Teatret.

     Bé, hem assistit al teatret per l'aprovació dels pressupostos. Entenc que cal aprovar uns pressupostos i entenc que, com diuen alguns, sigui la llei mes important de la legislatura. El que no entenc, (o si), és que s'hagi aprovat sense la majoria independentista. Finalment tira endavant la tramitació dels pressupostos amb l'acord entre ER, Junts i oh, sorpresa, els COMUNS. Si, si, els COMUNS, els que diuen que Junts és la dreta xenòfoba i supremacista catalana. Si, els COMUNS, que van dir que no pactarien res amb Junts. Si, els COMUNS, que donen suport a canvi que ER els aprovi els pressupostos de Barcelona, els que fa ni una setmana Ernest Maragall deia que eren uns pressupostos molt dolents i que hi votarien en contra. La política té aquestes coses i per això la gent estem cada vegada mes desenganyats i diria que cabrejats. Els COMUNS, que titllen a Junts de dreta quan la veritable dreta xenòfoba i supremacista és la que li ha donat l'alcaldia a Barcelona, el grup de Manuel Valls. Diria que no cal afegir res mes. A si, només una cosa, formen part del règim del 78. Ja ho han demostrat masses vegades. I la deducció lògica seria pensar que potser ER també forma part del règim del 78, no?

   Veient com han anat les coses des de l'octubre del 2017 fins a dia d'avui podem pensar moltes coses. Podem pensar que alguns polítics mai haguessin cregut que la ciutadania catalana aniria tant lluny com vàrem anar aquells dies. També podem pensar que n'hi havia d'altres que potser suposaven el que podria passar després, presó, exili... També podem pensar que hi havien converses entre alguns personatges, que al 2016 deien A i ara diuen B, amb les altes esferes del poder... Per pensar i especular encara som lliures, crec. El que està clar és que hi ha fets que demostren certes coses. Una de les primeres coses és que el gobierno español mas progresista de la historia está molt còmode amb ER a la Generalitat. ER s'està portant bé. Fa cas. Progressa adequadament. Taula de diàleg? Ya si eso otro día... Quan va ser investit Quim Torra cal recordar l'actitud de Pedro Sánchez. A part de titllar-lo de supremacista i moltes d'altres coses no li despenjava les trucades. Van anar a per ell i se'l van carregar, amb la complicitat d'una part de l'independentisme, o suposat independentisme. Han passat tantes coses i tan grosses que cadascú, amb el seu criteri, faci l'esforç de treure les seves pròpies conclusions. Jo ho intento.

   El panorama està així; en les últimes eleccions l'independentisme, o suposat independentisme, treu un 52% dels vots. Suma d'ER, Junts i CUP. Va haver-hi suor per a investir al president Pere Aragonès. Aquest volia un govern ampli, volia que els COMUNS s'hi sumessin. Aquests no ho van fer ja que amb Junts no podien pactar res. ER pacta primer amb CUP un acord d'investidura a canvi de certes reformes importants per la CUP. Mes tard ER pacta amb Junts. I entre els tres partits investeixen Aragonès. Aquest es compromet a pactar els pressupostos amb la majoria independentista i si pot a sumar mes "complicitats" (neollenguatge Orwelià) referint-se a COMUNS que insisteixen que ells amb Junts son com l'oli i l'aigua. Es donen un marge de dos anys per a negociar amb l'estat. De moment han passat sis mesos i només s'ha reunit una vegada la "taula del diàleg" que tothom sap que serà un fracàs. ER s'està portant bé. I ara encara mes ja que els vots dels COMUNS als pressupostos son a canvi dels vots d'ER a l'ajuntament de Barcelona. Maragall diu una cosa l'altre dia i avui la contrària i no passa res. Tant que parlen de les necessitats dels ciutadans i no serà que miren mes per les seves necessitats de partit?  No se, dic jo.

    La veritat és que de la política no se si en podem esperar gaire cosa. En cert moment vàrem creure o pensar que si però va ser un miratge. Després de l'acte de desobediència tan gran de l'1 d'Octubre, fet per mes de dos milions de persones, DOS MILIONS DE PERSONES, els polítics es van fer en darrera i encara ho estem pagant. I el que falta... Però amb tot el que hem après diria que el proper cop no fallarem, no ens farem enrera i aguantarem fins al final. I cauran algunes caretes mes...

