Després d'un any ple d'injustícies, d'aberracions jurídiques, d'abús de poder i de tot tipus de maltractaments la societat catalana tanca el 2018, des del meu punt de vista, mes a prop que mai de la República. Ha estat un any dur per a molta gent. Gent que està vivint en primera persona tota la injustificable falta de moral i de ètica de certs personatges amb poder i de tot un estat anclat al passat, al franquisme. Han passat tantes coses que caldrà temps per a digerir-ho. Per mi res tornarà a ser com era, i suposo que per a molta gent tampoc. El 2019 ens tocarà seguir lluitant amb els de fora i alguns dels de dintre però estic segur que, més tard o més aviat, acabarem fent efectiva la República Catalana i l'esforç haurà merescut la pena. Per viure nosaltres i tots els que vindran en una societat més justa. 
Potser és la utopia de la pròpia humanitat però s'ha anat avançant gràcies a la lluita de la gent organitzada. 
Així doncs bon any 2019 a tothom i a fer República!!

 

   A poques hores del Consejo de Ministros hi ha incertesa. Normal, ningú sap que pasarà. N'hi ha que desitgen molt que hi hagi violència per seguir amb el relat de que l'independentisme és violent, que a Catalunya no s'hi pot viure, que si els CDRs son terroristes, que la societat catalana està en peu de guerra..... i mil històries que inventen per vendre el relat de la violència que en 6 anys de manifestacions multitudinàries ha estat la gran absent. Hi havien més disturbis quan el barça guanyava una lliga o una Champions que no pas en cap manifestació independentista. Els interessats en la violència son com sempre Ciudadanos (on Inés Arrimadas dimecres va dir que presentaria una querella per la violència que hi hauria divendres però sembla que al final no ho ha fet per problemes tècnics, no perquè presentés una querella abans de que passes la violència!!) i el PP, que amb el llenguatge que utilitza Pablo Casado, no podem esperar res de bo d'aquesta gent. Estan molt cremats, veuen que marxem i no hi poden fer res, només crear conflicte, violència i  alderulls. Ja s'ho faran. Pel que fa al PSOE..... poden canviar les formes però el contingut és el mateix.

   Pel que fa als d'aquí crec que tots coincidim; Ens movilitzarem, sortirem al carrer, exercirem el nostre dret a protesta, tapats o destapats però sempre desde la no violència (i no serà per falta de ganes pensaran alguns!!). Seguirem reclamant allò que fa anys vem començar. Ningú sap que pasarà. Segurament hi haurà disturbis, provocats pels mateixos que venen, un any després d'unes eleccions imposades, sense respectar els resultats i a celebrar un Consejo de ministros que fa 42 anys que no es fa a Barcelona. I per fer-ho s'han de blindar amb 8000 mossos d'esquadra i 1000 policies i guardia civil. Si això no és provocar..... 

   També és cert que avui hi ha hagut una trobada entre el govern d'Espanya i el govern de Catalunya. Una trobada de paper. Una trobada per escenificar unes ganes de diàleg (que des d'aquí sempre hem demanat i reclamat) per part del president espanyol Sánchez, que quan ha acabat ja ha deixat clar que un referèndum és impossible (paraules de la ministra Batet) Una escenificació patètica d'un govern català posant cara de diàleg quan el que hauria de fer és enviar-los a pendre pel sac. Aquesta gent no negociaran mai. Tot i així, veient lo nerviosos que estan alguns....potser no anem per tant mal camí. Només el temps ens ho dirà.

Salut i República!!

                                                                                 (imatge extreta de twitter)

    Després de veure el documental "Causa Especial 20907/2017" (Causa Especial) queda molt clar que en l'estat espanyol el tema de separació de poders està sota mínims. També queda molt clar que tota la instrucció de la causa és una xapussa escandalosament lamentable amb l'única intenció de fer escarni d'uns polítics que, vista la incapacitat per fer política de l'estat espanyol, van decidir tirar pel dret, promoure un referèndum d'autodeterminació i finalment declarar la independència de Catalunya (resumint molt!!). Això seria un petit resum de tot el que està passant. Veient i escoltant diferents catedràtics de dret penal i juristes es veu clarament que el poder judicial, a part de no haver-se reciclat, reinventat, reestructurat... desde la dictadura, és una part fonamental del poder polític i més en el tema territorial. "La unidad de España está por encima de cualquier derecho humano individual y colectivo". És tan escandalós tot el que han arribat a fer abusant del poder que, a part d'haver creat un enorme distància entre Catalunya (part de Catalunya) i Espanya han creat un conflicte de molt difícil solució. I més difícil encara quan uns poders tan barrocs com els espanyols s'enrroquen en les posicions més autoritàries que ja es van viure en el passat. I ja hi ha molta gent que veu injustificable una presó preventiva de més d'un any ( ja tocava!!!) però a ells els hi rellisca totalment. Viuen en una bombolla i no s'adonen del mal que estan fent a la pròpia societat espanyola que, el dia que reaccioni, ja serà massa tard. Però bé, la història està plena d'aconteixaments impresionants i aquest estic segur que en serà un més. 

   Recomano veure el documental i després que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, que per això pensem i tenim criteri propi, no?

   Així doncs, a fer República!!

 
  

   Semblen insuperables les barbaritats que arriben a dir alguns dirigents polítics. Tot i així cada dia la diuen més i més grossa. Partint d'Aznar que l'altre dia deia que calia un 155 dur i sense límit de temps, passant per Rivera, Girauta, Carrizosa i Arrimades que basicament diuen el mateix, amb un estil mes naïf però igual de autoritaris, continuant per Pablo Casado que ja ha dit que el primer que farà quan sigui president del govern serà aplicar l'article 155 i carregar-s'ho tot i continuant per Pedro Sánchez que, a part de titllar de supremacista, racista, xenòfob i mil descalificatius més al President Torra, va ara i diu que el independentisme no es posa d'acord ni per fer una vaga de fam. Realment aquesta gent no tenen cap tipus de moral. Han embogit por la unidad de España. A cada declaració que fan encenen més els ànims dels que creiem que una República Catalana, no només és possible, sinò que és bàsica per a sobreviure com a poble. Aquesta gent vol acabar amb tot. Estan cegats d'odi i l'escupen cada cop que parlen. El més trist és que tot això se'ls hi permet i no passa absolutament res. A cada declaració la reconciliació està més lluny.  L'únic del panorama polític espanyol que diu coses constructives es Pablo Iglesias però és clar, venir a veure al presos polítics per tal d'aprobar un presupostos ja diu massa d'ell. 

   No hi veig solució política possible a no ser que per tossuts i per cullons ens plantem davant d'aquesta ona repressiva i autoritària, que pel meu gust ja fa massa temps que dura. El 21 tothom al carrer a protestar, a queixar-se, a mostrar la indignació que portem. Resistència pacífica. Al feixisme se'l combat. No podem cedir. 

   Visca la República Catalana!!

