Govern Republicà??

 

    Doncs si, finalment hi ha hagut acord entre ER i Junts, com no podia ser d'una altra manera. Ha costat però al final s'han entès. Tot i així això ha provocat sobretot tres reaccions;

   La primera és la de l'oposició de PSC, PP, Ciudadanos, Vox i els COMUNS. Diuen que és un govern destinat al fracàs (que han de dir!!!). Els COMUNS estan molt enfadats ja que diuen que Junts ha guanyat als despatxos el que no han guanyat a les urnes (us sona???). Sembla que la Jèssica Albiach s'oblidi que Junts va ser la tercera força amb 32 escons i els COMUNS sisena força amb 8. Diria que amb això queda tot dit. A mes, escoltant el discurs d'Aragonès, el mes lògic seria que els COMUNS s'hi sumessin però és clar, com es deuen a PODEMOS no poden pactar res amb l'independentisme. Fan pena. Entre pena i ràbia, però ja s'ho faran. 

   La segona reacció és d'una part de l'independentisme que creu que aquest acord acaba amb el mandat de l'1 d'Octubre. Preferien anar a eleccions una altra vegada. Aquí es corria el risc de perdre tant la majoria en vots i en escons però estaven disposats a jugar-s'ho tot deixant la decisió ens mans de la gent que encara tingués ganes de votar de nou (amb tot el desencantament que hi ha).

    La tercera reacció és la de la gent que creia que només hi havia un camí possible i aquest era l'entesa entre ER i Junts, tenin en comte que ER és la primera força "independentista" i amb el suport de la CUP. 

   Com sempre passa hi han opinions i gustos per a tot. Mai estarà tothom content amb les decisions que es prenguin però una cosa està clara, ho han fet tant malament com han pogut. Han passat mes de tres mesos des de les eleccions per acabar posant-se d'acord, i pel camí hi han hagut retrets, mirades de desconfiança i tota mena d'especulacions. Han donat molta xixa perquè tots als contraris a l'acord es posessin les botes. Espectacle lamentable.

   El que passarà a partir d'ara no ho sabem. El discurs d'Aragonès està ple de retòrica que duta a la pràctica hem vist com acaba. Està molt bé parlar d'una Generalitat Republicana, de lleis socials, d'ecologia, de feminisme, de democràcia radical....doncs això retòrica. Segons he entès la idea és AMNISTIA I DRET A L'AUTODETERMINACIÓ. Està molt bé si no fos perquè el govern Espanyol ja ha repetit infinitats de vegades que l'amnistia és impossible igual que un referèndum. LLavors que collons estan dient? Que ha canviat del 2017 a avui per creure que l'estat acceptarà un referèndum? Soc jo l'únic que ho veu això? Espero que no. De fet se que no perquè lleigint artícles o mirant twitter veig que som molts els que veiem que això és així. Evidentment els presos (tant Sànchez com Junqueras) son ostatges. No poden estar en posició de negociar i tot i així sembla que son els que han dut el pes de la negociació. Lamentable. Igual de lamentable que Rufián insistís en que Junts era la dreta catalana (que en part pot ser-ho) i l'altre dia al congrés fes un repàs de lleis que s'han aprovat amb Junts i digués que potser Junts no és tant de dretes com es diu. Quins collons!!! Foten pena tots plegats.    

   La cosa és que el nou govern d'ER i Junts amb el suport de la CUP dona dos anys de marge per a negociar amb l'estat l'amnistia i l'autodeterminació i si passat aquest temps les coses no han canviat pendrà decisions. Mentrestant intentaran gestionar una autonimoa sota mínims amb tot el que la pandèmia ha deixat i deixarà. No serà fàcil i segur que la represió continuarà. Veurem com s'ho faran.

   Esperant els aconteixaments, visca la República Catalana!!!

                                                                              (imatge extreta de twitter)

    

Intoxicats.

