Avui s'ha presentat el Consell per la República. Neix amb bones intencions. L'altre dia es va presentar La Crida Nacional. Neix també amb bones intencions. Després d'un any dur, la política catalana es va reconfigurant. Ha estat un any ple de represió i un intent d'acabar amb el moviment independentista, cosa que no ha succeït. És cert que els polítics del moviment han quedat molt tocats, descol·locats. De fet la meitat son a l'exili i l'altre meitat a la presó, però la base del moviment, la ciutadania, estem dempeus. Hem aguantat tot tipus d'atacs i no hem defallit. A mi particularment el que menys m'agrada és la desunió entre els partits polítics, que a la fi son la representació del poble. Els tres partits ERC, JxCat i CUP sembla que no escoltin el carrer. La Crida Nacional neix amb la idea d'aglutinar el vot republicà, i això sembla que provoca recels. El mateix passa amb El Consell per la República; crea recels. I quan algo crea recels a mi em sembla bon senyal. 

Hem vist que l'estat està disposat a qualsevol cosa. De fet no ens n'hauriem d'extrenyar ja que fa bastant temps, l'antic ministre de l'interior el socialista Alfredo Pérez Rubalcava, va dir que l'estat faria qualsevol cosa per impedir la independència de Catalunya, i amb això ha passat com amb moltes coses que te les diuen i no te les vols creure. Els fets demostren que si, que estan disposats a fer qualsevol cosa. Fins i tot que els expulsin de la UE? Segurament si, se'ls hi bufa. 40 anys de dictadura i 40 anys més de mes dictadura camuflada de monarquia parlamentària han fet molt de mal a la societat espanyola. Però aquí hem vingut els catalans (un cop més en la sanguinolenta història d'espanya) per destapar les vergonyes del règim. De fet va ser sortir Pujol de la Generalitat, tripartit d'esquerres, estatut 2006 i la resta de la història ja la sabem. Un cop més hi han hagut uns quants polítics que han arribat fins al final. Si, han declarat la independència i han anat a buscar empara en les justícies europees. No és d'extrenyar. I la llavor plantada l'1 d'Octubre (com diu Toni Comín) seguirà creixent gràcies a l'esforç de la ciutadania acompanyat d'iniciatives com el Consell de la República i si no, temps al temps.

Salut i República! 

                                                                         (imatge extreta de twiter)

  Avui, 28 d'Octubre del 2018, un any i un dia després de la declaració d'independència votada per 70 diputats al Parlament de Catalunya, penso que estem més a prop que mai per a aconseguir-ho. Cert és que no s'ha pogut implementar a causa de la repressió de l'estat espanyol. Segons paraules del mateix president Puigdemont volem la independència sense la Guerra d'independència. Quelcom que no ha succeït mai a la història. Després d'escoltar noves informacions al respecte està clar que ningú sap del cert que hagués passat si als primers dies d'octubre de l'any passat s'hagués declarat i defensat la independència. Només hi ha dues opcions; Que l'estat espanyol actués igual o pitjor que el dia 1 d'Octubre, amb les conseqüències que allò pogués tenir, parlant clar utilitzant l'exèrcit i amb morts al carrer potser, o bé que la població i els polítics haguessim resistit fins a poder implementar la República. Mai sabren que hagués passat. El que sabem és que es va esperar una mediació que mai va arribar (o mai es va acceptar per part d'Espanya). Sabem que dies abans de la declaració al parlament es volia anar a eleccions. Només calia que l'estat confirmés que no hi hauria intervenció de les institucions, que no s'aplicaria l'artícle 155. L'estat no va respondre. A Puigdemont el presionaven per tot arreu. Els empresaris no volien DUI, alguns polítics tampoc. Un gran % de la població (no es pot saber amb exactitud) tampoc. Encara hi ha molta gent que pensa i diu que arribar a la DUI va ser un error. Per mi no. Ho repeteixo, per mi no. 