                                                        (imatge extreta de twiter)

   Passen els dies i l'ambient està molt carregat. Es prepara un Consejo de Ministros per al 21 de Desembre a Barcelona i la gent ja s'està preparant. Hi ha tensió i no és per a menys;, Hi ha presos polítics, 4 d'ells en vaga de fam desde fa ja 13 dies (i el TC ha començat a revisar alguns dels recursos que s'havien presentat però no pas els dels interessats), segueixen havent-hi exiliats i represaliats. La situació és tan escandalosa que no trobo paraules per a definir-ho. Fot fàstic i ràbia, molta ràbia. A més, des de l'altra banda, el govern espanyol del PSOE està demostrant que és un aparell d'estat enlloc d'un partit polític. Alguns dels seus barons ja parlen obertament d'il·legalitzar els partits independentistes. No cal extranyar-se, el PSOE també és el partit dels GAL i de la cal viva. A Espanya no s'hi veu un futur positiu per al conflicte. PP i Ciudadanos estan desbocadíssims demanant l'aplicació del 155 un altre cop amb mes vehemència. Per a ells la solució és eliminar-nos, humiliar-nos fins al infinit, com van fer fa uns anys afussellant als republicans que van perdre la guerra. Per sort ara no poden. I per sort ara existeixen molts mes canals de comunicació. I les xarxes socials. Ens enterem al cap d'uns segons que en Rivera fa el ridícul al Congreso de los Diputados preguntant-se que hagués passat si algú hagués demanat l'indult per al Tejero (aquell si que va fer un cop d'estat). També ens enterem quan la Arrimades treu un cartellet amb el 155 (la seva proposta si és la presidenta de tots els catalans). També ens enterem quan criden a consultes a l'ambaixador espanyol a Eslovènia i també ens enterem quan surt en Tardà i diu que es pot fer un referèndum amb 3 respostes, entre d'altres declaracions vergonyants...També ens enterem quan els mossos carreguen en les manifestacions i disparen bales de Foam a gent de la CUP. També ens enterem que 500 parlamentaris de diferents països donen suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tancada injustament per promoure debats parlamentaris. Per sort ens enterem de moltes de les coses que passen (igual que no ens enterem de moltíssimes coses que també passen) però podem tenir molta més informació que la que tenien els nostres avis quan lluitaven contra el feixisme. I com podem tenir molta més informació podem estar mes organitzats i preparats. Tal com ens vem organitzar l'1 d'octubre. Així que pel 21D cal organització, serenitat, reivindicació, protesta i mostrar que estem fins als cullons, això si de forma pacífica no sigui cas que gent com la Rahola i d'altres (amb tots els respectes) s'enfadin. La violència ja sabem d'on ve. 

Així doncs Salut i República!!

                                                                         (imatge extreta de twitter)

   Avui és el 70è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans i el que està clar és que a la majoria de països no es respecta. És un bon punt de partida per viure en societats justes, on tothom tingui les mateixes oportunitats, els mateixos drets i obligacions però tristament no es pot duur a terme per la incompetència de la pròpia humanitat. Pot ser la llavor per crear un món just però ara per ara no deixa de ser una declaració d'intencions.

  Si es cumplís no hi haurien a Catalunya presos polítics en vaga de fam, com n'hi han a molts d'altres països. Si es cumplís no hi hauria a Catalunya presos preventius acusats de delictes inexistents, com segur que n'hi han en molts d'altres països. Si es complís no hi haurien exiliats en d'altres països europeus, com segur que passa en d'altres països. Si es cumplís no hi hauria gent encausada injustament en una macrocausa contra l'independentisme català, com segur que n'hi han en molts d'altres països i així podriem seguir fins a l'infinit.

   Han estat uns dies mogudets. Des del dijous passat, quan van haver-hi enfrontaments entre el mossos i els antifeixistes, fins a avui han passat diverses coses. Dissabte es va presentar formalment el Consell per la República a Brusel·les. Neix com a entitat privada i com a resposta dels resultats del 21 de Desembre del 2017. Està fora de l'abast espanyol i ha de servir per.....(veurem per a que acaba servint). El President Torra va fer unes declaracions sobre la "via Eslovena" i més de la meitat del Reino d'Espanya ja està demanant l'aplicació del 155 però de veritat. S'han fet molts artícles i editorials (i només fa dos dies) sobre les paraules de Torra titllant-lo d'incendiari, de guerracivilista, de radical....vaja, que li han dit de tot. Recordem que a Eslovenia va haver-hi un referèndum amb un 90% de la participació i els resultats van ser aclaparadors. Una gran majoria volia la independència. Va haver-hi una DUI uns mesos després. Va entrar l'exèrcit Iugoslau i va haver-hi una guerra de 10 dies. Van morir en total 62 persones on 40 eren militars iugoslaus. Els Eslovens es van defensar. I van aconseguir ser lliures. Aquí les paraules de Torra han encés les alarmes dels Comuns i de La Vanguardia. Clar, ells prefereixen ser súbdits i no lluitar per la llibertat. També han encés les alarmes de ERC que en paraules del president del Parlament, Roger Torrent, ha dit que ells prefereixen la "via Escocesa" i està molt bé, tots la voldriem. Tots voldriem votar-ho en un referèndum però sembla que no vulguin acceptar que amb Espanya és impossible. Des de Madrid ja preparen la resposta a aquestes paraules de Torra. Deu ser cert que el pitjor encara està per arribar. A més ahir els CDRs van aixecar totes les barreres dels peatges de Catalunya. Totes. Una gran acció. Això sembla que ha molestat molt a Madrid i veient la "inoperància" dels mossos ja parlen obertament d'intervenir-los (com si no ho estiguessin... Veient les imatges de l'altre dia a Girona i a Terrassa on fins i tot un cap del mossos estava pegant amb una porra extensible (prohibida) i sense casc, mentres per la radio interna es cridava "A por ellos" segons algunes (des)informacions...) Parlen de pendre'n les competències de seguretat de la Generalitat, cosa que demostra que fer autonomisme no serveix de res. 

   Vista la situació només queda que sortir al carrer, protestar, fer-nos ingovernables i tensà la corda al màxim. Quan alguns diaris ja parlen d'una segona intervenció de l'autonomia podem mig intuïr el que vindrà i segur que no serà agradable però algun camí cap a la independència ha estat agradable? S'ha aconseguit alguna independència amb un lliri a la mà?

  No cal respondre. Cal seguir construïnt la República!!

                                                                 (imatge extreta de twitter)

   Avui s'ha celebrat el 40è aniversari de la Constitución Española. Una Constitució que ja una majoria de la gent d'avui en dia no ha votat. Una Constitució reformada en dos ocasions i no pas per afavorir ni drets ni llibertats. Una Constitució que fa 40 anys va servir per iniciar un nou projecte de país i que amb el temps ha quedat obsoleta, i el país també. Una Constitució que necessitaria una bona reforma i que, ara com ara, sembla que si es reformés, vistes les majories al Congreso de los Diputados, seria per anar encara mes enrrera del 1978. I apareix el rei emèrit al Congreso i rep una gran ovació quan tothom sap que ha estat un corrupte entre moltes altres coses més. Espanya involuciona i a Catalunya en rebem les conseqüències. Igual que rebem les òsties dels mossos d'esquadra en resposta a les manifestacions feixistes que s'estan fent a les nostres ciutats. Avui ha estat a Girona i a Terrassa. Vergonyós, inacceptable, fastigós que els mossos acabin carregant contra els antifeixistes. S'haurien de prohibir les manifestacions feixistes, els símbols feixistes, les salutacions feixistes. Tot això és apologia fastigosa de valors inmorals. El nostre govern no fa res. Moltes paraules i accions simbòliques però això no porta a enlloc. Farà un any de les eleccions del 21 D i se'ns estan pixant a sobre. Un estat antidemocràtic en ple atac a les llibertats dels catalans i catalanes. És lamentable.

   Mentres tant hi han 4 polítics en vaga de fam. Ja porten 6 dies en Sànchez i en Turull. Hi ha veus que comenten que fan la vaga buscant l'unitat del moviment independentista. Hi ha masses rumors i massa (des)informació. La clau està en el poble, en la gent. Ahir en un acte de Ciudadanos al Liceu va haver-hi uns quants estudiants que es van plantar. Van plantar cara. Van mostrar que no volem a aquesta gent. Els hi van tocar la Marxa Imperial de Star Wars quan abandonaven el lloc. També en un acte a Arenys de Munt van mostrar a Ciudadanos que no son benvinguts. També a les universitats s'estan fent referendums simbòlics sobre monarquia o república, amb uns resultats molt clars. Avui a Girona i Terrassa s'ha demostrat que no volem el feixisme a Catalunya. Si tant estimen Espanya doncs ja saben cap a on poden anar. 
   I com va dir l'Adri en un acte de Societat Civil Catalana (organització d'ultradreta) on parlava en Borrel de la Constitució.... -La Constitució és una puta farsa. Clar que si! Amb dos collons! 
Al feixisme se'l combat.