 

    Vivim intoxicats. Intoxicats pels mitjans de comunicació. Jo no milito a cap partit polític i ben tranquil estic. Tinc les meves opinions i son igual de respectables que qualsevol altre, sempre que siguin democràtiques evidentment. El que si que no puc acceptar de cap manera és el recargolament argumental que fan servir alguns mitjans i tertulians per transformar la realitat en algo difús, enganyós i que acaba repercutint en la opinió pública. Comparar JxCat amb Vox és simplement fastigós. Jo entenc la ràbia que se li pugui tenir a l'antiga Convergència però d'aquí a comparar-ho amb l'extrema dreta hi ha un bon tros. Quan la Jèssica Albiach dels COMUNS demana els quatre vots de Junts per un tripartit d'esquerres i a la vegada exigeix a Aragonès que trenqui relacions o negociacions amb Junts és lamentable. El COMUNS son la sisena força del parlament, tenen 8 diputats i diria que no tenen legitimitat per exigir tantes coses. Es ven molt la idea que els catalans volem un tripartit d'esquerres (que per si sol no suma) i és una evident mentida. Si els catalans volguessim un tripartit d'esquerres els números donarien. Una altre cosa és que vulguem un tripartit ER, PSC, COMUNS, que els números donen però les bases d'ER ho volen? Jo no ho se. 

   Es deforma tant la realitat com quan es diu que el Consell per la República vol tutelar al govern. Ja han sortit varies vegades a desmentir-ho. Quan Rufián diu al congreso de los diputados que la derecha y la extrema derecha tienen a veces los mismos argumentos que la derecha independentista s'està referint als votans de JxCat que, per si no ho recorda, te nomès un escó menys que ER i 45 mil vots menys. Està dient Rufián que tothom qui ha votat a Junts és de dretes? Diria que a Junts hi ha gent mes d'esquerres que a ER. Els hi agrada massa intoxicar. 

   I una cosa. Arribats fins aquí com pot ser que l'independentisme estigui dividit? Entenc els recels entre ER i l'antiga Convergència però hauriem d'avançar, no? Convergència no existeix. Que s'ho posin al cap. Existeix Junts i existeix el PdCat. Pdcat s'ha quedat sense representació. A Junts hi ha antics convergents, d'acord no ho negarem igual que no podem negar que a ER hi ha antics socialistes. Això és el de menys. El que em costa d'entendre és com alguns han normalitzat que ER vulgui seguir dialogant amb l'estat (l'excusa és que hi ha un govern de coalició PSOE/UP que del que tenia que fer com derrogar la ley mordaza o la reforma laboral entre d'altres coses no ha fet res) quan l'estat ja ha dit per activa, per passiva i utilitzant la judicialització de la política que ÉS IMPOSSIBLE UN REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ. No entenc com quan el 2017 era REFERÈNDUM O REFERÈNDUM ara sigui no, donem dos anys mes de taula (farsa) de diàleg. Tenen al seu president Junqueras a la presó, a Marta Rovira exiliada, a Forcadell a la presó, a Romeva a la presó, a Bassa a la presó.... Tenim presos, exiliats i mes de 3000 represaliats!!! És que no ho puc entendre. I no entenc com les bases d'ER ho accepten. No ho entenc. Que algú m'ho expliqui siusplau. I encara entenc menys quan surten sentències del TJUE favorables a l'independentisme no en diguin res i calin. Quan veig que tots els aparells de propaganda estan contra el Consell per la República, JxCat i el President Puigdemont se on m'haig de situar. A qui li agradi bé i a qui no també.

    Salut i República Catalana!!!

                                                               (imatge extreta de twitter)

(DES)informació.

