Una Diada més.

 

    Doncs si, ha passat una Diada més i els catalans independentistes hem tornat a sortir als carrers. No hi érem tots però érem molts. Ningú sabia com aniria el dia, els mes optimistes pronosticaven una gentada i tot i així han quedat curts. Jo no se si n'érem 108 mil, com diu la Guàrdia Urbana, o 400 mil com diu la ANC. El que sé és que Via Laietana era un riu de gent. A mes era un riu de gent exigint la Independència i no pas una taula de diàleg. Ara cadascú farà la lectura que vulgui, tinguem-ho clar. 

  Va haver-hi una mica de tot; escridassada a dirigents d'ER (i amb tota la raó) i a dirigents de Junts (també amb raó). També van haver-hi aplaudimets per al President Torra i Laura Borràs entre d'altres. Els que no es van deixar veure diria que van ser en Rufián i en Tarda. Potser estaven massa ocupats, dic jo. També va ser curiós veure com els d'ER anaven envoltats per escortes... Corren vídeos de moments de tensió entre gent anònima i Junqueras i tristament no m'estranya. Sembla que viuen en una bombolla, quan diuen que la bombolla és Twitter, però perquè serà que no ha sortit a cap mitja l'escridassada de la gent a ER? Només ho he vist a VilaWeb, aquí hi ha l'enllaç (AQUÍ )

  Sincerament pensava que a la nit hi haurien disturbis i alguna cosa va haver-hi però res comparat amb el que va passar al 2019. I ja està bé, som un moviment pacífic i democràtic però no podem acceptar que tant els polítics espanyols com els catalans se'ns pixin a la boca. I em sembla que és el que estan fent.

  Ara haurem de veure com es va posicionant i movent el taulell de joc. Jo penso que la única via és la unilateralitat, ja que la via pactada portem molts anys intentant-la i només ha servit per desenmascarar l'autèntic estat espanyol i a molts suposadament progressistes que quan ha arribat el moment del xoc han vist que de progres tenen el mateix que jo d'escandinau, és a dir res. Ara ve la (farsa) taula de diàleg o negociació i on  fa una estona, corre una informació que diu que el president Pedro Sánchez no hi assistirà. A que espera la part catalana a aixecar-se i marxar? No s'ha de resoldre un conflicte polític? No ha de ser-hi el president del gobierno mas progresista de la historia? És que de veritat no ho puc entendre. La gent exigim el que vam guanyar l'1 d'Octubre, i els polítics mercadejant amb els nostres vots. Fotem pena!!!

  El consol que tinc és que la gent hi som, hi érem i hi serem. Veure milers de persones unides per una causa noble i justa, després de patir ja quasi quatre anys de repressió  salvatge per part d'un estat podrit, em dona forces per seguir creient que mes aviat que tard tornarem a vèncer. 

 Visca la República Catalana!!! 

                                    (imatge extreta de twitter)
 

  PD: Pedro Sánchez anuncia que si anirà a la taula de diàleg on no es podrà parlar ni d'amnistia ni d'autodeterminació. Potser parlaran de l'aeroport. Li podríem donar la benvinguda d'una manera espectacular, no??

La roda que roda....

 

   Doncs si, som a la roda que roda. Fa anys anàvem a Espanya a demanar un referèndum pactat i la resposta era no. Sembla que alguns encara creuen que un dia, el govern mes progressista de la història d'Espanya, s'aixecarà de bon humor i acceptarà fer un referèndum. Però a veure, ja ens ho han repetit mil vegades des de Pedro Sánchez, Carmen Calvo, la ministra Yolanda Díaz i fins i tot l'alcaldessa Colau, que recordem que fa anys era activista i defensava el dret a l'autodeterminació, entre moltes altres coses, va dir ahir mateix que ara per ara no veu les condicions per a fer un referèndum (a part de dir que la gent ja no està per tonteries, quins collons!!!). Ella, que representa als COMUNS, una derivada de PODEMOS, que formen govern amb PSOE. Si ara no hi han les condicions quan hi seran? Quan governi PP amb Vox o amb PSOE? Deixem-nos de collonades. Ja que ens neguen el fet de fer un referèndum l'únic camí és la desobediència, que és el que vam fer l'1 d'Octubre. Espero que en Jordi Cuixart i tots els de les lluites compartides n'hagin pres bona nota. Siguem realistes i clars; No hi ha camí possible que no sigui el de la DESOBEDIÈNCIA i la UNILATERALITAT. I això implica sacrificis, sacrificis que no es van fer el mes d'Octubre del 2017 però que si realment volem ser INDEPENDENTS ho haurem d'acceptar.

