És molt difícil intentar explicar a nivell social que estem vivint desde fa ja mes d'un any. Després de l'1Oct, el 10 d'Octubre, el 27 d'Octubre i el 21 de Desembre s'ha entrat en un espiral d'autodestrucció del propi estat espanyol. Passen tantes coses que es fa difícil d'assimilar. Només en les últimes setmanes es poden destacar varies coses;
-Tot el liu judicial amb la sala segona del Tribunal Suprem i els magistrats. El nomenament del president del Consejo del Poder Judicial abans del nomenament dels magistrats que hauran de triar al president (separació de poders??). 
-Watsaps d'un senador del PP on explica que controlaran per darrera els tribunals que jutjaran als presos polítics i també controlaran la sala 61, l'encarregada d'il·legalitzar partits polítics (gens sospitós). I no dimiteix ningú.
- Ciudadanos fa circular un autobus amb la cara somrient de Junqueras amb el lema Indultos No. Molt democràtic, gens incitador d'odi.
-Creixament incontrolat de la ultradreta. Tan donar-li ales és el que te.
-Espectacle al Congreso perquè Rufian diu veritats com punys i no s'ho prenen bé. L'expulsen i ha d'aguantar que li diguin golpista i l'insultin.
-PPSOECiudadanos fent un front comú. Podemos s'ho mira desde fora.
-El Rei emèrit fotografiat amb el Príncep Saudí (aquell que diuen que està darrera de l'assassinat d'un periodista).
-Borrell, ministre d'exteriors cagant-la cada cop que obre la boca. Diu que pateix mes per la unitat del Regne Unit que per la d'Espanya. Fent el ridícul amb el tema del Brexit i Gibraltar i la última ha estat dir que a Estats Units només es van matar 4 indis abans de ser una democràcia.
-43 anys de la mort del dictador Franco i el franquisme segueix mes viu que mai.
-Un "humorista" linxat i portat a declarar per fer un gag on es mocava amb una bandera d'Espanya. 
-Atacs a unes activistes de Femen quan protestaven davant d'una manifestació feixista.
-Pintades amb simbologia Nazi a la seu d'Omnium i evidentment ningú de PPSOECiudadanos surt a condemnar-ho. Pots de pintura a casa del jutge Llarena i bueno, que si som uns radicals.

    Es fa difícil controlar la mala llet que corre per dintre. 

   Mentrestant, aquí estem esperant. No sabem ben be què però estem esperant. Els partits semblen no estar a l'altura de les circimstàncies. Corren (des)informacions de tot tipus. Corre una molt evident que parla de la renúncia de ERC a la via unilateral. Jo no se si creure-ho o no, el temps ens ho dirà. Els presos polítics continuen tancats i els exiliats continuen lluny. ANC i Omnium deixen anar missatgets però no concreten. La CUP ha dit clarament que passa de fer autonomisme. Molt bé. Doncs que hem de fer amb aquest panorama? Està tot tan empantanegat que ningú sap que serà el detonant. Potser les sentències? 
   El que està clar és que Catalunya ha fet petar l'estat. Ha fet petar el règim del 78. Ha fet petar el que se'n deia democràcia espanyola. Ha fet petar al PSOE d'esquerres, socialista i obrer. Ha trencat tots els ponts amb Espanya i no cal reconstruïr-los. Creem el nostre propi estat. Portem anys de lluita i el xoc era inevitable. S'ha produït el xoc i estem en xoc, tan catalans com espanyols. Si Espanya no vol avançar doncs que no avanci però que ens deixi a nosaltres ser el que volguem. L'1 d'Octubre ho vem fer. No hi ha excusa per no tornar-ho a fer. La Independència està declarada. Només depen de nosaltres.

Salut i República!!

