27-O, 3 anys després.

   27 d'Octubre. Fa 3 anys que el Parlament de Catalunya va signar, per una majoria de diputats, una resolució per a constituïr Catalunya en un estat independen en forma de República. El que ha vingut després ja ho sabem tots...però podem fer una mica de memòria.

   Hi ha 9 persones, presos/es polítics, sentenciats en total a 100 anys de presó. Hi ha 5 persones exiliades, entre ells els President legítim de la República Catalana, el President Puigdemont i hi ha mes de 2850 persones represaliades; des d'activistes, cantants i persones anònimes que han pagat i estan pagant el preu de la represió de l'estat espanyol. Hem hagut d'escoltar com ens diuen nazis, lacis, supremacistes, separatistas i moltes altres barbaritats. L'estat espanyol ni negocia ni fa política. L'estat espanyol està controlat per unes èlits incapaces d'assumir que els temps han canviat. L'estat espanyol, amb el Gobierno mas progresista de la historia, és incapaç d'articular una resposta política al conflicte. Els presos porten mes temps tancats amb el gobierno mas progresista de la historia que amb el govern de Mariano Rajoy. Deien que derrogarien la ley Mordaza y la reforma laboral, entre d'altres coses i el que ha fet El Gobierno mas Progresista de la Historia és decretar un estat d'alarma que pot durar fins al 9 de maig. No serà que veuen que tard o d'hora la societat, ja no la catalana sinó l'espanyola sortirà a protestar? Ens han retallat tants drets i llibertats amb l'excusa de la pandèmia que quan vulguem recuperar-los.....potser serà massa tard.

   També costa molt entendre una cosa; L'únic que creia, o això sembla, en treballar per la República, el President Torra, demanava fa mesos unes mesures que ara s'estan aplicant. Quan ell ho demanava li deien de tot, supremacista, nazi, insolidari, totalitari...i que curiós, un cop l'han inhabilitat (injustament, com no!!) i en Pere Aragonés d'ER fa les seves funcions s'apliquen les mesures que Torra demanava. Molts presidents autonòmics se'n fotien i criticaven les mesures que proposava Torra i ara tots corrents a perimetrar les seves comunitats. És un putu escàndol. Torra els feia nosa i se'l han xutat sense ni parpadejar. Ell tampoc és que hagi desobeït gaire la decisió de la (in)justícia espanyola. Ha marxat i mes tranquil deu viure. I millor per a ell però se'l troba a faltar. Aragonés farà el que dictin des d'Espanya. Això sembla que és el que li ordena que fagi el seu cap des de LLedoners. La guerra bruta entre ER i JxCat és un desastre per a tot l'independentisme en general, però si els nostres polítics son així de mediocres només està en les nostres mans, en els nostres vots, intentar canviar-ho. En uns mesos tindrem la oportunitat. Veurem que passa.

   També la setmana passada va sortir, primer una filtració un dia abans, la sentència absolutoria del Major Trapero. Jo me'n alegro per ell. La contradicció és màxima; el Major del Mossos absolt i el seu cap, Joaquim Forn, condemnat a 10 anys de presó per sedició. On queda el relat que van inventar dient que els mossos estaven al servei del govern? Condemnats per sedició sense aixecament tumultuari violent. Nosaltres ja ho sabem però molta gent, sobretot "progres" espanyols van comprar el relat de la violència i ara ben calladets estan. No calladets, estan plorant perquè van a per ells. Ja els vam avisar. Una vergonya. No podem esperar res del país veí. Res de res.

   3 anys després, Salut i República Catalana!!!

                                                                                         (imatge extreta de twitter)
                                    

  

    

Més inhabilitacions.

 

    Segueixen inhabilitant polítics catalans. Aquesta vegada han estat els membres sobiranistes, bé, independentistes, de la mesa del parlament de la passada legislatura. Inhabilitats durant 20 mesos i amb una multa de 30.000 euros. Casi res. I per què els han inhabilitat? Doncs per fer política, per fer parlamentarisme. Així de sencill i així de greu. Representants votats pel poble inhabilitats per fer la seva tasca. Una altre aberració democràtica, però és clar, que esperem d'un estat tan poc democràtic com l'estat Espanyol?