   Veient el comportament de l'estat espanyol, algú creu que no s'hagués aplicat igual el 155? Algú pensa que la maquinària de l'estat hagués parat? Algú creu que s'hagués acabat la repressió cap a l'independentisme? Jo sincerament no. A més, quan veus que alguns mediadors son empresaris que representen als poders econòmics..... està clar que va haver-hi por, molta por de la reacció de l'estat. I és normal. Un any després i veient tot el que ha fet l'estat espanyol (que aviat o tard ho acabarà pagant) entenc que alguns polítics marxessin a l'exili. També entenc que alguns es quedessin. Cada un va escollir el que creia millor.  Els que han marxat son lliures ciutadans d'europa. Les euroordres on se'ls acusa de rebel·lió i sedició no han estat acceptades ni a Alemanya ni a Bèlgica. A Suissa ja van dir que no s'extradita per motius polítics i al Regne Unit no va tenir temps a pronunciar-se però tenia pinta que hagués passat com a Alemanya. Vaja, que les justícies europees han donat la raó a Puigdemont i la resta mentres que els que s'han quedat a Espanya els acusen de rebel·lió i sedició i el judici previsiblement començarà al Gener del 2019 i és curiós que ja molta gent sap com acabarà. Amb penes molt dures, segons diuen alguns analistes. Curiosa separació de poders que tan defensan a Espanya. Quan s'ha de defensar tant la separació de poders és per alguna cosa, crec.

  En resum penso que això és imparable. Motius n'hi han molts. No crec que l'estat espanyol hagi convençut a gaires persones de les que vem viure l'1 d'Octubre. També veig que a la política catalana hi ha molt soroll. Soroll que genera titulars i tertúlies, entreteniment, però a l'hora hi ha un moviment de fons molt gran. El més gran de cap país europeu per a una causa que creiem justa. Aquest moviment ha anat agafant força amb els anys. Del 2010, on va sortir la sentència de l'estatut del 2006, al 2018 han passat 8 anys i l'independentisme ha passat del 15% al 48%. El que sembla impossible és que un dia l'estat espanyol accepti fer un referèndum pactat i amb garanties. Si no ho accepta tornarà a haver-hi un 1 d'Octubre i potser aquest serà el definitiu. I si no n'hi haurà un altre i un altre i un altre i els que calguin per implementar la República firmada per 70 diputats els 27 d'Octubre del 2017.

                                                            (imatge extreta de twiter)

   Tinc la sensació que l'estat espanyol no te cap mena d'interés en intentar arreglar el conflicte obert amb Catalunya. Cada declaració que fan gent del PP o de Ciudadanos és per tirar mes llenys al foc. L'única manera en com ho volen acabar és humillant-nos fins a lo més profund i sincerament penso que no se'n sortiran. Deien que amb un govern socialista a Espanya seria més fàcil. Si?, Segur? Últimament hi han hagut moviments com la visita de Pablo Iglesias (l'únic polític espanyol que de moment ha anat a veure'ls) a Junqueras i a la resta de presos polítics. El mateix Iglesias ha trucat al president Puigdemont. Han conversat i seria interessant saber quina ha estat la conversa real. Sentir-los. Escoltar quins arguments pot donar Iglesias per no fer absolutament res desde Madrid,  ells que venien a "asaltar los cielos"... Els polítics catalans els hi han donat una repassada que ni ells s'esperaven. Els polítics catalans si que volen tumbar el règim del '78. Els polítics catalans tenen més dignitat que tots ells junts. S'han jugat la seva llibertat per donar veu al poble i ho estan pagant car, molt car. Avui el debat al Congreso més del mateix. Que si golpistas, que si sececionistas....fins que en Tardà els ha posat al seu lloc recordant-li al líder del PP Pablo Casado que si puguessin ens afussellarien. Hi ha hagut molta indignació, però s'indignen aquells que saben que en Tardà té raó ja que fa uns mesos el mateix Casado va recordar a Puigdemont que l'últim president que va proclamar la República va acabar afussellat. El nivell polític espanyol està en mínims històrics. És de vergonya aliena. A més han decidit seguir venent armes a Arabia Saudí després de tot el liu que hi ha hagut amb el periodista esquarterat pel règim Saudí. I a Espanya els polítics parlan de Venezuela. Penós, fastigós i lamentable. 

