Barcelona és antifeixista. Catalunya és antifeixista. Avui ha quedat demostrat. Han vingut a riures a la nostra cara i ens hem plantat. No s'hauria d'haver permés aquesta manifestació de la policia. Però ja que s'ha permés hem sortit al carrer a dir que no, que no volem feixistes als nostres carrers. Ara se'ns acusa de violents i crear disturbis. Disturbis se'n creen a França amb les vagues generals, a Alemania en les manifestacions contra el G-20. Avui si, hi ha hagut tensió i càrregues dels mossos contra els antifeixistes ergo protegien als feixistes. I millor que els hagin protegit perquè sinó hi hagués hagut una batalla campal. Això no ens interessa pero s'ha de compendre que portem un any de repressió. Estem cremats. No volem violència però tampoc volem que  vinguin a pixar-se a la nostra cara. Part de culpa la té el nostre govern, per permetre la manifestació pel centre. Els podrien haver portat a Montjuïc com fan amb les manifestacions d'extrema dreta del 12 d'Octubre perquè això d'avui també era una manifestació d'extrema dreta amb policies, Vox, C's i UpyD. 
   Ara ja ha passat i el més important i la conclusió que en trec és que la gent estem mobilitzats, som conscients que només nosaltres podem aconseguir forçar la situació per a poder implementar la República proclamada i suspesa el 10 d'Octubre i signada al parlament el 27 d'Octubre. Els nostres polítics estan lligats de mans i peus (per no dir que els tenen agafats pels collons) i els únics que estaven avui al carrer era la CUP. Sense passar per alt que avui, a mig matí, just quan començava la tensió salta la notícia de que l'Oriol Junqueras es vol presentar a les eleccions europees. Avui cap dirigent de primera línia d'ERC ni de JxCat eren al carrer. Si haguessin estat allà les imatges haguessin estat molt més potents però no hi eren. 
Crec que aquest és part del camí. 
Desobediència!

                                 (imatge extreta de twiter)

  Entenc que hi hagi gent equidistant. A la vida no tot és blanc o negre, no tot és fred o calor o no tot és alt i baix. Hi han matisos, molts matisos, potser massa matisos i aquí és on, per a mi,  es perden els equidistants. Masses matisos. Està molt bé la pluralitat, és necessària però cal decidir. En temes com el feixisme, el nazisme, el racisme, el masclisme o la homofòbia per mi no hi han matisos. Oi que no es pot ser una mica racista? Oi que no es pot ser una mica nazi? I una mica feixista?

  Doncs en el conflicte que estem vivint per a mi no hi ha matisos. No puc tolerar la represió, la violència, el feixisme i l'autoritarisme. L'estat està imposant-nos a la força la seva voluntat. Ens estan vulnerant drets fonamentals, estan utilitzant la justícia d'una manera indecent, estan empresonant a gent preventivament acusats d'uns delictes inexistents....I aquí tinc molt clar a quin lloc estic. L'1-Oct vaig anar a votar i hi tornaria. Vaig protegir l'escola i hi tornaria. Vaig passar molt nervis i vaig al·lucinar veient les imatges per FB de les càrregues policials i hi tornaia. I com jo crec que molts. Això ha unit a molta gent amb un objectiu comú. I quan dic molta gent vull dir mínim 2 milions de persones (que posats en fila som molta gent). 

  Si s'ha de fer un altre referèndum (que per mi ja el vem fer però si s'hi ha de tornar s'hi tornarà) participaré. I com jo molta gent. Gent que votarà Si, gent que votarà No i els equidistants que votaran en Blanc. Per això si fem un referèndum pactat (improbable, molt improbable per no dir impossible), amb garanties i supervisió internacional diria que segur que guanyarem. 

  I avui tothom a defensar la Plaça Sant Jaume!!

                                 (imatge extreta de twiter)

   Passen moltes més coses de les que ens enterem. Hi ha versions diferents, versions distorsionades, versions interessades, vaja varietat de versions i d'opinions. El que està clar (almenys per a mi) és que aquest procés no te aturador. De moment l'única manera d'aturar-nos ha estat, és i serà la repressió. Com diu en Cotarelo aquí hi ha una lluita entre dos models d'estat. Un fa aigües per tot arreu però aguanta el que sigui (Espanya) i l'altre és un model sense la força d'un estat (Catalunya). Alguna altra autonomia espanyola hagués aguantat el que està aguantant Catalunya? La resposta crec que està clara.