Així doncs, bona nit i visca la República!!

                                              (imatge extreta de twitter)

      Avui 4 de desembre del 2018 a Catalunya seguim tenin exiliats i presos/es polítics. A més, 4 d'aquests presos han començat una vaga de fam. És una de les poques accions de protesta no violenta que poden fer des d'allà dins. Una vaga de fam implica riscs i estan disposats a patir-los. Qui diria que 45 anys després estariem en aquest mteix punt però amb una lleugera diferència; en aquella època es demanava llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Ara sembla que es demana llibertat i independència. No volem ni amnistia ni estatut d'autonomia. L'estatut ja se'l va carregar el PPSOE al 2006-2010. Volem fer efectiva la República firmada al parlament el 27 d'Octubre del 2017. S'estan vulnerant tant repetidament els drets funamentals d'aquests polítics (i de la ciutadania que els vam votar) que costa d'imaginar quelcom mes escandalós. Però després d'una en ve una altre i després encara una altre i segur que en vindran moltes mes. Ara, una vaga de fam és seriós. El cos te un límit. La ment també. Estan disposats a arribar fins al final? Servirà d'alguna cosa a ulls de l'estat espanyol? I als ulls d'europa? Realment moren milers d'inmigrants al mar mediterrani i europa mira cap a una altra banda. Li importarà la vida de 4 presos polítics? Son coses que anirem veient en els pròxims dies.

    Igual que anirem veient com es posen d'acord en el repartiment del poder les forces polítiques que han deixat el resultats de les eleccions andaluses. PSOE primer lloc perdent 13 escons. PP segon lloc perdent 7 escons. Ciudadanos tercer lloc guanyant 9 escons. Adelante Andalucia (exPodemos) quart lloc perdent 3 escons. Cinquè lloc Vox entrant al parlament amb 12 escons. Una participació del 58% (molt baixa segons diuen). La dreta suma amb la ultradreta (si no és tot ultradreta) majoria absoluta després de 36 anys de governs socialistes. I diuen que la culpa és de l'independentisme català. Que hem despertat al feixisme. Que es pensen? Que no hi era abans el feixisme? Està tot tant liat que poc es pot predir del que acabarà passant.  A mes ja han sortit els de Podemos, amb la figura del gran Pablo Iglesias, demanat als grups independentistes que aprovin els pressupostos mes socials de la història d'Espanya per frenar l'ultradreta rancia espanyola. I des d'aquí ja els haviem avistat. I van mirar cap a una altra banda. Total, entre uns i altres han donat ales al feixisme i a l'extrema dreta i això crearà un problema encara mes gran del que hi ha.

   Però com el temps acaba posant les coses al seu lloc veurem en que acaba tot això. Mentrestant a fer República!

                  
                                                                                     (imatge extreta de twiter)
  

    És molt difícil intentar explicar a nivell social que estem vivint desde fa ja mes d'un any. Després de l'1Oct, el 10 d'Octubre, el 27 d'Octubre i el 21 de Desembre s'ha entrat en un espiral d'autodestrucció del propi estat espanyol. Passen tantes coses que es fa difícil d'assimilar. Només en les últimes setmanes es poden destacar varies coses;
-Tot el liu judicial amb la sala segona del Tribunal Suprem i els magistrats. El nomenament del president del Consejo del Poder Judicial abans del nomenament dels magistrats que hauran de triar al president (separació de poders??). 
-Watsaps d'un senador del PP on explica que controlaran per darrera els tribunals que jutjaran als presos polítics i també controlaran la sala 61, l'encarregada d'il·legalitzar partits polítics (gens sospitós). I no dimiteix ningú.
- Ciudadanos fa circular un autobus amb la cara somrient de Junqueras amb el lema Indultos No. Molt democràtic, gens incitador d'odi.
-Creixament incontrolat de la ultradreta. Tan donar-li ales és el que te.
-Espectacle al Congreso perquè Rufian diu veritats com punys i no s'ho prenen bé. L'expulsen i ha d'aguantar que li diguin golpista i l'insultin.
-PPSOECiudadanos fent un front comú. Podemos s'ho mira desde fora.
-El Rei emèrit fotografiat amb el Príncep Saudí (aquell que diuen que està darrera de l'assassinat d'un periodista).
-Borrell, ministre d'exteriors cagant-la cada cop que obre la boca. Diu que pateix mes per la unitat del Regne Unit que per la d'Espanya. Fent el ridícul amb el tema del Brexit i Gibraltar i la última ha estat dir que a Estats Units només es van matar 4 indis abans de ser una democràcia.
-43 anys de la mort del dictador Franco i el franquisme segueix mes viu que mai.
-Un "humorista" linxat i portat a declarar per fer un gag on es mocava amb una bandera d'Espanya. 
-Atacs a unes activistes de Femen quan protestaven davant d'una manifestació feixista.
-Pintades amb simbologia Nazi a la seu d'Omnium i evidentment ningú de PPSOECiudadanos surt a condemnar-ho. Pots de pintura a casa del jutge Llarena i bueno, que si som uns radicals.

    Es fa difícil controlar la mala llet que corre per dintre. 

   Mentrestant, aquí estem esperant. No sabem ben be què però estem esperant. Els partits semblen no estar a l'altura de les circimstàncies. Corren (des)informacions de tot tipus. Corre una molt evident que parla de la renúncia de ERC a la via unilateral. Jo no se si creure-ho o no, el temps ens ho dirà. Els presos polítics continuen tancats i els exiliats continuen lluny. ANC i Omnium deixen anar missatgets però no concreten. La CUP ha dit clarament que passa de fer autonomisme. Molt bé. Doncs que hem de fer amb aquest panorama? Està tot tan empantanegat que ningú sap que serà el detonant. Potser les sentències? 
   El que està clar és que Catalunya ha fet petar l'estat. Ha fet petar el règim del 78. Ha fet petar el que se'n deia democràcia espanyola. Ha fet petar al PSOE d'esquerres, socialista i obrer. Ha trencat tots els ponts amb Espanya i no cal reconstruïr-los. Creem el nostre propi estat. Portem anys de lluita i el xoc era inevitable. S'ha produït el xoc i estem en xoc, tan catalans com espanyols. Si Espanya no vol avançar doncs que no avanci però que ens deixi a nosaltres ser el que volguem. L'1 d'Octubre ho vem fer. No hi ha excusa per no tornar-ho a fer. La Independència està declarada. Només depen de nosaltres.

Salut i República!!

 

    Avui hi ha hagut renovació a la Cupula General del Poder Judicial (CGPJ) i oh quina sorpresa!!; Serà l'autor intel·lectual de la causa de l'1 Oct Manuel Marchena el nou president i qui jutjarà als presos polítics serà el Sr Martínez Arrieta, un jutge que d'entre d'altres coses és el que va arxivar la causa contra Fernández Díaz per allò de "la fiscalia te lo afina" (carregant-se la sanitat catalana i alguns polítics independentistes). A més PSOE i PP ja s'han repartit els seus representants. Tot lligadet. També el Tribunal de Cuentas ha imposat una multa de 4'9 milions d'euros (mes interessos) als responsables del 9-N (si, si, aquella consulta ciutadana que segons deia el govern d'espanya era totalment inútil) Rigau, Homs, Ortega i Mas entre d'altres (que recordem que van quedar absolts en el judici que els hi van fer). L'estat espanyol està en caiguda lliure, primer era per culpa de la corrupció en la política i ara se li ha juntat amb tota la corrupció judicial i trigarà molt de temps a recuperar el prestigi (si és que algun dia en va tenir). Una de les bones notícies potser seria les amenaces del comite olímpic a espanya, dient-li que no podrà acollir competicions si no reconeix a Kosovo. L'altre potser seria que l'entrevista d'ahir de TV3 a Inés Arrimadas va fer una pèssima quota d'audiència.

