Inhabilitats.

 

 

 

     Segurament demà inhabilitaran al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra per penjar una pancarta en favor de la llibertat d'opinió, d'expresió i la llibertat dels presos polítics. Si, per penjar una pancarta. Bé, per no despenjar-la quan el van obligar sinó 3 dies mes tard. No per corrupció ni malversació, per desobediència. Desobediència a un òrgan que, segons alguns juristes, no és competent en la materia. És trist que tant la CUP com ER aprofitin per a demanar eleccions (com fan PSC, PP, Ciudadanos, Comuns) i es baixin els pantalons d'aquesta manera. Hi han masses batalletes internes en la política que fan que al final la gent se'n desencanti, es cansi i passi d'anar a votar. A l'hora jutjaran a Tamara Carrasco, activista independentista acusada de terrorisme, arrestada al seu domicili amb una careta de Jordi Cuixart i un xiulet. La represió no s'atura ni s'aturarà. Hi han mes de 2850 represaliats/es en el conflicte català, conflicte que cal recordar on mai hi ha hagut violència excepte la de la Guardia Civil i la Policia Nacional l'1 d'Octubre del 2017. 

     Si inhabiliten al President Torra ens inhabiliten a tots els catalans. De fet fa ja anys que ho estan fent. No els agrada el que votem i amb maniobres rastreres intenten guanyar als jutjats el que no guanyen a les urnes. I els nostres polítics, bé, bastants d'ells, a tragar. Lamentable. No s'enten com alguns encara creuen que arribarà un moviment, un gest, un algu del Gobierno de España. S'ha vist que sigui del color que sigui el Gobierno la UNIDAD DE ESPAÑA està per sobre de qualsevol cosa, per sobre de qualsevol dret. No cal perdre mes el temps. UNILATERALITAT!!

    De fet si girem la vista i mirem al país veí podrem observar les ganivetades que es llencen els uns als altres. Hi han els ultres de VOX i Ciudadanos que, juntament amb el PP son els grans defensors de l'Espanya Monàrquica, Borbònica, l'Espanya en blanc i negre. L'Espanya dels reis, els jutges i els militars. A mi em semblen molt perillosos. Centrat amb inclinacions cap a la dreta està el PSOE, antigament Partido Socialista Obrero Español, on el socialisme i els obrers han desaparegut. A més, un gran del PSOE com va ser Felipe Gonzàlez també repeteix aquella merda de "quien mejor representa los valores de la República és el rey Felipe VI". També em semblen molt perillosos (de fet son els del terrorisme d'estat contra els bascs, entre d'altres barbaritats). No hi ha futur ni esperança. A l'esquerra situariem a PODEMOS, tot i que en el tema nacionalista son iguals que els altres 4 partits, per mes que venguin la España Confederal, o las Repúblicas Españolas o qualsevol merda d'aquesta. Semblava que venien a canviar-ho tot i al final son ells qui han canviat (no cal recordar el cas de Colau acceptant els vots del racista xenòfob de Manuel Valls per a ser alcaldesa de Barcelona). Igual de perillosos que tots els altres. I per si no fos poc tot això estem amb la pandèmia del Covid amb Madrid com a focus principal d'europa en contagis i sembla que no prenen mesures dràstiques per a evitar el desastre. Estem governats per mediocres i pagarem molt cara la seva inoperància. I amb l'excusa de la pandèmia la gent no sortim, no protestem (bé si, a Vallecas van sortir a protestar i van acabar a cops de porra amb la Policia Nacional...) i quasi no ens mobilitzem. Al final les revolucions les fan els pobles i anavem per bon camí. Haurem de tornar-hi quan les condicions millorin. Cada dia som mes a prop però es fa difícil veure com es resoldrà tot això.

   Mentrestant Salut i República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)

 

Resum d'on som.