  El que em té amb la mosca rere l'orella és arribar a saber que coi ha passat i com tenen de collats a alguns dels presos polítics perquè arribin a dir el que diuen. Com poden Junqueras o la Carme Forcadell o la Dolors Bassa  o en Jordi Sànchez haver canviat tant el seu discurs? M'imagino que la presó passa factura però perquè han canviat tan el seu discurs? No passa el mateix amb Jordi Turull o Josep Rull. Quina en porten entre mans? Aquestes coses em tenen despistat. Analitzant els fets diria que hi havien dues estratègies; una era la d'ER i l'altre la de l'entorn del president Puigdemont. Tot això son especulacions personals. La d'ER diria que era la següent; Sabien que Espanya no negociaria res i estaven disposats a fer el que fos perquè l'1 d'Octubre no es produís. Tenien contactes amb Madrid i diria que fins i tot tenien alguna cosa pactada. Al veure que finalment es produïa el referèndum es van descol·locar i després ja tot feia pujada. Junqueras va brillar per la seva absència els dies posteriors i quan els van citar a declarar van ser els primers en anar. I allà van pringar. Van pringar molt, tot sigui dit. Diria que ER volia la GENERALITAT al preu que fos i per això, després de no guanyar les eleccions imposades per Espanya del Desembre del 17 van deixar caure al president Torra casi be sense despentinar-se. I ara que Aragonès és President no veig jo que el critiquin tant com ho feien amb el president Torra. És mes, i espero equivocar-me, no crec que Aragonès acabi inhabilitat. Això ja ho veurem. 

Aquesta imatge és del dia que es va saber que el president Torra seria inhabilitat i Pere Aragonès seria president en funcions.
Diria que una imatge val mes que mil paraules. 

 

   L'altre estratègia, la del President Puigdemont, no se ben bé quina era però llegint els seus llibres n'he extret algunes conclusions; Tenia dos anys per portar el país a la INDEPENDÈNCIA, o a les portes. Les va veure de tots els colors i va descobrir en qui podia confiar i en qui no. Va fer malabars amb la CUP per tirar la legislatura endavant. Un cop arribat el mes de Setembre no va deixar de treballar per culminar un procés com el que varem viure. L'1 d'Octubre va poder votar despistant la policia que el seguia. Després tot es va precipitar. Informacions creuades d'uns i d'altres. Al 10 d'Octubre es proclama la República i es suspèn (error que ell mateix ha reconegut) esperant obrir negociacions que mai arriben. Pressions per tot arreu. Molts països interessats en intervenir, tots menys Espanya. Està atrapat entre uns i altres i a títol personal, crec que va prendre la millor decisió; firmen la resolució d'INDEPENDÈNCIA el 27 d'Octubre i el dilluns 30 apareix a Brussel·les, acompanyat d'uns quants membres del seu govern buscant justícia a Europa. No és un camí fàcil, fins i tot l'empresonen a Alemanya i quinze dies mes tard el deixen en llibertat, la primera victòria a l'exili. Després d'aquesta vindran unes quantes mes i a dia d'avui és eurodiputat (amb tots els entrebancs que ha viscut) i el seu discurs no ha canviat. Continua lluitant per la INDEPENDÈNCIA de Catalunya i marcant el camí.

