Sembla que aquesta setmana s'ha arribat al final d'una etapa del procés. Dilluns va haver-hi espectacle al parlament on el president Roger Torrent va tornar a deixar en evidència la diferència entre JxCat i ER. No és la primera vegada però pot ser la última d'aquesta legislatura. Recordem que el govern actual ve de les eleccions del 21 de desembre del 2017, després de tots els aconteixaments de la tardor. Unes eleccions imposades per l'estat on tant JxCat com ER es comprometien a restablir el govern legítim expulsat amb l'artícle 155. Evidentment no ho han aconseguit. No només no ho han aconseguit sinó que sembla que ER ha canviat radicalment de manera d'actuar. Ja va ser el mateix Torrent, president de la mesa del Parlament, qui el dia 30 de gener del 2018 va suspendre el ple on es tenia que investir telematicament al president Puigdemont. Allà hi era la CUP per donar els seus 4 vots. A partir d'aquí es van anar buscant solucions i posant "partxes" als descosits que ha creat la represió. La distància entre JxCat i ER s'ha anat fent cada vegada mes gran amb actes que per l'independentisme em sembla que costen d'entendre, com per exemple donar estabilitat a un govern espanyol mentres aquí li retiren l'acta de diputat al president Torra que, i ho dic sense cap vergonya, ha estat, sota el meu punt de vista, un dels que s'ha mantingut ferm en el càrrec. L'han jutjat i inhabilitat per no treure una pancarta on hi deia "Llibertat presos polítics" i després una que hi deia "Llibertat d'opinió i expresió". Pancartes que estaven a la façana de la Generalitat durant un periode electoral que la Generalitat no hi tenia res a veure. A més l'ha inhabilitat un òrgan que segons diuen alguns no te competències per a fer-ho. I ER i mes concretament Roger Torrent li ha retirat l'acte de diputat obeïnt a un Tribunal Supremo que ja sabem de quin peu calça. Total que la distància entre uns i altres ha provocat una situació límit on el president Torra, mostrant la seva visió de país i no de partit, ha decidit avançar les eleccions això si, deixant els presupostos aprovats (com si realment aquests presupostos es compleixin algun dia...). Ara la lluita dins de l'independentisme, si considerem a ER independentista, estarà en veure qui treu millor resultat en les pròximes eleccions. Em sembla que això serà clau per veure com continua el procés, perquè sincerament penso que això no acabarà fins que els catalans, tots els catalans, votem quina relació volem tenir amb Espanya. Si ER treu mes bons resultats que JxCat veurem si pacta amb PSC i Comuns com molts somien ja. Una altra opció potser serà que ER pacti amb Comuns i JxCat, tot i que Comuns diguin que no volen saber res de l'antiga Convergència.......tampoc volien saber res de Valls i l'alcadesa de Barcelona, la Colau, és dels Comuns i és alcadesa gràcies als vots de Valls, que es presentava amb Ciudadanos. Coses extranyes es veuen en la política ultimament. Si per el contrari guanya JxCat veurem si ER accedeix a formar govern, tot i que l'expreriència ja sabem que ens diu. Desde Junts pel Si (ER+Convergència) fins al dia d'ahir veiem que ningú es fia de ningú. I mentres el carrer demanem unitat ells segueixen amb el partidisme. Si esperem que els polítics ens portin a la independència ho tenim fotut. I és greu pensar això ja que la política en principi ha de servir per no acabar a pedrades....i tot això sense tenir en compte que si s'ha de negociar alguna cosa amb l'altre part aquesta és Espanya, que de negociar no te gaire idea. Vaja, així estan les coses.
Per altra banda continua la farsa de judici contra Trapero i la cúpula dels mossos. Una altra farsa impossible de soportar. Ja sabem qui hauria de ser jutjat i condemnat però això no passarà mai. És increïble com estan fent pagar a la gent la seva irresponsabilitat política de no acceptar un referèndum pactat. S'han muntat una pel·lícula i a sobre se la creuen. És indignant escoltar a gent com Pérez de los Cobos. Gent amb un passat feixista, un present feixista i un futur mes feixista encara, amparats en una justícia feixista o franquista o com collons li vulguin dir. Ja pots tenir els millors advocats que contra la (in)justícia espanyola no hi tenim res a fer. Volen venjança i ens ho estan demostrant continuament. Ah, si i això que Pedro Sánchez anava a acabar amb la judicialització del conflicte!!! Això no hi ha qui ho pari. Han engegat la màquina i com no vigilem acabarem passant tots per allà.