  Igualment al llarg de la història sempre ha passat el mateix. Als poderosos els fa por quan el poble pren o intenta prendre les regnes. A mes, en aquesta era digital i amb les xarxes socials això encara és mes exagerat. Ara tothom opina, tothom comenta, tothom t'explica que no se qui ha dit nosequè....i la bola es fa molt gran. El que estaria bé seria que algú sortís i digués les coses pel seu nom, sense tallar-se, amb llums i taquígrafs que diguessin la veritat. La veritat pot fer mal però és la veritat. Si no s'expliquen les coses com son es pot caure en l'error típic del joc del telèfon (per aquí m'han dit perquè serveix una taula i per aquí m'han respost per conduïr...). Que ens diguin la veritat. Que l'estat volia matxacar-nos el 27 O si defensavem la República? Doncs que ens ho diguin. Que sabien que hi hauria violència l'1O? doncs que ens ho diguin. Que els partits com ERC i JxCat s'han cagat per la repressió? Doncs que ens ho diguin. Que ANC i Omnium estàn espantats? Doncs que ens ho diguin. I així amb tots els dubtes que tenim.

   Tot i així crec que s'estan movent moltes coses, moltes més de les que ens pensem. També és cert que un problema com l'actual no te fàcil solució. Per això està la POLÍTICA en majúscules, per arreglar problemes de convivència i crear models de societats on la gent pugui ser lliure, expresar-se sense por i disfrutar dels petits i grans moments. Jo ho intento cada dia i és la meva petita aportació.

                                         (extret de twiter)

   Cada dia surten nous escàndols a la llum. I cada cop son pitjor. Quan sembla que la cosa sigui insuperable doncs no, encara n'hi ha més i millor. 

   D'avui podriem destacar el processament a l'actor Willy Toledo per cagar-se en Dios y la Virgen. També es pot destacar que s'han filtrat unes converses de la ministra de justíca del gobierno d'españa on diu que van veure a magistrats del tribunal supremo y la fiscalia anar amb menors d'edat en un viatge a Colòmbia. Coses que en un país normal farien saltar pels aires a tots aquests personatges sembla que a Espanya no els hi afecta. Depén de quines informacions surten tothom es llança a sobre per fer dimitir a la persona en qüestió i depen quines informacions surten PPSOC's i fan front comú per vetar investigacions (com les converses de l'antiga amant del Rei dient que tenia molts documents on es demostra tota la corrupció que hi ha hagut durant aquests anys de "democràcia", o els temes dels màsters universitaris i per no parlar de tot el que va envoltar l'atemptat a Barcelona l'agost del 2017). Vaja que fa tot molt de fàstic.

  En quant a Catalunya avui cal destacar que els mossos d'esquadra han desallotjat a l'Acampada per la Llibertat que estaven a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Hi estaven, en part, per protegir la plaça dels energumens que vindran dissabte de tota Espanya a conmemorar l'actuació de l'1O. Han corregut diferentes versions per les xarxes. Una venia a dir que com s'està a alerta 4 de terrorisme no es podia mantenir aquella acampada. Tot fum. Sembla que el govern d'aquí poc te a fer i que el 155 no ha marxat pas. Amb tot això els dies van passant i abans o després petarà. Petarà per alguna banda ja que la situació és bastant insostenible. I quan peti hi haurà tal sacsejada que ningú sap com acabarà. El que està clar és que les coses mai tornaran a ser com eren. I acabo perquè m'estic posant de mala llet.

                                   (imatge extreta de twiter)

   Donde están las putas urnas, ostias?