    Aquí vivim moments d'impàs. Amb la presentació la setmana que ve del Consell de la República i el Forum Cívic pel Procés Constitüent. Veurem on va a parar tot això. Està clar que els polítics que estan ara en primera línia no volen arriscar massa veient les conseqüències que hi ha hagut. Segurament s'haurà d'esperar al judici i la sentència per tornar a veure els carrers plens. Vist amb prespectiva, hem avançat moltíssim en poc temps i crec que falta l'estirada final. Enrera no tornarem. No s'hi pot tornar. És practicament impossible (ja que sabem que no hi ha res impossible). Només podem seguir endavant. No se quan trigarem en sortir d'aquesta situació però més aviat que tard les coses canviaran i podrem mirar enrera i digerir tot el que vivim. Intentar viure en una normalitat per mi és impossible. Cada dia que passen presos i exiliats és un dia més de vergonya. Un estat que està tornant a temps molt foscos no em representa. Sento molta indignació i impotència. Som 2 milions de persones esperant a veure que passa. I aquest no és el camí. Penso que el camí és la desobediència i el trencament total amb l'estat. Ja ho vam fer el dia 1 d'Octubre i estic segur que ho tornarem a fer. Així que vaig a agafar forces per quan arribi el dia, la hora i el moment.

Salut i a fer República!!

                               (imatge extreta del Poblenou, Barcelona.)

   Algú encara a dia d'avui pot creure que hi haurà un judici just? Algú encara a dia d'avui pot argumentar que hi ha hagut rebel·lió i sedició? Algú encara a dia d'avui te arguments per mantenir als presos polítics a les presons?  Algú encara a dia d'avui segueix empassant-se les mentides d'un estat en descomposició? Algú encara a dia d'avui pot creure en el PSOE/PSC? Algú encara a dia d'avui creu que això no pot acabar d'una altre manera que amb la República Catalana? Algú encara a dia d'avui......i aixì podria seguir ennumerant les milers d'injustícies que estan passant dia rera dia. 

  És increïble que tot continui el seu curs sense que ningú pugui aturar la gran injustícia que s'està cometent. Només la paciència i els llibres d'història posaran a cadascú al lloc que toca però és refotudament difícil digerir el dia a dia al que estem sotmesos gran part dels catalans. Hi ha gent que potser li és igual. És més, hi ha gent que defensa el que està passant. Aquests directament son mala gent. Els que passen doncs que passin, a mi m'és igual. Però els que creiem en el procés que hem engegat a Catalunya cap allà al 2006 estem patint un any de repressió i de setge que és insofrible. Acribillats per casi tots els mitjans de comunicació espanyols i uns quants catalans també. Lleigint mentides i frases tretes de context. La pitjor guerra bruta que pot fer un estat la vivim diariament. Es fa difícil de portar. Però al final hi ha llum. Al final hi ha canvis. Al final hi ha la llibertat. Costarà? Si, molt! Però al final serem lliures i si no ho som, estarem lluitant per ser-ho que ja és molt més que no fer res.

Així doncs, Salut i República!

                                                               (imatge extreta de twiter)

   Jo ho tinc clar. Si s'acaben aprovant els pressupostos de Madrid a canvi d'engrunes de llibertat pels presos polítics haurem fet un ridícul espantós. Voldrà dir que els nostres representats polítics no estan ni a l'altura del país ni a l'altura de les circumstàncies. Penso que no hi ha res a negociar mentres hi hagin presos polítics i exiliats. Potser m'equivoco però és el que penso. Segur que tot és molt més complex del que sembla però s'ha de ser clar. O s'atura tota la causa o no hi ha res a negociar.