    Mentrestant Salut i República Catalana!!!

    

La cosa no avança.

 

    Doncs això, sembla que la cosa no avança. No només no avança sinó que va en retrocés. No cal repetir que l'independentisme està dividit perquè ja ho sabem.  El que no sabíem és que ER farà una reflexió amb els seus militants sobre el perquè de la INDEPENDÈNCIA. És fort però és així. Avui unes declaracions d'en Raül Romeva dient que el president Puigdemont va fer la DUI i ells el van seguir (crec que tots recordem el tweet de Rufián de les 155 monedes o les coses que s'han explicat de Marta Rovira i el President Puigdemont). A que ve això ara? No son pantalles passades? Sembla que per a ER no. Sembla que han de reflexionar sobre el perquè volen la INDEPENDÈNCIA. El govern espanyol diria que dona masses pistes del perquè necessitem ser un estat independent en forma de República com vam votar l'1 d'Octubre del 2017. Cal recordar-ho perquè sembla que molts volen que ho oblidem.

    Ara ve el paripé dels pressuposts espanyols. Amb tot els que ens han fet i ens estan fent (recordem que Pedro Sánchez va dir que acabaria amb la judicialització del procés, que derogaria la llei mordassa, que derogaria la reforma laboral... també ens va dir de qui depenia la fiscalia...)... amb tot això no se com encara s'estan pensant en aprovar el pressuposts. Per por a la extrema dreta? Tard o d'hora arribaran i quan això passi tots a lamentar-se, a llepar-se les ferides, com fan ara els de PODEMOS amb la inhabilitació i retirada de l'acte del diputat al càrrec electe Alberto Rodríguez. Es queixen per coses que ja han passat abans a Catalunya i mentre passaven ells es posaven de perfil. Des d'aquí vam avisar i es van fer els sords. Doncs ara tenen ells els tribunals en contra i estan veient que el monstre ha despertat i no serà fàcil de vèncer, però segur que no es vencerà aprovant uns pressuposts al maldit "govern mes progressista de la història d'Espanya". Això només farà que retrassar el moment en que l'extrema dreta de PP i Vox governi a Espanya. El mes trist és que Junqueras, ER, ens intenta vendre al PSOE com d'esquerres i progressista quan és en realitat la cara "amable" del règim. I dic amable per dir alguna cosa. No cal que ens enganyin, tenim ulls a la cara i orelles. Veiem i escoltem i d'esquerres i progressista el PSOE en te molt poc. Realment l'esquerra espanyola és abans espanyola que esquerra. El feixisme a Europa va ser derrotat però el franquisme a Espanya és mes viu que mai. El procés independentista ha fet treure la careta a l'estat i de pas també ha fet caure unes quantes caretes a Catalunya. ER representa que sempre ha estat independentista, o això pensava jo, però ara han de fer una ponencia i una reflexió del perquè de la INDEPENDÈNCIA? No entenc res.

    I mentre això passa, hi ha polèmica per el blindatge del català a les plataformes de streaming. Hem passat de demanar la INDEPENDÈNCIA a intentar blindar el català en un estat que mai l'ha respectat ni el respectarà. I en quant als pressuposts la meva opinió és clara i contundent; No es poden aprovar els pressuposts de l'estat que t'està oprimint encara que això impliqui que caigui el govern mes progressista de la història, perquè de progressista te el mateix que jo de eslovè, per dir alguna cosa. A mes, està demostradíssim que mai, mai mai es compleix amb el pressuposts. Que cony estem fent?

    I per altra banda, el President Puigdemont en una conferència ha comentat que el que ell busca és tornar amb l'aval dels tribunals europeus i aixecar la suspensió de la declaració d'INDEPENDÈNCIA. Això no estaria gens malamant però és el que passarà? Jo no en tinc ni idea.

    Mentre tant, Salut i visca la República Catalana!!!