     Així van passant els dies i la repressió no s'atura. Ens estem acostumant a viure en una anormalitat política extraordinària. Hauriem de llegir llibres d'història per trobar moments com els actuals. Presos polítics, exiliats i milers de represaliats. Hi ha una calma tensa, a l'espera segurament de les sentències dels judicis. I encara falten uns quants mesos. Mentrestant hem de seguir lluitant per, més d'hora que tard, fer efectiva la República Catalana. 
És questió de temps.

Salut i República!!

                                   (imatge extreta de twiter)



   

   Si Espanya no cau, amb tot el que està passant, serà una clara demostració que a la societat ben poc li importa que li robin drets i llibertats. Hauria d'estar la societat espanyola als carrers lluitant contra la corrupció instaurada en els partits, lluitant contra la monarquia, lluitant contra la (in)justícia (on el Tribunal Europeu de drets humans ha donat la raó a Otegui), lluitant contra el feixisme....Però sembla que no tenen gaires ganes de sortir. O això o estan massa entretinguts veient Gran Hermano, Sálvame deluxe o Operación triumfo. Potser també estan distrets amb el Madrid de Florentino, de Vinicius, de Lopetegui......a no d'aquest ja no. La cosa està mes bruta que mai. Un excomisari a la presó deixant anar tota la merda que te gravada a través d'un mitjà digital, el Tribunal Suprem reunint-se per canviar el sentit d'una sentència en ferm (que feia pagar als bancs un tema d'hipoteques), la monarquia esquitxada per tot arreu, PPCiudadanosVox fent un trio ultradretà provocant a la població d'Alsasu.....La cosa està calenta, calenta. Però per més merda que surti aquest país no passa absolutament res. És més, avui s'ha sapigut que hi ha un ciutadà de Terrassa detingut fa un mes i mig per voler assassinar al president del govern Pedro Sánchez. I es veu que l'Audiència Nacional no el vol acusar de terrorisme (com si que fan amb l'independentisme) tenint un arsenal d'armes a casa seva. Es veu que és un vell conegut de l'ultradreta. Però aquí no passa res. Fa tot tant de fàstic que m'està agafant urticaria.

    A Catalunya tampoc estem gaire fins. Sembla que s'ha relentitzat la independència. Ja sabem que el dels presos no serà un judici just i ens podem imaginar les condemnes. Segur que per sota es mouen coses però a simple vista sembla que alguns polítics vulguin esperar a que els tribunals internacionals ens donguin la raó. Per una banda està molt bé però cullons, si han de passar 7 o 8 o 12 anys no anem gens bé. S'ha d'anar a per totes i amb les conseqüències que comporti. Aixecar la suspensió de la proclamació de la independència, obrir les presons i esperar a que arribi l'enemic. Espanya només ens pot retenir a la força i així ho està demostrant. És fàcil dir-ho i complicadíssim fer-ho. N'estic segur, però si vem ser capaços de l'1 d'Octubre podem ser capaços de qualsevol cosa. I mes aviat que tard acabarà passant; esdevindrem un estat independent en forma de República i aquell dia ho celebrerem com mai.

   Salut i República!!

                                                                        (imatge extreta de twiter)

   Avui, que fa un any que els representants del govern que no van anar a l'exili després de declarar la independència al parlament, van ser segrestats per l'estat espanyol, s'han complert els pronòstics. La fiscalia acusa a Junqueras de rebel·lió i demana una pena de 25 anys de presó i 25 d'inhabilitació. A Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Carme Forcadell els demana una pena de 17 anys de presó també per rebel·lió amb la mateixa inhabilitació de 17 anys. A Jordi Turull, Josep Rull, Raúl Romeva, Quim Forn i Dolors Bassa 16 anys pel mateix delicte i 16 anys d'inhabilitació. A Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila se'ls acusa de malversació i es demana una pena de 7 anys de presó i 7 anys d'inhabilitació. I per delicte de desobediència, amb multa de 100 euros diaris durant 10 anys i inhabilitació per 1 any i vuit mesos, s'acusa a Mireia Boya, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Juan Josep Nuet. A la cúpula dels Mossos, que es jutja a l'Audiencia Nacional, demanen 11 anys de presó i inhabilitació per delicte de rebel·lió a Josep Lluís Trapero, Pere Soler i César Puig. Per Teresa Laplana demanen 4 anys de presó i 5 d'inhabilitació per delicte de sedició. 
Per la seva banda l'advocacia de l'estat demana penes de 12 anys de presó per delictes de sedició, malversació i deobediència greu. El gest que es reclamava al govern de Pedro Sánchez ha estat no acusar de rebel·lió però ha pujat de només malversació a incluïr també la sedició. Gran gest del govern per si algú confiava en el PSOE.

   Vist això qui pot esperar algo positiu? Qui pot esperar un judici just? Qui pot confiar en la (in)justícia espanyola? Caldrà veure la reacció de la societat. Els polítics ja han reaccionat amb discursos com sempre plens de eufemismes i en to de queixa, normal, però falta una reacció forta, un bon puny sobre la taula. Avui és un dia més d'aquells que marquen un abans i un després. Després d'això ja ha petat tot el règim corrupte del 78. No pots creure res del que vingui d'espanya. Del govern espanyol. De l'estat espanyol. Dels partits polítics espanyols i de gran part de la societat espanyola. Es pensen que ens quedarem plegats de braços veient com es podreixen un munt d'anys a la presó? Jo espero que no. Ara cal una resposta unitària, no només de partits sinó de país. I això s'ha de gestionar i organitzar bé. Cada dia més a prop de l'objectiu. Cal saber-ho fer. 

Visca la República Catalana!!

                                 (imatge extreta de twiter)
       

   Avui s'ha presentat el Consell per la República. Neix amb bones intencions. L'altre dia es va presentar La Crida Nacional. Neix també amb bones intencions. Després d'un any dur, la política catalana es va reconfigurant. Ha estat un any ple de represió i un intent d'acabar amb el moviment independentista, cosa que no ha succeït. És cert que els polítics del moviment han quedat molt tocats, descol·locats. De fet la meitat son a l'exili i l'altre meitat a la presó, però la base del moviment, la ciutadania, estem dempeus. Hem aguantat tot tipus d'atacs i no hem defallit. A mi particularment el que menys m'agrada és la desunió entre els partits polítics, que a la fi son la representació del poble. Els tres partits ERC, JxCat i CUP sembla que no escoltin el carrer. La Crida Nacional neix amb la idea d'aglutinar el vot republicà, i això sembla que provoca recels. El mateix passa amb El Consell per la República; crea recels. I quan algo crea recels a mi em sembla bon senyal. 

Hem vist que l'estat està disposat a qualsevol cosa. De fet no ens n'hauriem d'extrenyar ja que fa bastant temps, l'antic ministre de l'interior el socialista Alfredo Pérez Rubalcava, va dir que l'estat faria qualsevol cosa per impedir la independència de Catalunya, i amb això ha passat com amb moltes coses que te les diuen i no te les vols creure. Els fets demostren que si, que estan disposats a fer qualsevol cosa. Fins i tot que els expulsin de la UE? Segurament si, se'ls hi bufa. 40 anys de dictadura i 40 anys més de mes dictadura camuflada de monarquia parlamentària han fet molt de mal a la societat espanyola. Però aquí hem vingut els catalans (un cop més en la sanguinolenta història d'espanya) per destapar les vergonyes del règim. De fet va ser sortir Pujol de la Generalitat, tripartit d'esquerres, estatut 2006 i la resta de la història ja la sabem. Un cop més hi han hagut uns quants polítics que han arribat fins al final. Si, han declarat la independència i han anat a buscar empara en les justícies europees. No és d'extrenyar. I la llavor plantada l'1 d'Octubre (com diu Toni Comín) seguirà creixent gràcies a l'esforç de la ciutadania acompanyat d'iniciatives com el Consell de la República i si no, temps al temps.

