Tribunal de cuentas.

 

  Amb una mà (i forçats)  t'indulten i amb l'altre t'arruïnen. Així funciona l'estat espanyol. De fet sembla que hi ha una guerra entre l'estat espanyol i govern espanyol. I nosaltres al mig i des del meu punt de vista amb uns col·laboracionistes clars, ER. Com pot ser que ahir Junqueras digués que el govern espanyol és el mes dialogant dels últims anys i avui el tribunal de cuentas li demani 1'9 milions d'euros? El tribunal de cuentas que hauria de servir per fiscalitzar el diner públic destapant casos de corrupció (ja que n'hi ha centenars) i només serveix per a arruïnar adversaris polítics. I els nostres tragant. Fotem tanta pena que ni amb paraules es pot descriure.

  Al 2017 vam posar a Espanya contra les codes. El dia 3 d'Octubre va sortir el rei Felipe VI a donar via lliure a la repressió i aquí uns quants es van cagar. Ho entenc, és legítim, però el que no entenc és que ara es venguin per quatre molles, i mes amb tot el que ha passat. I parlo sobretot dels d'ER. Ahir es va saber que a Gonzalo Boye, advocat del president Puigdemont entre d'altres,  el processaran per suposat blanquejament de capitals, en un cas on s'ha demostrat que hi ha un muntatge escandalós. CAP, CAP dirigent d'ER ha fet ni un tweet en suport a Boye. Curiós. També és curiós que en algunes entrevistes que han fet als indultats, la majoria han parlat de les seves conviccions per seguir endavant amb el procés d'INDEPENDÈNCIA. I ho han dit obertament i sense parpadejar practicament, no com en el cas de Junqueras. Realment algú ens hauria d'explicar de que va tot això. Algú ens hauria d'explicar com Sergi Sol es dedica a fer aquests articles equiparant part de l'independentisme a VOX. Algú ens hauria d'explicar perquè Rufián porta tants mesos al congreso quan només tenia que ser-hi divuit. També perquè parla tant de PODEMOS i tant poc de Catalunya. Jo sincerament no ho entenc. No se tampoc si els votants d'ER ho entendran. 

  Si feia temps semblava que Espanya no tenia remei, diria que, cada dia que passa, cada sentència europea que rep, cada declaració de membres de Ciudadanos o Vox, cada manipulació a través dels mitjans de comunicació i suposats periodistes i una infinitat de coses, Espanya en si és inviable. Com a país i com a nació. Espanya ha estat un imperi i com a tal acabarà desapareixent. I crec que estem vivint en directe el moment. Encara haurem de veure i escoltar moltes coses, coses terribles i casi inimaginables. Que passa amb els milers de casos de corrupció política? Que passa amb les famílies franquistes que s'han perpetuat en el poder? Que passa amb la monarquia hereva del franquisme? Que passa amb un estat profund que és profundament antidemocràtic? Tot això ha de caure. Ha de caure pel be de tothom però la societat espanyola és molt espanyola i tenint com han tingut la oportunitat de revelar-se han callat, s'han posat de perfil i amb una societat anestesiada per programes com SALVAME, GRAN HERMANO i merdes d'aquestes la gent no necesita pensar. És trist però és així. I els pseudo comunistes de PODEMOS ja hem vist com han acabat. Claudicant.

  Total, que això va per llarg. De fet ve de molt lluny i s'ha intentat uns quants cops canviar-ho i tots, TOTS han acabat molt malament. Ara tenim mes accés a la informació, tenim el paraigües de la justícia europea, tenim dret a decidir i tenim la força que vam demostrar al 2017. Només ens falta uns líders que vagin fins al final, aquesta vegada si. Perquè de raons en tenim moltes i armes no en necessitem.

   Salut i visca la República Catalana lliure i INDEPENDENT!!!

                                                           (imatge extreta de twitter)
 

Teatre, pur teatre!!

