La Història.

 

    La història es repeteix i repeteix i repeteix com diu la reemisió nocturna d'un programa de la radio mes escoltada a Catalunya. La lluita del poder, pel poder, és una, segurament, de les mes antigues. Qui te el poder te el control. I per tenir el poder cal exercir la violència. Clar i català. Com mes violent siguis mes poder acumules. Ras i curt. D'aquí les dictadures i les monarquies absolutistes, entre d'altres sistemes. Qui te el poder no el vol perdre i utilitza la força per a mantenir a ratlla a l'oprimit. I per fer-ho es necessita humans disposats a exercir la violència cap als seus iguals. Ofereixen la seva violència a canvi d'uns privilegis. La història n'és plena d'exemples. Des de l'Imperi Romà fins a la Xina Comunista. I mireu que se'n ha vessat de sang al llarg dels segles!! A voltes, l'oprimit s'ha rebel·lat i ha acabat obtenint poder i que ha passat llavors? Doncs ha passat l'inevitable. Amb el poder aconseguit ha acabat dominant a uns altres oprimits que mes tard potser es rebel·len i acaben dominant a uns altres i per això el perquè de que la història es repeteix i repeteix i repeteix..,. suposo...   

   Arribats a aquest punt parlem del que passa a casa nostra, a Catalunya. Sense ser historiador ni res que se li assembli, diria que el poder a Catalunya fa segles que ens l'han arrabassat. Com a mínim des de la Guerra de Successió del 1700 al 1714. D'ençà cap aquí sabem que han passat moltes coses, masses coses. Sabem que Espanya hi han hagut monarquies absolutistes, dues Repúbliques que han acabat esmicolades per cops d'estat militars i finalment hi ha hagut una dictadura franquista que ha durat 40 anys. Al acabar la dictadura amb la mort de Franco al llit, de vell, no penjat de la plaça major com en d'altres llocs ha passat, va haver-hi un pacte per a una democratització del país. Un pacte entre vencedors i vençuts i, evidentment, els vencedors s'han passat el pacte per on han volgut. Ens van fer creure que vam recuperar les institucions, que tants anys havien estat amb els seus representants a l'exili. Ens van donar molletes d'un sistema perfectament construït sobre un règim franquista i nosaltres, il·lusos com som, ens pensàvem que érem alguna cosa mes que una comunitat autònoma. Pujol va fer molta feina per pujar l'autoestima catalana i va aconseguir moltes coses, però com no podia ser d'una altre manera, ha acabat esquitxat per la corrupció. I va avisar, -si es toca una branca pot caure tot l'arbre!! I encara estem esperant que parli. 

   Dit això i anat al present, qui te el poder a Catalunya? S'ha vist clarament que els polítics catalans no. I com ho hem vist? Doncs fem memòria. Després de retallar l'estatut del 2006 una part important de polítics catalans giren cap a l'INDEPENDENTISME, això si, empesos per la mobilització social contra la sentència de l'estatut. Artur Mas, convergent i de dretes, en aquell moment president de Catalunya amb Convergència i Unió (partit de dretes o centre dreta) agafa l'encàrrec que la societat demanda i s'erigeix com el portaveu de les demandes populars. Artur Mas va ser el que va negociar part de les retallades de l'estatut amb Zapatero, del PSOE. Com a President intenta fer un referèndum que acaba sent una consulta popular celebrada el 9 de Novembre del 2014 al qual voten un milió de persones a favor de la INDEPENDÈNCIA i anys mes tard, es jutjat per aquest fet. No se'l condemna però el Tribunal de Cuentas li imposa, a ell i uns quants mes d'aquell govern, una multa de mes de 4 milions d'euros. Avui en dia tenen els seus bens embargats i subhastaran la seva casa. Al 2015 es crea una coalició entre Convergència i ER que s'anomena Junts pel si. Hi han eleccions i es forma govern entre Junts pel Si i la CUP. La CUP pressiona i fa que Mas faci un pas al costat i doni pas al President Puigdemont. Aquest intenta pactar un referèndum amb l'estat, cosa impossible. Amb milers o milions de catalans pressionant, el govern de Puigdemont convoca un Referèndum Unilateral d'Independència. El vicepresident d'aquell govern és Oriol Junqueras. Arriba el dia 1 d'Octubre del 2017 i es celebra el referèndum sota una pluja de pals dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Envien a policies a reprimir al poble que vol votar. Utilitzen la força, la repressió contra la població, que enlloc de tornar-nos-hi exercim la desobediència civil no violenta. La cosa acaba amb mes de mil ferits, amb uns polítics exiliats i els altres que s'entreguen al règim jutjats per rebel·lió, sedició i malversació. El judici acaba condemnant-los per sedició i malversació. Passen 4 anys a la presó, maltractats psicològicament i finalment el govern espanyol del PSOE i PODEMOS els indulten per les pressions d'Europa, no per gust. I ara ve el Tribunal de Cuentas de nou i els demana en total unes fiances de 5 milions d'euros... Ens peguen i ens arruïnen. I nosaltres tragant...