  

1-O, quatre anys després.

 

   Doncs si, han passat ja quatre anys de l'1 d'Octubre i aquí seguim, tocats però encara dempeus. Va ser un acte espectacular. Una victòria contra tot pronòstic de dos milions i escaig de persones contra un estat repressor incapaç de trobar una solució al conflicte polític. Molts ho han pagat passant anys a la presó i d'altres encara continuen exiliats. També hi ha mes de tres mil persones de la societat civil encausades en diferents procediments tots relacionats amb els fets d'Octubre i posteriors, com el Tsunami democràtic o la resposta a les sentències del procés. I Espanya ha tornat a ensenyar aquella cara franquista que molts pensaven que ja havia passat a la història. I avui, 3 d'Octubre, quatre anys després del discurs del rei i de la vaga de país, crec que es veu clar que dins d'Espanya ens espera un futur no negre no, el següent. Per això mes que mai a treballar per la INDEPENDÈNCIA.

    A part d'això i tot el que ha passat, l'actualitat la marca el President Puigdemont. Està pendent de la possible extradició per part d'Itàlia, cosa que els seus advocats diuen que no passarà. Demà ens sabrem un capítol mes però queda clar que la peça de caça major per al Reino de España és el President Puigdemont. Son capaços de qualsevol cosa per tal de jutjar-lo i engarjolar-lo sense miraments. Per sort no se'n surten i estan creant un conflicte a nivell de justícia a Europa que diuen que portarà cua. Jo no en tinc ni idea però el ridícul de Llarena, Pedro Sánchez i tota la caspa espanyola quedarà escrita als llibres d'història. Ara mes que mai hem vist les diferents espanyes que hi ha. Una el gobierno (en principi mas progresista de la historia de PSOE i Unidas Podemos), enfrontat amb una espanya dels jutges, Lesmes, Marchena, Llarena i companyia, amb el mandat caducat del Consejo del Poder Judicial des de fa mes de tres anys, i com no, l'estat profund espanyol, representant a l'ombra els desitjos que el dictador Franco va deixar ben lligats amb el nomenament del rei Juan Carlos I, fugit fa ja mes d'un any per temes de corrupció. I així estem, vivint la decadència d'un estat que en boca de l'expresident Aznar no és ni plurinacional ni multinacional ni "la madre que los parió". Espanya és una nación, diu sense vocalitzar. Una sola nación. I entre això i paraules de l'exministre Ábalos l'altre dia, podem deduir clarament que l'estat MAI ACCEPTARÀ UN REFERÈNDUM A CATALUNYA I FARÀ EL QUE SIGUI PER EVITAR-HO. De fet ja ho va fer i amb violència es va assegurar que ningú reconeixes Catalunya com un estat independent en forma de República. Ens toca reinventar-nos i seguir lluitant per la llibertat de Catalunya.

   I com ho farem? Jo no ho se, però el mes trist és que veient als partits polítics, suposadament independentistes, catalans tampoc ho saben. ER s'ho juga a una "taula de diàleg/negociació" que sabem que neix morta. La CUP proposa un referèndum pel 2023, que no ha aconseguit el suport ni de Junts ni d'ER, i Junts, que per una banda son els de No Surrender, diuen que el referèndum ja es va fer i només es pot substituir el resultat per un referèndum acordat amb l'estat (que saben impossible). Tot sembla indicar que des de la política autonòmica catalana no s'aconseguirà res i l'eina que s'ha de fer servir és el Consell per la República. Jo ja hi soc però el que no entenc és perquè som només 100.000 inscrits. Potser no s'entén la feina del consell? Potser des dels mitjans de comunicació  se'l desvirtua? Se'l ridiculitza? Crec que si. I parlant dels mitjans... bé, no cal. Els mitjans es mouen per interessos i ja sabem que qui paga mana. La feina bruta que estan fent alguns diaris, ràdios i teles catalanes a l'estat espanyol és, per a mi, escandalós. Així de clar.

   Bé, la lluita continua i continuarà. No sabem quan temps mes durarà però la clau és no defallir. Alçar-se i lluitar, persistir i mes val morir de peu que viure agenollat.