Salut i República! 

                                                                         (imatge extreta de twiter)

  Avui, 28 d'Octubre del 2018, un any i un dia després de la declaració d'independència votada per 70 diputats al Parlament de Catalunya, penso que estem més a prop que mai per a aconseguir-ho. Cert és que no s'ha pogut implementar a causa de la repressió de l'estat espanyol. Segons paraules del mateix president Puigdemont volem la independència sense la Guerra d'independència. Quelcom que no ha succeït mai a la història. Després d'escoltar noves informacions al respecte està clar que ningú sap del cert que hagués passat si als primers dies d'octubre de l'any passat s'hagués declarat i defensat la independència. Només hi ha dues opcions; Que l'estat espanyol actués igual o pitjor que el dia 1 d'Octubre, amb les conseqüències que allò pogués tenir, parlant clar utilitzant l'exèrcit i amb morts al carrer potser, o bé que la població i els polítics haguessim resistit fins a poder implementar la República. Mai sabren que hagués passat. El que sabem és que es va esperar una mediació que mai va arribar (o mai es va acceptar per part d'Espanya). Sabem que dies abans de la declaració al parlament es volia anar a eleccions. Només calia que l'estat confirmés que no hi hauria intervenció de les institucions, que no s'aplicaria l'artícle 155. L'estat no va respondre. A Puigdemont el presionaven per tot arreu. Els empresaris no volien DUI, alguns polítics tampoc. Un gran % de la població (no es pot saber amb exactitud) tampoc. Encara hi ha molta gent que pensa i diu que arribar a la DUI va ser un error. Per mi no. Ho repeteixo, per mi no. 

   Veient el comportament de l'estat espanyol, algú creu que no s'hagués aplicat igual el 155? Algú pensa que la maquinària de l'estat hagués parat? Algú creu que s'hagués acabat la repressió cap a l'independentisme? Jo sincerament no. A més, quan veus que alguns mediadors son empresaris que representen als poders econòmics..... està clar que va haver-hi por, molta por de la reacció de l'estat. I és normal. Un any després i veient tot el que ha fet l'estat espanyol (que aviat o tard ho acabarà pagant) entenc que alguns polítics marxessin a l'exili. També entenc que alguns es quedessin. Cada un va escollir el que creia millor.  Els que han marxat son lliures ciutadans d'europa. Les euroordres on se'ls acusa de rebel·lió i sedició no han estat acceptades ni a Alemanya ni a Bèlgica. A Suissa ja van dir que no s'extradita per motius polítics i al Regne Unit no va tenir temps a pronunciar-se però tenia pinta que hagués passat com a Alemanya. Vaja, que les justícies europees han donat la raó a Puigdemont i la resta mentres que els que s'han quedat a Espanya els acusen de rebel·lió i sedició i el judici previsiblement començarà al Gener del 2019 i és curiós que ja molta gent sap com acabarà. Amb penes molt dures, segons diuen alguns analistes. Curiosa separació de poders que tan defensan a Espanya. Quan s'ha de defensar tant la separació de poders és per alguna cosa, crec.

  En resum penso que això és imparable. Motius n'hi han molts. No crec que l'estat espanyol hagi convençut a gaires persones de les que vem viure l'1 d'Octubre. També veig que a la política catalana hi ha molt soroll. Soroll que genera titulars i tertúlies, entreteniment, però a l'hora hi ha un moviment de fons molt gran. El més gran de cap país europeu per a una causa que creiem justa. Aquest moviment ha anat agafant força amb els anys. Del 2010, on va sortir la sentència de l'estatut del 2006, al 2018 han passat 8 anys i l'independentisme ha passat del 15% al 48%. El que sembla impossible és que un dia l'estat espanyol accepti fer un referèndum pactat i amb garanties. Si no ho accepta tornarà a haver-hi un 1 d'Octubre i potser aquest serà el definitiu. I si no n'hi haurà un altre i un altre i un altre i els que calguin per implementar la República firmada per 70 diputats els 27 d'Octubre del 2017.

                                                            (imatge extreta de twiter)

   Tinc la sensació que l'estat espanyol no te cap mena d'interés en intentar arreglar el conflicte obert amb Catalunya. Cada declaració que fan gent del PP o de Ciudadanos és per tirar mes llenys al foc. L'única manera en com ho volen acabar és humillant-nos fins a lo més profund i sincerament penso que no se'n sortiran. Deien que amb un govern socialista a Espanya seria més fàcil. Si?, Segur? Últimament hi han hagut moviments com la visita de Pablo Iglesias (l'únic polític espanyol que de moment ha anat a veure'ls) a Junqueras i a la resta de presos polítics. El mateix Iglesias ha trucat al president Puigdemont. Han conversat i seria interessant saber quina ha estat la conversa real. Sentir-los. Escoltar quins arguments pot donar Iglesias per no fer absolutament res desde Madrid,  ells que venien a "asaltar los cielos"... Els polítics catalans els hi han donat una repassada que ni ells s'esperaven. Els polítics catalans si que volen tumbar el règim del '78. Els polítics catalans tenen més dignitat que tots ells junts. S'han jugat la seva llibertat per donar veu al poble i ho estan pagant car, molt car. Avui el debat al Congreso més del mateix. Que si golpistas, que si sececionistas....fins que en Tardà els ha posat al seu lloc recordant-li al líder del PP Pablo Casado que si puguessin ens afussellarien. Hi ha hagut molta indignació, però s'indignen aquells que saben que en Tardà té raó ja que fa uns mesos el mateix Casado va recordar a Puigdemont que l'últim president que va proclamar la República va acabar afussellat. El nivell polític espanyol està en mínims històrics. És de vergonya aliena. A més han decidit seguir venent armes a Arabia Saudí després de tot el liu que hi ha hagut amb el periodista esquarterat pel règim Saudí. I a Espanya els polítics parlan de Venezuela. Penós, fastigós i lamentable. 

    Aquí vivim moments d'impàs. Amb la presentació la setmana que ve del Consell de la República i el Forum Cívic pel Procés Constitüent. Veurem on va a parar tot això. Està clar que els polítics que estan ara en primera línia no volen arriscar massa veient les conseqüències que hi ha hagut. Segurament s'haurà d'esperar al judici i la sentència per tornar a veure els carrers plens. Vist amb prespectiva, hem avançat moltíssim en poc temps i crec que falta l'estirada final. Enrera no tornarem. No s'hi pot tornar. És practicament impossible (ja que sabem que no hi ha res impossible). Només podem seguir endavant. No se quan trigarem en sortir d'aquesta situació però més aviat que tard les coses canviaran i podrem mirar enrera i digerir tot el que vivim. Intentar viure en una normalitat per mi és impossible. Cada dia que passen presos i exiliats és un dia més de vergonya. Un estat que està tornant a temps molt foscos no em representa. Sento molta indignació i impotència. Som 2 milions de persones esperant a veure que passa. I aquest no és el camí. Penso que el camí és la desobediència i el trencament total amb l'estat. Ja ho vam fer el dia 1 d'Octubre i estic segur que ho tornarem a fer. Així que vaig a agafar forces per quan arribi el dia, la hora i el moment.

Salut i a fer República!!

                               (imatge extreta del Poblenou, Barcelona.)