Durant aquest període que va de final del 2017 a encara avui en dia, hi ha hagut milers de represaliats. En els aldarulls del Tsunami Democràtic els Mossos d'esquadra van repartir molta llenya. Durant els aldarulls de la sentència del judici els Mossos van ser molt violents amb els manifestants independentistes. Qui te el poder? Era el propi Quim Torra, president accidental de Catalunya, el que enviava els Mossos a buidar ulls i ferir als independentistes? Jo diria que no, però no ho se. El que se és que qui te el poder te la força i acostuma a guanyar batalles. També se que si hi ha cent mil manifestants no violents només que se'n infiltrin 50 poden crear el caos. Ho hem vist. Això ha passat a Catalunya. També ha passat que hi ha gent que està fins als collons de tanta injustícia i ha sortit a protestar cremant contenidors. Això no és un problema. La Història es plena de barricades, pneumàtics cremats, cabines telefòniques destrossades.... l'oprimit vol ser lliure i a vegades cal anar un pas mes enllà. Com es va acabar amb el nazisme? Regalant roses no precisament. I amb el feixisme italià? Doncs això!! Per acabar amb el franquisme espanyol alguna cosa hem de fer. Ho hem intentat democraticament votant i ens han maxacat, però la història es repeteix i repeteix i repeteix.......

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!    

                                                           (imatge extreta de twitter)
    

Futur Incert.

 

    Ens espera un futur incert. Les coses no pinten gaire bé. De fet, des del meu punt de vista, a partir del 4 d'Octubre del 2017 vam entrar en un terreny molt pantanós i desconegut. Vam ser prou forts i valents per a fer un referèndum unilateral d'independència i no vam saber (o voler) defensar el resultat, i ara ens trobem amb una gran part dels representants polítics d'aquells moments quasi renegant de l'1 d'Octubre. Com hem arribat fins aquí?

   Jo diria que, mirant amb prespectiva, n'hi havien molts que no es pensaven que s'arribaria a fer el referèndum. És mes, diria que n'hi havia molts que no volien que es fes el referèndum. Tot i així el vam fer. I el vam guanyar. De l'emoció i poder d'aquell dia n'han quedat imatges que mai podrem esborrar. Imatges de la Policia Nacional i la Guardia Civil pegant sense escrúpols a tot tipus de gent, imatges de gent gran emocionats votant, imatges de revolta popular sense armes, imatges d'un poble determinat votant el seu futur, imatges de una societat compromesa amb els drets i les llibertats barrejades amb imatges de repressió i violència per part d'un estat embogit. Encara m'emociono quan veig el que mes de dos milions de persones vàrem ser capaços de fer. Suposo que no soc l'únic. També diria que no soc l'únic que no entenc el canvi de pensament d'algunes persones claus en tot aquest procés. Suposo que si algú sortís i expliqués tota la guerra bruta que està fent l'estat espanyol contra l'independentisme ho entendríem millor però és clar, no crec que ningú s'atreveixi a parlar gaire. Sabem que l'estat (profund) espanyol està disposat a qualsevol cosa per tal d'evitar l'inevitable (ja ho va dir Rubalcaba), i sabem que morirà matant. De la repressió veiem el que ens arriba però podem deduïr que n'hi ha una de soterrada que encara fa mes mal i és molt mes cruel. Amb el temps s'ha demostrat que l'estat espanyol va infiltrar gent dins d'ETA. També se sap que es va crear els GAL i van fer terrorisme d'estat. Sabem tantes coses que diria que podem deduïr que dins l'independentisme hi ha infiltrats. I si algú no ho vol veure que tanqui els ulls o pensi en coses boniques.