    I els polítics que segueixen en primera línia, si, indignats. Parlant amb els típics arguments de queixa i denuncia i poc més. Tragant. Tragant molt. Pel meu gust tragant massa. No eren ells als que vam escollir el 21 de Desembre per fer efectiva la restitució del govern escapçat amb l'article 155? No eren ells els que havien de recuperar tot el que ens van treure? No eren ells als que vam votar amb un mandat clar? Doncs sembla que no. Sembla que alguns estan o molt acollonits o molt mal assesorats. Haurien d'escoltar mes a la gent que els vem votar ja que pel que a mi em sembla hi ha molta gent, però molta, molt desenganyada. I no és per a menys. I potser part d'aquesta gent no votarà. 

    I parlant de vots i números.... ara ens diuen que calen el 50% dels vots. D'acord. I un cop tens el 50% que? Màgia? Europa t'escolta? Espanya t'escolta?  Parlem de números. Si ara l'independentisme està en un 48% què vol dir? Que l'altre 52% no és independentista? O vol dir que un 30% no és independentista i un 22% vol un encaix diferent amb Espanya tipus federal, confederal o digueu-li com vulgueu. Els números ens poden enganyar i en una democràcia plena, autèntica un 50,01% ja és més de la meitat, no? Aquí fa anys que ens diuen que no som majoria i amb els números a la ma és impossible fer tal afirmació. A més, si fos així, quin problema tindrien en comprovar-ho a través d'un referèndum? La realitat és que ens estant imposant ser espanyols sense ser ells el 50%. Això està claríssim.

     També un dels problemes que tenim és que des d'aquí no es controlen el mossos. Quan el govern al que vas votar envia els mossos a reprimir les manifestacions d'una manera molt violenta, poc democràtica, amb excessos escandalosos i semblant massa allò que tan hem criticat de l'1 d'Octubre tenim un problema majúscul. I quan es condecoren 400 mossos per la feina feta durant les manifestacions post-sentència a Urquinaona el problema és gegantí. Amb tot això el moviment popular independentista s'està desfent com un sucre a l'aigua però cal confiar en que arribarà un moment en que ho tornarem a fer. I aquest cop millor i fins al final.

    Mentrestan, Salut i República Catalana!!!

                          (imatge extreta de twitter)
       

Incerteses.

 

    Vivim temps d'incerteses. Estem rebent la segona onada de la pandèmia del coronavirus i el futur, si ja era incert abans, ara ho és molt mes, almenys per a mi. No sabem com ens acabarà canviant la vida, si sobrevivim, que esperem que així sigui. Pensar mes enllà fa respecte i mes veient com està tot.