Però una cosa tinc clara, el procés no te marxa enrera. Trigarem mes o menys però això no es para. I no es para perquè gran part de la societat hem entés que ho marxem o no podrem viure tranquils. I la gent no sabem el poder que tenim fins que ho demostrem. I tard o d'hora o tornarem a demostrar, ho tornarem a fer!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Aquesta setmana ha començat el judici al Major Trapero i a la cúpula dels mossos d'esquadra. Des del minut cero podem dir que és un judici polític per varies raons, entre elles les següents:
-Trapero està acusat de rebel·lió quan ja el Tribunal Suprem ha condemnat als líders polítics per sedició. No te sentit.
-Com està acusat de rebel·lió el jutjan a l'Audiència Nacional (antic Tribunal de Orden Público=Feixisme =Judicis Polítics).
-No és un judici per a buscar la veritat, és un judici per a castigar a tot un cos policial. Un cos que el 17 d'Agost del 2017 després dels atemtats terroristes, que el Congreso de los Diputados s'ha negat a investigar, va donar una lliçó d'eficàcia i professionalitat (segur que amb clar obscurs també) però innegablement van fer una gran feina i això no els hi perdonen. I a un cos que el dia 1 d'Octubre del 2017 no va apallissar a la població a diferència de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
-Els fiscals s'equivoquen constanment de noms i fan traduccions errònies del català al castellà. Busquen fer pagar a Trapero i la resta d'acusats la seva incompetència a l'hora d'afrontar el conflicte polític amb Catalunya.
I mil raons mes que serien inacabales. La qüestió és que qui vulgui creure que estem davant d'un judici just, amb garanties i amb imparcialitat (com crec que han de ser els judicis) que ho cregui. Jo tinc clar que és un altre judici polític que acabarà amb condemnes dures (espero equivocar-me).
El poder judicial espanyol està controlat per el PP. Carlos Lesmes, el president de la cúpula del poder judicial, ja fa mes d'un any que te el mandat caducat. Hauria d'haver estat canviat fa molt de temps. Abans però s'ha dedicat a nomenar a mes de 40 jutges i fiscals en diferents llocs. Alguns diuen que així s'asseguren que els pròxims 15 o 20 anys dominaran tranquilament el poder judicial. I tranquils, aquí ningú diu res. Ni els progres. Ni els d'esquerres. Ningú. I mentres ells dominin això segurament continuarem veient judicis polítics mes pròpis de paísos no democràtics. Em sembla que no ens ha d'estranyar.
El que em sembla incomprensible és que molts veiem que tot això està sent una injustícia colosal i no passa absolutament res. Si, petites victòries com la de Puigdemont i Comín essent europarlamentaris, alguns containers cremats després de la sentència del judici, algun tall de autopistes i poca cosa mes. La ONU i diferents organitzacions critican a Espanya i aquesta fent com si res. És cert que bastant merder tenen allà també però això és un altre tema. No cal ser independentista per a veure que s'abusa del poder jucial d'una manera escandalosa. Algú recorda tots aquells casos de corrupció que estaven sent jutjats i investigats? Algú sap ja qui era M.Rajoy dels papers de Bárcenas. I els casos Púnica, la Gurtel i milers de casos que hi havien on son, que ha passat, ja han prescrit? És horrible. Tota l'atenció està focalitzada a Catalunya i serà per alguna cosa. Certament deuen veure trontollar el sistema i per això fins i tot PODEMOS es posa de pefil. Els independentistes estem sols. A mes, sembla que els que ens representen estan molt acollonits, tant que fins i tot molts dubtem que alguns dirigents d'ER siguin independentistes. Estan fent moviments molt extranys que només la prespectiva que ens doni el pas del temps ens podrà fer entendre si son bons moviments o no. De moment no ho semblen ja que a Espanya ningú baixa del burro, clar que si baixen mes de mitja Espanya se'ls tirarà a sobre. De fet em sembla que en tenen moltes ganes.