    Vivim en la (des)informació. És pitjor que el joc del telèfon. Si, si aquell de per aquí m'han preguntat perquè serveix una cullera i per aquí m'han respost que per tenyir la roba...Doncs diria que el que passa és això. Estem tan informats que en el fons vivim desinformats. Hi han masses versions i tothom explica la que li interessa. I els grans mitjans de comunicació ja s'encarreguen de crear una opinió pública. I curiosament sempre sembla a favor dels mateixos.

   M'explico. S'han escrit moltes columnes, molts editorials, molts (potser masses) llibres, s'han fet milers de tertúlies i sembla que jugar amb el relat sigui divertit. Doncs no, no ho és. És perillós diria jo. Una cosa son els fets que podem veure amb els nostres pròpis ulls, com per exemple el fet que el dia 1 d'Octubre del 2017 vem fer un referèndum, va venir la policia i la Guardia Civil a apallisar-nos, vem resistir, vem aguantar cops i vem demostrar que la força de la gent només s'atura amb violència. I no van poder tancar les escoles. Si que van robar uns centenars de milers de vots però aquell dia va obrir un nou camí que ara, sembla que n'hi ha uns quants que volen que ho oblidem. A mes avui, el dia en que un jutjat ha dit que no s'investigaran les càrregues de la Policia i la Guardia Civil ja que sembla que ningú va donar l'ordre de carregar. I ja està. Com si no hagués passat res. També vem veure amb els nostres ulls els fets dels següents dies, la declaració d'independència i la suspensió, els carrers bullien. Hem anat sabent interioritats explicades perls protagonistes, això si, cada un ha donat la seva versió. I aquí és on es comença a deformar la realitat. Uns expliquen que Marta Rovira el mateix dia 1 d'Octubre volia parar el referèndum. També expliquen que Puigdemont va rebre el dia 10 una trucada amb intencions d'obrir negociacions, que mes tard es va veure que no era veritat. També s'ha explicat que el President Puigdemont el dia 26 tenia pensat anar a eleccions i això a ER no agradava. Diuen que el 27 el van empènyer Rovira i Junqueras a tirar endavant amb la signatura de la declaració d'INDEPENDÈNCIA... Han passat moltes (per mi masses) coses. No cal repetir que el M'explico del President Puigdemont n'explica unes quantes que ningú ha desmentit, per cert. I casualmet son jugades brutes d'ER. El temps diria que ha anat posant a cadascú al seu lloc i per això estem com estem. I com estem??

   Doncs aquí és al que venia. Som a 14 dies per acabar el plaç de negociacions per a formar govern i en els quatre últims dies hi ha hagut un bon teratrèmol. ER trenca negociacions amb Junts i busca el suport dels COMUNS que s'hi posen bé. El PSC, avui mateix, diu Illa que si s'ha de formar un govern d'esquerres l'ha de presidir ell i no donaran vots a ER. Govern d'esquerres del PSC!!! No se ni com s'atraveixen. Junts, bé, Jordi Sànchez, va dir fa dies que si tenien que donar 4 vots per a la investidura d'un govern d'ER amb COMUNS i CUP els donarien. Avui ja diuen que no els donaran. A mes avui Jaume Asens (que sembla en nou portaveu d'ER) ha dit el que ni Rufian ni Tardà ni Junqueras s'atraveixen a dir. Ha dit que ER no està per la INDEPENDÈNCIA en aquesta legislatura. Ho ha dit després que ahir Rufián es reunís amb Yolanda Díaz (vicepresidenta del govern espanyol en substitució de Pablo Iglesias) i escenifiquesin una entesa i el govern espanyol agraís a Rufián donar estabilitat a Espanya. Sembla mentida però les coses van així. Després de les paraules d'Asens ja ha sortit Rufián a dir-li que no s'equivoqui, que el "somni" de la INDEPENDÈNCIA segueix allà però, ah, quina curiositat que ER no parli d'INDEPENDÈNCIA, ni Junqueras en els seua artícles, ni Tardà en els seua artícles... De fet les (des)informacions diuen que ER ha pactat els indults a canvi de renunciar a la INDEPENDÈNCIA. Qui vulgui que s'ho cregui i qui no doncs que no s'ho cregui. 