   Algú encara a dia d'avui pot creure que hi haurà un judici just? Algú encara a dia d'avui pot argumentar que hi ha hagut rebel·lió i sedició? Algú encara a dia d'avui te arguments per mantenir als presos polítics a les presons?  Algú encara a dia d'avui segueix empassant-se les mentides d'un estat en descomposició? Algú encara a dia d'avui pot creure en el PSOE/PSC? Algú encara a dia d'avui creu que això no pot acabar d'una altre manera que amb la República Catalana? Algú encara a dia d'avui......i aixì podria seguir ennumerant les milers d'injustícies que estan passant dia rera dia. 

  És increïble que tot continui el seu curs sense que ningú pugui aturar la gran injustícia que s'està cometent. Només la paciència i els llibres d'història posaran a cadascú al lloc que toca però és refotudament difícil digerir el dia a dia al que estem sotmesos gran part dels catalans. Hi ha gent que potser li és igual. És més, hi ha gent que defensa el que està passant. Aquests directament son mala gent. Els que passen doncs que passin, a mi m'és igual. Però els que creiem en el procés que hem engegat a Catalunya cap allà al 2006 estem patint un any de repressió i de setge que és insofrible. Acribillats per casi tots els mitjans de comunicació espanyols i uns quants catalans també. Lleigint mentides i frases tretes de context. La pitjor guerra bruta que pot fer un estat la vivim diariament. Es fa difícil de portar. Però al final hi ha llum. Al final hi ha canvis. Al final hi ha la llibertat. Costarà? Si, molt! Però al final serem lliures i si no ho som, estarem lluitant per ser-ho que ja és molt més que no fer res.

Així doncs, Salut i República!

                                                               (imatge extreta de twiter)

   Jo ho tinc clar. Si s'acaben aprovant els pressupostos de Madrid a canvi d'engrunes de llibertat pels presos polítics haurem fet un ridícul espantós. Voldrà dir que els nostres representats polítics no estan ni a l'altura del país ni a l'altura de les circumstàncies. Penso que no hi ha res a negociar mentres hi hagin presos polítics i exiliats. Potser m'equivoco però és el que penso. Segur que tot és molt més complex del que sembla però s'ha de ser clar. O s'atura tota la causa o no hi ha res a negociar.

   Deien que amb un govern d'esquerres a Espanya seria més fàcil aconseguir alguna cosa. De moment res de res. No només això sinó que els gestos d'aquest govern indiquen el camí contrari. L'últim gest ha estat posar a la que va ser la vicepresidenta del govern de Rajoy, la (buscu un adjectiu que posar hi me'n sobren de xungos) Soraya Saénz de Santamaria (SSS) al consejo de estado, aquell organ consultiu que ja molts coneixem. El gest significa perpetuar el règim feixista o franquista (com volgueu dir-li) ja que tothom sap de quina família procedeix. És un regalet gràcies a la feina feta. Mentres, el ministre Borrel segueix amb el seu estil fent amics per Europa (potser això encara ens afavorirà), però els seu estil xulesc dient que al final els independentistes acabaran votant els presupostos és pitjor que una peli gore. També apareix Pablo Iglesias per reunir-se amb Junqueras a la presó (no per presionar pels presupostos, no). Després d'una mica d'enrenou també es veurà amb els altres presos polítics de JxCat (segurament per quedar bé) ja que li han dit de tot per reunir-se només amb Junqueras. Aquest estarà acompanyat per Joan Tardà i Sergi Sebrià i esperem que no venguin la voluntat popular a canvi de misèries autonomistes i llibertàries ja que sembla que el camí d'ERC no és la independència costi el que costi (i dic sembla potser contaminat per les (des)informacions que surten als mitjans). Un exemple és l'entrevista d'ahir a la BBC on l'alcaldable per a Barcelona d'ERC, Ernest Maragall, va dir que no es pot demanar suports si no arribes al 50% dels vots. I com ho sap que no hi son? No s'ha pogut contar mai com cal. Per coses com aquestes ERC fa dubtar. I amb articles com el que avui escriu el mateix Junqueras parlant de la biblía i els purs també. I per si hi hagués poc amb tot això avui ha tornat Arrimades (que feia temps que no piulava) per dir que a Companys no el va fusellar l'estat espanyol sinó un govern feixista o franquista. Es pensa que som burrus? Si la seva família formava part d'aquesta gent! Que ens ve a dir? El que fa té un nom: Negacionisme. No oblidem el que ha passat amb el Tribunal Suprem i l'impost de les hipoteques. Només han trigat 24h en canviar d'opinió i estudiar bé la sentència (serà que hi han hagut trucades després que ahir els banc es desplomessin a la Borsa?). Sincerament no veig solució a l'estat espanyol. O es desintegra o la història negra es repetirà i aquest cop serem nosaltres els que ho patirem, com ho van patir abans els nostres avis, àvies, pares i mares. A més avui el jutjat número 31 de Barcelona ha dictat una ordre de detenció per a 4 membres dels CDR acusats de manifestar-se davant de la porta del Palau de Justícia el 23 de Febrer. Estaven citats a recollir la notificació i no s'hi van presentar com a senyal de protesta.

  El cert és que son temps incerts, foscos, represius. Vivim dies on no es pot aparentar normalitat amb tot el que està passant. No es pot, o no s'ha de negociar res mentres hi hagin presos polítics i exiliats. Això hauria de ser la primera i funamental premisa pels polítics catalans. Ja ho deia Rosa Parks "com més obeïem pitjor ens tractaven".

  Així doncs, Salut i República!!

                                                (imatge extreta de twiter)

   Un dia més el ministre Borrell treballant per l'independentisme. Creant conflictes amb els Belgues. Ha retirat l'estatus diplomàtic al representant de Flandes ja que el president d'aquest parlament ha estat fent declaracions en contra de l'estat espanyol. Ha dit el que tothom sap, que els presos polítics no haurien de ser a la presó i sembla que al ministre Borrell no li ha agradat gens, no com al Parlament de Flandes on han sortit tots els grups parlamentaris a defensar al president i demostrant que allà si que hi ha llibertat d'expressió. També han fet cessar al cònsol de Grècia (per haver anat a la manifestació de l'11 de Setembre posicionant-se a favor de l'independentisme). Vaja, que el govern del PSOE actua igual (o pitjor) que el govern del PP. També en el Consejo del poder judicial han expulsat a una representant del govern català per duur un llaç groc. Tot molt normal. També hi ha hagut espectacle al congreso de los diputados amb la ministra (catalana) Dolors Montserrat qui ha protagonitzat un dels discursos més esperpèntics dels últims temps. No val la pena ni veure-ho (qui no ho hagi vist ja). A part d'això ha corregut la notícia de que Pablo Iglesias es reunirà amb Junqueras per probar de convence'l per tal que s'aprobin els presupostos. Un gest molt trist i lamentable d'un polític d'esquerres que enlloc de plantar-se davant del feixisme espanyol intenta anar a fer xantage a Junqueres. Sobren les paraules per intentar entendre o explicar el gran mal que està fent l'estat espanyol a part de la societat espanyola. Hi ha una part que ja li sembla bé el que passa però n'hi ha una altre que sembla que poc a poc desperta i veu massa escandalós el que està passant, però encara son molt pocs o això sembla. Es veu que hi ha més gent fora d'espanya preocupada amb tot el que passa que no pas a espanya. Trist, molt trist.

  I mentrestant a Catalunya les coses segueixen com estaven. El President Torra s'ha reunit amb Marta Rovira a Suissa. Després ha fet una conferència. Al parlament s'ha discutit sobre l'actuació dels mossos en les últimes manifestacions. El conseller ha justificat les càrregues. Segueixen les especulacions sobre que faran els grups parlamentaris a Madrid sense que ningú tingui cap certesa de res i estem esperant a que es posi en marxa el Consell de la República a Brusel·les. i així passen els minuts, les hores, els dies i els mesos. Vem votar República i això és el que volem.