 

 

 

      Resum d'on som:

  Després d'anys de dictadura es reinstaura la Generalitat (mantenint el càrrec de president des de l'exili) i aquest any en fa 40 de la recuperació del Parlament. El Parlament és un lloc on s'hi debat. El Parlament és on hi ha la representació del poble que expresa la seva opinió a través de les urnes. Passen els anys '80 i '90, concretament 23, amb la presidència de Jordi Pujol de Convergència. Durant aquests anys es recuperen competències i hi ha sempre un estira i arronsa amb el Madrid polític per a aconseguir mes autogovern. Son anys pròspers (amb llums i ombres com no) i a part d'alguns casos de corrupció (endèmics en el sistema) s'aconsegueixen grans avenços pel país. Un dia se li acaba la majoria absoluta a Pujol i es forma el primer tripartit a la Generalitat. Comencen a haver-hi petits canvis encara inperceptibles.  Ja en l'època del segon tripartit entre ERC, PSC i Iniciativa és on es preten reformar l'estatut d'autonomia de Catalunya. Aconsegueixen posar-se d'acord i tiren endavant el nou projecte. Aquest es votat pel Parlament, per el congreso de los diputados, on ja el retallen una mica i després es posa a referèndum. ERC feia campanya per votar No, ja que deien que estava escapçat i quedava lluny de l'original. Tot i així en el referèndum surt que si, que els catalans l'aproven i el PP desconforme amb el que voten els catalans el porta at TC que l'acaba de retallar mes. Al 2010 es produeix una gran manifestació en rebuig a la sentència. Comencen els anys de mobilitzacions amb centenars de milers de persones reclamant un referèndum d'autodeterminació. Del 2012 al 2016 cada 11 de setembre és una demostració de civisme i de convicció. Els catalans volem decidir el nostre futur. Durant aquests anys es va a Madrid a demanar reformar la Constitució per a fer un referèndum legal i acordat. Madrid es nega sistematicament. El 9 de Novembre del 2014 es fa una votació simbólica (intent fallit de referèndum) on la participació és de 1 milió de persones i el resultat és clar. D'aquella votació en surten jutjats, condemnats i inhabilitats membres del govern d'Artur Mas, amb ell al capdavant. Al 2015 es despenalitza a Espanya la convocatoria d'un referèndum. Al mateix 2015 es crea JuntsxSi, coalició entre ERC i Convergència entre d'altres actors polítics. No treuen majoria absoluta i la CUP presiona perquè Mas fagi un pas al costat. Entra Puigdemont amb l'encàrrec de portar al país a la independència, o a les portes. Durant el 2016-2017 hi ha bullició. És un no parar d'estirar la corda entre Catalunya i el govern de M.Rajoy. També entre els propis catalans. Cal lleigir M'explico del President Puigdemont per a entendre moltes coses. Finalment i després de molt esforç s'aconsegueix fer un Referèndum Unilateral d'Independència. L'1 d'Octubre. En dies previs tant la Policia Nacional com la Guardia Civil s'encarreguen de calentar l'ambient, i els catalans aguantem. El dia 1 hi ha violència per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Violència que podeu veure aquí (violencia). Els catalans aguantem. Acabem votant mes de dos milions de persones. Tot i així no se'ns reconeix el dret a ser un nou estat d'europa i el dia 10 d'Octubre el President Puigdemont proclama la independència i la deixa suspesa per a obrir negociacions que mai arriben. El 16 d'Octubre citen a declarar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els tanquen a la presó preventivament i a dia d'avui encara hi son, condemnats amb penes de 12 anys. El dia 27 d'Octubre el Parlament firma una resolució declarativa d'independència. La gent està al carrer. Els polítics marxen de cap de setmana. Hi ha descontrol i por a la resposta de l'estat. La resposta és aplicar l'article 155 de la constitució i cessar a tot el govern, a part de posal's-hi una querella per rebel·lió. Uns quants es queden i uns quants marxen. Els que es queden passen a declarar el dia 2 de Novembre i els tanquen a la presó. Encara hi son ara ja condemnats per sedició i malversació de fons (cosa que no s'ha pogut demostrar mai). Als que van marxar els hi posen unes euroordres que Espanya ja veia com una victòria. De entrada no prosperen. al cap d'uns mesos cacen al President Puigdemont a Alemania i el detenen. Passa uns dies a presó i finalment el jutge el deixa lliure. No veu ni rebel·lió ni sedició. Ara tan el president Puigdemont, com Comín com Clara Ponsatí son eurodiputats. Els presos pasen mes d'un any en preso preventiva (tot i que alguns surten uns mesos) i finalment al febrer del 2019 comença el judici. Un judici que ni en la pitjor pel·licula ens podriem imaginar. Un judici que ahir, la exministra de justícia i ara fiscal general de l'estat del govern mes progressista de la història va dir que va ser exemplar... Una cúpula del poder judicial que fa dos anys se li va acabar el mandat i hauria d'haver estat canviada. El judici acaba amb penes de presó per a tots ells menys per a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Quan surt la sentència del judici hi han disturbis a Barcelona. Apareix el Tsunami Democràtic, hi han barricades, hi ha lluita amb la policia, hi ha disturbis. Els catalans estem farts de tanta porqueria. La repressió comença a finals del 2017 i encara no s'ha aturat. Ara diuen que els CDRs i el Tsunami Democràtic son organitzacions terroristes nacionals. Hi ha milers de represaliats i els catalans encara aguantem. I el mes trist de tot és que els partits polítics que ens representen no estan a l'alçada del moment. Tenen masses baralles i han perdut, o això sembla, l'objectiu de la independència. De veritat creuen que l'estat negociarà alguna cosa? De veritat que ens ho volen fer creure? Espero que els catalans siguem com una ampolla de cava i tota la repressió acabi fent saltar el tap i sortim a dir PROU!!!

