Avui, 28 d'Octubre del 2018, un any i un dia després de la declaració d'independència votada per 70 diputats al Parlament de Catalunya, penso que estem més a prop que mai per a aconseguir-ho. Cert és que no s'ha pogut implementar a causa de la repressió de l'estat espanyol. Segons paraules del mateix president Puigdemont volem la independència sense la Guerra d'independència. Quelcom que no ha succeït mai a la història. Després d'escoltar noves informacions al respecte està clar que ningú sap del cert que hagués passat si als primers dies d'octubre de l'any passat s'hagués declarat i defensat la independència. Només hi ha dues opcions; Que l'estat espanyol actués igual o pitjor que el dia 1 d'Octubre, amb les conseqüències que allò pogués tenir, parlant clar utilitzant l'exèrcit i amb morts al carrer potser, o bé que la població i els polítics haguessim resistit fins a poder implementar la República. Mai sabren que hagués passat. El que sabem és que es va esperar una mediació que mai va arribar (o mai es va acceptar per part d'Espanya). Sabem que dies abans de la declaració al parlament es volia anar a eleccions. Només calia que l'estat confirmés que no hi hauria intervenció de les institucions, que no s'aplicaria l'artícle 155. L'estat no va respondre. A Puigdemont el presionaven per tot arreu. Els empresaris no volien DUI, alguns polítics tampoc. Un gran % de la població (no es pot saber amb exactitud) tampoc. Encara hi ha molta gent que pensa i diu que arribar a la DUI va ser un error. Per mi no. Ho repeteixo, per mi no. 

   Veient el comportament de l'estat espanyol, algú creu que no s'hagués aplicat igual el 155? Algú pensa que la maquinària de l'estat hagués parat? Algú creu que s'hagués acabat la repressió cap a l'independentisme? Jo sincerament no. A més, quan veus que alguns mediadors son empresaris que representen als poders econòmics..... està clar que va haver-hi por, molta por de la reacció de l'estat. I és normal. Un any després i veient tot el que ha fet l'estat espanyol (que aviat o tard ho acabarà pagant) entenc que alguns polítics marxessin a l'exili. També entenc que alguns es quedessin. Cada un va escollir el que creia millor.  Els que han marxat son lliures ciutadans d'europa. Les euroordres on se'ls acusa de rebel·lió i sedició no han estat acceptades ni a Alemanya ni a Bèlgica. A Suissa ja van dir que no s'extradita per motius polítics i al Regne Unit no va tenir temps a pronunciar-se però tenia pinta que hagués passat com a Alemanya. Vaja, que les justícies europees han donat la raó a Puigdemont i la resta mentres que els que s'han quedat a Espanya els acusen de rebel·lió i sedició i el judici previsiblement començarà al Gener del 2019 i és curiós que ja molta gent sap com acabarà. Amb penes molt dures, segons diuen alguns analistes. Curiosa separació de poders que tan defensan a Espanya. Quan s'ha de defensar tant la separació de poders és per alguna cosa, crec.

  En resum penso que això és imparable. Motius n'hi han molts. No crec que l'estat espanyol hagi convençut a gaires persones de les que vem viure l'1 d'Octubre. També veig que a la política catalana hi ha molt soroll. Soroll que genera titulars i tertúlies, entreteniment, però a l'hora hi ha un moviment de fons molt gran. El més gran de cap país europeu per a una causa que creiem justa. Aquest moviment ha anat agafant força amb els anys. Del 2010, on va sortir la sentència de l'estatut del 2006, al 2018 han passat 8 anys i l'independentisme ha passat del 15% al 48%. El que sembla impossible és que un dia l'estat espanyol accepti fer un referèndum pactat i amb garanties. Si no ho accepta tornarà a haver-hi un 1 d'Octubre i potser aquest serà el definitiu. I si no n'hi haurà un altre i un altre i un altre i els que calguin per implementar la República firmada per 70 diputats els 27 d'Octubre del 2017.

                                                            (imatge extreta de twiter)