molts punts foscos on ni PP ni PSOE/PSC ni Ciudadanos han volgut crear una comisió d'investigació per aclarir els fets. Sona molt a atac de falsa bandera i lamentablement no es vol investigar a fons (normal, hi ha masses implicacions). Es pot ser tan cínic com Miquel Iceta? Fent tuits repugnants sobre el dia dels atemptats i a l'hora negant una comisió d'investigació. S'ha arribat a un punt de tanta deixadesa moral que fa fàstic, molt de fàstic.

  Entre alguns d'aquí i molts d'allà la degradació política està arribant a extrems molt preocupants. El propis Comuns fent declaracions contra la fugida del rei quan ells formen part del Gobierno de España. Els socialistes dient que el gobierno no tiene nada que ver y que debe ser la Casa Real quien informe de lo ocurrido. Es poden tenir els collons mes quadrats?? Però no s'acaba aquí. Pablo Echenique, de (NO)PODEMOS o NO QUEREMOS es passa el dia fent tuits criticant que la (in)justícia espanyola investigui a PODEMOS per suposats delictes amb una caixa B (com la del PP). Tot el dia plorant per les xarxes quan va ser el primer en donar suport a la Guardia Civil quan el tema dels nois d'Alssasu o quan s'ha posat de perfil durant el judici mes ignominiós de la història recent d'Espanya contra l'independentisme català. Doncs a plorar a casa teva, guapu!!! La llista és plena de coses aberrants que qualsevol país seriós no es podria permetre però aquí tot s'hi val. També és culpa nostra, en part, per permetra-ho. I per tenir discussions absurdes que l'únic que fan és crispar encara mes els ànims. Com tuits del Rufián, tots en castellà, defensant a PODEMOS i ni un sol tuit defensant a Laura Borràs, com a petit però clar exemple.

    Pel que he lleigit, fa uns dies el parlament va aprovar unes resolucions contra la monarquia i els lletrats del parlament, al publicar-la la van escapçar. Això és possible? Quedarà en res? No és el parlamet sobirà? (Sembla que no) No és el parlament el que pren les decisions? El parlament no és la representació ciutadana? A Catalunya ja fa massa temps que no. Penso que l'últim cop que el parlament va ser sobirà fou entre el 2016 i 2017. A partir de llavors ens han liquidat a base de sentències aberrants i manipulades. I aquí no han volgut o no han pogut, (jo diria volgut) reaccionar amb fermesa. I així estem, amb unes institucions que em sembla que no serveixen per a gaire. I a sobre amb el conseller d'Interior, el Sr Buch amb un cos de Mossos d'Esquadra totalment fora del seu control.

     I després d'haver començat a llegir el llibre del President Puigdemont, M'explico, començo a veure clar que les revoltes no les fan els polítics (a no ser que siguin molt valents) sinó que les fan els pobles, la gent, els ciutadans. Nosaltres ens vem quedar a mitjes. Potser vam confiar massa en els polítics quan mes de la meitat d'ells no ho tenien gens clar. Recomano que el lleigiu i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. No és tan difícil.

    Salut i visca la República Catalana!!!

                                                        (imatge extreta de tuitter) 

           

 

 

   

      

Fi del tercer grau.

      Avui la fiscalia de l'estat que, segons paraules del mateix president espanyol Pedro Sánchez, depen d'ells, s'ha carregat el tercer grau dels presos polítics. Segurament ja sabiem que passaria i no ens hauria de sorpendre. Si el gobierno mas progresista de la historia de España (dit per ells mateixos, recordant que son PSOE i Unidas Podemos) va així està clar que no podem esperar res. Jo ja fa temps que no espero res. El que no entenc és que hi hagi un sol independentista que pensi que algun dia Espanya s'asseurà i afrontarà el problema d'una manera democràtica. De veritat, no m'ho puc creure. No ho puc entendre.

     Des del 21 de Desembre del 2017, ultimes eleccions catalanes imposades per Madrid després de cessar a un Govern escollit democraticament pel poble de Catalunya, només han fet que matxacar-nos i en part és per culpa nostra que ens hem deixat. Si tot l'independentisme s'hagués unit en aquell moment per fer un front comú contra un estat embogit i autoritari potser no seriem on som, o potser si, la veritat és que no ho sabem. Ara, em sembla que el que si sabem és que aquesta desunió ha portat a la situació actual. Algo hem de fer, alguna cosa hem de canviar. No és justícia, és venjança. I la seguirem patint, segur. S'han escrit molts llibres, s'han dit masses paraules, s'han fet masses tertúlies, s'han escrit moltes notícies i tot acaba igual; L'estat imposa la seva llei, la seva (in)justícia, la seva venjança. No en tenim prou?