   La qüestió és que tots sabem com ha anat la cosa. Hem vist la farsa del judici on s'ha condemnat a 9 persones injustament. Hem vist com els exiliats han seguit lluitant per la causa i son lliures (de moment i després de molts entrebancs) per moure's per Europa. Hem vist i seguim veient que el govern espanyol, sugui quin sigui, no te intencions d'arreglar el conflicte. Hem vist tantes coses que és difícil entendre les merdes de baralles partidistes quan tots tenen presos o exiliats o represaliats!!! És de idiotes. Cal recordar que quan Mas va fer un pas al costat faltava un dia per acabar el termini. Quan van investir a Torra quedava un dia (o potser 4) de termini. Pot ser que en l'últim moment hi hagi un moviment i es formi un govern independentista. No pot ser d'una altre manera.

    Salut i Visca la República Catalana!!!

                                                       (imatge extreta de twitter)
 

 

Quina setmaneta!!

 

     Quina setmana. Han passat varies coses i si, encara no hi ha govern independentista. I diria que no n'hi haurà. La setmana va començar semblant que hi havia un acord entre ER i Junts. Dimarts van haver-hi eleccions a Madrid i el PP va arrassar. Pot governar Ayuso amb el suport de Vox. I si com deien en campanya "Madrid es España" i "España es Madrid" ens podem fer una idea del que ens espera. Unidas Podemos va pujar 3 escons i tot i millorar els seus resultats la notícia va ser que Pablo Iglesias deixa la política. I no m'extranya. No m'extranya gens. Pablo Iglesias, uns dels pocs polítics espanyols que parlava clar i que ha estat linxat constantment per tots els mitjans de comunicació, tertulians, editorials de diaris, editorials de radio.... És cert que venia a "atracar los cielos" i s'han quedat ni a la meitat diria jo. Ha arribat a ser vice-president del govern d'Espanya, en una coalisió per primer cop en la història de la "democràcia espanyola" i no ha pogut fer res del que volia o pretenia fer. Aquestes eleccions de Madrid diria que han demostrat que España és irreformable. No només irreformable sinó que si canvia serà a pitjor. Fins i tot els barris tradicionals de Madrid que votaven esquerres han votat a Ayuso, una dona que, com a presidenta de la comunitat de Madrid, ha mantingut els bars oberts per, segons deia, mantenir un equilibri entre la salut i l'economia però resulta que tenen el pitjor índex de mortalitat d'Espanya. I els hi és igual. La gent és el que ha votat i jo, sincerament, no ho entenc. Ciudadanos ha desaparegut de Madrid. Ha passat de 26 diputats que tenia a 0. Això demostra que a Espanya el bipartidisme aguanta i fa el que sigui per tal de continuar. Tan Iglesias com Albert Rivera venien a fer nova política i resulta que el règim del '78 se'ls ha cruspit. Diria que el que falta a Espanya és cultura, cultura democràtica sobretot. I espero que no em diguin supremacista per pensar això.