   Avui, justament avui, a set dies d'una trobada de Policies y Cuerpos de Seguridad del Estado a Barcelona per conmemorar la gran feina que van fer l'1 d'Octubre del 2017, es filtren imatges de les càrregues policials gravades amb les càmares dels propis polícies. I per què? Per recordar-nos qui te la força? Per recordar-nos qui mana? Per calentar l'ambient (com si no estigués prou carregat)? És un escàndol com tot el que està passant en aquest país desde fa molt de temps. A qualsevol persona decent se li regirà l'estòmac i el cervell al veure la brutalitat amb la que van actuar aquell dia, però no ens enganyem, hi ha molta gent que ho justifica i ho disfruta. No ho volen reconèixer perquè queda malament però és així. Jo només he pogut veure-ho a trossets perquè em porta records tristos d'un dels dies mes grans del poble català. És espantós veure com tiren a gent gran al terra i els comentaris que deixen anar. És indecent, fastigós, lamentable i mostra la fragilitat de l'estat espanyol que només va poder fer servir la violència contra gent disposada a votar. Ningú ho oblidarà....encara que hi ha alguns partits que encara volen dialogar amb l'estat buscant un referèndum acordat. Això és indecent. Estan oblidant allò del mandat popular de l'1O? Ens estan dient que aquell dia no va servir de res? S'han rendit davant la violència i la repressió? Si és així que donguin un pas al costat i s'hi posi gent disposada a tot, com els 2 milions 100 mil persones que vem anar a votar aquell dia. Molta tardor calenta però sembla que tremolen masses cames. Haurem de fer un pas endavant i utilitzar el poder del poble com vem fer l'1 d'Octubre.
Sols el poble salva al poble.

                                    (imatge extreta de twiter)

  Historicament sempre s'ha dit que les esquerres estan dividides i per alguna cosa serà. Sembla que és molt difícil posar-se d'acord fent un front comú. 

  Ja es comença a parlar de les eleccions autonòmiques del maig del 2019. Estan en joc els ajuntaments. Hi han informacions i contrainformacions que apunten cap a tot arreu. El que és clar és que ERC ha mogut fitxa. Ha apartat al seu candidat escollit en unes primàries fa pocs mesos, Alfred Bosc i ha posat al capdavant del projecte per a l'ajuntament de Barcelona a Ernest Maragall, un home amb molta experiència i 75 anys. La gent, el poble, estem demanant unitat i sembla que no ho demanem massa fort, o no se'ns vol escoltar. Cert és que el poder sempre està uns passos per davant de la gent i nosaltres no sabem quins preacords i quins interessos tenen amb partits com els de Colau o els socialistes però no fa gaire bona pinta. L'avantatge és que encara queden uns 8 mesos i pasaran tantes coses en aquest país que ningú pot saber com acabarà tot això. A mes es veu que es presentarà en Manel Valls, un polític francés del partit socialista conegut per les seves declaracions i accions contra els gitanos. Sembla que es pot presentar en una llista amb l'unionisme. Vaja, distrets estarem una estona. El que està clar és que s'ha obert un camí sense retorn. L'autonomisme per a milers de persones ja no existeix. No en volem saber res.

 Per una altra banda a Espanya el presidente del gobierno ha estat a Canadà i ha tornat dient que el conflicte català s'ha de resoldre politicament com van fer allà. Com si no ho sabessim. Ens pren per tontos? A mes ha assegurat desde allà que a Catalunya s'han fet dos referèndums i els ha guanyat l'unionisme. Em sobren les paraules. 

I ja per acabar la família real s'ha apujat el sou. Fastigosament repugnant.

  Està tot molt podrit. Tot el sistema polític espanyol fa aigües per tot arreu. Miris on miris hi ha corrupció. Hem estat governats durant més de 40 anys pels hereus del franquisme. A Catalunya fa temps que hem dit prou i estem en un xoc amb l'estat. Serà dur, llarg i complicat, molt complicat però estic segur que ens ens sortirem.

  Va haver-hi una època en que semblava que viviem en una país bastant acceptable (amb coses bones i dolentes com a tots els països moderns). Les coses anaven bé, hi havia feina, hi havia diners, hi havia educació i sanitat i mes o menys tots ens respectavem. La cosa es va començar a tensar quan al 2006 Catalunya va aprovar un nou estatut. A partir d'aquí (i ja han passat 12 anys) la cosa s'ha anat embolicant. Primer amb el PP recollint firmes contra l'estatut, després la sentència de TC retallant l'estatut al 2010 i després 6 anys de multitudinàries manifestacions (a partir del 2012) reclamant llibertat i un referèndum acordat amb l'estat. Aquest no ha fet cas a les demandes del poble de Catalunya i ha tensat tant la corda que a dia d'avui, 21 de Setembre del 2018 a Catalunya hi han presos polítics (a més a les nostres presons després d'estar 8 mesos a presons de Madrid, presos preventius sense haver estat jutjats encara i acustats de delictes com rebel·lió i sedició) i exiliats (que la justícia alemana, belga i suissa no han vist delicte en els fets i son lliures ciutadans d'europa). Si, si, al 2018 tenim presos polítics i exiliats. A més tothom sap que no serà un judici just ja que el poder judicial espanyol està igual de corrumput i és igual de franquista que fa 40 anys. Jutges bons a Espanya n'hi ha i molts, segur, però els qui arriben a la cúpula del Poder Judícial son de tot menys imparcials. I tot això sense entrar en detalls de les irregularitats comeses durant un procediment que sembla pel·lícula de Berlanga, amb atestats de la Guardia Civil plens d'errors, de suposisions i de fallos en les sumes. Ja es diu que la sentència està escrita. Quina justícia es pot esperar? Doncs això, cap ni una. Fa tot tant de fàstic que cada dia que passa ens allunya més de trobar una solució que acontenti a tothom. Bé, jo crec que és impossible.