   Així doncs Salut i Visca la República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)
 

Detingut

 

   Doncs si, ahir a la nit van detenir al President Puigdemont a Sardenya, Itàlia. Va haver-hi nervis, confusió notícies de tot tipus.... Algunes tertúlies espanyoles ja el donaven, com no, per a extradit. Uns quants tuits de polítics espanyols alegrant-se de la detenció. Uns quants tuits de demòcrates europeus posant-se les mans al cap i demanant l'alliberament immediat del president, les xarxes van bullir com feia temps que no passava i a tots aquells que deien que el procés havia mort diria que se'ls ha quedat cara de...

  Bé, la qüestió és que ha tornat a passar. Espanya dona una versió, el govern espanyol dona la seva versió, tard i malament, i diuen que ells no tenen res a veure amb això. Sospitós? No ho sé. Representa que les euroordres estan suspeses mentre el TGUE no resolgui les prejudicials de Llarena. El govern espanyol així ho va informar. L'altre versió és que Llarena mai ha retirat les euroordres. En sortir el president de Brusel·les va saltar l'alarma que es dirigia cap a Sardenya i allà l'esperaven policies de paisà. En principi italians. Com sempre no sabrem fins d'aquí a un temps qui ha donat l'ordre de detenir-lo. Amb les euroordres suspeses diuen que és una detenció il·legal i que l'han de deixar en llibertat. Des del primer moment l'advocat Gonzalo Boye, entre d'altres, així ho han expressat. Se'ls veia molt segurs i això dona confiança però veient com se les gasta Espanya un ja no sap que pensar de la justícia. Ahir en les tertúlies, també d'aquí, ja n'hi havien uns quants amb un somriure que se'ls deu haver glaçat quan avui, a mitja tarda, l'han deixat en llibertat i sense mesures cautelars. Pot viatjar lliurament i el dia 4 d'Octubre haurà de declarar telemàticament. Una altre victòria de la justícia a Europa i una altra derrota de la justícia espanyola. 

  La detenció ha fet mobilitzar a la gent. ER s'ha solidaritzat amb el president (tot i que en paraules de Junqueras això no te perquè afectar a la taula de diàleg) i la societat civil ha respost. Encara algú pot creure en la taula del diàleg? Tristament si. Encara n'hi ha que defensen que Espanya dialogarà i no podem tenir mes evidències que Espanya mai acceptarà la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. Ens l'haurem de guanyar!! Com l'1 d'Octubre del 2017 però continu i sense complexos. Serà la única manera. De fet Pedro Sánchez en campanya electoral ja va dir que ell portaria al president Puigdemont per seure'l davant la (in)justícia espanyola. Faran el que sigui deia el difunt Rubalcaba. Molta pressa tenen en caçar al president i els hi és igual el rei fugat. Quin collons!!! A si, i els COMUNS avui ni una paraula, excepte Jaume Asens, però ja sabem que aquests son molt de paraules i pocs fets. De fets els COMUNS de Colau van tallar l'accés a la plaça Sant Jaume pel pregó de la Mercè per no escoltar l'esbroncada que li hagués caigut al damunt després de tot el que està fent a Barcelona i a la política en general. Patètics!!!

  En resum, la detenció i mes tard posada en llibertat del President Puigdemont ha revifat el moviment català i ha engrandit encara mes la seva figura. Ha estat portada a molts mitjans internacionals. Qui donava el procés per mort s'està menjant les seves paraules amb patates i suposo que amb mal de panxa. La lluita continua i diria que aquesta vegada anirem fins al final. Encara haurem de veure i escoltar moltes coses, passar moments difícils i tot el que vingui però tenim un president a l'exili que no s'ha donat per vençut. No ho fem nosaltres.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                             (imatge extreta de twitter)
 

(DES)UNITS

 

   Quina setmana!!! No cal ser molt viu per a veure la desunió de l'independentisme. De fet ja ve de molt lluny, diria que ni a JuntsXSi, allà al 2015, el moviment, a nivell polític, estava unit. La base social independentista te un objectiu clar, la INDEPENDÈNCIA de Catalunya però tristament, els partits polítics que ens han de representar, estan per a una altra cosa o això sembla. I aquesta setmana ho hem pogut veure amb el tema de la famosa Taula del diàleg. Espectacle lamentable.