 

    Aquests dies estem veient teatre, molt teatre i a mes teatre del dolent. És increïble com es manipula la informació. El mes trist de tot és que estem massa acostumats i ja no ens impressiona però segurament amb prespectiva i temps ho entendrem tot millor. Anem per parts;

   Fa dies que es parlava que el govern espanyol faria un gest i indultaria als presos polítics. No cal recordar que pensaven alguns d'aquests presos polítics dels indults. Sigui com sigui avui ja és oficial. Pedro Sánchez ha decidit indultar als presos polítics. Molt bé. El Rei signarà el decret (està obligat) i el Tribunal Suprem, si, si, el tribunal sentenciador haurà de transmetre a les presons catalanes que els presos son indultats. Recolliran les seves coses i marxaran amb les seves famílies. Cal recordar que han estat sentenciats per delictes que no han comès i que no haurien d'haver estat ni un segon a la presó. Han estat condemnats per sedició (quan no hi ha hagut cap aixecament violent ni per la força) i per malversació (que no s'ha pogut demostrar). Tot i així han passat tres anys i mig a presó amb penes que arribaven fins als 13 anys en el cas d'Oriol Junqueras. Qui encara no vegi que això ha estat tot un JUDICI POLÍTIC que no ho vegi però que no ens vinguin amb històries. A mes, quan diuen que s'ha de desjudicialitzar la política ens estan donant arguments, mes encara, per saber que tot això ha estat un JUDICI POLÍTIC, no per fets sinó per idees. Mes clar l'aigua.

   Ahir Pedro Sánchez va fer un acte al Liceu per anunciar que indultaria als presos. Ja ho sabiem. No va anar-hi ningú del govern català, si, si, la Generalitat mes Republicana. Va ser una acte llastimós, un intent de rentat de cara del gobierno mas progresista de la historia de España. Hi van assistir gent de l'IBEX, empresaris, alguns dels COMUNS, els representants de CCOO i UGT, vaja els de part. Va haver-hi algun moment de tensió quan un activista d'ARRAN es va arrencar a cridar AMNISTIA, INDEPENDÈNCIA i alguna cosa mes, això si, amb la veu tremolosa, segurament de nervis i tensió. També va haver-hi un moment on una dona curtida i amb història va interpel·lar a Sánchez i on aquest, molt educadament, la va convidar a parlar en privat. Ella li va explicar quatre coses del passat que ell va dir que no coneixia. Aquest és el nivell del que vol arreglar la situació. Total, va venir a dir que és moment de diàleg i de política i el que va fer va ser un monòleg. I si és moment de política els presos polítics indultats seran lliures però seguiran inhabilitats per a fer política. És moment de fer política o no? Bé, tot això va passar al matí. Va haver-hi concentracions de protesta davant del Liceu però la cosa no va anar a mes (segurament pel mega dispositiu que van muntar els mossos). El que no sabíem és que a la tarda sortiria l'informe del Consell d'Europa on exigeix l'alliberament immediat dels presos, la fi de la persecució als exiliats i la fi de la repressió. Un informe que equipara a Espanya amb Turquia en relació als excessos de la justícia en relació als drets funamentals bàsics. Nosaltres no sabiem que sortiria l'informe però és de suposar que tant el govern espanyol com el català alguna cosa deurien saber, no? I si és així està clar que l'acte d'ahir va ser teatre pero a mes dolent, molt dolent.

   Una altre pregunta és perquè tan Junqueras com Jordi Sànchez van escriure la setmana passada aquelles cartes de rendició? Perquè han negociat uns indults que Europa ha exigit una setmana mes tard? Hi han masses coses que no s'entenen. Suposo que algunes mai les sabrem i d'altres passarà com sempre, qui dies passa anys empeny, que diuen.

   El tema dels indults és aire fresc per als presos i les seves famílies però que passa amb els exiliats i els mes de tres mil tres cents represaliats? Segur que el gobierno mas progresista de la historia vol fer política? Acabarà amb la judicialització? Tornarà el conflicte al terreny de la política? Jo no ho se però molt em sembla que no.

   I pel que fa aquí, la Generalitat mes Republicana li ha faltat temps per a deixar-se veure en alguns actes on ha estat el Rei d'España. Hem passat d'allò de "Catalunya no te Rei" a fer-se fotos al seu costat. PATÈTIC!!!