     A part no puc entendre la ràbia que li tenen alguns (fins i tot independentistes) al President Puigdemont. Que l'odiín unionistes espanyolistes és coherent però que alguns independentistes siguin tan veligerants amb la figura del President no ho puc entendre. I menys després de llegir el seu últim llibre (encara no l'he acabat) i veure'l com es deixa la pell desde l'exili. Tan ell com el presos polítics formen part de la mateixa lluita. Alguns s'empenyen en criticar el fet que marxés. Per mi va ser un encert. Només cal sentirlo, escoltar-lo, veure com analitza la situació i com fa autocrítica. Aquí la seva última entrevista a TV3 AQUÍ.
No faré comparacions amb ningu ni criticaré altres opcions. Jo mai he format part de cap partit i fa anys que voto diferent en cada elecció. Ara, tinc clar a qui votaré en cas que es presenti com a cap de llista encara que no torni. És mes, encara hi ha gent que segueix criticant el fet que no tornés després del 21D. Crec que ho va deixar clar. Tornaria o tornarà si l'investeixen President de la Generalitat. El 30 de gener del 2018 algú es va acollonir i no ho va fer. En part, aquí tenim les conseqüències de tot allò. Tornarem a caure al mateix parany? Espero que no. El que queda clar és que hi ha una lluita partidista entre dos espais historicament enfrontats per tenir el control i això al final ho paguem la societat civil. I si a sobre hi afegeixes els COMUNS aprofitant espais de disfusió per tirar encara mes merda a sobre uns que els altres, a mi, personalment, se'm passen les ganes de seguir lluitant. I això és alló tan famós de "divide i vencerás..." i espero que no puguin amb el poble català. Per tant, a seguir lluitant fins a la victòria final.

     Salut i República Catalana!!!

(imatge extreta de twitter)

Judicis Polítics (3a part).

      Continuen els judicis polítics contra l'independentisme. Aquesta setmana estem assistint en directe, una vegada mes, a l'espectacle lamentable de veure uns polítics asseguts al banc del acusats precisament acusats per fer política. No per corrupció, per tràfic d'influències, per malversació (com els centenars de casos que hi ha al PP i que sembla que finalment prescriuran...) sinó per fer política. La (in)justícia espanyola cada vegada està pitjor. I nosaltres sembla que només fem que llepar-nos les ferides. Quan ens plantarem? Quan direm prou? Un exemple de fer això és Laura Borràs. Aquesta setmana li ha tocat anar a declarar a Madrid, davant del Tribunal Supremo. S'ha agafat al seu dret a no declarar fins que li presentin les proves clares que tenen contra ella. Jo no se que ha passat però sense tenir ni idea de dret i amb tot el que s'ha muntat amb el tema Borràs sembla mes una jugada per treure's de sobre a una gran dona independentista que pot fer obmra a destacats polítics catalans i que a mes podria ser una gran candidata a presidir la Generalitat de Catalunya. No se, és el que em sembla.

   També destacable és que han citat a declarar a 197 persones pel tema dels talls de la frontera en l'època del Tsunami Democràtic i ningú ha piulat res, ni Tsunami ni ningú. Sospitós? Doncs una mica si.

   També hauriem de saber que avui mateix el Tribunal Supremo ha tumbat el 100.2 a Carme Forcadell i això obre la porta a acabar amb el tercer grau dels presos polítics. És a dir volen venjança i que no surtin fins haver escarmentat i fins i tot fins que deixin de ser independentistes. Velles tradicions espanyoles que no passen de moda...ah si, i tot això el mateix dia que el Supremo rebaixa la condemna als atacants feixistes de Blanquerna....

    Igual de destacable ha estat la visita del Rei d'Espanya a Poblet, el dilluns, envoltat de Mossos i sense ningú que representi la Generalitat per rebre'l. Entre monjos rebent-lo i independentistes protestant entre les vinyes. Visita llampec de dues hores...Ja fa temps que diem que els catalans no tenim rei!!

    Bé, així estan les coses a nivell polític enmig d'una pandèmia on cada dia hi apareixen nous rebrots. Quin 2020!!!

    A cuidar-se. Salut i República Catalana!!!

(imatge extreta de twitter)

Espionatge.

       Avui s'ha publicat una notícia als diaris The Guardian i El País que explica que el telèfon mòbil de Roger Torrent ha estat haquejat. Cada dia apareix un escàndol nou a la premsa i aquí seguim aguantant el xàfec. Segons la notícia s'ha espiat a polítics catalans mitjançant un software israelià que només es ven a governs. Poc a poc ha anat apareixent mes gent a la llista d'espiats entre ells Anna Gabriel de la CUP, Jordi Puigneró i d'altres personalitats polítiques. Com no, el govern espanyol diu que  o te constància de res i se'n renta les mans. Ens hem acostumat massa a viure en un país on cada escàndol és superat per un altre encara pitjor i aquest, a la vegada, superat per un altre encara pitjor. Que si la corrupció de la monarquia, que si la corrupció política del PP/PSOE amb no se quants centenars de casos, que si proves falses contra CDRs acusats de terrorisme i en presó preventiva, que si arrestos domiciliaris....i així cada trist dia. Diria que el got està a punt de vessar però això pensava ja fa un parell d'anys i a dia d'avui el got sembla que encara te capacitat per anar-hi abocant mes aigua. Suposo que tard o d'hora vessarà...