  La única solució la tenim el poble. La força del poble. Milers de persones unides per una causa. Milions de persones unides per una causa. Estem enmig d'un conflicte molt gran i és com una bola de neu que cada cop s'ha fet més gran i és imparable. Tenim un parlament amb una majoria absoluta republicana on 7 d'aquest parlamentaris estan a presó i a l'exili i la oposició vol aprofitar-se'n. S'ha de tenir molt poca moral i ètica. No se com hi ha gent d'aquesta que pot dormir per les nits. S'han comés tantes irregularitats que només quan arribi als tribunals europeus i internacionals podrem esperar justícia. 

Mentrestant haurem de ser forts i resistir.

                                     (imatge extreta de twiter)

Siguem dignes. 
Siguem dignes del que vam fer fa 1 any. Siguem dignes de la revolta. Siguem dignes per a tots els que van rebre aquell 1 d'Octubre. Siguem dignes per qui ja no hi és. Siguem dignes pels presos polítics, pels exiliats i pels represaliats. Siguem dignes per a les generacions que vindran. Siguem dignes per tenir un futur millor. Siguem dignes d'un moment històric. Siguem dignes com tots els que han lluitat per una causa justa. Siguem dignes d'uns dies que duraran anys. Siguem dignes com ho vàrem ser defensant les escoles, defensant les urnes i defensant les paperetes. Siguem dignes d'un poble digne. Siguem dignes com abans ho han estat d'altres. Siguem dignes com ho vem ser el 3 d'Octubre. Siguem dignes com el 21 de Desembre. Siguem dignes de la República Catalana pagant el preu de la llibertat.
Siguem dignes.

                                   (imatge extreta de twiter)

   Nou escàndol relacionat amb el procés i els jutges. Es veu que s'ha descobert un fil de mails al canal oficial del Consejo Oficial del Poder Judicial, el tercer poder independent de l'estat. És un canal que utilitzen tots els jutges per a intercanviar-se informacions i documents i es veu que també s'hi escriuen opinions. La més generalitzada és que la qüestió catalana no és política sinó una qüestió d'estat i de democràcia. Bé, molt en la línia democràtica de l'Estat Espanyol.

  Com molt bé ha dit en Manel Delgado, és tot tant insuportable que l'enigma és saber com estem aguantant. Estem aguantant que ens humillin, que mantinguin als membres del nostre antic govern en presó preventiva acusats d'uns delictes que no han comés, que mantinguin a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart més de 11 mesos en presó preventiva, que l'altre mig govern estigui exiliat i lliures per Europa però sense poder trepitjar Espanya, que ens vulguin fer creure que tot tornarà a la normalitat....És tant insuportable que fins que no sortim tots al carrer i desobeïm pacificament a l'estat repressor haurem d'aguantar que se'ns pixin a la cara. És inaguantable.

  Dels partits ja no ens podem fiar. Sembla que ERC no vol anar més enllà. Batalles internes i externes han deixat orfe al moviment social més gran dels últims anys a Europa. O ens organitzem nosaltres o ho acabarem pagant molt car. Entenc que la repressió causa por i no podem perdre de vista que hi ha més de 1000 encausats. I la cosa segueix pujant. Fins i tot avui hio ha la notícia que imputen a Roger Espanyol, el noi que va perdre un ull el dia del referèndum a causa de una bala de goma (prohibida a Catalunya) disparada per un Policia Nacional. L'imputen per suposadament haver llançat una valla. Quins collons!! 

   O ens mobilitzem o morim. No hi ha més.