 

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                          Imatge extreta de twitter.
          

  

República Catalana.

 

    A veure, l'1 d'Octubre del 2017 vam fer un referèndum d'autodeterminació. Si, un referèndum unilateral ja que l'estat espanyol no permetrà mai fer-ne un pactat. A no se que la UE el forci, Espanya mai acceptarà fer un referèndum d'autodeterminació. Ho sabem tots. I com ho sabem i ho sabiem, al final vam fer un referèndum unilateral. Així de simple. Van haver-hi mes de mil ferits per la violència policial contra els catalans, hi ha 9 presos polítics, exiliats i mes de 3.300 represaliats, i seguirà creixent el nombre de gent afectada. 

   El que no pot ser és que ara, quasi quatre anys després, surti Junqueras a dir que la única via per la INDEPENDÈNCIA, és un referèndum acordat amb Espanya, quan ell mateix deia per allà el 2014, 2016 que sabia que Espanya mai complia els seus acords i sabia que la única manera de fer la INDEPENDÈNCIA és la unilateralitat. Tampoc pot ser que surti el secretari de Junts, Jordi Sànchez a dir-nos que l'1 d'Octubre no era un referèndum per a fer la INDEPENDÈNCIA, sinó una manera de forçar a l'estat a negociar. Ja ho deia una frase antiga i molt sabia, que no es pot deixar la negociació en mans dels ostatges. S'ha demostrat que així és. Ni Junqueras ni Sànchez han de negociar res amb l'estat. Els tenen presos, els tenen privats de llibertat i pel que sembla, aquestes cartes que han escrit a l'ARA, semblen una forma de penediment i just coincideix amb tot el tema dels indults. Mes que indults això son INSULTS a mes de dos milions de catalans que el dia 1 d'Octubre varem fer un dels actes de desobediència civil mes gran de la història recent d'europa. Si ells es van tirar enrera (entenent ells com els polítics) el poble no ho ha de pagar. Ja ho vam pagar prou amb els cops de porra. També parla Junqueras que potser no es va tenir prou en conte a la gent que volia votar NO. I no és així. El referèndum podies votar SI, podies votar NO o podies votar en blanc. Una altre cosa és que el partidaris del NO diguessin que era un referèndum il·legal quan tots sabem (o hauriem de saber) que al 2015 es va despenalitzar la convocatòria de referèndums. En tot cas qui no va tenir en conte als partidaris del NO van ser els seus propis representants polítics, tant del PSC, com del PP, com de Ciudadanos i fins i tot dels COMUNS. Si, els COMUNS, que venien a acabar amb el règim i la casta i ja veiem com han acabat. És insultant tot això!!

   Total, que la única manera d'assolir la INDEPENDÈNCIA serà enfrontar-se de nou a l'estat. Això està claríssim. També està molt clar, i a Madrid sobretot sembla que s'ho veuen venir, és que tota l'estratègia internacional dels advocats dels exiliats no trigarà en donar fruits. Ja corren articles pels diaris madrilenys que diuen que el retorn del President Puigdemont pot ser molt abans del que molts voldrien. De fet, si el President Puigdemont, igual que Comín i Ponsatí, son lliures per moure's per Europa i l'únic país que no poden trepitjar és Espanya, diria que el problema no el te el President sinó que el problema el te Espanya.

   Salut i Visca la República Catalana (en construcció)!!!

 

 

Junquerisme.

  

   Ja ho deia el professor Ramón Grosfroguel fa molt temps en un artícle al Vilaweb, (artícle) el Junquerisme és rendició. Han passat anys però ahir es va demostrar. A primera hora va aparèixer una carta escrita per Oriol Junqueras a l'ARA on deixa clar que per a ell la única via possible per una sortida al conflicte català és un referèndum pactat amb el govern espanyol. Molt bé, de fet això és el que tots voldríem. On és el problema? Doncs que sabem que això l'estat espanyol mai, mai, mai ho acceptarà. Junqueras ho sap i també ho sabem tots. Una altre cosa és que la UE forci a Espanya, cosa que de moment no ha passat. De fet Junqueras fa anys deia que sabia que era impossible que Espanya acceptés un referèndum d'autodeterminació. Que l'ha fet canviar, la presó? Segurament.