   A nivell polític hi ha un bon merder. No tenim President de la Generalitat. Aquest cop no l'han afusellat com van fer avui fa 80 anys amb el President Companys, sinò que l'han inhabilitat per no despenjar una pancarta. Ara, enmig de la pandèmia!! Molt normal!! El vicepresident Aragonès (ER) és el que està fent la representació de President. Ara parlen de superar el 50% dels vots perquè passi alguna cosa quan em sembla que ja sabem que a Espanya els és igual que siguem el 20, 30 40, 50, 60, 70 0 80%, Ells no canviaran. Ni amb el Gobierno mas progresista de la història que s'ha petat les poques competències que queden com la dels Bombers. A Europa que siguem el 50% o més no se si tampoc li importarà gaire. No li importen les vulneracions de drets que passen a altres paisos menys li importaran les que fagi Espanya, o això sembla. En quant a Espanya l'ambient polític està molt crispat, però molt. Segurament massa. És de vergonya aliena escoltar les coses que es diuen al Congreso de los Diputados, com és de vergonya aliena escoltar certes coses que diuen Ciudadanos al Parlament. També és una mica de vergonya aliena veure que tenim un polítics que s'han encarregat de desmobilitzar l'independentisme amb promeses de taules de diàleg que s'han reunit una sola vegada en 8 mesos. És de vergonya aliena veure videos del 2016 de Rufián i Tardà defensant certes coses i veure'ls ara amb els pantalons abaixats i amb Pedro Sánchez disfrutant. Fa ràbia pensar que no es va anar fins al final costés el que costés, però s'enten que no hi anessin si no hi havia unitat. Fa ràbia sentir a parlar dels neoconvergents referint-se a JxCat quan hi ha molts independents. Fan ràbia moltes coses i ens hem de fotre, no podem o no volem sortir a capgirar la situació. Amb els líders de ANC i Omnium a la presó ja es van encarregar de tallar les mobilitzacions massives. Amb l'excusa de la pandèmia s'ha aturat bastant. També fa molta ràbia veure manifestacions feixistes a Barcelona on la policia no hi actua i veure després com la BRIMO carreguen contra els CDRs. Fa molta ràbia sentir a l'alcaldesa Colau dir que no permetran que entri el feixisme a Catalunya quan ella és alcaldesa gràcies als vots del racista de Valls. Fan ràbia masses coses. Fa ràbia pensar que fa un any va sortir la sentència injusta de la farsa del judici del procés que va condemnar a presó als presos polítics i que allà continuen, a la presó sense que ningú dels qui tenen les claus vagi i obri. Fa ràbia el que va ser un engany com el Tsunami Democràtic.....i mira que pintava bé.....

   I paro perquè m'estic calentant massa.

   Visca la República Catalana!!!

 

 

 

    

Ni oblit ni perdó,

 

    Han passat tres anys i no podem ni oblidar ni perdonar. Recordatori de l'1 d'Octubre del 2017.

Clica per a veure els videos de la violència per part dels cossos i forçes de seguretat de l'estat.

                                                (imatge extreta de twitter)
                              

      

No ho entenc.

 

 

 

      No ho entenc, o potser si..... potser te a veure amb els tribunals europeus però que algú m'ho expliqui. Com pot ser que ahir el Tribunal Supremo inhabilités al 131è President de la Generalitat, Quim Torra i avui no es publiqui al BOE? El que menys entenc és que demà, segons diuen algunes informacions, es publicarà al DOGC. Hi han coses que ens haurien d'explicar millor, tractar-nos com a ciutadans adults que som. Si volen seguir fent autonomia que ho diguin, que ens ho expliquin. Som grandets i el dia en que votem (encara que no serveixi el vot dels catalans) cadascú podrà triar lliurament entre seguir sent autonomia (tot i el que avui s'ha decidit a Madrid entre Gobierno mas progresista de la historia (PSOE/PODEMOS) i la comunidad de Madrid (PP/Ciudadanos/VOX) ja s'ha carregat el poc que queda de les autonomies en general) o realment construïr la República Catalana.