 

 

 

 

  I aquí és on som, atrapats entre dos estratègies; una la de la rendició i acatament i l'altre la de confrontació des de l'exterior. I per a mi tots els que segueixen la rendició estan sent col·laboracionistes del règim. Així de clar.

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                          (imatge extreta de twitter)
    

 

 

 

Masses divisions.

 

   Diria que l'estat espanyol ha aconseguit el seu objectiu. Dividir-nos. És clar que és un estat (lo de democràtic no em queda gens clar!!!) i te totes les eines per a fer-ho però això no treu que des d'aquí també s'hagi contribuït a la divisió.  Recordant l'1 d'Octubre i els mesos i setmanes previs, fa ràbia veure com estem avui. Han aconseguit dividir un moviment pacífic, democràtic i amb un objectiu clar, la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. Qui digui que l'1 d'Octubre és una derrota vol dividir-nos. Qui digui que no som prou vol dividir-nos. Qui digui que ara és el moment del diàleg vol dividir-nos. I pràcticament ho estan dient tots els partits suposadament independentistes. Si, si els que deien que teníem que superar el 50% i no se quantes coses mes. No tenen vergonya.

  L'1 d'Octubre va ser la demostració mes gran de desobediència civil no violenta vista a Europa en molts anys. Gent indefensa amb l'única arma del vot vam rebre hòsties i no ens hi vam tornar. Vam veure com pegaven a avis i àvies que havien passat guerres, fam, dictadura i moments molt difícils. Vam veure com pegaven als nostres veïns, als nostres pares i mares, a les nostres cosines, fins i tot als nostres fills!! Vam veure com destrossaven escoles pel sol fet de voler exercir un dret com votar. Vam veure la impotència d'un estat que sols va poder parar el cop a cop de porra però que finalment va deixar d'actuar contra la població. Vam veure mirades d'odi per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat i tot aquell moviment se'l van carregar, en un mes d'Octubre per a la història, els nostres representants polítics, incapaços d'assumir la responsabilitat que els tocava, ja que nosaltres, la gent, el poble vam fer el que tocava: lluitar pels nostres drets. Encara hi ha masses coses que no s'han explicat i que potser posarien llum a tot el tema però se'n han escrit unes quantes força interessants. 

   La qüestió és que després del gran moment viscut a l'Octubre la divisió va començar entre ER, CUP i la fundació d'un nou partit, Junts. Suposo que ANC i Omnium també tindran alguna cosa a veure. Ens haguéssim estalviat moltes coses si en aquell moment a les eleccions de 21-D l'independentisme hagués anat en una llista unitària, que és el que reclamàvem la gent al carrer. No hagués guanyat Ciudadanos i haguéssim demostrat ser imparables. Però el mes trist és que en les darreres eleccions ha tornat a passar el mateix. ER, CUP i Junts han anat per separat i, tot i sumar majoria absoluta, qui va sumar mes vots va ser el PSC, que en boca del seu representant el Sr. Illa ha dit que els últims 10 anys han estat els pitjors per a Catalunya en 300 anys. A si? Pitjors que la dictadura franquista? Pitjor que la guerra civil?? (per posar dos exemples només). Quins collons!!! I les xarxes bullen. Bullen amb els anomenats hiperventilats (m'incloc en aquest grup), els lliristes, els de "ara no toca", els de "la taula de diàleg és una victòria", els de "cremem-ho tot i comencem de nou", els de "el procés ha estat un engany", els de "ja t'ho deia jo que aquests no farien res..." i un llarg etcètera. Dividits, ens tenen dividits i si no recosim tot això la cosa no millorarà. Però com es pot recosir si dins de Junts hi ha una guerra entre dos visions diferents de com encarar el conflicte? Com es pot recosir si ER està mes per fer de crossa del PSOE que no pas per enfrontar-s'hi? Com es pot recosir amb tota la merda que s'han llençat uns sobre els altres a través d'articles d'opinió d'un tal Sergi Sol o Roger Heredia titllant de fanàtics als que pensem que em d'atacar de nou ara, sense perdre mes temps? Dividits ens volien i dividits ens tenen, amb l'ajuda inestimable d'uns quants catalans que la història, espero, els posarà al seu lloc. El que em molesta és el silenci de president Puigdemont. No te res a dir?