Aquest tuit és del 2015. Abans hi havia hemeroteca però és que avui en dia ja és exagerat!!! 

La carta també deia que altres vies son "indesitjables". És a dir, l'1 d'Octubre és indesitjable? 

En general el que diu a la carta hi podríem estar d'acord en moltes coses si fòssim al 2012, 2014 fins i tot al 2016 però avui, a dia 8 de juny del 2021, qui pot creure que Espanya acceptarà un referèndum per la INDEPENDÈNCIA de Catalunya veient la reacció que ha tingut d'ençà del 2017? Penso que Espanya només ho acceptarà si es veu forçada a fer-ho. 

A la carta Junqueras també parla dels indults. Diu que poden ser una bona manera de començar a desencallar el conflicte. Aquí, ja ho he dit moltes vegades i ho repetiré les que facin falta, que cadascú faci el que cregui, però els indults son per a 9 persones i hi han exiliats i mes de tres mil represaliats que seguiran patint la repressió espanyola. Sense una AMNISTIA no es pot començar a parlar, crec jo. I en el tuit ja es veu que deia Junqueras fa un any.

Junquerisme és rendició i ahir es va veure clar quan el President Aragonès va anar a una trobada amb empresaris de foment on també hi va ser el president espanyol. Es van saludar amablement i van escenificar ganes d'entesa. Si, si, Pedro Sánchez que fa un any quan venia a Barcelona era rebut amb concentracions pacífiques i de protesta, ahir va venir a mostrar les seves ganes de dialogar. Cal recordar que és el mateix Sánchez que no despenjava el telèfon quan el President Torra el trucava. Si, si el mateix Sánchez que deia que el President Torra era un supremacista i un xenòfob. Si, si el mateix Sánchez que va dir en precampanya que aconseguiria portar al President Puigdemont i seure'l al banc dels acusats... És tot lamentable.

  Igual de lamentable que la carta de Junqueras hagi estat molt ben rebuda per una gran part del PSOE (calç viva), una gran part de PODEMOS, la Sexta, Ferreras i tot un seguit de personatges que formen part del règim. A més Junqueras escriu la carta quatre dies després que als exiliats els hi hagin tornat la immunitat i estiguin aconseguint unes victòries a la justícia europea  dignes d'enmarcar. Que passa, no pot suportar les victòries de l'exili? Vol tirar per terra tota l'estratègia internacional que està desacreditant a l'estat espanyol? Tots sabem que els indults serviran per blanquejar a nivell internacional l'estat espanyol però afavoriran al moviment independentista?

   I bé, si aquí tenim liu ja veurem com li va al país veí. 

   Mentrestant Salut i Visca la República Catalana LLiure!!!

                                                        (imatge extreta de twitter)
     

Exili.

 

    Una setmana mes l'exili ens porta bones notícies. El TGUE ha tornat provisionalment la immunitat al President Puigdemont, Comín i Ponsatí. Diuen els experts que és bona senyal. practicament sense precedents a Europa. I un dia després, el Consell d'Europa fa un informe on demana a Espanya que alliber-hi als presos i que abandoni els processos d'extradició dels exiliats. PAM!! Tot això en dos dies!! Queda clar que l'estratègia de l'exili, mal que els pesi a tants, és bona, molt bona diria. No puc entendre que hi hagin recels per part d'alguns i que mantinguin la boca tan tancada. Serà que no volen que els hi entrin mosques?? Ni Rufián, ni Tardà, ni Junqueras, ni Marta Rovira han piulat. Silenci. Qui calla otorga, diuen. Tampoc han piulat res els que al març es van alegrar de la decisió del parlament europeu de retirar la immunitat als europarlamentaris però és clar, que han de piular aquests? Son incapaços d'acceptar la derrota.