   Deien que amb un govern d'esquerres a Espanya seria més fàcil aconseguir alguna cosa. De moment res de res. No només això sinó que els gestos d'aquest govern indiquen el camí contrari. L'últim gest ha estat posar a la que va ser la vicepresidenta del govern de Rajoy, la (buscu un adjectiu que posar hi me'n sobren de xungos) Soraya Saénz de Santamaria (SSS) al consejo de estado, aquell organ consultiu que ja molts coneixem. El gest significa perpetuar el règim feixista o franquista (com volgueu dir-li) ja que tothom sap de quina família procedeix. És un regalet gràcies a la feina feta. Mentres, el ministre Borrel segueix amb el seu estil fent amics per Europa (potser això encara ens afavorirà), però els seu estil xulesc dient que al final els independentistes acabaran votant els presupostos és pitjor que una peli gore. També apareix Pablo Iglesias per reunir-se amb Junqueras a la presó (no per presionar pels presupostos, no). Després d'una mica d'enrenou també es veurà amb els altres presos polítics de JxCat (segurament per quedar bé) ja que li han dit de tot per reunir-se només amb Junqueras. Aquest estarà acompanyat per Joan Tardà i Sergi Sebrià i esperem que no venguin la voluntat popular a canvi de misèries autonomistes i llibertàries ja que sembla que el camí d'ERC no és la independència costi el que costi (i dic sembla potser contaminat per les (des)informacions que surten als mitjans). Un exemple és l'entrevista d'ahir a la BBC on l'alcaldable per a Barcelona d'ERC, Ernest Maragall, va dir que no es pot demanar suports si no arribes al 50% dels vots. I com ho sap que no hi son? No s'ha pogut contar mai com cal. Per coses com aquestes ERC fa dubtar. I amb articles com el que avui escriu el mateix Junqueras parlant de la biblía i els purs també. I per si hi hagués poc amb tot això avui ha tornat Arrimades (que feia temps que no piulava) per dir que a Companys no el va fusellar l'estat espanyol sinó un govern feixista o franquista. Es pensa que som burrus? Si la seva família formava part d'aquesta gent! Que ens ve a dir? El que fa té un nom: Negacionisme. No oblidem el que ha passat amb el Tribunal Suprem i l'impost de les hipoteques. Només han trigat 24h en canviar d'opinió i estudiar bé la sentència (serà que hi han hagut trucades després que ahir els banc es desplomessin a la Borsa?). Sincerament no veig solució a l'estat espanyol. O es desintegra o la història negra es repetirà i aquest cop serem nosaltres els que ho patirem, com ho van patir abans els nostres avis, àvies, pares i mares. A més avui el jutjat número 31 de Barcelona ha dictat una ordre de detenció per a 4 membres dels CDR acusats de manifestar-se davant de la porta del Palau de Justícia el 23 de Febrer. Estaven citats a recollir la notificació i no s'hi van presentar com a senyal de protesta.

  El cert és que son temps incerts, foscos, represius. Vivim dies on no es pot aparentar normalitat amb tot el que està passant. No es pot, o no s'ha de negociar res mentres hi hagin presos polítics i exiliats. Això hauria de ser la primera i funamental premisa pels polítics catalans. Ja ho deia Rosa Parks "com més obeïem pitjor ens tractaven".

  Així doncs, Salut i República!!

                                                (imatge extreta de twiter)