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                    (imatge extreta de twitter)

 

  

Trist, molt trist.

 

   És trist, molt trist veure la rendició de gran part dels polítics catalans. Com pot ser que una gent que s'ha passat mes de tres anys i mig a la presó ens vinguin ara amb la història que no és moment de la unilateralitat i el que cal és seure a dialogar? Però que es pensen, que som burros? A veure, als catalans, després de la sentència de l'estatut (que ja va ser un intent de diàleg) i de passar-nos  anys mostrant que som pacífics i demòcrates i intentant acordar un referèndum amb Madrid, no ens ha quedat clar que l'estat espanyol no negociarà mai la INDEPENDÈNCIA? Ens calen mes proves? Ens cal que ens repeteixin una i mil vegades que a la "taula de diàleg" no es pot parlar ni d'amnistia ni d'autodeterminació? Jo diria que no, que ja ens ha quedat clar!!

  A veure, si ara parlem d'unilateralitat som uns hiperventilats. Si no acceptem que ara el que cal és dialogar amb l'estat et diuen hiperventilat. Si critiques que els presos ara diguin que no es moment de la unilateralitat sinó que és moment de seure i dialogar et diuen hiperventilat. Doncs bé, jo soc un hiperventilat. I que? Passa alguna cosa? 

  Realment quan hem avançat i hem posat a l'estat contra les cordes ha estat quan hem actuat UNILATERALMENT. Això és així. També és cert que, segons diverses informacions i llibres que s'han anat publicant durant aquests temps hi ha una cosa fàcilment deduïble; una part dels polítics catalans estaven convençuts que el referèndum no es podria fer. I sense parpadejar dic que Junqueras era dels primers. Que feia reunint-se en secret a Madrid amb Pedro Sánchez o Soraya Saenz de Santamaría a esquenes del president Puigdemont? I com ell uns quants que al veure el que fèiem l'1 d'Octubre es van cagar a sobre i es van entregar ràpidament, esperant clemència que no van trobar. Al final la classe política no ha estat a l'alçada dels esdeveniments quan un poble tossudament alçat ha fet uns dels actes de desobediència mes besties dels nostres temps. I ara tots a plorar. No, ara no toca la unilateralitat no paren de repetir tant la Carme Forcadell (president posi les urnes...), Dolors Bassa o el mateix Jordi Sànchez (empresonat per haver pujat al cotxe de la Guardia Civil). A veure, de veritat pensen que l'estat negociarà alguna cosa? És que no m'ho puc creure. Ells, que han patit la repressió en primera persona potser el millor que podrien fer seria plegar, no?

  Total que ara s'imposa el mantra de -no, ara no es moment de la UNILATERALITAT i tots, absolutament tots els mitjans de comunicació se'n fan resó. I surten tertulians dient -no, ara no és moment de UNILATERALITAT. I surten columnes digitals escrites per mesells del Junquerisme a dir -no, ara no és moment de la UNILATERALITAT. I si goses criticar aquesta actitud et fan callar com a un hiperventilat que ets o un nacionalista, extremista que fas mal al moviment independentista. Si amics, així està la cosa. Si això que passa ara ens ho haguessin dit al 2017 no ens ho creuríem. Divide i vencerás que deien...

  Ni ER, ni CUP ni Junts representen ara mateix el clam de una bona part de l'independentisme. Recordem que a les últimes eleccions l'independentisme, tot i treure un 52% dels vots, en va perdre mes de 600.000, i diria que la majoria d'aquests vots no era per la por de la pandèmia que va fer que la gent no votés. Va ser perquè la gent està farta de mentides i de veure com després de la UNILATERALITAT s'han entregat i ens han venut. Així de clar. 

 I ara s'acosten unes dates on veurem si el carrer encara està amb les institucions o ja han pres camins diferents. I si és així no serà culpa del carrer, ara que ens ho faran pagar segur, no en tinc cap dubte però les revoltes, amics, no les fan els polítics...

  Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                                     (imatge extreta de twitter)

 

Rendits.

 

    Doncs si, penso que molts s'han rendit. Segurament serà per la repressió de l'estat espanyol. És increïble escoltar certes declaracions després de tot el que ha passat. Al 2017 va haver-hi, o això va semblar, una gran entesa entre la societat civil i els partits polítics. Vam fer un referèndum unilateral d'Independència, no ens oblidem. I avui, a l'agost del 2021, tan ER com la CUP com JxCat sembla que no han suportat la pressió i s'han rendit. És trist i patètic però realista. Anem per parts:

  Els primers a frenar en sec tot el moviment, a parer meu, han estat els polítics. Tan d'ER com de Junts. La CUP semblava que pressionava i al final res de res. Han signat un acord de govern amb un marge de 2 anys per a dialogar amb l'estat espanyol, que tots sabem que no dialogarà mai, a no ser que el forcin.

  Els següents en frenar han estat la ANC i Omnium. L'altre dia, a les festes de Gràcia, la gent xiulava i amb raó a l'alcaldessa Colau, alcaldessa gràcies als vots de l'ultradretà Valls. I que va passar? Doncs que va sortir Jordi Cuixart a demanar a la gent que no xiulés. Si? De veritat? Si, si, va sortir amb no se quin rotllo de lluites compartides i no se quantes històries mes. A veure Cuixart, amb tot el respecte, Colau és alcaldessa gràcies als vots d'un partit xenòfob i anticatalà. Son crossa del PSOE a Espanya i tot i omplir-se la boca de paraules ben sonants a l' hora de la veritat son al costat de l'opressor, i fer servir l'argument d'haver-te menjat 3 anys i 8 mesos de presó no et dona superioritat moral per dir-li a la gent que pot xiular i que no. Patètic és poc!!

  També es pot veure la rendició amb el tema tan de l'ampliació de l'aeroport com el tema dels jocs olímpics d'hivern del 2030. Però que cony esteu fent donant suport a aquests projectes de l'estat espanyol?? No recordeu que el que volem és ser un ESTAT INDEPENDENT?

  Ja se que no deu ser fàcil està ara mateix amb càrrecs polítics però ningú us obliga a presentar-vos en cap llista ni en cap partit. La gent us votem, us fem confiança i després ens traïu. I això tard o d'hora acabarà petant. La gent estem farts de baralletes partidistes i merdes d'aquestes. Dos grans pensadors que curiosament tenen el mateix nom, Ramón, ja fa temps que ho diuen. Tant Ramón Cotarelo com Ramón Grosfoguel fa temps que parlen de la rendició junquerista. Si, a Junts també hi ha junqueristes i a la CUP també. ER és directament rendició total, crossa del PSOE i PODEMOS que no deixen de ser règim del 78. A Cotarelo el difàmen i l'insulten dia si dia també pel sol fet de dir allò que molts veiem, que ER s'ha rendit, que gran part de Junts s'ha rendit i que la CUP ni està ni se l'espera. Grofoguel parla de crear un moviment ciutadà que faci reaccionar als partits i tornar a posar al centre de la diana LA INDEPENDÈNCIA. Veurem si de cara a l'11 de Setembre i el que serà el quart aniversari de l'1 d'Octubre passa alguna cosa. Recordem que l'any passat ja ni el govern va fer res per a recordar aquest dia. De fet, tots aquests que diuen que l'1 d'Octubre va ser una derrota estan fent molt de mal al moviment independentista i estan donant oxigen al govern espanyol. Jo no se si ho fan expressament però en tot cas és lamentable, per dir-ho finament.

 I mentrestant al mon veiem a temps real com els talibans han pres el control d'Afganistan, els afganesos fugint desesperats si cal enganxats per fora d'un avió nord americà, dones executades per no dur burka, gent intentant marxar buscant un futur digne i amb tot això, el representant de la UE el senyor Borrell dient que s'haurà de parlar amb els talibans ja que han guanyat la guerra. Que pot anar malament??