   I qui son els infiltrats? Home, a mi no m'estranyaria gens que dins dels COMUNS n'hi haguessin uns quants. Això per començar. PODEMOS eren els únics que defensaven un referèndum a Catalunya (tampoc sabem si un referèndum d'independència) i ara ja diuen, per boca d'una de les poques que queda, Irene Montero, que un referèndum ara no toca. És un exemple com podria ser el de l'alcaldesa Colau, Jaume Asens i tota aquesta colla que es diuen d'esquerres i progressistes però que ha entrat al joc del règim i l'estan sostenint. També es curiós el cas d'ER. Rufián tenia que ser 18 mesos al congreso i ja en porta mes de 50. I cobrant. Roger Torrent es va negar a investir al President Puigdemont al 2018, després del 155 i les eleccions imposades pel govern espanyol. Junqueras que demanava 68 diputats i proclamaria la INDEPENDÈNCIA i ara l'únic que fa és anar fent pena per allà on passa i a sobre demanant a la gent que reactivi la caixa de solidaritat per a pagar les fiances del tribunal de cuentas. O Carme Forcadell, que va passar de dir allò de -President posi les urnes- a dir avui mateix que la via unilateral no funciona i que s'ha de negociar. Que els ha passat a aquesta gent? Els han amenaçat? Els hi han dit que el que ells han passat no és res comparat amb el que els passarà als seus familiars i amics si segueixen per aquesta via?  Sabem que l'estat profund espanyol és capaç de qualsevol cosa imaginable. Sabem que ha torturat fins a la mort, per tant estan disposats a qualsevol cosa. 

   Jo diria que el problema rau en un poder que ningú pot controlar. Vivim en un sistema dit monarquia parlamentària. Hi ha un rei perquè el dicatdor Franco, abans de morir, va traspassar els seus poders a un rei que ningú ha votat. Se'ns ha intentat convèncer que vivim en una democràcia i això no és cert. Sabem que el Ministerio del Interior sempre és el mes complicat de gestionar. I sabem perquè? Doncs crec que si però ningú s'atreveix a dir-ho. I ha un poder encara franquista que controla tan els cossos de seguretat de l'estat com la judicatura que ve d'aquella època. I de democràcia no volen ni sentir-ne a parlar. És mes, crec que quan senten la paraula DEMOCRÀCIA els hi corre un calfred pel cos. El poder que ningú pot controlar mou fils i es capaç de fer caure governs, com passarà segurament amb el govern de Sánchez. I des d'aquí ER està fent el joc al govern Sánchez creien que una altre Espanya és possible i mentres fan això a qui estan fent mal de debó és al moviment independentista. Però com el temps posa a cadascú al seu lloc veurem com acaba ER quan a Espanya mani PP i Vox i l'estat profund hagi aconseguit el seu objectiu. Jo no se que passarà però la traició d'uns quants quedarà per a la història com ha passat tantes i tantes vegades.

   Mentrestant, Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                                         (imatge extreta de twitter)

Tribunal de cuentas.

 

  Amb una mà (i forçats)  t'indulten i amb l'altre t'arruïnen. Així funciona l'estat espanyol. De fet sembla que hi ha una guerra entre l'estat espanyol i govern espanyol. I nosaltres al mig i des del meu punt de vista amb uns col·laboracionistes clars, ER. Com pot ser que ahir Junqueras digués que el govern espanyol és el mes dialogant dels últims anys i avui el tribunal de cuentas li demani 1'9 milions d'euros? El tribunal de cuentas que hauria de servir per fiscalitzar el diner públic destapant casos de corrupció (ja que n'hi ha centenars) i només serveix per a arruïnar adversaris polítics. I els nostres tragant. Fotem tanta pena que ni amb paraules es pot descriure.

