Un altre dia d'espectacle al parlament. I no és per menys. Vivim una situació molt complicada que no havia passat mai. El mitjans de comunicació cada un diu la seva. Les notícies es poden interpretar de moltes maneres. Clar està que ens estan bombardejant però no amb armes sinó amb la judicialització. Els polítics estan constantment al punt de mira i és normal, son la representació del poble (o això representa). La ex presidenta del Parlament Carme Forcadell és a la presó per permetre debats. Debats que agradaran més o menys però debats. Els presos polítics hi son per delictes inventats. I els exiliats si no estiguessin exiliats serien a la presó també. Per tant no pot haver-hi una normalitat ni al Parlament ni al país. Això ho tinc molt clar.
El que fa mal es veure la poca moral i la poca humanitat que tenen alguns representants polítics de Ciudadanos, PP i PSC. Sincerament no ho entenc. És de ser mala gent. Si fem un repàs al Parlament veiem que a l'extrema dreta està Ciudadanos, seguit del PP. Al centre dreta jo hi posaria al PSC (encara que diguin que son "socialistes"). Al centre esquerra posaria Comuns i ERC. La CUP està clar que és a l'esquerra. JxCat no sabria ven bé on situar-los. Jo diria centre esquerra. Però només cal veure o escoltar el to de les intervencions. Ciudadanos i PP no cal ni comentar-los. PSC lamentable. Culpant de tot als independentistes sense fer ni una mica d'autocrítica (han donat suport al 155 entre moltes d'altres coses). Els Comuns si, exigeixen democràcia i la llibertat dels presos polítics però no entenen el tema independentista. Creuen o volen una Espanya federal i està molt bé i és molt legítim però sembla inviable. Tot i així allà estan. D'ERC diuen, o sembla, que han posat el fre de ma per no fer-se més mal (també diuen que es volen cargar a Puigdemont i ja ho van mig aconseguir no investint-lo el 30 de gener). Hi han videos del Junqueras que si avui ell els tornés a veure no se que pensaria. Igual que en Rufián o el mateix Tardà, molt republicans però sembla que han frenat. JxCat estan al mig, entre ERC i la CUP. Aquests últims tenen molt clar que l'únic camí és el trencament amb l'estat costi el que costi i pagant el preu que s'hagi de pagar. Desobeïr, desobeïr i desobeïr. Tal com s'ha fet al llarg de la història per avançar. JxCat és una mescla de corrents de pensament. És un grup parlamentari. No és ni un partit, per tant és difícil de situar.
Resumint; hi ha massa intoxicació, masses interessos, moltes coses en joc, molta tensió, molts nervis, crispació, indignació, fatiga, ara diuen això i ara fan allò.......i la veritat és que ningú sap que passarà ni com acabarà. L'única certesa és que la vida és constant canvi i en això estem. 

                                 (imatge extreta de twiter)