   Un dia més el ministre Borrell treballant per l'independentisme. Creant conflictes amb els Belgues. Ha retirat l'estatus diplomàtic al representant de Flandes ja que el president d'aquest parlament ha estat fent declaracions en contra de l'estat espanyol. Ha dit el que tothom sap, que els presos polítics no haurien de ser a la presó i sembla que al ministre Borrell no li ha agradat gens, no com al Parlament de Flandes on han sortit tots els grups parlamentaris a defensar al president i demostrant que allà si que hi ha llibertat d'expressió. També han fet cessar al cònsol de Grècia (per haver anat a la manifestació de l'11 de Setembre posicionant-se a favor de l'independentisme). Vaja, que el govern del PSOE actua igual (o pitjor) que el govern del PP. També en el Consejo del poder judicial han expulsat a una representant del govern català per duur un llaç groc. Tot molt normal. També hi ha hagut espectacle al congreso de los diputados amb la ministra (catalana) Dolors Montserrat qui ha protagonitzat un dels discursos més esperpèntics dels últims temps. No val la pena ni veure-ho (qui no ho hagi vist ja). A part d'això ha corregut la notícia de que Pablo Iglesias es reunirà amb Junqueras per probar de convence'l per tal que s'aprobin els presupostos. Un gest molt trist i lamentable d'un polític d'esquerres que enlloc de plantar-se davant del feixisme espanyol intenta anar a fer xantage a Junqueres. Sobren les paraules per intentar entendre o explicar el gran mal que està fent l'estat espanyol a part de la societat espanyola. Hi ha una part que ja li sembla bé el que passa però n'hi ha una altre que sembla que poc a poc desperta i veu massa escandalós el que està passant, però encara son molt pocs o això sembla. Es veu que hi ha més gent fora d'espanya preocupada amb tot el que passa que no pas a espanya. Trist, molt trist.

  I mentrestant a Catalunya les coses segueixen com estaven. El President Torra s'ha reunit amb Marta Rovira a Suissa. Després ha fet una conferència. Al parlament s'ha discutit sobre l'actuació dels mossos en les últimes manifestacions. El conseller ha justificat les càrregues. Segueixen les especulacions sobre que faran els grups parlamentaris a Madrid sense que ningú tingui cap certesa de res i estem esperant a que es posi en marxa el Consell de la República a Brusel·les. i així passen els minuts, les hores, els dies i els mesos. Vem votar República i això és el que volem.

   Salut i República!!

                                                           (imatge extreta de twiter).

   Tal dia com avui de fa 78 anys moria afussellat el President Lluís Companys. La història ens hauria de servir per apendre. Sincerament penso que si no formessim part de la Unió Europea els espanyols no se si haguessin arribat a fussellar a Puigdemont o a Junqueres i la resta de presos polítics i exiliats però que els deixarien podrir a la presó segur. I és el que pretenen. Aquests dies es filtren (des)informacions que diuen que la fiscal general de l'estat no rebaixarà els delictes de rebel·lió i sedició i que els volen impossar una pena de 15 a 20 anys de presó. Filtracions interessades segur. Filtracions per mantenir la repressió. Està clar que portem un any acribillats per la premsa i pels polítics espanyols amb les pitjors intencions. I aquí ens hem quedat tocats, sense estratègia clara i amb tot el poder de la gent desaprofitat. Vist amb distància, que sempre és més fàcil veure els errors, si la vaga del 3 d'Octubre hagués durat 3 o 4 o 5 dies penso que la situació estaria diferent. Però el que va passar ja és passat i cal mirar el futur. El futur ara mateix passa pel presupuestos generales del estado i que faran ERC i JxCat. Personalment penso que si els aproven poden anar directament a la merda. No s'ha de negociar res mentres hi hagi presos polítics i exiliats, però això és el que penso jo. Ells que fagin el que han de fer; fer efectiva la República amb el mandat de l'1O i el 21D. Segur que fàcil no és però es van presentar amb aquest programa i és el que els hi hem d'exigir. Per això els vem votar. Sinó eleccions i que el poble torni a decidir.

   A part d'això demà els Jordis (Jordi Sánchez i Jordi Cuixart) farà un any que son a presó. Un any! Un any en presó preventiva. Un any acustats de delictes que no han comés. Un any d'escàndol. Un any que ha creat un mal crec que irreparable per a una gran part de la societat catalana. Un any on la gent no ha deixat de sortir a recordar els presos i els exiliats. I és que no els podem oblidar. La seva llibertat serà la nostra llibertat; La nostra llibertat serà la seva llibertat.

  Per la República i per la LLibertat!!

                                                            (imatge extreta de twiter)