 

    Avui hi ha hagut renovació a la Cupula General del Poder Judicial (CGPJ) i oh quina sorpresa!!; Serà l'autor intel·lectual de la causa de l'1 Oct Manuel Marchena el nou president i qui jutjarà als presos polítics serà el Sr Martínez Arrieta, un jutge que d'entre d'altres coses és el que va arxivar la causa contra Fernández Díaz per allò de "la fiscalia te lo afina" (carregant-se la sanitat catalana i alguns polítics independentistes). A més PSOE i PP ja s'han repartit els seus representants. Tot lligadet. També el Tribunal de Cuentas ha imposat una multa de 4'9 milions d'euros (mes interessos) als responsables del 9-N (si, si, aquella consulta ciutadana que segons deia el govern d'espanya era totalment inútil) Rigau, Homs, Ortega i Mas entre d'altres (que recordem que van quedar absolts en el judici que els hi van fer). L'estat espanyol està en caiguda lliure, primer era per culpa de la corrupció en la política i ara se li ha juntat amb tota la corrupció judicial i trigarà molt de temps a recuperar el prestigi (si és que algun dia en va tenir). Una de les bones notícies potser seria les amenaces del comite olímpic a espanya, dient-li que no podrà acollir competicions si no reconeix a Kosovo. L'altre potser seria que l'entrevista d'ahir de TV3 a Inés Arrimadas va fer una pèssima quota d'audiència.

     Així van passant els dies i la repressió no s'atura. Ens estem acostumant a viure en una anormalitat política extraordinària. Hauriem de llegir llibres d'història per trobar moments com els actuals. Presos polítics, exiliats i milers de represaliats. Hi ha una calma tensa, a l'espera segurament de les sentències dels judicis. I encara falten uns quants mesos. Mentrestant hem de seguir lluitant per, més d'hora que tard, fer efectiva la República Catalana. 
És questió de temps.

Salut i República!!

                                   (imatge extreta de twiter)



   

   Si Espanya no cau, amb tot el que està passant, serà una clara demostració que a la societat ben poc li importa que li robin drets i llibertats. Hauria d'estar la societat espanyola als carrers lluitant contra la corrupció instaurada en els partits, lluitant contra la monarquia, lluitant contra la (in)justícia (on el Tribunal Europeu de drets humans ha donat la raó a Otegui), lluitant contra el feixisme....Però sembla que no tenen gaires ganes de sortir. O això o estan massa entretinguts veient Gran Hermano, Sálvame deluxe o Operación triumfo. Potser també estan distrets amb el Madrid de Florentino, de Vinicius, de Lopetegui......a no d'aquest ja no. La cosa està mes bruta que mai. Un excomisari a la presó deixant anar tota la merda que te gravada a través d'un mitjà digital, el Tribunal Suprem reunint-se per canviar el sentit d'una sentència en ferm (que feia pagar als bancs un tema d'hipoteques), la monarquia esquitxada per tot arreu, PPCiudadanosVox fent un trio ultradretà provocant a la població d'Alsasu.....La cosa està calenta, calenta. Però per més merda que surti aquest país no passa absolutament res. És més, avui s'ha sapigut que hi ha un ciutadà de Terrassa detingut fa un mes i mig per voler assassinar al president del govern Pedro Sánchez. I es veu que l'Audiència Nacional no el vol acusar de terrorisme (com si que fan amb l'independentisme) tenint un arsenal d'armes a casa seva. Es veu que és un vell conegut de l'ultradreta. Però aquí no passa res. Fa tot tant de fàstic que m'està agafant urticaria.

    A Catalunya tampoc estem gaire fins. Sembla que s'ha relentitzat la independència. Ja sabem que el dels presos no serà un judici just i ens podem imaginar les condemnes. Segur que per sota es mouen coses però a simple vista sembla que alguns polítics vulguin esperar a que els tribunals internacionals ens donguin la raó. Per una banda està molt bé però cullons, si han de passar 7 o 8 o 12 anys no anem gens bé. S'ha d'anar a per totes i amb les conseqüències que comporti. Aixecar la suspensió de la proclamació de la independència, obrir les presons i esperar a que arribi l'enemic. Espanya només ens pot retenir a la força i així ho està demostrant. És fàcil dir-ho i complicadíssim fer-ho. N'estic segur, però si vem ser capaços de l'1 d'Octubre podem ser capaços de qualsevol cosa. I mes aviat que tard acabarà passant; esdevindrem un estat independent en forma de República i aquell dia ho celebrerem com mai.