   Anem per parts; no cal que ara ER s'atribueixi el fet d'haver assegut a Pedro Sánchez, contra la seva voluntat, a una taula de diàleg. Recordem que al mes de Febrer, si no recordo malament, del 2020, abans de la pandèmia, ja van seure a una taula el president Sánchez amb el president Torra i unes quantes personalitats mes. No era taula de governs i ara, oh sorpresa, el president Aragonès diu que ha de ser una taula de governs. Aclarim-nos si us plau. ER ven la trobada com una victòria quan, a parer meu, l'únic que estan fent és capitular davant del règim del '78, encapçalat per un PSOE que ha incomplert sistemàticament tots els acords als quals havia arribat amb ER. Trist és poc. En aquesta segona trobada s'han vetat als membres de JuntsxCat. Qui els ha vetat? Doncs uns diuen que ha estat el mateix PSOE. Segons sembla a l'acord de govern entre ER i Junts no diu a enlloc que la taula seria de governs. Junts ha presentat a Jordi Sànchez, Miriam Nogueras, Jordi Turull i el vicepresident Puigneró. Com els han vetat a la taula només hi havia membres d'ER i del PSOE. Sospitós? No, gens!! Veient l'estratègia dels últims tres anys d'ER no és gens sospitós. I escoltant declaracions com les de Sergi Sol equiparant el discurs de PP i Vox al de Junts la cosa no sembla que estigui per a la UNITAT. Tot plegat és vomitiu. A veure, hi ha mes de tres mil represaliats, no s'ha aturat la repressió i ER es veu forta per anar a una taula on no s'hi pot parlar ni d'AMNISTIA ni de AUTODETERMINACIÓ. I ens ho venen com una victòria. No tenen vergonya. Ni uns ni altres!!! Ja hi ha les trobades bilaterals per a parlar d'altres coses. En una taula de negociació d'un conflicte polític crec que haurien d'estar representades les parts en conflicte i quan s'intenta excloure a una part la cosa ja queda coixa. A mi em sembla que el que li agradaria a ER és fer autonomisme amb PSC i Comuns. Aquests últims, per boca de la seva representant, Jèssica Albiach, estan molt contents que ER exclogui a Junts de la taula. Els Comuns, que tenen 6 o 8 diputats contents d'excloure a Junts que te 32 diputats. Molt democràtic, si senyor!! I al final de la trobada surt Pedro Sánchez a dir que el que acabi essent Espanya ho hauran de votar tots els espanyols. I després se'n va a prendre un cafè tranquilament. Algú te dubtes encara que això és una pèrdua de temps? Collons, que trist!!

  Que més... a si, dimarts, just un dia abans de la trobada, la fiscalia decideix dur a judici als detinguts el 23 de Setembre del 2019, abans de la sentència, acusats de terrorisme. Bon detall de la fiscalia que ja sabem tots de qui depèn. I ER tragant. Molt bonic. També hi ha tota la història de l'ampliació de l'aeroport, els 1700 milions d'inversió que primer si, després no, amb merder entre el propi govern espanyol i dins del propi govern català també. A si, i tot el tema de l'espionatge rus...Total, de desastre en desastre i qui dia passa anys empeny, que diuen.

  Vaja, que la desunió de l'independentisme és total i així no anirem a enlloc. Encara podem tenir una mica de confiança amb l'exili, que son els que realment estan lluitant. Clara Ponsatí parlant clar al Parlament Europeu, el President Puigdemont fent feina de formigueta visitant París i explicant allà on pot els efectes de la repressió espanyola, Toni Comín animant a la gent a apuntar-se al Consell Per la República i escrivint articles aclaridors. Sort que encara ens queden alguns que no s'han rendit.

Tot i així queda camí però cal persistir per a vèncer. Ens enfrontem a Espanya, que segurament està en el seu pitjor moment però encara falta que vagi a molt pitjor, segur!! 

Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                             (imatge extreta de twitter)
 

Una Diada més.

 

    Doncs si, ha passat una Diada més i els catalans independentistes hem tornat a sortir als carrers. No hi érem tots però érem molts. Ningú sabia com aniria el dia, els mes optimistes pronosticaven una gentada i tot i així han quedat curts. Jo no se si n'érem 108 mil, com diu la Guàrdia Urbana, o 400 mil com diu la ANC. El que sé és que Via Laietana era un riu de gent. A mes era un riu de gent exigint la Independència i no pas una taula de diàleg. Ara cadascú farà la lectura que vulgui, tinguem-ho clar. 

  Va haver-hi una mica de tot; escridassada a dirigents d'ER (i amb tota la raó) i a dirigents de Junts (també amb raó). També van haver-hi aplaudimets per al President Torra i Laura Borràs entre d'altres. Els que no es van deixar veure diria que van ser en Rufián i en Tarda. Potser estaven massa ocupats, dic jo. També va ser curiós veure com els d'ER anaven envoltats per escortes... Corren vídeos de moments de tensió entre gent anònima i Junqueras i tristament no m'estranya. Sembla que viuen en una bombolla, quan diuen que la bombolla és Twitter, però perquè serà que no ha sortit a cap mitja l'escridassada de la gent a ER? Només ho he vist a VilaWeb, aquí hi ha l'enllaç (AQUÍ )

  Sincerament pensava que a la nit hi haurien disturbis i alguna cosa va haver-hi però res comparat amb el que va passar al 2019. I ja està bé, som un moviment pacífic i democràtic però no podem acceptar que tant els polítics espanyols com els catalans se'ns pixin a la boca. I em sembla que és el que estan fent.

  Ara haurem de veure com es va posicionant i movent el taulell de joc. Jo penso que la única via és la unilateralitat, ja que la via pactada portem molts anys intentant-la i només ha servit per desenmascarar l'autèntic estat espanyol i a molts suposadament progressistes que quan ha arribat el moment del xoc han vist que de progres tenen el mateix que jo d'escandinau, és a dir res. Ara ve la (farsa) taula de diàleg o negociació i on  fa una estona, corre una informació que diu que el president Pedro Sánchez no hi assistirà. A que espera la part catalana a aixecar-se i marxar? No s'ha de resoldre un conflicte polític? No ha de ser-hi el president del gobierno mas progresista de la historia? És que de veritat no ho puc entendre. La gent exigim el que vam guanyar l'1 d'Octubre, i els polítics mercadejant amb els nostres vots. Fotem pena!!!

  El consol que tinc és que la gent hi som, hi érem i hi serem. Veure milers de persones unides per una causa noble i justa, després de patir ja quasi quatre anys de repressió  salvatge per part d'un estat podrit, em dona forces per seguir creient que mes aviat que tard tornarem a vèncer. 

 Visca la República Catalana!!! 

                                    (imatge extreta de twitter)
 

  PD: Pedro Sánchez anuncia que si anirà a la taula de diàleg on no es podrà parlar ni d'amnistia ni d'autodeterminació. Potser parlaran de l'aeroport. Li podríem donar la benvinguda d'una manera espectacular, no??

La roda que roda....

 

   Doncs si, som a la roda que roda. Fa anys anàvem a Espanya a demanar un referèndum pactat i la resposta era no. Sembla que alguns encara creuen que un dia, el govern mes progressista de la història d'Espanya, s'aixecarà de bon humor i acceptarà fer un referèndum. Però a veure, ja ens ho han repetit mil vegades des de Pedro Sánchez, Carmen Calvo, la ministra Yolanda Díaz i fins i tot l'alcaldessa Colau, que recordem que fa anys era activista i defensava el dret a l'autodeterminació, entre moltes altres coses, va dir ahir mateix que ara per ara no veu les condicions per a fer un referèndum (a part de dir que la gent ja no està per tonteries, quins collons!!!). Ella, que representa als COMUNS, una derivada de PODEMOS, que formen govern amb PSOE. Si ara no hi han les condicions quan hi seran? Quan governi PP amb Vox o amb PSOE? Deixem-nos de collonades. Ja que ens neguen el fet de fer un referèndum l'únic camí és la desobediència, que és el que vam fer l'1 d'Octubre. Espero que en Jordi Cuixart i tots els de les lluites compartides n'hagin pres bona nota. Siguem realistes i clars; No hi ha camí possible que no sigui el de la DESOBEDIÈNCIA i la UNILATERALITAT. I això implica sacrificis, sacrificis que no es van fer el mes d'Octubre del 2017 però que si realment volem ser INDEPENDENTS ho haurem d'acceptar.