   Salut i República!!

                                                           (imatge extreta de twiter).

   Tal dia com avui de fa 78 anys moria afussellat el President Lluís Companys. La història ens hauria de servir per apendre. Sincerament penso que si no formessim part de la Unió Europea els espanyols no se si haguessin arribat a fussellar a Puigdemont o a Junqueres i la resta de presos polítics i exiliats però que els deixarien podrir a la presó segur. I és el que pretenen. Aquests dies es filtren (des)informacions que diuen que la fiscal general de l'estat no rebaixarà els delictes de rebel·lió i sedició i que els volen impossar una pena de 15 a 20 anys de presó. Filtracions interessades segur. Filtracions per mantenir la repressió. Està clar que portem un any acribillats per la premsa i pels polítics espanyols amb les pitjors intencions. I aquí ens hem quedat tocats, sense estratègia clara i amb tot el poder de la gent desaprofitat. Vist amb distància, que sempre és més fàcil veure els errors, si la vaga del 3 d'Octubre hagués durat 3 o 4 o 5 dies penso que la situació estaria diferent. Però el que va passar ja és passat i cal mirar el futur. El futur ara mateix passa pel presupuestos generales del estado i que faran ERC i JxCat. Personalment penso que si els aproven poden anar directament a la merda. No s'ha de negociar res mentres hi hagi presos polítics i exiliats, però això és el que penso jo. Ells que fagin el que han de fer; fer efectiva la República amb el mandat de l'1O i el 21D. Segur que fàcil no és però es van presentar amb aquest programa i és el que els hi hem d'exigir. Per això els vem votar. Sinó eleccions i que el poble torni a decidir.

   A part d'això demà els Jordis (Jordi Sánchez i Jordi Cuixart) farà un any que son a presó. Un any! Un any en presó preventiva. Un any acustats de delictes que no han comés. Un any d'escàndol. Un any que ha creat un mal crec que irreparable per a una gran part de la societat catalana. Un any on la gent no ha deixat de sortir a recordar els presos i els exiliats. I és que no els podem oblidar. La seva llibertat serà la nostra llibertat; La nostra llibertat serà la seva llibertat.

  Per la República i per la LLibertat!!

                                                            (imatge extreta de twiter)

  Catalunya te una llarga història. Història de segles. Història de lluita per les institucions, per les llibertats. Història tacada de sang, com no. Hi ha gent que sembla que pretengui amagar aquesta història segurament per interés. Catalunya té la seva pròpia cronologia, el seu esquelet històric i això no ho podran borrar mai. Vivim moments històrics que es llegiran en els llibres. Aprofitem-los, entenguem-los, discutim-los, analitzem-los. Vivim-los.

 I com no avui hi ha hagut un gest històric al parlament de catalunya. S'ha reprovat al rei Felip VI. Ja ho va dir el president Torra fa un temps, Catalunya no té rei, i avui el parlament ho ha retificat, Catalunya no té Rei. Un gest (simbòlic) dels partits independentistes i els comuns. Una proposta dels comuns votada pels independentistes. Poc a poc s'amplia la base. I el govern de Pedro Sánchez ja ha tret, la mateixa tarda, un comunicat dient que empendrien les mesures necessàries contra aquesta declaració, que per mes inri està proposada pel grup dels Comuns, socis del govern de Sánchez. Vaja que el govern de Sánchez actua igual que el govern de Rajoy.

  A part d'això a Espanya s'han presentat els Presupuestos Generales del Estado. Un primer acord entre PSOE i Podemos que necessita els vots del PNB, ERC i PdCat. Els grups catalans ja han dit que si no hi ha moviments significatius amb els presos polítics i amb el dret a l'autodeterminació que no contin amb els seus vots. Això està per veure. El que està clar és que si els grups catalans voten a favor dels pressupostos sense res a canvi no serà baixar-se els pantalons fins als turmells sinó que serà treure-se'ls directament i posar-se a 4 potes. Esperem que no passi. També és destacable que durant la visita de la ministra Carmen Calvo hi han hagut bones paraules i bones gesticulacions (tot pur teatre per part de tots). El que ha deixat a tothom pasmat ha estat quan durant una entrevista amb el Basté a Rac1 ha dit que a Escòcia no va haver-hi cap referèndum d'autodeterminació. És possible? De veritat és possible? No ho entenc. Fins i tot el president Torra l'hi ha escrit un tuit amb el full de l'acord entre el Regne Unit i Escòcia pel referèndum. És increïble. No se si es pensem que som burros, o que vivim en una realitat paralel·la o què collons pensen. A tot això s'hi pot afegir l'afer que vincula al ministre d'exteriors actual, el català conegut per a tots, Josep Borrel amb un tema de venta d'accions en moments crítics utilitzan revelacions de secrets. Vaja, que cada vegada el nus és més fort, o la bola de neu més gran o digueu-li com volgueu però la descomposició de l'estat espanyol crec que és inevitable. Som actors d'un moment històric i a qui li interessi que ho visqui i a qui no doncs que miri Tele5.
  
   Salut i República!!

                                                              (imatge extreta de twiter)

  Avui s'ha perdut la majoria parlamentaria al parlament. Desacord entre ERC i JxCat. ERC votant amb PSC i amb l'abstenció de C's a la mesa del parlament per acatar la interlocutòria del jutge Llarena. Era d'esperar. Fa dies que es veu que la direcció potser és la mateixa però l'estratègia a seguir no. Sincerament penso que no passa res, que ja és molt. Perquè realment cap cosa de les que estan passant desde fa ja més d'un any és normal. Espanya està a la deriva i com no morirà matando. Tot el mal comés, ja no només a Catalunya sinó a Espanya en si, trigarà molt temps a curar-se. Si intento trobar una explicació lògica no la trobo per enlloc. 

  Si fessim un repàs dels aconteixaments desde l'1 d'Octubre, per no tirar mes enrera, ens posariem les mans al cap amb tot el que ha passat. S'han vulnerat drets funamentals dels ciutadans catalans i dels polítics. S'han escrit barbaritats (encara avui) per intentar crear un relat inexistent. Han succeït tantes irregularitats que sincerament crec que el dia que ho hagin de pagar serà l'estocada definitiva, encara que puguin faltar 4 o 5 o 6 anys, els que siguin. Se'ls caurà la cara de vergonya. I a alguns d'aquí que sembla que s'han rendit també. 

  Qualsevol revolució implica sacrificis i aquí no serà menys. El moviment és imparable i hi han dies millors i dies pitjors però sincerament penso que estem molt més a prop de la independència avui que fa un any. I si no el temps ens ho dirà. I avui un record d'un revolucionari.
Salut i República!!

 

  

   Passen els dies i els escàndols pugen de to. De les últimes coses remarcables destacaria les informacions publicades al diari Ara on s'explica els moviments bancaris de l'estat espanyol els dies posteriors a l'1 d'octubre. Retirada massiva de milers de milions d'euros de CiaxaBank i Banc Sabadell amb el posterior canvi de seu social. Joc brut. Guerra bruta, molt bruta. Ministres arreglant papers per facilitar la fugida d'empreses i reis trucant a empresaris per fer pressió. Aquells dies pensaven que la cosa anava en serio. Vem desaprofitar la oportunitat però crec que n'hi hauran més. S'han venut moltes mentides en quant l'afectació del procés en l'economia catalana. El temps ho ha desmentit. Igual que desmentirà (i molts ja ho sabem) que els presos polítics i els exiliats son culpables de rebel·lió i sedició. S'haurà d'arribar a tribunals internacionals però s'acabarà desmentint. És tan aberrant i asquerós el que està passant que ho recordarem tota la vida. Jo ho pateixo, com molta d'altra gent, però els familiars dels presos polítics i exiliats els hi estan fent un mal que mai curarà. Es pot ser mentider, desgraciat, miserable i tots els qualificatius que volguem però el que està fent l'estat espanyol (representat pels polítics, les elits feixistes i amb un silenci ensordidor per gran part de la societat) no te nom, o almenys jo no li se posar.
     