   Salut i República!!

                                                                        (imatge extreta de twiter)

   Avui, que fa un any que els representants del govern que no van anar a l'exili després de declarar la independència al parlament, van ser segrestats per l'estat espanyol, s'han complert els pronòstics. La fiscalia acusa a Junqueras de rebel·lió i demana una pena de 25 anys de presó i 25 d'inhabilitació. A Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Carme Forcadell els demana una pena de 17 anys de presó també per rebel·lió amb la mateixa inhabilitació de 17 anys. A Jordi Turull, Josep Rull, Raúl Romeva, Quim Forn i Dolors Bassa 16 anys pel mateix delicte i 16 anys d'inhabilitació. A Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila se'ls acusa de malversació i es demana una pena de 7 anys de presó i 7 anys d'inhabilitació. I per delicte de desobediència, amb multa de 100 euros diaris durant 10 anys i inhabilitació per 1 any i vuit mesos, s'acusa a Mireia Boya, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Juan Josep Nuet. A la cúpula dels Mossos, que es jutja a l'Audiencia Nacional, demanen 11 anys de presó i inhabilitació per delicte de rebel·lió a Josep Lluís Trapero, Pere Soler i César Puig. Per Teresa Laplana demanen 4 anys de presó i 5 d'inhabilitació per delicte de sedició. 
Per la seva banda l'advocacia de l'estat demana penes de 12 anys de presó per delictes de sedició, malversació i deobediència greu. El gest que es reclamava al govern de Pedro Sánchez ha estat no acusar de rebel·lió però ha pujat de només malversació a incluïr també la sedició. Gran gest del govern per si algú confiava en el PSOE.

   Vist això qui pot esperar algo positiu? Qui pot esperar un judici just? Qui pot confiar en la (in)justícia espanyola? Caldrà veure la reacció de la societat. Els polítics ja han reaccionat amb discursos com sempre plens de eufemismes i en to de queixa, normal, però falta una reacció forta, un bon puny sobre la taula. Avui és un dia més d'aquells que marquen un abans i un després. Després d'això ja ha petat tot el règim corrupte del 78. No pots creure res del que vingui d'espanya. Del govern espanyol. De l'estat espanyol. Dels partits polítics espanyols i de gran part de la societat espanyola. Es pensen que ens quedarem plegats de braços veient com es podreixen un munt d'anys a la presó? Jo espero que no. Ara cal una resposta unitària, no només de partits sinó de país. I això s'ha de gestionar i organitzar bé. Cada dia més a prop de l'objectiu. Cal saber-ho fer. 

Visca la República Catalana!!

                                 (imatge extreta de twiter)
       

   Avui s'ha presentat el Consell per la República. Neix amb bones intencions. L'altre dia es va presentar La Crida Nacional. Neix també amb bones intencions. Després d'un any dur, la política catalana es va reconfigurant. Ha estat un any ple de represió i un intent d'acabar amb el moviment independentista, cosa que no ha succeït. És cert que els polítics del moviment han quedat molt tocats, descol·locats. De fet la meitat son a l'exili i l'altre meitat a la presó, però la base del moviment, la ciutadania, estem dempeus. Hem aguantat tot tipus d'atacs i no hem defallit. A mi particularment el que menys m'agrada és la desunió entre els partits polítics, que a la fi son la representació del poble. Els tres partits ERC, JxCat i CUP sembla que no escoltin el carrer. La Crida Nacional neix amb la idea d'aglutinar el vot republicà, i això sembla que provoca recels. El mateix passa amb El Consell per la República; crea recels. I quan algo crea recels a mi em sembla bon senyal. 