  Jo intentaré seguir analitzant el present on cada dia, per poc que ho sembli, som mes a prop d'una REPÚBLICA CATALANA LLIURE!!! 

  Salut i República Catalana!!!

                                                               (imatge extreta de twitter)
           

 

La Història.

 

    La història es repeteix i repeteix i repeteix com diu la reemisió nocturna d'un programa de la radio mes escoltada a Catalunya. La lluita del poder, pel poder, és una, segurament, de les mes antigues. Qui te el poder te el control. I per tenir el poder cal exercir la violència. Clar i català. Com mes violent siguis mes poder acumules. Ras i curt. D'aquí les dictadures i les monarquies absolutistes, entre d'altres sistemes. Qui te el poder no el vol perdre i utilitza la força per a mantenir a ratlla a l'oprimit. I per fer-ho es necessita humans disposats a exercir la violència cap als seus iguals. Ofereixen la seva violència a canvi d'uns privilegis. La història n'és plena d'exemples. Des de l'Imperi Romà fins a la Xina Comunista. I mireu que se'n ha vessat de sang al llarg dels segles!! A voltes, l'oprimit s'ha rebel·lat i ha acabat obtenint poder i que ha passat llavors? Doncs ha passat l'inevitable. Amb el poder aconseguit ha acabat dominant a uns altres oprimits que mes tard potser es rebel·len i acaben dominant a uns altres i per això el perquè de que la història es repeteix i repeteix i repeteix..,. suposo...   

   Arribats a aquest punt parlem del que passa a casa nostra, a Catalunya. Sense ser historiador ni res que se li assembli, diria que el poder a Catalunya fa segles que ens l'han arrabassat. Com a mínim des de la Guerra de Successió del 1700 al 1714. D'ençà cap aquí sabem que han passat moltes coses, masses coses. Sabem que Espanya hi han hagut monarquies absolutistes, dues Repúbliques que han acabat esmicolades per cops d'estat militars i finalment hi ha hagut una dictadura franquista que ha durat 40 anys. Al acabar la dictadura amb la mort de Franco al llit, de vell, no penjat de la plaça major com en d'altres llocs ha passat, va haver-hi un pacte per a una democratització del país. Un pacte entre vencedors i vençuts i, evidentment, els vencedors s'han passat el pacte per on han volgut. Ens van fer creure que vam recuperar les institucions, que tants anys havien estat amb els seus representants a l'exili. Ens van donar molletes d'un sistema perfectament construït sobre un règim franquista i nosaltres, il·lusos com som, ens pensàvem que érem alguna cosa mes que una comunitat autònoma. Pujol va fer molta feina per pujar l'autoestima catalana i va aconseguir moltes coses, però com no podia ser d'una altre manera, ha acabat esquitxat per la corrupció. I va avisar, -si es toca una branca pot caure tot l'arbre!! I encara estem esperant que parli. 