  Al 2017 vam posar a Espanya contra les codes. El dia 3 d'Octubre va sortir el rei Felipe VI a donar via lliure a la repressió i aquí uns quants es van cagar. Ho entenc, és legítim, però el que no entenc és que ara es venguin per quatre molles, i mes amb tot el que ha passat. I parlo sobretot dels d'ER. Ahir es va saber que a Gonzalo Boye, advocat del president Puigdemont entre d'altres,  el processaran per suposat blanquejament de capitals, en un cas on s'ha demostrat que hi ha un muntatge escandalós. CAP, CAP dirigent d'ER ha fet ni un tweet en suport a Boye. Curiós. També és curiós que en algunes entrevistes que han fet als indultats, la majoria han parlat de les seves conviccions per seguir endavant amb el procés d'INDEPENDÈNCIA. I ho han dit obertament i sense parpadejar practicament, no com en el cas de Junqueras. Realment algú ens hauria d'explicar de que va tot això. Algú ens hauria d'explicar com Sergi Sol es dedica a fer aquests articles equiparant part de l'independentisme a VOX. Algú ens hauria d'explicar perquè Rufián porta tants mesos al congreso quan només tenia que ser-hi divuit. També perquè parla tant de PODEMOS i tant poc de Catalunya. Jo sincerament no ho entenc. No se tampoc si els votants d'ER ho entendran. 

  Si feia temps semblava que Espanya no tenia remei, diria que, cada dia que passa, cada sentència europea que rep, cada declaració de membres de Ciudadanos o Vox, cada manipulació a través dels mitjans de comunicació i suposats periodistes i una infinitat de coses, Espanya en si és inviable. Com a país i com a nació. Espanya ha estat un imperi i com a tal acabarà desapareixent. I crec que estem vivint en directe el moment. Encara haurem de veure i escoltar moltes coses, coses terribles i casi inimaginables. Que passa amb els milers de casos de corrupció política? Que passa amb les famílies franquistes que s'han perpetuat en el poder? Que passa amb la monarquia hereva del franquisme? Que passa amb un estat profund que és profundament antidemocràtic? Tot això ha de caure. Ha de caure pel be de tothom però la societat espanyola és molt espanyola i tenint com han tingut la oportunitat de revelar-se han callat, s'han posat de perfil i amb una societat anestesiada per programes com SALVAME, GRAN HERMANO i merdes d'aquestes la gent no necesita pensar. És trist però és així. I els pseudo comunistes de PODEMOS ja hem vist com han acabat. Claudicant.

  Total, que això va per llarg. De fet ve de molt lluny i s'ha intentat uns quants cops canviar-ho i tots, TOTS han acabat molt malament. Ara tenim mes accés a la informació, tenim el paraigües de la justícia europea, tenim dret a decidir i tenim la força que vam demostrar al 2017. Només ens falta uns líders que vagin fins al final, aquesta vegada si. Perquè de raons en tenim moltes i armes no en necessitem.

   Salut i visca la República Catalana lliure i INDEPENDENT!!!

                                                           (imatge extreta de twitter)
 

Teatre, pur teatre!!

 

    Aquests dies estem veient teatre, molt teatre i a mes teatre del dolent. És increïble com es manipula la informació. El mes trist de tot és que estem massa acostumats i ja no ens impressiona però segurament amb prespectiva i temps ho entendrem tot millor. Anem per parts;

   Fa dies que es parlava que el govern espanyol faria un gest i indultaria als presos polítics. No cal recordar que pensaven alguns d'aquests presos polítics dels indults. Sigui com sigui avui ja és oficial. Pedro Sánchez ha decidit indultar als presos polítics. Molt bé. El Rei signarà el decret (està obligat) i el Tribunal Suprem, si, si, el tribunal sentenciador haurà de transmetre a les presons catalanes que els presos son indultats. Recolliran les seves coses i marxaran amb les seves famílies. Cal recordar que han estat sentenciats per delictes que no han comès i que no haurien d'haver estat ni un segon a la presó. Han estat condemnats per sedició (quan no hi ha hagut cap aixecament violent ni per la força) i per malversació (que no s'ha pogut demostrar). Tot i així han passat tres anys i mig a presó amb penes que arribaven fins als 13 anys en el cas d'Oriol Junqueras. Qui encara no vegi que això ha estat tot un JUDICI POLÍTIC que no ho vegi però que no ens vinguin amb històries. A mes, quan diuen que s'ha de desjudicialitzar la política ens estan donant arguments, mes encara, per saber que tot això ha estat un JUDICI POLÍTIC, no per fets sinó per idees. Mes clar l'aigua.