Hem vist que l'estat està disposat a qualsevol cosa. De fet no ens n'hauriem d'extrenyar ja que fa bastant temps, l'antic ministre de l'interior el socialista Alfredo Pérez Rubalcava, va dir que l'estat faria qualsevol cosa per impedir la independència de Catalunya, i amb això ha passat com amb moltes coses que te les diuen i no te les vols creure. Els fets demostren que si, que estan disposats a fer qualsevol cosa. Fins i tot que els expulsin de la UE? Segurament si, se'ls hi bufa. 40 anys de dictadura i 40 anys més de mes dictadura camuflada de monarquia parlamentària han fet molt de mal a la societat espanyola. Però aquí hem vingut els catalans (un cop més en la sanguinolenta història d'espanya) per destapar les vergonyes del règim. De fet va ser sortir Pujol de la Generalitat, tripartit d'esquerres, estatut 2006 i la resta de la història ja la sabem. Un cop més hi han hagut uns quants polítics que han arribat fins al final. Si, han declarat la independència i han anat a buscar empara en les justícies europees. No és d'extrenyar. I la llavor plantada l'1 d'Octubre (com diu Toni Comín) seguirà creixent gràcies a l'esforç de la ciutadania acompanyat d'iniciatives com el Consell de la República i si no, temps al temps.

Salut i República! 

                                                                         (imatge extreta de twiter)

  Avui, 28 d'Octubre del 2018, un any i un dia després de la declaració d'independència votada per 70 diputats al Parlament de Catalunya, penso que estem més a prop que mai per a aconseguir-ho. Cert és que no s'ha pogut implementar a causa de la repressió de l'estat espanyol. Segons paraules del mateix president Puigdemont volem la independència sense la Guerra d'independència. Quelcom que no ha succeït mai a la història. Després d'escoltar noves informacions al respecte està clar que ningú sap del cert que hagués passat si als primers dies d'octubre de l'any passat s'hagués declarat i defensat la independència. Només hi ha dues opcions; Que l'estat espanyol actués igual o pitjor que el dia 1 d'Octubre, amb les conseqüències que allò pogués tenir, parlant clar utilitzant l'exèrcit i amb morts al carrer potser, o bé que la població i els polítics haguessim resistit fins a poder implementar la República. Mai sabren que hagués passat. El que sabem és que es va esperar una mediació que mai va arribar (o mai es va acceptar per part d'Espanya). Sabem que dies abans de la declaració al parlament es volia anar a eleccions. Només calia que l'estat confirmés que no hi hauria intervenció de les institucions, que no s'aplicaria l'artícle 155. L'estat no va respondre. A Puigdemont el presionaven per tot arreu. Els empresaris no volien DUI, alguns polítics tampoc. Un gran % de la població (no es pot saber amb exactitud) tampoc. Encara hi ha molta gent que pensa i diu que arribar a la DUI va ser un error. Per mi no. Ho repeteixo, per mi no. 

   Veient el comportament de l'estat espanyol, algú creu que no s'hagués aplicat igual el 155? Algú pensa que la maquinària de l'estat hagués parat? Algú creu que s'hagués acabat la repressió cap a l'independentisme? Jo sincerament no. A més, quan veus que alguns mediadors son empresaris que representen als poders econòmics..... està clar que va haver-hi por, molta por de la reacció de l'estat. I és normal. Un any després i veient tot el que ha fet l'estat espanyol (que aviat o tard ho acabarà pagant) entenc que alguns polítics marxessin a l'exili. També entenc que alguns es quedessin. Cada un va escollir el que creia millor.  Els que han marxat son lliures ciutadans d'europa. Les euroordres on se'ls acusa de rebel·lió i sedició no han estat acceptades ni a Alemanya ni a Bèlgica. A Suissa ja van dir que no s'extradita per motius polítics i al Regne Unit no va tenir temps a pronunciar-se però tenia pinta que hagués passat com a Alemanya. Vaja, que les justícies europees han donat la raó a Puigdemont i la resta mentres que els que s'han quedat a Espanya els acusen de rebel·lió i sedició i el judici previsiblement començarà al Gener del 2019 i és curiós que ja molta gent sap com acabarà. Amb penes molt dures, segons diuen alguns analistes. Curiosa separació de poders que tan defensan a Espanya. Quan s'ha de defensar tant la separació de poders és per alguna cosa, crec.