Resumint; el judici és una puta farsa. Encara estan intentant saber com va poder ser qui hi haguessin urnes i se celebrés un referèndum. Com mai acceptaran la derrota ens ho estan fent pagar molt car. Cal recordar que hi ha milers de persones represaliades per tot el que està passant des de l'octubre del 2017. Els CDR's detinguts acusats de terrorisme els han deixat en llibertat i ningú ha demanat perdó, ni ho faran mai. No ho van fer tampoc amb els bascs. Hi han milers de causes obertes per les protestes post sentència. Milers de persones citades als jutjats i mentrestant l'únic que sembla que es manté ferm és el President Torra, inhabilitat per la JEC (que segons alguns no te competències per inhabilitar a ningú) i fent poc soroll. La resta de la primera línia política s'estan lluïnt, de veritat. ER donant suport al govern Sánchez quan deien que mai pactarien amb carcellers del 155. La CUP demanat acabar la legislatura, JxCat intentant situar-se en el mapa polític català....i els Comuns fent el que fan sempre, posar-se de pefil. Ah, no, que es veu que avui l'ajuntament de Barcelona, amb l'alcaldesa Colau al front ha acceptat la petició de Valls de demanar que Barcelona sigui co-capítal d'Espanya junt amb Madrid. L¡únic partit que ha votat en contra ha estat JxCat. ER s'ha abstingut. Bonic no, molt bonic. I ja està bé de la cantarella d'un govern d'esquerres i progressista que ens volen vendre tant ER com Comuns com PSOE/PSC. Aquí ningú és ni d'esquerres ni progressista. Son uns endollats del sistema. I callo ja perquè m'estic calentant massa!!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Finalment hi ha hagut investidura i Pedro Sánchez serà el nou president del govern Espanyol. Un govern de coalició amb PODEMOS, el primer govern de coalició desde la fi de la dictadura. Pedro Sánchez, el mateix que fa uns mesos deia que no podria dormir tenint ministres del seu govern que fossin de PODEMOS. Pedro Sánchez, el mateix que va dir que es comprometia a portar al President Puigdemont. Pedro Sánchez, el mateix que acusava al President Torra de supremacista, racista i xenófob. Pedro Sánchez, el mateix que deia que a Catalunya hi havia un conflicte de convivència. Pedro Sánchez, el mateix que van fer fora del PSOE per allò de No és No. Pedros Sánchez, el mateix que després de fer-lo fora va tornar dient que Espanya era un estat plurinacional.... es podrien dir tantes coses de Pedro Sánchez....Serà president del govern gràcies a l'abstenció d'ER. ER, aquell partit que en boca del mateix Junqueras deia que Espanya mai compleix les seves promeses. ER, aquell partit que en boca de Gabriel Rufián criticaba al PSOE dient que son part dels carcellers i repressors. ER, aquell partit que en la última campanya electoral prometia que no faria president del govern espanyol a qui no respectés l'amnistia, la fi de la represió i el dret a l'autodeterminació. ER, que ha deixat de parlar d'independència per passar a parlar de republiques (que està molt bé també però no era això el que venien). ER, que te al seu president Junqueras en presó per culpa d'un Tribunal Supremo incapaç d'acceptar les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha reconegut la inmunitat de Junqueras.... Moltes coses no les sabem però les anirem descobrint amb el temps.
De la bancada de la dreta, la ultradreta i l'extrema dreta no cal ni parlar-ne. Feixisme en estat pur. Post franquisme en estat mes pur encara. Qualsevol descripció es quedarà curta. No cal perdre el temps.
S'ha arribat a un acord i veure'm com va. Jo com a independentista tinc clar el que hagués fet. Però clar, ho tinc clar sense està allà. No se que si deu coure per allà però la presió que hi hagut, hi ha i hi haurà ha de ser massa. Ciudadanos esperava que algun valent canviés el sentit del seu vot i fessin volar la investidura. També ho han intentat forces oscures enviant milers de mails a alguns diputats. Sense anar mes lluny al diputat de Teruel Existe ha hagut de dormir en un lloc secret de Madrid per por a les presions. I segur que també ho ha intentat l'estat profund, els poders económics utilitzant tots els mecanismes possibles. Tot i així no ho han aconseguit i a partir de demà ja hi haurà president al govern d'Espanya. Servirà d'alguna cosa el pacte amb ER? Serà possible tornar el conflicte a la política i deixar la judicialització? Serà Pedro Sánchez que lideri un canvi de mentalitat a Espanya? Seguiran PODEMOS i els COMUNS en general posant-se de perfil a les violacions de drets que estem vivint els catalans? I així amb mil preguntes.