   Ahir Pedro Sánchez va fer un acte al Liceu per anunciar que indultaria als presos. Ja ho sabiem. No va anar-hi ningú del govern català, si, si, la Generalitat mes Republicana. Va ser una acte llastimós, un intent de rentat de cara del gobierno mas progresista de la historia de España. Hi van assistir gent de l'IBEX, empresaris, alguns dels COMUNS, els representants de CCOO i UGT, vaja els de part. Va haver-hi algun moment de tensió quan un activista d'ARRAN es va arrencar a cridar AMNISTIA, INDEPENDÈNCIA i alguna cosa mes, això si, amb la veu tremolosa, segurament de nervis i tensió. També va haver-hi un moment on una dona curtida i amb història va interpel·lar a Sánchez i on aquest, molt educadament, la va convidar a parlar en privat. Ella li va explicar quatre coses del passat que ell va dir que no coneixia. Aquest és el nivell del que vol arreglar la situació. Total, va venir a dir que és moment de diàleg i de política i el que va fer va ser un monòleg. I si és moment de política els presos polítics indultats seran lliures però seguiran inhabilitats per a fer política. És moment de fer política o no? Bé, tot això va passar al matí. Va haver-hi concentracions de protesta davant del Liceu però la cosa no va anar a mes (segurament pel mega dispositiu que van muntar els mossos). El que no sabíem és que a la tarda sortiria l'informe del Consell d'Europa on exigeix l'alliberament immediat dels presos, la fi de la persecució als exiliats i la fi de la repressió. Un informe que equipara a Espanya amb Turquia en relació als excessos de la justícia en relació als drets funamentals bàsics. Nosaltres no sabiem que sortiria l'informe però és de suposar que tant el govern espanyol com el català alguna cosa deurien saber, no? I si és així està clar que l'acte d'ahir va ser teatre pero a mes dolent, molt dolent.

   Una altre pregunta és perquè tan Junqueras com Jordi Sànchez van escriure la setmana passada aquelles cartes de rendició? Perquè han negociat uns indults que Europa ha exigit una setmana mes tard? Hi han masses coses que no s'entenen. Suposo que algunes mai les sabrem i d'altres passarà com sempre, qui dies passa anys empeny, que diuen.

   El tema dels indults és aire fresc per als presos i les seves famílies però que passa amb els exiliats i els mes de tres mil tres cents represaliats? Segur que el gobierno mas progresista de la historia vol fer política? Acabarà amb la judicialització? Tornarà el conflicte al terreny de la política? Jo no ho se però molt em sembla que no.

   I pel que fa aquí, la Generalitat mes Republicana li ha faltat temps per a deixar-se veure en alguns actes on ha estat el Rei d'España. Hem passat d'allò de "Catalunya no te Rei" a fer-se fotos al seu costat. PATÈTIC!!!

 

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                          Imatge extreta de twitter.
          

  

República Catalana.

 

    A veure, l'1 d'Octubre del 2017 vam fer un referèndum d'autodeterminació. Si, un referèndum unilateral ja que l'estat espanyol no permetrà mai fer-ne un pactat. A no se que la UE el forci, Espanya mai acceptarà fer un referèndum d'autodeterminació. Ho sabem tots. I com ho sabem i ho sabiem, al final vam fer un referèndum unilateral. Així de simple. Van haver-hi mes de mil ferits per la violència policial contra els catalans, hi ha 9 presos polítics, exiliats i mes de 3.300 represaliats, i seguirà creixent el nombre de gent afectada. 

   El que no pot ser és que ara, quasi quatre anys després, surti Junqueras a dir que la única via per la INDEPENDÈNCIA, és un referèndum acordat amb Espanya, quan ell mateix deia per allà el 2014, 2016 que sabia que Espanya mai complia els seus acords i sabia que la única manera de fer la INDEPENDÈNCIA és la unilateralitat. Tampoc pot ser que surti el secretari de Junts, Jordi Sànchez a dir-nos que l'1 d'Octubre no era un referèndum per a fer la INDEPENDÈNCIA, sinó una manera de forçar a l'estat a negociar. Ja ho deia una frase antiga i molt sabia, que no es pot deixar la negociació en mans dels ostatges. S'ha demostrat que així és. Ni Junqueras ni Sànchez han de negociar res amb l'estat. Els tenen presos, els tenen privats de llibertat i pel que sembla, aquestes cartes que han escrit a l'ARA, semblen una forma de penediment i just coincideix amb tot el tema dels indults. Mes que indults això son INSULTS a mes de dos milions de catalans que el dia 1 d'Octubre varem fer un dels actes de desobediència civil mes gran de la història recent d'europa. Si ells es van tirar enrera (entenent ells com els polítics) el poble no ho ha de pagar. Ja ho vam pagar prou amb els cops de porra. També parla Junqueras que potser no es va tenir prou en conte a la gent que volia votar NO. I no és així. El referèndum podies votar SI, podies votar NO o podies votar en blanc. Una altre cosa és que el partidaris del NO diguessin que era un referèndum il·legal quan tots sabem (o hauriem de saber) que al 2015 es va despenalitzar la convocatòria de referèndums. En tot cas qui no va tenir en conte als partidaris del NO van ser els seus propis representants polítics, tant del PSC, com del PP, com de Ciudadanos i fins i tot dels COMUNS. Si, els COMUNS, que venien a acabar amb el règim i la casta i ja veiem com han acabat. És insultant tot això!!