     Hi ha coses que em generen molta desconfiança. Si partim de les últimes eleccions del 21 de Desembre del 2017, després del gran subidón de tots els fets d'Octubre, em fa pena pensar que la unitat entre partits i la societat civil se l'han carregat des de Madrid i també des d' aquí. Des de Madrid a través de la represió, està clar i des d'aquí per mi ER ha tingut un paper llastimós. Per començar, lleigint els llibres del President Puigdemont, ER li va fer unes quantes jugades brutes (per dir-ho finament) i la CUP alguna que altre. Cal recordar que ningí, absolutament ningú ha sortit a desmentir res del que ha sortit publicat als llibres (i mireu que hi han jugades brutes). Després la investidura fallida del President Puigdemont, després la retirada d'actes de diputats als presos polítics i la retirada de l'acta de diputat al President Torra. Tot això lligat amb declaracions de Tardà dient que si cal es sacrificaria a Puigdemont i altres piulades de Gabriel Rufián que no cal ni esmentar. De fet Rufián ja va rebre una bona escridassada quan es va presentar durant els disturbis post-sentència a via Laietana. Han passat moltes coses i ara les protestes son amb poca gent i s'ha vist que només porten a més represió i més represaliats (també és cert que en moments de pandèmia es fa difícil ocupar els carrers sent centenars de milers de persones). Fa molta ràbia veure com uns quants polítics parlen, parlen i parlen i a l'hora de la veritat només fan que acatar i abaixar el cap. Penso que l'error de l'independentisme, sobretot el polític, és que no ha seguit l'embat. Des del meu punt de vista ER ha reculat, ha frenat i això ha frenat tot el moviment. I ara venen la moto de que cal ser mes, cal seguir sumant (que no dic que no) i cal tornar a teixir complicitats i no se quantes merdes que ells mateixos s'han carregat. A mes segueixen demanat eleccions quan, segurament, i potser m'equivoco, unes eleccions no canviaran gaire les coses, o potser si; Si ER queda per damunt de JxCat la rendició serà definitiva. Si JxCat queda per sobre de ER potser l'embat continua, ja es veurà.

     Fa ràbia pensar que si s'hagués continuat amb determinació potser no seriem on som, tot i que ningú ho sap. El que em queda clar és que sense unitat política com la unitat que hi ha al carrer no anirem a enlloc. I mes veient que l'estat del que volem fugir està controlat per uns poders hereus d'un règim franquista amb impunitat per a fer el que vulguin. El gobierno mas progresista de la historia ja pot fer el que vulgui que també te l'enemic a casa. Amb un rei desbocat i uns jutges amb mes poder que ningú no ho tenen gens fàcil, però enlloc d' enfrontar's-hi si alineen i això és llastimós.

    A l'espera dels nous aconteixaments i de les sentències dels tribunals europeus, Salut i República Catalana!!!

 

                                                         (imatge extreta de twitter)
                                    

Inhabilitats.

 

 

 

     Segurament demà inhabilitaran al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra per penjar una pancarta en favor de la llibertat d'opinió, d'expresió i la llibertat dels presos polítics. Si, per penjar una pancarta. Bé, per no despenjar-la quan el van obligar sinó 3 dies mes tard. No per corrupció ni malversació, per desobediència. Desobediència a un òrgan que, segons alguns juristes, no és competent en la materia. És trist que tant la CUP com ER aprofitin per a demanar eleccions (com fan PSC, PP, Ciudadanos, Comuns) i es baixin els pantalons d'aquesta manera. Hi han masses batalletes internes en la política que fan que al final la gent se'n desencanti, es cansi i passi d'anar a votar. A l'hora jutjaran a Tamara Carrasco, activista independentista acusada de terrorisme, arrestada al seu domicili amb una careta de Jordi Cuixart i un xiulet. La represió no s'atura ni s'aturarà. Hi han mes de 2850 represaliats/es en el conflicte català, conflicte que cal recordar on mai hi ha hagut violència excepte la de la Guardia Civil i la Policia Nacional l'1 d'Octubre del 2017. 

     Si inhabiliten al President Torra ens inhabiliten a tots els catalans. De fet fa ja anys que ho estan fent. No els agrada el que votem i amb maniobres rastreres intenten guanyar als jutjats el que no guanyen a les urnes. I els nostres polítics, bé, bastants d'ells, a tragar. Lamentable. No s'enten com alguns encara creuen que arribarà un moviment, un gest, un algu del Gobierno de España. S'ha vist que sigui del color que sigui el Gobierno la UNIDAD DE ESPAÑA està per sobre de qualsevol cosa, per sobre de qualsevol dret. No cal perdre mes el temps. UNILATERALITAT!!