    I encara falta explicar tota la merda que hi ha Espanya, amb el rei emèrit fugat, els milers de casos de corrupció sense jutjtar i el gobierno mas progresista de la història dient que Martín Villa és massa vell per a entrar a la presó, no com Pujol...Un putu fàstic.

     Salut i República Catalana!!!

                             (imatge extreta de twitter)
                

Nou curs polític.

 

 

 

     Avui, 1 de setembre del 2020 comença un nou curs polític. I comença fort amb el President Puigdemont i una bona pila de polítics estripant el carnet del PdeCat i quedant-se a JuntsxCat. Hi han moviments en els partits polítics. Recordar que de l'antiga convergència podriem dir que s'ha dividit en tres partits. El PNC de Marta Pascal, el PdeCat de Bonvehí i JxCat de Puigdemont. Representa que els tres treballaran per la independència de Catalunya però cadascú des de la seva visió. ER segueix en la seva linia de voler convèncer que la taula de diàleg amb Espanya, amb el gobierno mas progresista de la historia de PSOE i UP, serà útil (quan ja han dit per activa i per passiva que res de referèndum ni res d'amnistia) i la CUP....on és la CUP?

    Ens espera una tardor-hivern plena d'interrogants ja no només polítics sinó en general degut a la pandèmia del Covid. No sabem que passarà amb les escoles, no sabem si ens haurem de confinar de nou, no sabem si ens quedarem sense feina, no sabem si pillarem el coronavirus i la palmarem, no sabem si l'economia s'enfonsara tant com diuen o encara mes....practicament no sabem res. El que si podem dir que sabem és que portem casi tres anys de represió ferotge per part d'un estat en fallida on avui, quatre ex-presidents del govern i en Borrel entre molts d'altres, han enviat una carta de suport a Martín Villa, exministre en l'època  franquista acusat presumptament de crims contra la humanitat. Si, si, expresidents espanyols donant suport a un franquista assegut al banc dels acusats. També sabem que el rei emèrit Juan Carlos de Borbón està als Emirats Àrabs fugit de la justícia Suïssa que l'investiga per corrupció, ja que la (in)justícia espanyola és igual per a tothom. Sabem que va fugir amb l'ajuda del Gobierno de Espanya, és a dir de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias entre molts d'altres. Sabem que Espanya te un passat franquista mai jutjat ni sentenciat per culpa d'una llei d'amnistia injusta. Els republicans segueixen a les cunetes mentre que els fills d'importants col·laboradors del règim franquista segueixen disfrutant de la vida. Sabem tot això i moltes coses mes que no acabariem mai, la llista seria infinita i tot i així hem de resistir, persistir i lluitar fins a la victòria final. No sabem ni quan ni com serà però cada dia hi som un pas mes aprop.

   Salut i República Catalana!!!

                                                 (imatge extreta de twitter) 

  

Fins quan?

 

 

 