   Total, que la única manera d'assolir la INDEPENDÈNCIA serà enfrontar-se de nou a l'estat. Això està claríssim. També està molt clar, i a Madrid sobretot sembla que s'ho veuen venir, és que tota l'estratègia internacional dels advocats dels exiliats no trigarà en donar fruits. Ja corren articles pels diaris madrilenys que diuen que el retorn del President Puigdemont pot ser molt abans del que molts voldrien. De fet, si el President Puigdemont, igual que Comín i Ponsatí, son lliures per moure's per Europa i l'únic país que no poden trepitjar és Espanya, diria que el problema no el te el President sinó que el problema el te Espanya.

   Salut i Visca la República Catalana (en construcció)!!!

 

 

Junquerisme.

  

   Ja ho deia el professor Ramón Grosfroguel fa molt temps en un artícle al Vilaweb, (artícle) el Junquerisme és rendició. Han passat anys però ahir es va demostrar. A primera hora va aparèixer una carta escrita per Oriol Junqueras a l'ARA on deixa clar que per a ell la única via possible per una sortida al conflicte català és un referèndum pactat amb el govern espanyol. Molt bé, de fet això és el que tots voldríem. On és el problema? Doncs que sabem que això l'estat espanyol mai, mai, mai ho acceptarà. Junqueras ho sap i també ho sabem tots. Una altre cosa és que la UE forci a Espanya, cosa que de moment no ha passat. De fet Junqueras fa anys deia que sabia que era impossible que Espanya acceptés un referèndum d'autodeterminació. Que l'ha fet canviar, la presó? Segurament.

Aquest tuit és del 2015. Abans hi havia hemeroteca però és que avui en dia ja és exagerat!!! 

La carta també deia que altres vies son "indesitjables". És a dir, l'1 d'Octubre és indesitjable? 

En general el que diu a la carta hi podríem estar d'acord en moltes coses si fòssim al 2012, 2014 fins i tot al 2016 però avui, a dia 8 de juny del 2021, qui pot creure que Espanya acceptarà un referèndum per la INDEPENDÈNCIA de Catalunya veient la reacció que ha tingut d'ençà del 2017? Penso que Espanya només ho acceptarà si es veu forçada a fer-ho. 

A la carta Junqueras també parla dels indults. Diu que poden ser una bona manera de començar a desencallar el conflicte. Aquí, ja ho he dit moltes vegades i ho repetiré les que facin falta, que cadascú faci el que cregui, però els indults son per a 9 persones i hi han exiliats i mes de tres mil represaliats que seguiran patint la repressió espanyola. Sense una AMNISTIA no es pot començar a parlar, crec jo. I en el tuit ja es veu que deia Junqueras fa un any.

Junquerisme és rendició i ahir es va veure clar quan el President Aragonès va anar a una trobada amb empresaris de foment on també hi va ser el president espanyol. Es van saludar amablement i van escenificar ganes d'entesa. Si, si, Pedro Sánchez que fa un any quan venia a Barcelona era rebut amb concentracions pacífiques i de protesta, ahir va venir a mostrar les seves ganes de dialogar. Cal recordar que és el mateix Sánchez que no despenjava el telèfon quan el President Torra el trucava. Si, si el mateix Sánchez que deia que el President Torra era un supremacista i un xenòfob. Si, si el mateix Sánchez que va dir en precampanya que aconseguiria portar al President Puigdemont i seure'l al banc dels acusats... És tot lamentable.