    Seguint la setmana, divendres JxCat fa una roda de premsa i anuncia que l'acord amb ER està casi llest Jordi Sànchez grava una entrevista, desde la presó, que s'emetrà dissabte i diu que només falta superar petits matisos. Dissabte Aragonès sorprén tothom i diu que s'han trencat les negociacions i que buscaran governar en solitari (i ho fa des d'un faristol on s'hi pot llegir VIA AMPLIA). Això vol dir que els COMUNS han de donar suport a la investidura, la CUP també i JxCat ha de cedir 4 vots. Si Junts no ho fa no hi ha majoria simple i hauran de buscar vots del PSC. Al mateix dia Junqueras escriu un article on diu que s'ha de preparar el país a deu o vint anys vista. Curiós. Curiós que al 2016 tinguessin tanta pressa i al 2021 diguin que cal preparar el país deu o vint anys. Jo no ho entenc. No ho entenc i sento ràbia i decepció. Els arguments d'ER de fer el govern que representi el 52% del vot independentista no s'aguanten per enlloc ja des del principi de les negociacions on van anar a parlar primer amb els COMUNS, que ja han dit que no son independentistes, i després tancant un preacord amb la CUP. Els hi agradi o no a ER JxCat va ser la segona força independentista mes votada amb un escó menys que ER i son els últims amb qui han parlat Aquí hi ha masses desconfiances i de fet només cal llegir el M'explico per saber dels moviments bruts d'ER. El que no entenc és que la gent no ho vegi. O no ho vulgui veure. És acollonant. Em resulta increïble. ER es cansa de negociar amb Junts però no es cansa de ser enganyats pel PSOE amb la taula de diàleg o els fons europeus. De veritat que no ho entenc. El que si que veig clar és que si no hi ha voluntat de fer un govern independentista no és per culpa d'uns. És per culpa de tots. I per cert, ER ja podria haver dit en campanya que calia una visió a deu o vint anys vista perquè no era això el que deien.

   Bé, entre uns i altres estan desaprofitant l'oportunitat de tornar a posar contra les cordes al govern espanyol que tard o d'hora canviarà de color i segur que el que vindrà serà igual o pitjor ja que del govern Rajoy al govern Sánchez no hi ha hagut cap deferència. CAP. Ha continuat la represió (i continuarà), ha continuat la judicialització (i continuarà), ningú derrogarà la ley Mordaza, ni la reforma laboral ni tot el que van prometre.  Segurament vindran temps encara pitjor i ens els haurem de menjar amb patates desunits i tirant-nos els plats pel culpa per culpa de baralles sectàries partidistes. Foten pena i ràbia a la mateixa vegada. 

   I aquí ho deixo. Salut i República Catalana!!!

                                                  (imatge extreta de twitter)
 

  

Humiliats.

 

   Doncs si, crec que estem ben humiliats i en part gràcies als nostres polítics. Ell son qui ens representa i essent un 52% ens estan humiliant. Ningú te la valentia de plantar-se i dir prou o bé qui ho ha fet, n'ha pagat les conseqüències i els altres l'han deixat sol. Parlo del President Torra. Penso que el van deixar sol, però això és el que penso i la gent pot estar en desacord.

  Però no em direu que no és humiliant que el Gobierno mas de izquierdas y progresista de la historia de España actui com actua i els jutges fagin el que fan i part dels nostres polítics comprin el relat. És normal obligar a vacunar a Guardia Civil i Policia Nacional abans que la gent gran de Catalunya? És normal que obliguin a vacunar primer a la gent que ens va venir a pegar? Diria que poques coses hi ha mes humiliants... Ara, part de la culpa, repeteixo, és nostre. Ens han adormit, ens hem arronsat i és normal, hi ha mes de 3000 represaliats a part dels presos polítics i els exiliats. Gent que ha anat a manifestar-se amb tot el dret del món i ha acabat acusat de atentat a l'autoritat. Fot tot tan de fàstic que no se com no crema Catalunya cada nit!!! Bé si que ho se. La violència no és el camí però tampoc és el camí que se't pixin a la boca i diguin que plou. No és el camí tenir un discurs al 2016 i tenir un completament diferent al 2021 i mes amb tot el que ha passat. No és el camí unes Repúbliques Ibèriques. El camí és la INDEPENDÈNCIA. És l'únic camí. I si ER prefereix unes Repúbliques Ibèriques molt bé, cap problema, però que parlin clar. 