       Fins quan durarà la paciència dels catalans? Amb tot el que veiem i escoltem dia rera dia és increïble com encara aguantem. Se'ns estan pixant a la cara i nosaltres i, encara mes trist, bastants dels nostres representants polítics, diuen que volen una taula de negociació. Està clar que el millor és negociar abans de triar altres camins però el gobierno más progresista de la historia ja ha dit per activa i per passiva que res de res, que no hi ha diàleg possible i si n'hi ha no és per a parlar d'autodeterminació. Doncs que hem de fer? Segurament l'opció mes eficaç serà la de la confrontació directa amb l'estat com es va fer al 2017. Perquè s'ha aturat? Potser algun representant d'ER ens ho hauria d'explicar.

     Avui sabem que la fiscalia investiga a la CUP per haver fet campanya per al referèndum. Si, casi tres anys després segueix la repressió i no s'aturarà. I com diuen alguns divide i venceràs i tristament és el que està passant. Estan dividint als polítics però diria que a la gent del carrer no. Ningú sap que passarà ni quin serà el següent pas però si que sembla que en les properes eleccions catalanes es veurà que tria la gent; una opció serà seguir la confrontació i l'altre serà abaixar el cap i deixar-ho per d'aquí a uns quants anys. Fins que no ens tornem a contar no sabem ben be com està la cosa. El que m'indigna és que s'hagi creat una batalla entre independentistes si, en el fons, algun partit representa ben bé l'independentisme. Jo m'he perdut. No entenc que tan ER com la CUP estiguin mes per a la política espanyola que no pas per a fer un front comú català. Utilitzen l'excusa dels convergents, dels neoconvergents, de la dreta catalana i no se quantes històries per intentar, segons diuen les males llengües, crear un tripartit d'esquerres. Tripartit d'esquerres amb qui? Amb COMUNS que han utilitzat els vots de la ultadreta de Valls per quedar-se amb l'alcaldia de Barcelona abans que pactar amb ER? Tripartit d'esquerres amb PSC? És realment el PSC un partit d'esquerres? Jo diria que no, potser m'equivoco. Entenc que és difícil i complexe la situació però havent-hi presos polítics i exiliats els partits polítics no estan a l'alçada de les circumstàncies. Estan passant moltes coses a Espanya que demostra que els poders tenen por i per això utilitzen la repressió i la violència cap a nosaltres. Estem veient com el gobierno más progresista de la historia ha ajudat a fugir el rei emèrit, estem veient que la premsa internacional s'està fent ressó de la mala gestió d'Espanya durant la crisi del Covid, estem veient com hi han moviments entre els dos gran partits espanyols per intentar aprovar uns pressupostos que els permetin tirar endavant una de les legislatures mes complicades que tindran, estem veient com al carrer, la ultradreta espanyola, acosa al vecepresident del govern Pablo Iglesias i la seva dona la ministra Irene Montero amb total impunitat, assistim, dia rera dia, al descrèdit de la justícia espanyola en els tribunals europeus, veiem al fiscal Zaragoza queixar-se d'una forma vehement de la justícia belga per dir una obietat que molts ja comentaven; que el Tribunal Supremo no es competent per jutjar als independentistes ......i així mil coses que estan passant. Aprofitem-ho!!