Pel que fa aquí s'ha d'aclarir que passa amb el President Torra. Acabarà inhabilitat? Serà el parlament qui ho acabrà decidint? Si és així, que votarà el PSC? I els COMUNS? Hi hauran eleccions? (tard o aviat acabarant havent-hi, segur). Li passarà factura a ER el pacte amb PSOE? Qui serà el candidat de JxCAT? I així amb mil preguntes mes.
I per acabar serà bonic veure com el dia 13 el President Puigdemont i Toni Comín entren al parlament europeu com a europarlamentaris de ple dret, amb inmunitat. No crec que hi hagi cap rectificació de tots aquells mitjans i "periodistes" que asseguraven que tant el President Puigdemont com Toni Comín no serien mai reconeguts com a europarlamentaris fins que no juressin la constitució a Madrid. També està citat pel dia 13 Oriol Junqueras, a mes escollit vice president del grup ALE a l'europarlament. El deixaran anar? Ho veurem ben aviat.
Show must go on!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Comença el 2020 tal i com va acabar el 2019, amb repressió judicial cap a l'independentisme. Fa poca estona la JEC (junta electoral central) ha decidit inhabilitar al President Torra. Hi ha qui diuen que no te potestat per a fer-ho. Mentrestant PP Ciudadanos i Vox ja celebren la inhabilitació. S'estan saltant tot els límits possibles en una democràcia. Alguns diuen que això és un cop d'estat a la democràcia. S'estan fotent en un follon que no sabem les conseqüències que tindrà. Cal recordar que ahir mateix la justícia belga va suspendre les euroordres cap al President Puigdemont i Toni Comín perquè com son europarlamentaris tenen inmunitat. Terratrèmol a Espanya. La (in)justícia espanyola està arribant a uns punts tant extrems que fa por. I mentres sembla que ER s'abstindrà en la investidura de Pedro Sánchez. Alguns diuen que aquest moviment de la JEC és per fer saltar la investidura i que no hi hagi govern a Espanya. Veure'm que passa.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Ja fa dies que el tribunal europeu ha resolt el cas de la inmunitat d' Oriol Junqueras. Segons uns el resultat és clar; Junqueras està il·legalment empresonat després de ser escollit eurodiputat a les eleccions europees de l'abril. Com a europarlamentari te inmunitat i si se'l vol jutgar s'ha de demanar un suplicatori al parlament europeu. Uns altres (molt pocs, certament) diuen que una cosa no afecta a l'altre ja que ja està sentenciat. Molts diuen que se l'ha de deixar en llibertat inmediatament i que ha de caure tota la causa i anul·lar la sentència del judici. Hi han opinions per a (casi) tots els gustos. Jo, sense tenir ni idea de dret, ni de jurisprudències, ni aplicació de certes lleis ni de moltes coses, tinc clar que tot el judici ha estat una farsa, que no s'aguanta per enlloc i que la justícia espanyola ha retorçat tant les normes que em sembla que ho començarant a pagar. El cas de Junqueras ha afectat també (en positiu, de moment) al president Puigdemont i a Toni Comín. També segurament a Clara Ponsatí. De fet, Puigdemont i Comín ja han anat a retirar la seva acreditació d'europarlamentaris mentre la premsa espanyola, tertulians i polítics treien espuma per la boca veient la situació. A si, i sense cap tweet ni cap referència de cap tipus de Rufián, ni Aragonès ni de Tardà, entre d'altres, felicitant-los. El revés de la justícia europea deixà en molt mala posició a la Sala Segunda del Tribunal Supremo. Hauran de fer un moviment i encara estem esperant. S'han fotut en un liu judicial que s'ha de veure com se'n sortiran. Serà lent però espero que espectacular.