  I el feixisme espanyol? Ara se sorprenen? A veure senyors i senyores de PODEM/PODEMOS/COMUNS i gent en general... recordeu qui era l'acusació particular al judici del procés? Exacte VOX. Ja vem avisar. Primer a per nosaltres i després a pels altres. Ara tothom s'escandalitza. Pablo Iglesias s'aixeca i se'n va d'un debat perquè VOX no condemna les amenaces que ha rebut ell i uns altres. Amenaces d'un sobre amb bales de Cetme. Amenaces d'un ganivet amb marques de sang...Que esperaven? Que es pensaven que farien els feixistes? Recordeu que Pedro Sánchez va voler que VOX estigues als debats quan no tenia representació política. Doncs ara us ho mengeu amb patates. Si el que està passant a la campanya electoral de Madrid hagués passat aquí bé, no vull ni imaginar que hagués passat. Si s'han passat anys dient-nos supremacistes i nazis ves a saber que ens haguessin dit....no vull ni imaginar-ho. I aquí ER i JxCat negociant a la presó el tema de formar govern. La CUP s'ho mira i els altres partits queixant-se que a Catalunya no hi ha govern. Humiliant.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)
 

Govern Independentista?

 

    Després de mes de dos mesos de les últimes eleccions encara no s'ha format govern. Segurament s'apurarà fins a l'últim instant però això denota diferents coses, una d'elles és que si l'independentisme ha superat el 50% dels vots i hi ha una majoria parlamentària a favor de la independència perquè no hi ha govern independentista? És una pregunta que suposo que es fa bastanta gent. Jo evidentment no en tinc la resposta però em sembla que ara que hem vist les dents i les urpes del llop, mes d'un s'ha cagat, i ho entenc, però qui es presenta a les eleccions sap a que s'enfronta. El que no pot ser és que els mateixos que al 2015 parlaven i deien que no hi ha res a fer a Espanya ara resulta que son els que, juntament amb PODEMOS parlin de Repúbliques Ibèriques. No veuen que fan el ridícul? No saben que la història d'Espanya està plena de cops d'estat sanguinolents? No saben que Espanya és irreformable? Tot plegat fa pena!!

   Ultimament s'ha parlat molt de Twitter. Se'n ha parlat perquè l'alcaldesa Colau ha decidit "marxar" de twitter perquè la gent l'insultava. Ara es critica que la gent pugui expresar-se lliurament. S'ha de saber que a twitter hi ha de tot, com en la vida, gent educada i gent maleducada. A twitter hi ha control i depen del que tuitegis pots acabar amb el comte suspès o assegut davant d'un jutge. Diria que la gran diferència és que als mitjans tradicionals els insults i les comparacions amb el nazisme, per exemple, son sempre cap als mateixos i no passa res, està permès i ningú se'n queixa. En canvi a twitter els insults son cap a qualsevol ideologia i això a certa gent ja no els hi agrada. Els editorials de El Mundo, l'ABC, La Razón, El País, El Periódico, La Vanguardia, El Español, El Confidencial..... son molt pitjor que qualsevol opinió que pots trobar a twitter. Per no parlar de les cadenes de televisió o de radio com La Cope, La Ser, La Sexta, A3, Tele5...es queixen que TV3 no és plural quan s'ha demostrat que és la mes plural de totes. A cap mitja espanyol surt ningú a defensar l'autodeterminació de Catalunya. És un tema vetat. Sincerament som a un país de bojos. I els que representa que ens representen estan tan cagats que han frenat aquell impuls increïble que al 2017 va fer trontollar tot l'estat espanyol. Recordem que desde llavors tenim presos polítics, exiliats i mes de 2800 represaliats. I nosaltres aquí menjant-nos la represió. Quina pena.