     També és certa una cosa. Espanya és de dretes, hi ha encara molts franquistes ja que no es va fer net. Republicans estic segur que n'hi ha. No se quants però n'hi ha. Això si, son minoria. A més a Espanya sempre que ha guanyat l'esquerra, l'esquerra de veritat, la dreta no ho ha acceptat i ha acabat fent un cop d'estat i arrebatant el poder. Ja ho va fer Primo de Rivera en la Primera República i Franco en la Segona. Ara penso que intentaran treure a PODEMOS del govern ja que PSOE no es pot considerar esquerra. Potser hi ha un acord entre PP-PSOE-Ciudadanos per a tirar endavant l'estat espanyol amb tot el que els vindrà damunt quan comencem a veure la llum i la pandemia estigui controlada. El futur és incert però la història ens pot donar pistes de com poden anar les coses. 

      Total, que aquí seguim distrets amb baralletes a twitter i articles i tertulians diversos, i per a tots els gustos, intentant donar-li sentit a la realitat que vivim. 

     Salut i República Catalana!!!

 

                                          (imatge extreta de twitter)

     

Encara més escandalós.

 

 

     Després d'uns dies de desconexió mental torno i oh, sorpresa, el rei emèrit Juan Carlos de Borbón, després de dues setmanes desaparegut, va i diuen que està als Emirats Àrabs Units. Quina sorpresa!!! Semblava primer que apuntava cap a República Dominicana però no, finalment i amb la complicitat del gobierno mas progresista de la historia de España, i del CNI ha fugit a un país sense tractats d'extradició amb Suissa, país que l'està investigant. I la gent a Espanya surt a protestar però no per això sinó per la obligatorietat de duur mascareta. Val a dir que eren només unes 2500 persones. Però i la resta d'espanyols? On son? Els és igual que el rei posat a dit pel dictador hagi fugit a un país dicatorial amb una fortuna feta durant el seu regnat? Suposo que si. I els d'Unidas Podemos, on son? Ah, si, formant part del govern que ho ha permés. No hi ha remei. No hi ha solució a Espanya. La única sortida que queda és la independència, la Independència en majúscules, LA INDEPENDÈNCIA. A més ho comuniquen avui, 17 d'Agost, dia del tercer aniversari dels atacs terroristes a Barcelona i Cambrils on van morir 16 persones innocents que passejaven tranquilament una tarda d'estiu. Atac terrorista amb molts punts foscos on ni PP ni PSOE/PSC ni Ciudadanos han volgut crear una comisió d'investigació per aclarir els fets. Sona molt a atac de falsa bandera i lamentablement no es vol investigar a fons (normal, hi ha masses implicacions). Es pot ser tan cínic com Miquel Iceta? Fent tuits repugnants sobre el dia dels atemptats i a l'hora negant una comisió d'investigació. S'ha arribat a un punt de tanta deixadesa moral que fa fàstic, molt de fàstic.

  Entre alguns d'aquí i molts d'allà la degradació política està arribant a extrems molt preocupants. El propis Comuns fent declaracions contra la fugida del rei quan ells formen part del Gobierno de España. Els socialistes dient que el gobierno no tiene nada que ver y que debe ser la Casa Real quien informe de lo ocurrido. Es poden tenir els collons mes quadrats?? Però no s'acaba aquí. Pablo Echenique, de (NO)PODEMOS o NO QUEREMOS es passa el dia fent tuits criticant que la (in)justícia espanyola investigui a PODEMOS per suposats delictes amb una caixa B (com la del PP). Tot el dia plorant per les xarxes quan va ser el primer en donar suport a la Guardia Civil quan el tema dels nois d'Alssasu o quan s'ha posat de perfil durant el judici mes ignominiós de la història recent d'Espanya contra l'independentisme català. Doncs a plorar a casa teva, guapu!!! La llista és plena de coses aberrants que qualsevol país seriós no es podria permetre però aquí tot s'hi val. També és culpa nostra, en part, per permetra-ho. I per tenir discussions absurdes que l'únic que fan és crispar encara mes els ànims. Com tuits del Rufián, tots en castellà, defensant a PODEMOS i ni un sol tuit defensant a Laura Borràs, com a petit però clar exemple.