L'altre tema son les negociacions entre ER i PSOE per al suport per a la investidura. N'hi ha que creuen que pot ser bo. N'hi ha que no. N'hi ha que creuen que ER no s'ha de baixar mes els pantalons. N'hi ha que creuen que no es poden baixar mes els pantalons. N'hi ha que creuen que fins que no alliberin a Junqueras no es pot pactar res. N'hi ha que creuen que si. Hi ha per a tots els gustos aquí també. Realment el futur és incert i no sabem que passarà (potser n'hi ha que si ho saben...). El que si sabem que està passant és que estan alliberant als detinguts el 23 de setembre en la Operación Judas on es van detenir a 9 persones acusades de terrorisme i en queden dos a la presó encara. A 2 ja els havien deixat lliures al mateix setembre i poc a poc (massa a poc a poc) han anat deixant anar als altres, això si, pagant fiança. S'està demostrant un cop mes que tot allò va ser una prèvia per al que podria venir després, just quan sortís la sentència. Gent acusada de terrorisme sense cap prova i amb tots els mitjans de comunicació criminalitzan-los, junt amb polítics espanyols i també alguns catalans, entre ells Tardà i Mas. I cap d'ells ha sortit a reconèixer que es van equivocar. No em soprpren. Vergonyós tot plegat.
Passen els mesos, i els anys i evidentment l'estat no ha acabat amb l'independentisme. Ens ha maxacat i molt però encara hi som. Amb lo fàcil que seria haver fet un referèndum. De fet el vem fer però a ulls de la comunitat internacional sembla que no va servir. Penso que el que ens està servint és a partir de tot el que va passar després. La lluita continua. Les ganes hi son. Parlo amb la gent que m'envolta i veig que som mes lluny que mai. Discuteixo opinions dels que pensen diferent. Busquem punts de trobada, analitzem, critiquem, busquem camins, critiquem, lloem, cadascú a la seva manera, tornem a criticar i a l'endemà hi tornem. L'únic camí és endavant. I la resta, caurà pel seu propi pes.
Salut i República Catalana!!!
(BCN Desembre 2019)
Doncs això, feta la llei, feta la trampa. I així anem. Qui dicten i apliquen les lleis tenen per la mà fer qualsevol cosa. Estaria bé predicar amb l'exemple. Portem massa temps discutint sobre l'aplicació de les lleis, els marcs legals, els criteris judicials, les normes, la sagrada constitución.... i així (i amb el fred que fa) s'ha anat esvaïnt l'única manera de pressionar a un estat com l'espanyol. Quan no és per una cosa és per una altra. També hi té a veure la repressió desfermada cap als catalans. Gent detinguda amb proves falses, atacs del Mossos a manifestants, violència tant policial com judicial que arrestrem desde fa anys i una llarga llista de casos que fan posar de molt mala llet!!! Està molt bé pensar que la política servirà per a resoldre un conflicte que cada cop s'ha fet mes gegantesc i ja te unes dimensions inassumibles per a un estat amb poc interés en èsser un estat democràtic exemplar. Està clar que amb voluntat política es pot arribar a uns punts ara mateix inimaginables. De fet, fa un mes semblava inimaginable que Pedro Sánchez negocies res amb cap independentista. 1 mes després de les eleccions el tema català ha passat de ser "un problema de convivencia entre catalanes" a ser "un conflicto político". Curiós, no? Mig PSOE (l'altre mig els hi fa el llit) parla d'ER com no havien fet fa just un mes El que falta, i molt, és voluntat política. Sobretot per part de l'estat. Per què serà?
Passen els dies, els mesos i els anys i la solució no es veu molt propera. Ara la política està pendent d'un possible pacte de govern entre PSOE-UNIDAS PODEMOS amb l'abstenció en el debat d'investidura d'ER. Tot girà entorn a aquesta idea. Sembla que si es conseguis formar govern a Espanya no hi hauria majoria possible al congrés per una moció de censura per tant el govern de Sánchez s'asseguraria 4 anys al poder. Segur que hi han moviments per a intentar trencar aquest possible pacte. Estic segur que una gran part dels poders estatals no volen per a res un pacte així. A més la setmana vinent es resoldran temes com el de la inmunitat de Junqueras, i això afectarà també al president Puigdemont i Comín. Hi han masses coses judicialitzades i això no resol res, sinó al contrari; fa mes difícil arribar a trobar una solució. Mes de mitja espanya creu que ja està bé la sentència del tribunal suprem. A mes, els representants polítics de tota aquesta gent van molt forts. No entenen que és la democràcia. Per ells la llei ho és tot (excepte ens els centenars de casos de corrupció que tenen tant uns com altres). Fora de la llei no hi ha res, diuen. Així que podem esperar?