                   (imatge extreta de twuiter de Eneko de las Heras)

  Poca gent em genera tanta repulsa com l'expresident del govern espanyol Jose Maria Aznar. Cada cop que el veig o l'escolto se'm gira el cervell. Cada gest i cada paraula que surt de la seva boca és un atac directe a la inteligència. El més llastimós de tot és que aquest home representa part de la història d'espanya i per a molta gent és un referent.

  Avui s'ha presentat a una comissió d'investigació sobre el finançament irregular del PP amb uns aires de superioritat moral que fan mal a la vista. Segons diuen a mentit uns quants cops en seu parlamentària (cert que no és el primer ni serà l'últim) en no reconèixer el finançament irregular del seu partit durant un llarg periode de temps. Només cal veure els videos de les seves intervencions per saber de quin peu calça. També ha mentit amb el tema de la guerra d'Irak assegurant que Espanya no va enviar ni un soldat. No ha trobat resposta a una pregunta d'en Rufian sobre la mort de Jose Couso, un càmara de Tele5 mort durant un atac de les tropes americanes a l'hotel on estava la premsa allotjada. Es pot ser tant cínic? Es pot ser tan mala persona? Es pot viure tant allunyat de la realitat? Sembla que si.

  En quan a Catalunya ha dit que hi ha una secessió en marxa i que Espanya no ho està podent aturar. Ha comentat que els independentistes son uns "Golpistas" i ha afirmat que Catalunya s'ha dividit abans que Espanya es fracturi (com ja havia dit que pasaria fa uns quants anys). Potser Catalunya està dividida per culpa de feixistes com ell. Gent que no sap el que és la democràcia, gent que ens vol tenir sotmesos a la força, gent heredera del feixisme mes ranci dels anys 40. Cal recordar que quan ell era el president del govern deia allò de "sin violencia se puede hablar de todo. S'ha demostrat que amb l'Estado Español això és impossible.

  Fa vergonya pensar que aquest personatge un dia va ser el representant de tots els espanyols, però més vergonya fa pensar que si tornés molta gent el votaria. I acabo perquè m'està agafant molta mala llet.

Salut i República!

                     (imatge extreta del twiter de Eneko de las Heras)

  Avui la justícia espanyola ha tornat a quedar en evidència. Bèlgica no extradeix al cantant Valtonyc. Aquí ja estaria a la presó.

 Diumenge va haver-hi una manifestació en contra del model d'escola catalana. Eren espanyolistes i volien acabar la manifestació a la plaça St Jaume. Per sort hi ha un grup de gent que està acampada desde la diada. Van fer una crida perquè anès la gent diumenge al matí a defensar la plaça i així va ser. Gràcies a un miler i escaig de Republicans els feixistes no van poder arribar-hi. Sembla que comencen a haver-hi mobilitzacions. Hi ha una preparada pel dia 20 de setembre ja que farà un any dels fets de la conselleria d'economia. També es prepara una pel dia 29 ja que la Policia Nacional i la Guardia Civil volen fer una concentració a la plaça Sant Jaume per recordar l'actuació que van fer l'1 d'octubre. A sobre que ens van agredir volen venir a conmemorar-ho? Això és de cínics. 

   Per una altra banda ahir va haver-hi una entrevista al presidente del gobierno Pedro Sánchez. Res de nou. A si, parlant del tema del armament que es ven a Arabia Saudí es va justificar dient que simplement entreguen la mercaderia que l'antic govern havia acordat. És igual si son bombes que acaben amb la població del Yemen. Ho va dir molt clar; "Debo priorizar. En política muchas veces hay que priorizar". I amb aquest cinisme va anar "responent" les preguntes. Sobre el presos polítics va repetir que a l'estat hi ha separació de poders i que no hi poden fer res. Quan algo s'ha de repetir tant per algo serà. Diu que poc a poc es tornarà a la normalitat (i segurament ni ell s'ho creu). No es podrà tornar ni a la normalitat ni a res que s'hi assembli mentres hi hagin presos polítics, exiliats i un miler de represaliats, i ho saben. Només volen guanyar temps i que l'independentisme es baralli entre ell (cosa que també passa). Sembla que es torna a encendre la metxa i a veure que en surt de tot això.

 Mentres tant, Salut i República!

                                       (imatge extreta de Twiter)

  Siguem clars: En un país democràtic no hi hauria un dictador enterrat en un mausoleu. Queden pocs i cap és en un país democràtic. Avui és un bon dia ja que el govern espanyol ha fet un decret llei per treure al dicatdor Francisco Franco d'on és enterrat, el Valle de los Caidos. Fins aquí bé.