    Pel que he lleigit, fa uns dies el parlament va aprovar unes resolucions contra la monarquia i els lletrats del parlament, al publicar-la la van escapçar. Això és possible? Quedarà en res? No és el parlamet sobirà? (Sembla que no) No és el parlament el que pren les decisions? El parlament no és la representació ciutadana? A Catalunya ja fa massa temps que no. Penso que l'últim cop que el parlament va ser sobirà fou entre el 2016 i 2017. A partir de llavors ens han liquidat a base de sentències aberrants i manipulades. I aquí no han volgut o no han pogut, (jo diria volgut) reaccionar amb fermesa. I així estem, amb unes institucions que em sembla que no serveixen per a gaire. I a sobre amb el conseller d'Interior, el Sr Buch amb un cos de Mossos d'Esquadra totalment fora del seu control.

     I després d'haver començat a llegir el llibre del President Puigdemont, M'explico, començo a veure clar que les revoltes no les fan els polítics (a no ser que siguin molt valents) sinó que les fan els pobles, la gent, els ciutadans. Nosaltres ens vem quedar a mitjes. Potser vam confiar massa en els polítics quan mes de la meitat d'ells no ho tenien gens clar. Recomano que el lleigiu i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. No és tan difícil.

    Salut i visca la República Catalana!!!

                                                        (imatge extreta de tuitter) 

           

 

 

   

      

Fi del tercer grau.

      Avui la fiscalia de l'estat que, segons paraules del mateix president espanyol Pedro Sánchez, depen d'ells, s'ha carregat el tercer grau dels presos polítics. Segurament ja sabiem que passaria i no ens hauria de sorpendre. Si el gobierno mas progresista de la historia de España (dit per ells mateixos, recordant que son PSOE i Unidas Podemos) va així està clar que no podem esperar res. Jo ja fa temps que no espero res. El que no entenc és que hi hagi un sol independentista que pensi que algun dia Espanya s'asseurà i afrontarà el problema d'una manera democràtica. De veritat, no m'ho puc creure. No ho puc entendre.

     Des del 21 de Desembre del 2017, ultimes eleccions catalanes imposades per Madrid després de cessar a un Govern escollit democraticament pel poble de Catalunya, només han fet que matxacar-nos i en part és per culpa nostra que ens hem deixat. Si tot l'independentisme s'hagués unit en aquell moment per fer un front comú contra un estat embogit i autoritari potser no seriem on som, o potser si, la veritat és que no ho sabem. Ara, em sembla que el que si sabem és que aquesta desunió ha portat a la situació actual. Algo hem de fer, alguna cosa hem de canviar. No és justícia, és venjança. I la seguirem patint, segur. S'han escrit molts llibres, s'han dit masses paraules, s'han fet masses tertúlies, s'han escrit moltes notícies i tot acaba igual; L'estat imposa la seva llei, la seva (in)justícia, la seva venjança. No en tenim prou?