  Igual de lamentable que la carta de Junqueras hagi estat molt ben rebuda per una gran part del PSOE (calç viva), una gran part de PODEMOS, la Sexta, Ferreras i tot un seguit de personatges que formen part del règim. A més Junqueras escriu la carta quatre dies després que als exiliats els hi hagin tornat la immunitat i estiguin aconseguint unes victòries a la justícia europea  dignes d'enmarcar. Que passa, no pot suportar les victòries de l'exili? Vol tirar per terra tota l'estratègia internacional que està desacreditant a l'estat espanyol? Tots sabem que els indults serviran per blanquejar a nivell internacional l'estat espanyol però afavoriran al moviment independentista?

   I bé, si aquí tenim liu ja veurem com li va al país veí. 

   Mentrestant Salut i Visca la República Catalana LLiure!!!

                                                        (imatge extreta de twitter)
     

Exili.

 

    Una setmana mes l'exili ens porta bones notícies. El TGUE ha tornat provisionalment la immunitat al President Puigdemont, Comín i Ponsatí. Diuen els experts que és bona senyal. practicament sense precedents a Europa. I un dia després, el Consell d'Europa fa un informe on demana a Espanya que alliber-hi als presos i que abandoni els processos d'extradició dels exiliats. PAM!! Tot això en dos dies!! Queda clar que l'estratègia de l'exili, mal que els pesi a tants, és bona, molt bona diria. No puc entendre que hi hagin recels per part d'alguns i que mantinguin la boca tan tancada. Serà que no volen que els hi entrin mosques?? Ni Rufián, ni Tardà, ni Junqueras, ni Marta Rovira han piulat. Silenci. Qui calla otorga, diuen. Tampoc han piulat res els que al març es van alegrar de la decisió del parlament europeu de retirar la immunitat als europarlamentaris però és clar, que han de piular aquests? Son incapaços d'acceptar la derrota.

   I aquí mentrestant seguim amb la cantarella dels indults. Dels indults "reversibles". Si, si, costa d'entendre. Els indults a Tejero o als dels GAL no eren reversibles. Aquella gent era innocent i no tenien que ser a presó, no?? O com va això? Fins i tot membres del PSOE van dir a Sánchez que fes un referèndum entre els afiliats al PSOE per a veure que decidien. Sembla una broma, una broma de mal gust però és la realitat. El que és una broma de mal gust és la política espanyola així en general. Evidentment Pedro Sánchez sap que faci el que faci li cauran osties per totes bandes. Segons diuen Europa pressiona i Sánchez no te opció. Te molta cara però no te opció. De fet ja fa anys que Amnistia Internacional està demanant l'alliberament sobretot de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i el govern espanyol com si sentís ploure. Ara sembla que la presisó ja és massa i Sánchez concedirà els indults. I aquí cadascú que fagi el que cregui.

   Últimament sento la idea de que Espanya vol vendre'ns una segona (falsa) transició. És uns idea recurrent que cada cop pren mes sentit. El govern espanyol se sent còmode amb el govern català. De fet son socis a Madrid. De fet ER ha donat el seu suport a Sánchez a canvi de que els hi prengui el pel una vegada si i una altra també. En algunes informacions parlen de que com el govern català ha aparcat la UNILATERALITAT el govern de Sánchez està mes còmode. I no m'estranyaria gens que així fos. De fet avui ja s'han trucat Aragonès i Sánchez. Han fet el teatret perquè diria que tots sabem que, a no ser que EUROPA forci la situació, Sánchez no permetrà ni l'AMNISTIA ni EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ. Això ho sabem perquè ho han repetit mil vegades, o dos mil, ja he perdut el compte... És mes, de tant repetir-ho al 2017 vam fer un referèndum unilateral. I el vam guanyar. Que passa, que per Europa no val? Doncs d'acord, acordem un referèndum amb Europa i votem. Tornem a votar, això si, sense òsties de la Policia Nacional ni la Guardia Civil!!!

   Bé, qui no vulgui veure que l'estratègia de l'exili posa en evidència les mancances de justícia i llibertat que patim a Espanya que no ho vegi però almenys que no faci el ridícul intentant justificar allò que és injustificable, amb arguments que, de veritat, a vegades fan vergonya aliena, de com s'està gestionant la crisis política que vivim a Catalunya no des del 2017 sinó sabent que és un conflicte històric, carregat de sang, de presó i d'exili que molta gent pensava que eren coses del passat. Doncs no, a ple segle XXI tenim presos polítics, exiliats i represaliats per haver posat urnes. Així de simple i de cruel a la vegada.

   Salut i Visca la República Catalana, lliure i INDEPENDENT!!!