   I aquí mentrestant seguim amb la cantarella dels indults. Dels indults "reversibles". Si, si, costa d'entendre. Els indults a Tejero o als dels GAL no eren reversibles. Aquella gent era innocent i no tenien que ser a presó, no?? O com va això? Fins i tot membres del PSOE van dir a Sánchez que fes un referèndum entre els afiliats al PSOE per a veure que decidien. Sembla una broma, una broma de mal gust però és la realitat. El que és una broma de mal gust és la política espanyola així en general. Evidentment Pedro Sánchez sap que faci el que faci li cauran osties per totes bandes. Segons diuen Europa pressiona i Sánchez no te opció. Te molta cara però no te opció. De fet ja fa anys que Amnistia Internacional està demanant l'alliberament sobretot de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i el govern espanyol com si sentís ploure. Ara sembla que la presisó ja és massa i Sánchez concedirà els indults. I aquí cadascú que fagi el que cregui.

   Últimament sento la idea de que Espanya vol vendre'ns una segona (falsa) transició. És uns idea recurrent que cada cop pren mes sentit. El govern espanyol se sent còmode amb el govern català. De fet son socis a Madrid. De fet ER ha donat el seu suport a Sánchez a canvi de que els hi prengui el pel una vegada si i una altra també. En algunes informacions parlen de que com el govern català ha aparcat la UNILATERALITAT el govern de Sánchez està mes còmode. I no m'estranyaria gens que així fos. De fet avui ja s'han trucat Aragonès i Sánchez. Han fet el teatret perquè diria que tots sabem que, a no ser que EUROPA forci la situació, Sánchez no permetrà ni l'AMNISTIA ni EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ. Això ho sabem perquè ho han repetit mil vegades, o dos mil, ja he perdut el compte... És mes, de tant repetir-ho al 2017 vam fer un referèndum unilateral. I el vam guanyar. Que passa, que per Europa no val? Doncs d'acord, acordem un referèndum amb Europa i votem. Tornem a votar, això si, sense òsties de la Policia Nacional ni la Guardia Civil!!!

   Bé, qui no vulgui veure que l'estratègia de l'exili posa en evidència les mancances de justícia i llibertat que patim a Espanya que no ho vegi però almenys que no faci el ridícul intentant justificar allò que és injustificable, amb arguments que, de veritat, a vegades fan vergonya aliena, de com s'està gestionant la crisis política que vivim a Catalunya no des del 2017 sinó sabent que és un conflicte històric, carregat de sang, de presó i d'exili que molta gent pensava que eren coses del passat. Doncs no, a ple segle XXI tenim presos polítics, exiliats i represaliats per haver posat urnes. Així de simple i de cruel a la vegada.

   Salut i Visca la República Catalana, lliure i INDEPENDENT!!!

 

Indults.

 

    Doncs això, ara es parla d'indults. Indults per als nou presos polítics. Jo no soc ningú per dir que haurien de fer, si acceptar l'indult o no però està clar que l'indult no és la solució, és un pegat, un partxe... El Tribunal Supremo ja ha dit que s'oposa als indults i en el seu escrit continua fent política. Evidentment PP, Ciudadanos i Vox s'oposen també als indults com les mòmies d'Alfonso Guerra, Felipe González i tota aquesta colla de "demòcrates". És mes, el PP ja ha dit que farà una recollida de firmes. Que originals!!! No saben com acaba tot això de recollir firmes??  

  A Catalunya els indults poden aportar felicitat i alegria als familiars i amics dels presos però seguirant havent-hi exiliats i mes de tres mil represaliats!!!. A Espanya segurament portaran portades i portades i tertúlies i hores consumides parlant de la sagrada unidad de España, de los presos golpistas i tota una infàmia argumental que, per salut mental, millor estar-ne allunyat. Ja s'ha convocat una manifestació a la Plaza Colón de PP, C's i Vox per al 13 de juny per mostrar disconformitat amb Sánchez. Sánchez, superb, diu que el temps de venjança ja ha passat i que és moment de gestos conciliadors. Si, si, el mateix Sánchez que no despenjava el telèfon al President Torra, el mateix que deia que a Catalunya hi havia un problema de convivència entre catalans, el mateix que va dir en campanya que es comprometia a portar al President Puigdemont i asseure'l al banc dels acusats....si si el camaleònic Pedro Sánchez. Se li tiraran a sobre tots els grups mediàtics, tota la oposició, tota la judicatura i mes de la meitat d'espanyols.Serà que rep presions i no precisament del seu propi partit? Tot pot ser...