     A part no puc entendre la ràbia que li tenen alguns (fins i tot independentistes) al President Puigdemont. Que l'odiín unionistes espanyolistes és coherent però que alguns independentistes siguin tan veligerants amb la figura del President no ho puc entendre. I menys després de llegir el seu últim llibre (encara no l'he acabat) i veure'l com es deixa la pell desde l'exili. Tan ell com el presos polítics formen part de la mateixa lluita. Alguns s'empenyen en criticar el fet que marxés. Per mi va ser un encert. Només cal sentirlo, escoltar-lo, veure com analitza la situació i com fa autocrítica. Aquí la seva última entrevista a TV3 AQUÍ.
No faré comparacions amb ningu ni criticaré altres opcions. Jo mai he format part de cap partit i fa anys que voto diferent en cada elecció. Ara, tinc clar a qui votaré en cas que es presenti com a cap de llista encara que no torni. És mes, encara hi ha gent que segueix criticant el fet que no tornés després del 21D. Crec que ho va deixar clar. Tornaria o tornarà si l'investeixen President de la Generalitat. El 30 de gener del 2018 algú es va acollonir i no ho va fer. En part, aquí tenim les conseqüències de tot allò. Tornarem a caure al mateix parany? Espero que no. El que queda clar és que hi ha una lluita partidista entre dos espais historicament enfrontats per tenir el control i això al final ho paguem la societat civil. I si a sobre hi afegeixes els COMUNS aprofitant espais de disfusió per tirar encara mes merda a sobre uns que els altres, a mi, personalment, se'm passen les ganes de seguir lluitant. I això és alló tan famós de "divide i vencerás..." i espero que no puguin amb el poble català. Per tant, a seguir lluitant fins a la victòria final.

     Salut i República Catalana!!!

(imatge extreta de twitter)

Judicis Polítics (3a part).

      Continuen els judicis polítics contra l'independentisme. Aquesta setmana estem assistint en directe, una vegada mes, a l'espectacle lamentable de veure uns polítics asseguts al banc del acusats precisament acusats per fer política. No per corrupció, per tràfic d'influències, per malversació (com els centenars de casos que hi ha al PP i que sembla que finalment prescriuran...) sinó per fer política. La (in)justícia espanyola cada vegada està pitjor. I nosaltres sembla que només fem que llepar-nos les ferides. Quan ens plantarem? Quan direm prou? Un exemple de fer això és Laura Borràs. Aquesta setmana li ha tocat anar a declarar a Madrid, davant del Tribunal Supremo. S'ha agafat al seu dret a no declarar fins que li presentin les proves clares que tenen contra ella. Jo no se que ha passat però sense tenir ni idea de dret i amb tot el que s'ha muntat amb el tema Borràs sembla mes una jugada per treure's de sobre a una gran dona independentista que pot fer obmra a destacats polítics catalans i que a mes podria ser una gran candidata a presidir la Generalitat de Catalunya. No se, és el que em sembla.

   També destacable és que han citat a declarar a 197 persones pel tema dels talls de la frontera en l'època del Tsunami Democràtic i ningú ha piulat res, ni Tsunami ni ningú. Sospitós? Doncs una mica si.

   També hauriem de saber que avui mateix el Tribunal Supremo ha tumbat el 100.2 a Carme Forcadell i això obre la porta a acabar amb el tercer grau dels presos polítics. És a dir volen venjança i que no surtin fins haver escarmentat i fins i tot fins que deixin de ser independentistes. Velles tradicions espanyoles que no passen de moda...ah si, i tot això el mateix dia que el Supremo rebaixa la condemna als atacants feixistes de Blanquerna....

    Igual de destacable ha estat la visita del Rei d'Espanya a Poblet, el dilluns, envoltat de Mossos i sense ningú que representi la Generalitat per rebre'l. Entre monjos rebent-lo i independentistes protestant entre les vinyes. Visita llampec de dues hores...Ja fa temps que diem que els catalans no tenim rei!!

    Bé, així estan les coses a nivell polític enmig d'una pandèmia on cada dia hi apareixen nous rebrots. Quin 2020!!!

    A cuidar-se. Salut i República Catalana!!!

(imatge extreta de twitter)