   Dit això i anat al present, qui te el poder a Catalunya? S'ha vist clarament que els polítics catalans no. I com ho hem vist? Doncs fem memòria. Després de retallar l'estatut del 2006 una part important de polítics catalans giren cap a l'INDEPENDENTISME, això si, empesos per la mobilització social contra la sentència de l'estatut. Artur Mas, convergent i de dretes, en aquell moment president de Catalunya amb Convergència i Unió (partit de dretes o centre dreta) agafa l'encàrrec que la societat demanda i s'erigeix com el portaveu de les demandes populars. Artur Mas va ser el que va negociar part de les retallades de l'estatut amb Zapatero, del PSOE. Com a President intenta fer un referèndum que acaba sent una consulta popular celebrada el 9 de Novembre del 2014 al qual voten un milió de persones a favor de la INDEPENDÈNCIA i anys mes tard, es jutjat per aquest fet. No se'l condemna però el Tribunal de Cuentas li imposa, a ell i uns quants mes d'aquell govern, una multa de mes de 4 milions d'euros. Avui en dia tenen els seus bens embargats i subhastaran la seva casa. Al 2015 es crea una coalició entre Convergència i ER que s'anomena Junts pel si. Hi han eleccions i es forma govern entre Junts pel Si i la CUP. La CUP pressiona i fa que Mas faci un pas al costat i doni pas al President Puigdemont. Aquest intenta pactar un referèndum amb l'estat, cosa impossible. Amb milers o milions de catalans pressionant, el govern de Puigdemont convoca un Referèndum Unilateral d'Independència. El vicepresident d'aquell govern és Oriol Junqueras. Arriba el dia 1 d'Octubre del 2017 i es celebra el referèndum sota una pluja de pals dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Envien a policies a reprimir al poble que vol votar. Utilitzen la força, la repressió contra la població, que enlloc de tornar-nos-hi exercim la desobediència civil no violenta. La cosa acaba amb mes de mil ferits, amb uns polítics exiliats i els altres que s'entreguen al règim jutjats per rebel·lió, sedició i malversació. El judici acaba condemnant-los per sedició i malversació. Passen 4 anys a la presó, maltractats psicològicament i finalment el govern espanyol del PSOE i PODEMOS els indulten per les pressions d'Europa, no per gust. I ara ve el Tribunal de Cuentas de nou i els demana en total unes fiances de 5 milions d'euros... Ens peguen i ens arruïnen. I nosaltres tragant...

Durant aquest període que va de final del 2017 a encara avui en dia, hi ha hagut milers de represaliats. En els aldarulls del Tsunami Democràtic els Mossos d'esquadra van repartir molta llenya. Durant els aldarulls de la sentència del judici els Mossos van ser molt violents amb els manifestants independentistes. Qui te el poder? Era el propi Quim Torra, president accidental de Catalunya, el que enviava els Mossos a buidar ulls i ferir als independentistes? Jo diria que no, però no ho se. El que se és que qui te el poder te la força i acostuma a guanyar batalles. També se que si hi ha cent mil manifestants no violents només que se'n infiltrin 50 poden crear el caos. Ho hem vist. Això ha passat a Catalunya. També ha passat que hi ha gent que està fins als collons de tanta injustícia i ha sortit a protestar cremant contenidors. Això no és un problema. La Història es plena de barricades, pneumàtics cremats, cabines telefòniques destrossades.... l'oprimit vol ser lliure i a vegades cal anar un pas mes enllà. Com es va acabar amb el nazisme? Regalant roses no precisament. I amb el feixisme italià? Doncs això!! Per acabar amb el franquisme espanyol alguna cosa hem de fer. Ho hem intentat democraticament votant i ens han maxacat, però la història es repeteix i repeteix i repeteix.......

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!    

                                                           (imatge extreta de twitter)
    

Futur Incert.

 

    Ens espera un futur incert. Les coses no pinten gaire bé. De fet, des del meu punt de vista, a partir del 4 d'Octubre del 2017 vam entrar en un terreny molt pantanós i desconegut. Vam ser prou forts i valents per a fer un referèndum unilateral d'independència i no vam saber (o voler) defensar el resultat, i ara ens trobem amb una gran part dels representants polítics d'aquells moments quasi renegant de l'1 d'Octubre. Com hem arribat fins aquí?