  En resum penso que això és imparable. Motius n'hi han molts. No crec que l'estat espanyol hagi convençut a gaires persones de les que vem viure l'1 d'Octubre. També veig que a la política catalana hi ha molt soroll. Soroll que genera titulars i tertúlies, entreteniment, però a l'hora hi ha un moviment de fons molt gran. El més gran de cap país europeu per a una causa que creiem justa. Aquest moviment ha anat agafant força amb els anys. Del 2010, on va sortir la sentència de l'estatut del 2006, al 2018 han passat 8 anys i l'independentisme ha passat del 15% al 48%. El que sembla impossible és que un dia l'estat espanyol accepti fer un referèndum pactat i amb garanties. Si no ho accepta tornarà a haver-hi un 1 d'Octubre i potser aquest serà el definitiu. I si no n'hi haurà un altre i un altre i un altre i els que calguin per implementar la República firmada per 70 diputats els 27 d'Octubre del 2017.

                                                            (imatge extreta de twiter)

   Tinc la sensació que l'estat espanyol no te cap mena d'interés en intentar arreglar el conflicte obert amb Catalunya. Cada declaració que fan gent del PP o de Ciudadanos és per tirar mes llenys al foc. L'única manera en com ho volen acabar és humillant-nos fins a lo més profund i sincerament penso que no se'n sortiran. Deien que amb un govern socialista a Espanya seria més fàcil. Si?, Segur? Últimament hi han hagut moviments com la visita de Pablo Iglesias (l'únic polític espanyol que de moment ha anat a veure'ls) a Junqueras i a la resta de presos polítics. El mateix Iglesias ha trucat al president Puigdemont. Han conversat i seria interessant saber quina ha estat la conversa real. Sentir-los. Escoltar quins arguments pot donar Iglesias per no fer absolutament res desde Madrid,  ells que venien a "asaltar los cielos"... Els polítics catalans els hi han donat una repassada que ni ells s'esperaven. Els polítics catalans si que volen tumbar el règim del '78. Els polítics catalans tenen més dignitat que tots ells junts. S'han jugat la seva llibertat per donar veu al poble i ho estan pagant car, molt car. Avui el debat al Congreso més del mateix. Que si golpistas, que si sececionistas....fins que en Tardà els ha posat al seu lloc recordant-li al líder del PP Pablo Casado que si puguessin ens afussellarien. Hi ha hagut molta indignació, però s'indignen aquells que saben que en Tardà té raó ja que fa uns mesos el mateix Casado va recordar a Puigdemont que l'últim president que va proclamar la República va acabar afussellat. El nivell polític espanyol està en mínims històrics. És de vergonya aliena. A més han decidit seguir venent armes a Arabia Saudí després de tot el liu que hi ha hagut amb el periodista esquarterat pel règim Saudí. I a Espanya els polítics parlan de Venezuela. Penós, fastigós i lamentable. 

    Aquí vivim moments d'impàs. Amb la presentació la setmana que ve del Consell de la República i el Forum Cívic pel Procés Constitüent. Veurem on va a parar tot això. Està clar que els polítics que estan ara en primera línia no volen arriscar massa veient les conseqüències que hi ha hagut. Segurament s'haurà d'esperar al judici i la sentència per tornar a veure els carrers plens. Vist amb prespectiva, hem avançat moltíssim en poc temps i crec que falta l'estirada final. Enrera no tornarem. No s'hi pot tornar. És practicament impossible (ja que sabem que no hi ha res impossible). Només podem seguir endavant. No se quan trigarem en sortir d'aquesta situació però més aviat que tard les coses canviaran i podrem mirar enrera i digerir tot el que vivim. Intentar viure en una normalitat per mi és impossible. Cada dia que passen presos i exiliats és un dia més de vergonya. Un estat que està tornant a temps molt foscos no em representa. Sento molta indignació i impotència. Som 2 milions de persones esperant a veure que passa. I aquest no és el camí. Penso que el camí és la desobediència i el trencament total amb l'estat. Ja ho vam fer el dia 1 d'Octubre i estic segur que ho tornarem a fer. Així que vaig a agafar forces per quan arribi el dia, la hora i el moment.

Salut i a fer República!!

                               (imatge extreta del Poblenou, Barcelona.)