  El que em té amb la mosca rere l'orella és arribar a saber que coi ha passat i com tenen de collats a alguns dels presos polítics perquè arribin a dir el que diuen. Com poden Junqueras o la Carme Forcadell o la Dolors Bassa  o en Jordi Sànchez haver canviat tant el seu discurs? M'imagino que la presó passa factura però perquè han canviat tan el seu discurs? No passa el mateix amb Jordi Turull o Josep Rull. Quina en porten entre mans? Aquestes coses em tenen despistat. Analitzant els fets diria que hi havien dues estratègies; una era la d'ER i l'altre la de l'entorn del president Puigdemont. Tot això son especulacions personals. La d'ER diria que era la següent; Sabien que Espanya no negociaria res i estaven disposats a fer el que fos perquè l'1 d'Octubre no es produís. Tenien contactes amb Madrid i diria que fins i tot tenien alguna cosa pactada. Al veure que finalment es produïa el referèndum es van descol·locar i després ja tot feia pujada. Junqueras va brillar per la seva absència els dies posteriors i quan els van citar a declarar van ser els primers en anar. I allà van pringar. Van pringar molt, tot sigui dit. Diria que ER volia la GENERALITAT al preu que fos i per això, després de no guanyar les eleccions imposades per Espanya del Desembre del 17 van deixar caure al president Torra casi be sense despentinar-se. I ara que Aragonès és President no veig jo que el critiquin tant com ho feien amb el president Torra. És mes, i espero equivocar-me, no crec que Aragonès acabi inhabilitat. Això ja ho veurem. 

Aquesta imatge és del dia que es va saber que el president Torra seria inhabilitat i Pere Aragonès seria president en funcions.
Diria que una imatge val mes que mil paraules. 

 

   L'altre estratègia, la del President Puigdemont, no se ben bé quina era però llegint els seus llibres n'he extret algunes conclusions; Tenia dos anys per portar el país a la INDEPENDÈNCIA, o a les portes. Les va veure de tots els colors i va descobrir en qui podia confiar i en qui no. Va fer malabars amb la CUP per tirar la legislatura endavant. Un cop arribat el mes de Setembre no va deixar de treballar per culminar un procés com el que varem viure. L'1 d'Octubre va poder votar despistant la policia que el seguia. Després tot es va precipitar. Informacions creuades d'uns i d'altres. Al 10 d'Octubre es proclama la República i es suspèn (error que ell mateix ha reconegut) esperant obrir negociacions que mai arriben. Pressions per tot arreu. Molts països interessats en intervenir, tots menys Espanya. Està atrapat entre uns i altres i a títol personal, crec que va prendre la millor decisió; firmen la resolució d'INDEPENDÈNCIA el 27 d'Octubre i el dilluns 30 apareix a Brussel·les, acompanyat d'uns quants membres del seu govern buscant justícia a Europa. No és un camí fàcil, fins i tot l'empresonen a Alemanya i quinze dies mes tard el deixen en llibertat, la primera victòria a l'exili. Després d'aquesta vindran unes quantes mes i a dia d'avui és eurodiputat (amb tots els entrebancs que ha viscut) i el seu discurs no ha canviat. Continua lluitant per la INDEPENDÈNCIA de Catalunya i marcant el camí.

 

 

 

 

  I aquí és on som, atrapats entre dos estratègies; una la de la rendició i acatament i l'altre la de confrontació des de l'exterior. I per a mi tots els que segueixen la rendició estan sent col·laboracionistes del règim. Així de clar.

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                          (imatge extreta de twitter)