   Segueixen passant coses cada dia i un ja perd el compte de les barbaritats que estem acceptant.  S'ha demobilitzat a la gent i a mes, escoltant exemples com el noi de la desuadora taronja detingut durant les manifestacions del 2019, acabem normalitzant que la represió funciona. Aquí hauria de sortir algu amb dos collons, plantar-se i dir que així no podem continuar però no sembla que n'hi hagin gaires d'aquests. Alguns comenten que no tenim govern independentista perquè hi ha dos partits que no ho son; ER i CUP estan mes per intentar reformular Espanya que no pas proclamar la independència. I és lògic que algú pugui pensar això quan llegeix algun tuit de Rufian on sempre parla de PODEMOS o bé quan escolta les declaracions de NUET, d'ER, dient que ell va intentar parar la independència desde la mesa del Parlament, que no li ha servit per a res ja que l'han inhabilitat això si, amb una condemna mes baixa que als independentistes de la mesa. Veient tot això i sumant les informacions que parlen de la família Aragonès no m'extranya que no es formi govern. Ara, el que està clar és que cal criticar tot el que vingui de JxCat o del Consell per la República. S'ha posat en marxa la identitat digital i tot, TOT han estat crítiques, ja sigui des de Madrid o el que és mes trist, des del propi independentisme. Pena, molta pena.

   Ningú sap que pasarà ni com acabarà tot això però si no aprofitem la gran crisis que estem vivint entre la pandèmia, el liu poilític a Espanya i la força de la gent organitzada tot el que estem fent no servirà per a res i això si que seria inperdonable. No defallim i fins a la victòria SEMPRE!!

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                     (imatge extreta de Poble9)
 

 

     

Investidura fallida.

 

    Primer debat d'investidura del candidat d'ER Pere Aragonès fallit. No ha obtingut suficients vots com per a ser proclamat President de la Generalitat. Només ha votat a favor ER i la CUP. JxCat s'ha abstingut i tots els altres han votat en contra. Està tot tan pervertit que es fa difícil entendre el que està passant. Recapitulem.

  A les últimes eleccions del 14 de Febrer el PSC va ser la força mes votada, seguida d'ER i JxCat. L'independentisme supera el 50% dels vots per primera vegada. Els resultats fan que sigui possible un govern independentista amb majoria absoluta en vots i escons i ER, enlloc de començar les negociacions amb Junts comença per intentar convèncer als COMUNS de fer un govern ampli amb la CUP i Junts. COMUNS ja van dir per activa i per passiva que no volien saber res de Junts i tot i així ER s'entesta en convèncer, cosa que no aconsegueix. Segueixen passant els dies i a poques hores per al ple d'investidura ER i CUP signen un preacord de mínims per a la investidura. Volen que Junts se sumi. L'acord dona 2 anys de marge al Gobierno de España per a negociar. Si no s'aconsegueix proposen fer un altre referèndum d'aquí a quatre anys. Presa de pel? Home, potser una miqueta, no? Portem molts anys intentant negociar amb Espanya una sortida al conflicte i la veritat és que el govern de Pedro Sánchez, que cal recordar que és president del govern gràcies, en part, a una moció de censura que tant ER com JxCat van donar suport per fer fora a Rajoy amb la promesa, entre d'altres, de desjudicialitzar el conflicte cosa que no ha passat sinò al contrari, la cosa ha anat a pitjor.  I ara, tant ER com CUP signen un preacord donant dos anys de marge per a negociar. Negociar que, la rendició? 

   Jo no tinc ni idea del que passa però veient-ho desde fora està clar que hi han estratègies diferents. Sembla que ER no vol continuar l'embat mentre JxCat vol seguir tensant la corda. Per part d'opinadors i tertulians hi ha un odi cap a JxCat i el president Puigdemont difícil de justificar. Encara n'hi ha que diuen que ER es va disparar un tret al peu quan en campanya van firmar un document on s'acordava no pactar amb el PSC. Que volen aquests opinadors, un govern d'ER i els PSC? De veritat es creuen independentistes els que defensen això? No ho entenc. Tampoc entenc que ara, ER i CUP vulguin crear un espai transversal (paraula molt de moda) de l'independentisme quan fa dos anys s'hi va crear el Consell per la República. Ara diuen que és partidista. Entre uns i altres la paròdia de "La Vida de Brian" és broma comparat amb el que estem veient, escoltant i tragant. Igual que l'eix dreta i esquerra. Es perverteix el llenguatge i s'utilitzen formules passades de rosca per intentar vendre fum. ER i CUP firmen un preacord d'esquerres, molt bé. Perquè no s'hi suma COMUNS? No son tant d'esquerres? No son tant republicans? Serà que no ho son tant com diuen.

