Jo ho tinc clar. Si s'acaben aprovant els pressupostos de Madrid a canvi d'engrunes de llibertat pels presos polítics haurem fet un ridícul espantós. Voldrà dir que els nostres representats polítics no estan ni a l'altura del país ni a l'altura de les circumstàncies. Penso que no hi ha res a negociar mentres hi hagin presos polítics i exiliats. Potser m'equivoco però és el que penso. Segur que tot és molt més complex del que sembla però s'ha de ser clar. O s'atura tota la causa o no hi ha res a negociar.

   Deien que amb un govern d'esquerres a Espanya seria més fàcil aconseguir alguna cosa. De moment res de res. No només això sinó que els gestos d'aquest govern indiquen el camí contrari. L'últim gest ha estat posar a la que va ser la vicepresidenta del govern de Rajoy, la (buscu un adjectiu que posar hi me'n sobren de xungos) Soraya Saénz de Santamaria (SSS) al consejo de estado, aquell organ consultiu que ja molts coneixem. El gest significa perpetuar el règim feixista o franquista (com volgueu dir-li) ja que tothom sap de quina família procedeix. És un regalet gràcies a la feina feta. Mentres, el ministre Borrel segueix amb el seu estil fent amics per Europa (potser això encara ens afavorirà), però els seu estil xulesc dient que al final els independentistes acabaran votant els presupostos és pitjor que una peli gore. També apareix Pablo Iglesias per reunir-se amb Junqueras a la presó (no per presionar pels presupostos, no). Després d'una mica d'enrenou també es veurà amb els altres presos polítics de JxCat (segurament per quedar bé) ja que li han dit de tot per reunir-se només amb Junqueras. Aquest estarà acompanyat per Joan Tardà i Sergi Sebrià i esperem que no venguin la voluntat popular a canvi de misèries autonomistes i llibertàries ja que sembla que el camí d'ERC no és la independència costi el que costi (i dic sembla potser contaminat per les (des)informacions que surten als mitjans). Un exemple és l'entrevista d'ahir a la BBC on l'alcaldable per a Barcelona d'ERC, Ernest Maragall, va dir que no es pot demanar suports si no arribes al 50% dels vots. I com ho sap que no hi son? No s'ha pogut contar mai com cal. Per coses com aquestes ERC fa dubtar. I amb articles com el que avui escriu el mateix Junqueras parlant de la biblía i els purs també. I per si hi hagués poc amb tot això avui ha tornat Arrimades (que feia temps que no piulava) per dir que a Companys no el va fusellar l'estat espanyol sinó un govern feixista o franquista. Es pensa que som burrus? Si la seva família formava part d'aquesta gent! Que ens ve a dir? El que fa té un nom: Negacionisme. No oblidem el que ha passat amb el Tribunal Suprem i l'impost de les hipoteques. Només han trigat 24h en canviar d'opinió i estudiar bé la sentència (serà que hi han hagut trucades després que ahir els banc es desplomessin a la Borsa?). Sincerament no veig solució a l'estat espanyol. O es desintegra o la història negra es repetirà i aquest cop serem nosaltres els que ho patirem, com ho van patir abans els nostres avis, àvies, pares i mares. A més avui el jutjat número 31 de Barcelona ha dictat una ordre de detenció per a 4 membres dels CDR acusats de manifestar-se davant de la porta del Palau de Justícia el 23 de Febrer. Estaven citats a recollir la notificació i no s'hi van presentar com a senyal de protesta.

  El cert és que son temps incerts, foscos, represius. Vivim dies on no es pot aparentar normalitat amb tot el que està passant. No es pot, o no s'ha de negociar res mentres hi hagin presos polítics i exiliats. Això hauria de ser la primera i funamental premisa pels polítics catalans. Ja ho deia Rosa Parks "com més obeïem pitjor ens tractaven".

  Així doncs, Salut i República!!

                                                (imatge extreta de twiter)