I mentrestant el mon segueix girant, la gent seguim vivint, uns millors i uns pitjor. La gent segueix gastant, comprant, menjant, contaminant, fent bromes, cantant, escrivint, saltant amb paracaigudes o anant en moto. La vida és molt mes que les baralles polítiques per al poder (que hi son a tot arreu), però penso que ens ha tocat viure uns moments històrics com tants d'altres hi ha hagut i hi haurà. Disfrutem-los mentres podem i intentem ser el mes justos possibles.
LLibertat presos polítics, independència i visca la República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Avui hem tornat a viure un judici polític a Catalunya. Fa massa temps que la política s'ha judicialitzat i ara estan a punt d'inhabilitar al President de la Generalitat Quim Torra per no despenjar una pancarta a favor dels presos polítics i de la llibertat d'expresió durant un periode electoral on la Generalitat no hi tenia cap paper. A aquest punt és on està arribant la "democràcia" espanyola. El problema està en que en aquests judicis polítics, com en tots, hi han dos parts; els que acusen i els que es defensen. La part de les acusacions son, mai tan ben dit, de part i estan polititzades. El tema de la separació de poders és inexistent i ja pots tenir un dels millors advocats com Gonzalo Boye que, amb les seves brillants argumentacions (i espero equivocar-me), no aconseguirà l'absolució, quan seria el mes just. A més, és escandalós saber que els magistrats que han de jutjar i dictar sentència, han anat escampant les seves opinions sense cap mena de complexe. Qui es pot defensar així? On son les garanties d'un judici just? Queda clar que cap judici polític és just. Per mes voltes que donguem fins que no es torni la política al seu lloc la cosa cada cop anirà a pitjor.
A nivell polític s'està en un moment molt complex. El preacord Sánchez-Iglesias ha agafat descolocat a mitja espanya i només cal sentir a gent com Felipe González o Aznar per veure per on van el tirus. Aquests dos prefereixen clarament un pacte PSOE-PP sense Sánchez. Es veuen varies coses, entre elles la por que tenen a que PODEMOS formi part d'un govern espanyol (tot i lo descafeïnat que està PODEMOS ara mateix, si, si, aquells de acabar con la casta i el régimen del '78 i tot allò que van vendre). On està el podemos que qüestionava la monarquia espanyola heredera d'un règim feixista i posada a dit del dictador, que qüestionava el model territorial i defensava un referèndum d'autodeterminació (o això semblava) per a Catalunya? Aquell PODEMOS sembla que ha passat a ser una crosa mes del règim del '78. I amb tot aquest panorama que han de fer els partits catalans? Donar suport a aquest govern? Abstenir-se? Negar completament els seus vots? Tot dependrà del que es pugui aconseguir negociant però sincerament, tindran el que s'ha de tenir els polítics espanyols per a resoldre aquest problema polític? A mi m'agradaria pensar que si però veient i escoltant-los no tinc molt clar que pot passar. Penso que Iglesias podria fer concessions, Sánchez no tantes i per descomptat ni Casado ni Abascal ni Rivera, ah no, que Rivera ja no hi és....doncs ni Arrimades tindrien prou altura política com per fer-ho. S'ha de confiar amb Sánchez (que fa poc se li va escapar allò de que la fiscalia depen del govern, igual que se li va escapar, o mes ben dit, el van pillar a Fernández Díaz del PP que la fiscalia te lo afina...) veient que la repressió no s'ha aturat sinó que s'ha endurit? No dona gaire confiança, la veritat. De Iglesias algú es pot fiar després de deixar aparcat el tema de la monarquia, del referendum, de la llei mordassa, de la reforma laboral........em sembla que tampoc. Vaja, que no es veu gaire llum a l'horitzó.
Només els temps ens ensenyarà com es debloquejarà la situació, si algun dia s'acaba desbloquejant.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