  Per si fos poc tot això, ara alguns comencen a veure un repuntament de l'extrema dreta (no la del PP i Ciudadanos que molta gent ja la tolera) sinó la de VOX, autèntics falangistes. I com no ja hi ha veus que culpen a l'independentisme. Ahir VOX (que és l'acusació popular de tot el procés judicial) va omplir un pavelló de Madrid. Els crits eren clars  "A por ellos oé......", "Puigdemont a prisión".... De fet l'extrema dreta està ja fa temps resorgin per arreu (ja sigui europa i/o amèrica si és que mai va desaparèixer). El problema crec que és que aquí la extrema dreta veu de l'antig règim feixista perquè quan va morir Franco (al seu llit) va haver-hi massa impunitat. I als monstres o els mates bé o no moren mai. Sembla que els catalans hem fet reaparèixer aquelles velles èpoques que semblaven superades on es deia que calia bombardejar Barcelona cada 50 anys. Ara no ens bombardejen amb armes sinó de manera judicial, amb els mitjans de comunicació i amb 4 penjats que fan accions al carrer a cara tapada i amb algun cúter o algun ganivet. Està clar que hem viscut enganyats. 

    Però tot això passa a Espanya. Aquí a Catalunya passa que la gent vem votar en un referèndum d'autodeterminació sota la pluja de les òsties de la Policia Nacional i la Guardia Civil. Passa que es va declarar la Independència i es va suspendre el dia 10 d'Octubre. Passa que el 27 d'Octubre és va firmar la declaració d'independència al parlament. Passa que van cessar a tot el govern. Uns quants s'ha exiliat i d'altres son a la presó. Passa que vam acceptar unes eleccions el 21 de Desembre on l'independentisme va treure majoria absoluta. Passa que no s'ha restituït ni el President ni el govern. Passa que JxCat i ERC (coalició de govern) tenen plantejaments diferents, o això sembla. Passa que la CUP ho té molt clar però van treure 4 diputats. Passa que la classe política no està a l'altura i el poble se'n està cansant. Passa que hi haurà un judici polític i sembla que tothom ja sap com acabarà. Passa que o es desobeeix o no es podrà implementar la República i si els polítics no desobeeixen.... Passen tantes coses que no dona temps ni a analitzar-les. Per això de tant en tant s'ha d'agafar una mica de distància i veure quina serà la següent fase.
   Mentres tant a fer República!

                                                              (imatge extreta de twiter)

  Un altre dia d'espectacle al parlament. I no és per menys. Vivim una situació molt complicada que no havia passat mai. El mitjans de comunicació cada un diu la seva. Les notícies es poden interpretar de moltes maneres. Clar està que ens estan bombardejant però no amb armes sinó amb la judicialització. Els polítics estan constantment al punt de mira i és normal, son la representació del poble (o això representa). La ex presidenta del Parlament Carme Forcadell és a la presó per permetre debats. Debats que agradaran més o menys però debats. Els presos polítics hi son per delictes inventats. I els exiliats si no estiguessin exiliats serien a la presó també. Per tant no pot haver-hi una normalitat ni al Parlament ni al país. Això ho tinc molt clar.
El que fa mal es veure la poca moral i la poca humanitat que tenen alguns representants polítics de Ciudadanos, PP i PSC. Sincerament no ho entenc. És de ser mala gent. Si fem un repàs al Parlament veiem que a l'extrema dreta està Ciudadanos, seguit del PP. Al centre dreta jo hi posaria al PSC (encara que diguin que son "socialistes"). Al centre esquerra posaria Comuns i ERC. La CUP està clar que és a l'esquerra. JxCat no sabria ven bé on situar-los. Jo diria centre esquerra. Però només cal veure o escoltar el to de les intervencions. Ciudadanos i PP no cal ni comentar-los. PSC lamentable. Culpant de tot als independentistes sense fer ni una mica d'autocrítica (han donat suport al 155 entre moltes d'altres coses). Els Comuns si, exigeixen democràcia i la llibertat dels presos polítics però no entenen el tema independentista. Creuen o volen una Espanya federal i està molt bé i és molt legítim però sembla inviable. Tot i així allà estan. D'ERC diuen, o sembla, que han posat el fre de ma per no fer-se més mal (també diuen que es volen cargar a Puigdemont i ja ho van mig aconseguir no investint-lo el 30 de gener). Hi han videos del Junqueras que si avui ell els tornés a veure no se que pensaria. Igual que en Rufián o el mateix Tardà, molt republicans però sembla que han frenat. JxCat estan al mig, entre ERC i la CUP. Aquests últims tenen molt clar que l'únic camí és el trencament amb l'estat costi el que costi i pagant el preu que s'hagi de pagar. Desobeïr, desobeïr i desobeïr. Tal com s'ha fet al llarg de la història per avançar. JxCat és una mescla de corrents de pensament. És un grup parlamentari. No és ni un partit, per tant és difícil de situar.
Resumint; hi ha massa intoxicació, masses interessos, moltes coses en joc, molta tensió, molts nervis, crispació, indignació, fatiga, ara diuen això i ara fan allò.......i la veritat és que ningú sap que passarà ni com acabarà. L'única certesa és que la vida és constant canvi i en això estem. 

                                 (imatge extreta de twiter)

   Després dels aconteixaments que estan passant ultimament veig la situació molt tensa. L'1 d'Octubre del 2017 va ser un avanç i un després. Veure els documentals fa mal, molt de mal. Hi han coses que no s'han fet bé (i és comprensible). Busquem independitzar-nos d'Espanya, un estat podrit de corrupció, plegat de franquistes i feixistes. Amb unes institucions anclades al passat i amb una població (no tota però si una gran majoria) manipulada pels mitjans de comunicació. És fastigós. És repugnant. 

   Ara, a Catalunya no ens quedem curts. Que signifiquen les càrregues dels Mossos? No un dia. No dos dies. Avui mateix carregant contra els anti feixistes durant una manifestació feixista. El dia 1 carregant contra la gent a les portes del Parlament. Qui controla els Mossos? Que els passa als partits polítics. Que estan fent ERC i JxCat? On és el mandat popular? De veritat que no poden treballar per a tota la gent que ens vem enfrontar a la repressió de l'estat? Entenc que han rebut cops durs els partits però la gent vem rebre les òsties. I ara les rebem de la "nostra" policia quan anem a rendir comtes al MHP Torra. Que està passant? On és la dignitat de l'1-O? Passejant per moltes poblacions i ciutats de Catalunya es veu la dignitat. Se sent la dignitat. Es respira la dignitat, tota la que li està faltant a la classe política. I entenc que estan lligats de mans i peus però collons, ho parleu clar o marxeu. De veritat que algú encara creu que l'estat espanyol pactarà un referèndum vinculant i amb supervisió internacional? Potser hi ha gent que hi creu. Jo sincerament no. O canvien les coses o això fa baixada. Fa molta ràbia recordar els dies d'Octubre de l'any passat i veure com estem ara. Potser en aquell moment s'hauria d'haver defensat la República amb totes les conseqüències però ja és passat i no es pot canviar. Es pot canviar el present i jo sincerament crec que si en Puigdemont ve, es tanca al parlament i hi han 100.000 (per no dir 500.000 o 800.000 o 1milio 200.000) persones davant no hi haurà collons d'entrar a matar. Digueu-me ingenu si voleu però crec que seria un bon pla. Potser és somiar massa però de somnis també viu l'home. I com deia Asimov, "La violéncia és l'últim recurs de l'incompetent.

Així que visca la República.

                                               (imatge extreta del Poblenou)