  On és la qüestió? Doncs molt fàcil. El decret llei ha estat aprovat per 172 vots a favor, 164 abstencions, repeteixo 164 abstencions i 2 nos. Les abstencions son de Ciudadanos i PP. Per a ells no és urgent treure el cadàver d'un dictador genocida. Si no s'ha fet en 40 anys podrien passar-ne 40 més, com a mínim. Els 2 nos son del PP, tot i que diuen que ha estat un error de vot (jajajajjajajaja). Tant PP com Ciudadanos son hereus del franquisme i per això no els hi cal treure el cadàver d'un dicatdor genocida. De fet el PSOE ho ha fet forçat per la situació que es viu politicament a Espanya. Ja van governar fa anys i no ho havien ni probat. El que demostra tot això és que ens han fet creure que vivim en un estat democràtic. Ara molta gent ja sap que la transició va ser una farsa i que hem viscut molts anys enganyats. Però el mes trist de tot és que les 164 abstencions representen a gran part de la població espanyola que recorda la dictadura amb nostàlgia i com una època daurada de la història d'Espanya. Si fos per ells tornaria ha haver-hi un cop d'estat militar i a pendre pel sac la democràcia. No ho diuen perquè no queda bé però molts ho pensen, ho creuen i els hi agradaria molt que passes. 

  Per això quan equiparan l'independentisme amb els nazis o amb moviments autoritaris em poso de molt mala llet. Ens diuen supremacistes, separatistas, golpistas.....de fet ens veuen com allò que ells adoren però d'esquerres, progressistes i pacifistes i això no ho poden soportar. Nosaltres posem llaços a favor de la llibertat dels presos i ells durant la nit, amb la cara tapada i amb cuters, ganivets i pals de ferro els treuen. Nosaltres cridem Llibertat i ells criden Puigdemont a prisión. Nosaltres sortim 800.000 o 1 milió o 1 milió i mig de persones al carrer a reclamar la llibertat del poble sense ni un sol incident i ells quan surten 50.000 acaben fotent pallisses. 

   Realment la cosa jo la tinc molt clara. Al feixisme se'l combat.

                                              (imatge extreta del Poblenou de Barcelona)

   El nivell de la política espanyola és lamentable. Dia rera dia es pot comprovar. Centenars de casos de corrupció i a la majoria de polítics no els passa res, per un que entra a la presó n'hi ha centenars que queden en llibertat. La dialèctica que utilitzen és penosa, de molt baix nivell. Fa vergonya pensar que aquesta gent son els representants del poble però per alguna cosa serà. Surt el president del PP, en Pablo Casado i diu que la diada d'ahir va ser un aquelarre independentista. Surt l'Albert Rivera a TV3 i fa l'entrevista mes patètica que he vist en molts anys. Surt en Girauta fent el holigan, juntament amb l'Hernando del PP. Surt la Margarita Robles i queda en ridícul. Potser que algun de Podemos es salvi, però en general fa vergonya veure actes al Congreso de los diputados. I mira que son gent en principi preparada. I dic en principi perquè ultimament estan sortint molts casos de irregularitats en Màsters cursats a la Universidad Rey Juan Carlos. Ahir va dimitir la ministra de Sanidad del govern socialista per irregularitats en el seu màster. També és cert que hi han molts polítics no de primera línia que treballen pels seus pobles i per la seva gent. Segurament la majoria d'ells.

  En fi, que si encara no entenen perquè volem marxar uns quants catalans potser que s'ho fagin mirar. Ara, que els polítics catalans independentistes que estan al Congreso també s'ho haurien de fer mirar. Tant ERC com PdCat podrien intentar posar contra les cordes el feble govern dels socialistes i no fer el ridícul com avui amb la moció presentada per PdCat. Així tampoc anem gaire bé. És cert que fa uns quants anys (posem-ne 50) ja estarien afusellats tan ells com el presos polítics i potser jo no estaria escrivint aquestes linies ja que potser m'haguessin matat defensat la llibertat (no desde les xarxes sinó al carrer). Però ja que hem arribat fins aquí i hi ha un poble empenyent darrera no ens falleu. No ens falleu!!

                                         (imatge extreta de Twiter)

     Ha tornat a passar. Barcelona s'ha omplert de gent. Manifestació de mes d'un milió de persones reclamant la Independència. Reclamant la llibertat. Reclamant la llibertat dels presos polítics. L'avinguda Diagonal plena de punta a punta. I ni un incident.