    De fet si girem la vista i mirem al país veí podrem observar les ganivetades que es llencen els uns als altres. Hi han els ultres de VOX i Ciudadanos que, juntament amb el PP son els grans defensors de l'Espanya Monàrquica, Borbònica, l'Espanya en blanc i negre. L'Espanya dels reis, els jutges i els militars. A mi em semblen molt perillosos. Centrat amb inclinacions cap a la dreta està el PSOE, antigament Partido Socialista Obrero Español, on el socialisme i els obrers han desaparegut. A més, un gran del PSOE com va ser Felipe Gonzàlez també repeteix aquella merda de "quien mejor representa los valores de la República és el rey Felipe VI". També em semblen molt perillosos (de fet son els del terrorisme d'estat contra els bascs, entre d'altres barbaritats). No hi ha futur ni esperança. A l'esquerra situariem a PODEMOS, tot i que en el tema nacionalista son iguals que els altres 4 partits, per mes que venguin la España Confederal, o las Repúblicas Españolas o qualsevol merda d'aquesta. Semblava que venien a canviar-ho tot i al final son ells qui han canviat (no cal recordar el cas de Colau acceptant els vots del racista xenòfob de Manuel Valls per a ser alcaldesa de Barcelona). Igual de perillosos que tots els altres. I per si no fos poc tot això estem amb la pandèmia del Covid amb Madrid com a focus principal d'europa en contagis i sembla que no prenen mesures dràstiques per a evitar el desastre. Estem governats per mediocres i pagarem molt cara la seva inoperància. I amb l'excusa de la pandèmia la gent no sortim, no protestem (bé si, a Vallecas van sortir a protestar i van acabar a cops de porra amb la Policia Nacional...) i quasi no ens mobilitzem. Al final les revolucions les fan els pobles i anavem per bon camí. Haurem de tornar-hi quan les condicions millorin. Cada dia som mes a prop però es fa difícil veure com es resoldrà tot això.

   Mentrestant Salut i República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)

 

Resum d'on som.

 

 

 

      Resum d'on som:

  Després d'anys de dictadura es reinstaura la Generalitat (mantenint el càrrec de president des de l'exili) i aquest any en fa 40 de la recuperació del Parlament. El Parlament és un lloc on s'hi debat. El Parlament és on hi ha la representació del poble que expresa la seva opinió a través de les urnes. Passen els anys '80 i '90, concretament 23, amb la presidència de Jordi Pujol de Convergència. Durant aquests anys es recuperen competències i hi ha sempre un estira i arronsa amb el Madrid polític per a aconseguir mes autogovern. Son anys pròspers (amb llums i ombres com no) i a part d'alguns casos de corrupció (endèmics en el sistema) s'aconsegueixen grans avenços pel país. Un dia se li acaba la majoria absoluta a Pujol i es forma el primer tripartit a la Generalitat. Comencen a haver-hi petits canvis encara inperceptibles.  Ja en l'època del segon tripartit entre ERC, PSC i Iniciativa és on es preten reformar l'estatut d'autonomia de Catalunya. Aconsegueixen posar-se d'acord i tiren endavant el nou projecte. Aquest es votat pel Parlament, per el congreso de los diputados, on ja el retallen una mica i després es posa a referèndum. ERC feia campanya per votar No, ja que deien que estava escapçat i quedava lluny de l'original. Tot i així en el referèndum surt que si, que els catalans l'aproven i el PP desconforme amb el que voten els catalans el porta at TC que l'acaba de retallar mes. Al 2010 es produeix una gran manifestació en rebuig a la sentència. Comencen els anys de mobilitzacions amb centenars de milers de persones reclamant un referèndum d'autodeterminació. Del 2012 al 2016 cada 11 de setembre és una demostració de civisme i de convicció. Els catalans volem decidir el nostre futur. Durant aquests anys es va a Madrid a demanar reformar la Constitució per a fer un referèndum legal i acordat. Madrid es nega sistematicament. El 9 de Novembre del 2014 es fa una votació simbólica (intent fallit de referèndum) on la participació és de 1 milió de persones i el resultat és clar. D'aquella votació en surten jutjats, condemnats i inhabilitats membres del govern d'Artur Mas, amb ell al capdavant. Al 2015 es despenalitza a Espanya la convocatoria d'un referèndum. Al mateix 2015 es crea JuntsxSi, coalició entre ERC i Convergència entre d'altres actors polítics. No treuen majoria absoluta i la CUP presiona perquè Mas fagi un pas al costat. Entra Puigdemont amb l'encàrrec de portar al país a la independència, o a les portes. Durant el 2016-2017 hi ha bullició. És un no parar d'estirar la corda entre Catalunya i el govern de M.Rajoy. També entre els propis catalans. Cal lleigir M'explico del President Puigdemont per a entendre moltes coses. Finalment i després de molt esforç s'aconsegueix fer un Referèndum Unilateral d'Independència. L'1 d'Octubre. En dies previs tant la Policia Nacional com la Guardia Civil s'encarreguen de calentar l'ambient, i els catalans aguantem. El dia 1 hi ha violència per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Violència que podeu veure aquí (violencia). Els catalans aguantem. Acabem votant mes de dos milions de persones. Tot i així no se'ns reconeix el dret a ser un nou estat d'europa i el dia 10 d'Octubre el President Puigdemont proclama la independència i la deixa suspesa per a obrir negociacions que mai arriben. El 16 d'Octubre citen a declarar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els tanquen a la presó preventivament i a dia d'avui encara hi son, condemnats amb penes de 12 anys. El dia 27 d'Octubre el Parlament firma una resolució declarativa d'independència. La gent està al carrer. Els polítics marxen de cap de setmana. Hi ha descontrol i por a la resposta de l'estat. La resposta és aplicar l'article 155 de la constitució i cessar a tot el govern, a part de posal's-hi una querella per rebel·lió. Uns quants es queden i uns quants marxen. Els que es queden passen a declarar el dia 2 de Novembre i els tanquen a la presó. Encara hi son ara ja condemnats per sedició i malversació de fons (cosa que no s'ha pogut demostrar mai). Als que van marxar els hi posen unes euroordres que Espanya ja veia com una victòria. De entrada no prosperen. al cap d'uns mesos cacen al President Puigdemont a Alemania i el detenen. Passa uns dies a presó i finalment el jutge el deixa lliure. No veu ni rebel·lió ni sedició. Ara tan el president Puigdemont, com Comín com Clara Ponsatí son eurodiputats. Els presos pasen mes d'un any en preso preventiva (tot i que alguns surten uns mesos) i finalment al febrer del 2019 comença el judici. Un judici que ni en la pitjor pel·licula ens podriem imaginar. Un judici que ahir, la exministra de justícia i ara fiscal general de l'estat del govern mes progressista de la història va dir que va ser exemplar... Una cúpula del poder judicial que fa dos anys se li va acabar el mandat i hauria d'haver estat canviada. El judici acaba amb penes de presó per a tots ells menys per a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Quan surt la sentència del judici hi han disturbis a Barcelona. Apareix el Tsunami Democràtic, hi han barricades, hi ha lluita amb la policia, hi ha disturbis. Els catalans estem farts de tanta porqueria. La repressió comença a finals del 2017 i encara no s'ha aturat. Ara diuen que els CDRs i el Tsunami Democràtic son organitzacions terroristes nacionals. Hi ha milers de represaliats i els catalans encara aguantem. I el mes trist de tot és que els partits polítics que ens representen no estan a l'alçada del moment. Tenen masses baralles i han perdut, o això sembla, l'objectiu de la independència. De veritat creuen que l'estat negociarà alguna cosa? De veritat que ens ho volen fer creure? Espero que els catalans siguem com una ampolla de cava i tota la repressió acabi fent saltar el tap i sortim a dir PROU!!!

    I encara falta explicar tota la merda que hi ha Espanya, amb el rei emèrit fugat, els milers de casos de corrupció sense jutjtar i el gobierno mas progresista de la història dient que Martín Villa és massa vell per a entrar a la presó, no com Pujol...Un putu fàstic.

     Salut i República Catalana!!!

                             (imatge extreta de twitter)