Tinc la sensació que l'estat espanyol no te cap mena d'interés en intentar arreglar el conflicte obert amb Catalunya. Cada declaració que fan gent del PP o de Ciudadanos és per tirar mes llenys al foc. L'única manera en com ho volen acabar és humillant-nos fins a lo més profund i sincerament penso que no se'n sortiran. Deien que amb un govern socialista a Espanya seria més fàcil. Si?, Segur? Últimament hi han hagut moviments com la visita de Pablo Iglesias (l'únic polític espanyol que de moment ha anat a veure'ls) a Junqueras i a la resta de presos polítics. El mateix Iglesias ha trucat al president Puigdemont. Han conversat i seria interessant saber quina ha estat la conversa real. Sentir-los. Escoltar quins arguments pot donar Iglesias per no fer absolutament res desde Madrid,  ells que venien a "asaltar los cielos"... Els polítics catalans els hi han donat una repassada que ni ells s'esperaven. Els polítics catalans si que volen tumbar el règim del '78. Els polítics catalans tenen més dignitat que tots ells junts. S'han jugat la seva llibertat per donar veu al poble i ho estan pagant car, molt car. Avui el debat al Congreso més del mateix. Que si golpistas, que si sececionistas....fins que en Tardà els ha posat al seu lloc recordant-li al líder del PP Pablo Casado que si puguessin ens afussellarien. Hi ha hagut molta indignació, però s'indignen aquells que saben que en Tardà té raó ja que fa uns mesos el mateix Casado va recordar a Puigdemont que l'últim president que va proclamar la República va acabar afussellat. El nivell polític espanyol està en mínims històrics. És de vergonya aliena. A més han decidit seguir venent armes a Arabia Saudí després de tot el liu que hi ha hagut amb el periodista esquarterat pel règim Saudí. I a Espanya els polítics parlan de Venezuela. Penós, fastigós i lamentable. 

    Aquí vivim moments d'impàs. Amb la presentació la setmana que ve del Consell de la República i el Forum Cívic pel Procés Constitüent. Veurem on va a parar tot això. Està clar que els polítics que estan ara en primera línia no volen arriscar massa veient les conseqüències que hi ha hagut. Segurament s'haurà d'esperar al judici i la sentència per tornar a veure els carrers plens. Vist amb prespectiva, hem avançat moltíssim en poc temps i crec que falta l'estirada final. Enrera no tornarem. No s'hi pot tornar. És practicament impossible (ja que sabem que no hi ha res impossible). Només podem seguir endavant. No se quan trigarem en sortir d'aquesta situació però més aviat que tard les coses canviaran i podrem mirar enrera i digerir tot el que vivim. Intentar viure en una normalitat per mi és impossible. Cada dia que passen presos i exiliats és un dia més de vergonya. Un estat que està tornant a temps molt foscos no em representa. Sento molta indignació i impotència. Som 2 milions de persones esperant a veure que passa. I aquest no és el camí. Penso que el camí és la desobediència i el trencament total amb l'estat. Ja ho vam fer el dia 1 d'Octubre i estic segur que ho tornarem a fer. Així que vaig a agafar forces per quan arribi el dia, la hora i el moment.

Salut i a fer República!!

                               (imatge extreta del Poblenou, Barcelona.)