  Pel que fa aquí a Catalunya veig diferents opinions. Uns diuen que amb els indults el govern espanyol vol fer un gest. Acostumen a ser els mateixos que diuen que s'ha de passar pàgina. Uns altres diuen que amb els indults no n'hi ha ni per començar. Hauria de ser una amnistia generalitzada, netejar el taulell de joc i començar de nou i uns altres ja han decidit enviar-ho tot a la merda i passar del que diuen uns i altres. 

   Però a Catalunya hi ha debat, hi ha opinions, hi ha idees...L'altre dia llegint un fil de twitter (que és on es parla mes clarament, si si, mes que a les tertúlies) vaig veure una descripció dels fets força interessant. Te a veure amb la relació entre ER, Junts i PSOE. Era un fil d'un històric independentista que venia a resumir la situació actual com una jugada bruta d'ER ja no només cap a Junts sinó cap al poble de Catalunya en general. Recapitulem: Agost 2017 atemptats a les Rambles, Setembre 2017 conselleria d'economia, 1d'Octubre violència per part de Policia Nacional i Guardia Civil, 10 d'Octubre declaració d'Independència suspesa, 16 d'Octubre citen a declarar a Sànchez i Cuixart i els tanquen a la presó, 27 d'Octubre resolució al parlament de Catalunya votada per 72 diputats, article 155 de la Constitució Espanyola del govern d'Espanya que destitueix tot un govern escollit democraticament (cop d'estat), imposició d'eleccions per al 21 de Desembre. 2 de Novembre part del govern destituït s'entrega a la (in)justícia espanyola i allà els deixen tancats, 21D Guanya Ciudadanos però no pot formar govern. Aquest el formen els independentistes amb Junts com a força independentista mes votada, 31 de gener Roger Torrent (president del parlament i membre d'ER) es nega a investir al President Puigdemont i mes tard els hi retira l'acte de diputats als presos polítics. A Jordi Sànchez (num 2 de Junts i en presó) no el deixen presentar, a Jordi Turull (en llibertat durant uns mesos com d'altres ostatges)  se'l enduen una altre vegada a presó a mig debat d'investidura (molt democràtic). Finalment es presenta Quim Torra que és investit 131è President de la Generalitat. No es posa la medalla de president i no utilitza el despatx del President a l'exili Puigdemont. Se li diu de tot des del primer dia, xenòfob, supremacista i una llarga pila d'insults. També des del seu propi govern i opinadors, tertulians i mitjans de comunicació se li posen pals a les rodes dia si dia també.  Decideix desobeir a un tribunal totalment de part i despenja tard una pancarta on s'hi pot llegir "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS" i una altre que diu "LLIBERTAT D'OPINIÓ I EXPRESSIÓ". Per la pancarta se'l inhabilitarà i qui farà les funcions de president és el vicepresident Pere Aragonès qui, durant un llarg aplaudiment cap al President Torra al Parlament abans de deixar forçadament el càrrec, no s'aixeca a aplaudir-lo. És l'únic. Mentrestant ER a Espanya dona suport a Sánchez a canvi de res. Li aprova els pressuposts. Finalment es convoquen eleccions a Catalunya i un cop mes son els tribunals qui diuen quan s'han de fer. El resultat d'aquestes son que el PSC guanya però no pot formar govern. ER ha estat la primera força "independentista" i després d'uns mesos fent-ho tant malament com han pogut acaben formant govern amb Junts. Aragonès rep la medalla de president i entra al despatx del President Puigdemont. A la investidura d'Aragonès assisteix Miquel Iceta en representació de l'estat, fet que no passava des del 2015. En la primera entrevista feta l'altre dia a TV3 no hi havia la senyera, la bandera Catalana.

  Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                   (imatge extreta de twitter)
 

Govern Republicà??

 

    Doncs si, finalment hi ha hagut acord entre ER i Junts, com no podia ser d'una altra manera. Ha costat però al final s'han entès. Tot i així això ha provocat sobretot tres reaccions;

   La primera és la de l'oposició de PSC, PP, Ciudadanos, Vox i els COMUNS. Diuen que és un govern destinat al fracàs (que han de dir!!!). Els COMUNS estan molt enfadats ja que diuen que Junts ha guanyat als despatxos el que no han guanyat a les urnes (us sona???). Sembla que la Jèssica Albiach s'oblidi que Junts va ser la tercera força amb 32 escons i els COMUNS sisena força amb 8. Diria que amb això queda tot dit. A mes, escoltant el discurs d'Aragonès, el mes lògic seria que els COMUNS s'hi sumessin però és clar, com es deuen a PODEMOS no poden pactar res amb l'independentisme. Fan pena. Entre pena i ràbia, però ja s'ho faran. 

   La segona reacció és d'una part de l'independentisme que creu que aquest acord acaba amb el mandat de l'1 d'Octubre. Preferien anar a eleccions una altra vegada. Aquí es corria el risc de perdre tant la majoria en vots i en escons però estaven disposats a jugar-s'ho tot deixant la decisió ens mans de la gent que encara tingués ganes de votar de nou (amb tot el desencantament que hi ha).

    La tercera reacció és la de la gent que creia que només hi havia un camí possible i aquest era l'entesa entre ER i Junts, tenin en comte que ER és la primera força "independentista" i amb el suport de la CUP. 

   Com sempre passa hi han opinions i gustos per a tot. Mai estarà tothom content amb les decisions que es prenguin però una cosa està clara, ho han fet tant malament com han pogut. Han passat mes de tres mesos des de les eleccions per acabar posant-se d'acord, i pel camí hi han hagut retrets, mirades de desconfiança i tota mena d'especulacions. Han donat molta xixa perquè tots als contraris a l'acord es posessin les botes. Espectacle lamentable.

   El que passarà a partir d'ara no ho sabem. El discurs d'Aragonès està ple de retòrica que duta a la pràctica hem vist com acaba. Està molt bé parlar d'una Generalitat Republicana, de lleis socials, d'ecologia, de feminisme, de democràcia radical....doncs això retòrica. Segons he entès la idea és AMNISTIA I DRET A L'AUTODETERMINACIÓ. Està molt bé si no fos perquè el govern Espanyol ja ha repetit infinitats de vegades que l'amnistia és impossible igual que un referèndum. LLavors que collons estan dient? Que ha canviat del 2017 a avui per creure que l'estat acceptarà un referèndum? Soc jo l'únic que ho veu això? Espero que no. De fet se que no perquè lleigint artícles o mirant twitter veig que som molts els que veiem que això és així. Evidentment els presos (tant Sànchez com Junqueras) son ostatges. No poden estar en posició de negociar i tot i així sembla que son els que han dut el pes de la negociació. Lamentable. Igual de lamentable que Rufián insistís en que Junts era la dreta catalana (que en part pot ser-ho) i l'altre dia al congrés fes un repàs de lleis que s'han aprovat amb Junts i digués que potser Junts no és tant de dretes com es diu. Quins collons!!! Foten pena tots plegats.    

   La cosa és que el nou govern d'ER i Junts amb el suport de la CUP dona dos anys de marge per a negociar amb l'estat l'amnistia i l'autodeterminació i si passat aquest temps les coses no han canviat pendrà decisions. Mentrestant intentaran gestionar una autonimoa sota mínims amb tot el que la pandèmia ha deixat i deixarà. No serà fàcil i segur que la represió continuarà. Veurem com s'ho faran.

   Esperant els aconteixaments, visca la República Catalana!!!

                                                                              (imatge extreta de twitter)