   Jo diria que, mirant amb prespectiva, n'hi havien molts que no es pensaven que s'arribaria a fer el referèndum. És mes, diria que n'hi havia molts que no volien que es fes el referèndum. Tot i així el vam fer. I el vam guanyar. De l'emoció i poder d'aquell dia n'han quedat imatges que mai podrem esborrar. Imatges de la Policia Nacional i la Guardia Civil pegant sense escrúpols a tot tipus de gent, imatges de gent gran emocionats votant, imatges de revolta popular sense armes, imatges d'un poble determinat votant el seu futur, imatges de una societat compromesa amb els drets i les llibertats barrejades amb imatges de repressió i violència per part d'un estat embogit. Encara m'emociono quan veig el que mes de dos milions de persones vàrem ser capaços de fer. Suposo que no soc l'únic. També diria que no soc l'únic que no entenc el canvi de pensament d'algunes persones claus en tot aquest procés. Suposo que si algú sortís i expliqués tota la guerra bruta que està fent l'estat espanyol contra l'independentisme ho entendríem millor però és clar, no crec que ningú s'atreveixi a parlar gaire. Sabem que l'estat (profund) espanyol està disposat a qualsevol cosa per tal d'evitar l'inevitable (ja ho va dir Rubalcaba), i sabem que morirà matant. De la repressió veiem el que ens arriba però podem deduïr que n'hi ha una de soterrada que encara fa mes mal i és molt mes cruel. Amb el temps s'ha demostrat que l'estat espanyol va infiltrar gent dins d'ETA. També se sap que es va crear els GAL i van fer terrorisme d'estat. Sabem tantes coses que diria que podem deduïr que dins l'independentisme hi ha infiltrats. I si algú no ho vol veure que tanqui els ulls o pensi en coses boniques.

   I qui son els infiltrats? Home, a mi no m'estranyaria gens que dins dels COMUNS n'hi haguessin uns quants. Això per començar. PODEMOS eren els únics que defensaven un referèndum a Catalunya (tampoc sabem si un referèndum d'independència) i ara ja diuen, per boca d'una de les poques que queda, Irene Montero, que un referèndum ara no toca. És un exemple com podria ser el de l'alcaldesa Colau, Jaume Asens i tota aquesta colla que es diuen d'esquerres i progressistes però que ha entrat al joc del règim i l'estan sostenint. També es curiós el cas d'ER. Rufián tenia que ser 18 mesos al congreso i ja en porta mes de 50. I cobrant. Roger Torrent es va negar a investir al President Puigdemont al 2018, després del 155 i les eleccions imposades pel govern espanyol. Junqueras que demanava 68 diputats i proclamaria la INDEPENDÈNCIA i ara l'únic que fa és anar fent pena per allà on passa i a sobre demanant a la gent que reactivi la caixa de solidaritat per a pagar les fiances del tribunal de cuentas. O Carme Forcadell, que va passar de dir allò de -President posi les urnes- a dir avui mateix que la via unilateral no funciona i que s'ha de negociar. Que els ha passat a aquesta gent? Els han amenaçat? Els hi han dit que el que ells han passat no és res comparat amb el que els passarà als seus familiars i amics si segueixen per aquesta via?  Sabem que l'estat profund espanyol és capaç de qualsevol cosa imaginable. Sabem que ha torturat fins a la mort, per tant estan disposats a qualsevol cosa. 

   Jo diria que el problema rau en un poder que ningú pot controlar. Vivim en un sistema dit monarquia parlamentària. Hi ha un rei perquè el dicatdor Franco, abans de morir, va traspassar els seus poders a un rei que ningú ha votat. Se'ns ha intentat convèncer que vivim en una democràcia i això no és cert. Sabem que el Ministerio del Interior sempre és el mes complicat de gestionar. I sabem perquè? Doncs crec que si però ningú s'atreveix a dir-ho. I ha un poder encara franquista que controla tan els cossos de seguretat de l'estat com la judicatura que ve d'aquella època. I de democràcia no volen ni sentir-ne a parlar. És mes, crec que quan senten la paraula DEMOCRÀCIA els hi corre un calfred pel cos. El poder que ningú pot controlar mou fils i es capaç de fer caure governs, com passarà segurament amb el govern de Sánchez. I des d'aquí ER està fent el joc al govern Sánchez creien que una altre Espanya és possible i mentres fan això a qui estan fent mal de debó és al moviment independentista. Però com el temps posa a cadascú al seu lloc veurem com acaba ER quan a Espanya mani PP i Vox i l'estat profund hagi aconseguit el seu objectiu. Jo no se que passarà però la traició d'uns quants quedarà per a la història com ha passat tantes i tantes vegades.

   Mentrestant, Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                                         (imatge extreta de twitter)