   Una cosa que també m'indigna bastant és que s'utilitzi l'excusa de que s'ha de formar un govern quan abans millor perquè la situació és insostenible. Estic d'acord que la situació és insostenible però que passa, que amb Pere Aragonès de President s'acabaran els desnonaments? S'acabarà la judicialització del conflicte? S'asseurà el PSOE i UP a pactar un referèndum? Si als propis d'ER se'ls hi escapa el riure quan ho diuen!! L'altre dia Carles Riera de la CUP defensava el preacord de mínims amb ER dient que el que farien seria desobeïr des del parlament. Molt bé!! Amb ER, desobeïr com va fer Roger Torrent el 30 de gener amb la no investidura del president Puigdemont? Desobeïr com Roger Torrent retirant les actes de diputats als presos polítics i mes tard al mateix president Torra? Està segur Carles Riera que ER desobeirà? Jo no ho tinc tant clar. A mes no hi han encara no se quantes lleis aprovades pel parlament durant el mandat del president Puigdemont, lleis d'emergència social, suspeses pel TC? Que es pensen que amb Pere Aragonès podran aprovar la llei de regulació dels lloguers sense que el GOBIERNO ho impugni? Que es pensen, que amb Aragonès tot anirà millor? Venedors de FUM!!!

   Com a espectador només puc dir que el que ens passa en part és culpa nostra. Nostra vull dir de la societat civil. Els partits son sectes (i està qudant molt clar amb totes aquestes desqualificacions entre uns i altres), viuen d'això, de vendre esperances, utilitzar paraules que sonen molt bé però buides de contingut, contactes, endolls...i nosaltres ho permetem. Al 2017 la societat vem empènyer fort, vam collar i tot i que hi havia gent dins del propoi govern que no veia clar el referèndum, el vem fer. El vem fer i el vem guanyar sota una pluja de pals per part de la Guardia Civil i la Policia Nacional. Que passa, hem d'oblidar tot allò? Podem fer com si no hagués passat res? Em fa la sensació que això vol ER. Igual que vol seguir 90 anys mes parlant d'Independència sense fer gaire cosa, només parlar. I ara casi ni això. Parlen de republicanisme, que ho trobo molt bé, però poc parlen d'Independència. I a Junts, un espai reordenat després de la desaparició de Convergència, li cau al damunt el pes de ser, segons alguns, la post-convergència o la neo-convergència o directament segons alguns piuladors/opinadors ser supremacistes. Una olla de grills tot plegat.

    Jo ho veig clar. Sense INDEPENDÈNCIA no hi ha res a fer. Gestionar una autonomia i mes veient com està Espanya és impossible. S'ha de trencar amb tot. Ens hem de plantar. Hem de dir prou i això, en Pere Aragonès per mi no te pinta de fer-ho. No tindrem recursos ni podrem adecuar les lleis a la realitat social que vindrà. Després de la pandèmia caldrà molts esforços per a recosir el país i jo diria que com a autonomia no tenim res a fer. I el que em fa molta ràbia és que ens vulguin vendre un mentrestant que serà igual o pitjor que el que portem des del 2017 perquè uns s'han rendit i els altres no. Ho sento però no puc. Sense INDEPENDÈNCIA no hi haurà justícia!!

 

   Aixì doncs, salut i INDEPENDÈNCIA!! Visca la República Catalana!!!

                                                          (imatge extreta de twitter)