  No és el primer any que passa, ni el segon ni el tercer. La primera gran mobilització va ser al juny del 2010 després de la sentència del TC contra l'estatut. Després l'11 de Setembre del 2012 sota el lema "Catalunya nou estat d'europa" va ser una de les manifestacions mes grans vistes a Barcelona. Al 2013 es van omplir les carreteres de Catalunya amb la Via Catalana, inspirada en la via Bàltica del 1989. Al 2014 es va fer la V (de via, voluntat, votar i victòria) entre els carrers de la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Al 2015 va ser la Via LLiure que va omplir la Meridiana de Barcelona. Al 2016 es va anomenar "A Punt" i es van unir 5 ciutats de Catalunya: Barcelona, Salt, Berga, Tarragona i Lleida. Al 2017 va ser "La Diada del Si" on es va crear una creu gegant com a símbol de suma a Passeig de Gràcia amb Aragó. El protagonisme de la marxa va ser el Referèndum de l'1 d'Octubre. I ara al 2018 s'ha omplert l'avinguda Diagonal. En 7 anys de mobilitzacions no hi ha hagut ni un sol incident. Per la seva banda els "unionistes" en cada concentració que fan acaba amb incidents provocats per feixistes d'ultradreta. Queda clara la diferència, no?

   Qualsevol estat democràtic intentaria solucionar el conflicte dialogant, negociant, fent política (que per això cobren). Espanya ha preferit la repressió, la presó i l'exili de l'antic govern català. I crec que així poca cosa aconseguiran. És mes, crec que aconseguiran que gent que no tenia clara la idea de República s'hi apunti perquè veient que hi ha a l'altra banda......

   Així doncs Salut i República!

                                                                      (foto extreta de Twiter)

     Quan surto de la ciutat em desintoxico de la sobreinformació. He estat uns dies pels pirineus. Allà sembla que el temps passi mes lent i m'ajuda a veure les coses amb prespectiva i he pogut comprovar que la República Catalana és un fet.

  He viatjat 4 hores amb cotxe. He passat per diferents pobles i ciutats de Catalunya. En tots hi han llaços grocs, cartells de Llibertat presos polítics, murals de la República Catalana, banderes independentistes.... La República és un fet. La gent ho sap i ho viu. Llàstima que l'estat espanyol sigui tant pre-històric i no accepti la realitat. Llàstima que l'estat espanyol estigui dominat per feixistes del segle passat. Llàstima que l'estat espanyol no sigui modern, obert i aprofiti les riqueses culturals de les seves regions. Llàstima que el nivell polític a l'estat espanyol sigui tan lamentable. Llàstima que l'estat espanyol cregui que en su reino nunca se pone el sol. Segurament amb el temps acabarà caient com la fruita podrida cau d'un arbre.

  Avui 11 de Setembre del 2018 hi haurà manifestació a Barcelona per a la independència. I per la llibertat no només del Presos Polítics sinó també pel poble de Catalunya. Tornarà a sortir milers de persones, per no dir un milió i escaig, a reclamar la Independència que ens nega l'estat espanyol. I tornarem a veure les imatges espectaculars dels carrers de Barcelona plens a vessar. I així seguirem fins que s'implementi la República Catalana en tots els aspectes; Socialment som una República, oficialment ens tenen oprimits i ens volen esclafar. Només el poble salva al poble. 

Salut i República!!

                        (imatge extreta d'un poblet del pirineu)

    Siguem clars. Cap país ha aconseguit la independència sense vessar sang. De fet la història és plena de guerres i lluites per dominar els territoris i a la població. Espanya, com moltes d'altres potències, al llarg dels segles ha anat perdent les colònies que un dia eren seves. I totes han vessat sang, molta sang. 
   