    Un altre tema és que avui han concedit el tercer grau als presos polítics. Ni semillibertat ni merdes. Estan cumplint condemnes per delictes inexistents i part de la culpa és nostra per no anar i obrir les presons. El tercer grau implica que han d'anar a dormir a la presó i poden sortir a treballar. Poden disfrutar de la família els caps de setmana i els festius. Només ens en podem alegrar una mica ja que la injustícia que estan patint és escandalosa. Veurem el que dura el tercer grau si la fiscalia se lo afina.

    Total, que tot segueix igual o pitjor però jo no perdo l'esperança. Això fotrà un pet que canviarà moltes coses. L'esquerda es va fent gran o el got s'està omplint, digueu-ho com vulgueu però res és per a sempre i la "unidad de España" tampoc ho serà. Temps al temps.

    Salut i visca la República Catalana!!!

 

(imatge extreta de twitter)

1000 nits.

     1000 nits empresonats son les que porten Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. 1000 nits es diu ràpid. 1000 nits segrestats, 1000 nits d'abús de poder, 1000 nits d'infàmia, 1000 nits d'injusticia, 1000 nits d'impotència, 1000 nits de patiment per les seves famílies...1000 nits d'aberració democràtica. Mentre ells i 7 presos polítics mes van sumant dies i nits a les seves condemnes per a delictes inexistents, cada dia es publiquen noves informacions al respecte de la corrupció del rei emèrit don Juan Carlos de Borbón. Que si va amagar no se quants millons d'euros a Suïssa, que si retirava cada mes mes de 100 mil euros en efectiu durant uns quants anys, que si les seves amants, que si els seus negocis amb reis saudis....vaja, un escàndol majúscul que pot acabar en no res o pot fer que el Reino d'Espanya intenti un rentat de cara a la institució monàrquica i torni a vendre la monarquia com a una bona manera de tenir un cap d'estat no votat per a ningú i on el seu únic mèrit per a ser rei és ser fill de qui és. Fill d'un Borbó posat a dit d'un dictador. I molt espanyols contents, contentíssims. "Viva el rey, viva el orden y la ley" diuen...

     Mentrestant i per seguir amb la tònica dels últims anys caldria recordar que el màxim representant del poble català. el President Torra no te ni acta de diputat ni dret a vot en el parlament de Catalunya. És a dir, qui representa a tots els catalans (encara que alguns segueixin dient que el President Torra només representa als independentistes, cosa que no és certa) no te dret a vot ja que el President del Parlament, els Sr Roger Torrent li va retirar l'acta i el dret a vot, per no incumplir amb uns tribunals espanyols que podem dir que son de tot menys justos, sobretot en les altes esferes. Així està la cosa; de que serveix votar? Parlant de votar avui hi ha eleccions a Galícia i al País Basc. Les persones positives de coronavirus no poden votar. Votar no és un dret funamental? Espanya va començar retallant drets a Catalunya i poc a poc s'ha anat fent extensiu pel territori. Poca gent alça la veu. I moltes d'aquestes retallades en drets costarà molt que tornin, contant a mes que a Espanya hi ha el gobierno mas progresista de la història, segons ells. Un gobierno que segueix empresonant rapers com Pablo Hasel per cantar veritats incòmodes. Una coalició de PSOE i Unidas Podemos que en un país democràtic de veritat ja haguessin acabat amb la llei mordassa, la reforma laboral i seguirien les recomanacions d'organismes internacionals com la ONU o Amnistia Internacional i alliberarien als presos polítics i deixarien tornar als exiliats per a arreglar el problema polític que vivim des de fa massa temps, entre d'altres coses però no, som a Espanya i ja veiem quin tipus d'estat és. Una monarquia parlamentària. I els de PODEMOS que venien a acabar amb la casta i els privilegis ben calladets estan. Venien a reformar Espanya, a acabar amb la monarquia, a proposar un referèndum entre monarquia i república i en que ha quedat tot això? En res, no pitjor, en el cas de Barcelona, l'alcaldesa Colau (el seu partit és una amalgama de partits en coalició amb PODEMOS) ho és gràcies als vots d'extrema dreta de Manuel Valls, que es va presentar amb Ciudadanos. En una entrevista al digital de Vilaweb el professor universitari de Brekeley, el sociòleg  Ramón Grosfoguel ho diu ven clar (entrevista).
Ara mateix es pot dir que és mes d'esquerres el President Puigdemont que Ada Colau. Perquè aquí ningú ho vol reconèixer? Estan tan venuts al règim del 78? Tanta por els fa? Hi han coses que costen molt d'entendre...

    I de sobte van apareixent brots del coronavirus, se'ns ha acabat la vida a la que estàvem acostumats. Se'ns obliga a portar mascareta, se'ns recomana distància física, que no ens abracem, que no ens besem, que no ballem a menys de dos metres d'una altra persona...i és clar tot això acaba amb les manifestacions multitudinàries i les ganes de la gent de sortir a protestar però tard o d'hora tornarem a sortir i a lluitar per la llibertat. Costarà però estem essent espectadors privilegiats d'un canvi a nivell mundial que segurament canviarà algunes coses a millor i altres a pitjor. Així és la vida i la història.

   Mentrestant Salut i República Catalana!!!

  

(imatge extreta de twitter)