  Aquí volem assolir la independència a través de la democràcia; que voti el poble què vol ser. Va començar amb unes consultes populars cap al 2009. Mes tard es va fer un procés participatiu (nom que es van inventar ja que posar referèndum era perillós) el 9 de Novembre del 2014, on hi havia una pregunta bastant llarga i tres respostes. Finalment s'ha fet un referèndum d'autodeterminació amb una pregunta clara i dos respostes. Vol que Catalunya esdevingui un estat independent amb forma de República? Si o no. En aquest referèndum (que la constitució no prohibeix segons uns i no hi cap en la constitució segons uns altres) el govern espanyol va enviar a la Policia Nacional i a la Guardia Civil per impedir que es fes. No ho van poder impedir. Va votar el 43% de la població (amb les òsties que van caure desde les 9 del matí). Un 90% va ser resposta afirmativa. Aquell dia van haver-hi 1066 ferits. Cap mort (sembla impossible veient les imatges que van còrrer rapidament per les xarxes socials). El poble català te clar el que vol. El poble espanyol te clar el que no vol. On és la política? Es pot esperar política d'un estat que ve del feixisme? 

   Ara estem a un punt on crec que hi han dos camins: Un referèndum pactat, amb garanties, vinculant i amb supervisió d'organismes internacionals (cosa que sembla impossible d'acceptar per part d'Espanya) o bé tirar endavant amb el resultat de l'1 d'Octubre i el 21 de Desembre.
Poc a poc anirem sortint de dubtes, sense oblidar que hi han presos polítics i exiliats.

  A més diu Pedro Sánchez que el problema a Catalunya no és la independència sinó la convivència. No Sr Sánchez, el problema no és la convivència és la independència.

                                  (imatge extreta de Twiter)

   

       Últimament hi ha molta intoxicació informativa. Jo diria que corre molt la (des)informació. De fet penso que els tradicionals mitjans de comunicació no deixen de ser esclaus del poder. Serveixen per a crear estats d'opinió. 

   Anys enrera podies anar al quiosc i comprar el diari amb el que més afinitat trobaves als editorials i amb els columnistes. Ara encara ho pots fer però no se si es fa gaire. Vivim al 2018 i a internet hi han tots els diaris digitals i més. S'actualitzen molts cops al llarg del dia i cada un ofereix un punt de vista sobre la notícia. Se que hi ha molta població que no ho utilitza però n'hi ha molta que si. El mateix passa amb les cadenes de radio o televisió i els seus informatius. Encara la gent ho utilitza per a informar-se (o desinformar-se).

   El que està clar és que Twiter s'ha convertit en una espècie de mitja de comunicació on cada usuari tria el que vol lleigir. De fet, la meva opinió, és que és el mitja de comunicació mes plural. Hi ha de tot, desde extrema dreta a extrema esquerra i centralisme i quasi tot en parts iguals. Ja depén de cada usuari l'ús que li doni. Últimament a Twiter corre molt la idea que ERC i PdCat s'han venut a Espanya. És difícil d'entendre ja que ERC és un partit clarament independentista o això ha semblat durant molts anys. Molta gent no enten com en el punt on estem surtin dirigents d'ERC com en Tardà o en Rufian i deixin anar un discurs clarament autonomista fins que no s'eixampli la base. Bé, pot ser perquè el seu President Junqueras és a la presó i la número 2 Marta Rovira a Suissa exiliada. Sembla que vulguin pactar amb PSOE i Podemos. Corre aquesta idea. En quant al PdCat, que és una reminiscència de Convergència, no queda molt clara la posició. Els dos partits van ser claus per a fer fora a Rajoy en una moció de censura que ha donat la presidència a Pedro Sanchez del PSOE. A saber quins pactes hi hauran de sotamà. 

    M'agrada pensar que una cosa és la que es publica i ens arriba per a fer debats i crear opinió i l'altra és els pactes i acords que s'arriben sense anunciar-ho a bombo i plateret. El que crec que està clar és que el problema Catalunya-Espanya també és Alemany, Belga, Suís i en el fons un problema europeu. S'està intentant resoldre per darrera sense que es noti gaire i aquí ens van enviant globus sonda per a despistar-nos. Un exemple és que Pedro Sánchez proposi fer un referendum per a votar un nou estatut. És una broma? Algú s'ho pot creure? Els catalans vem votar un estatut nou al 2006 aprovat pel Parlament, pel Congreso de los Diputados i aprovat en referendum (cal recordar que tant ERC com PP van demanar als seus votants votar no a l'estatut, per diferents raons obviament) i el PP el va portar al Tribunal Constitucional on 4 anys mes tard va acabar sortint retallant els punts claus. Deia algun "socialista" com Alfonso Guerra allò de nos lo hemos cepillao. D'aquí ve tot el que està passant. I vol un altre estatut? A cagar a la via!!

   El que està clar és que molta gent cau en les provocacions i s'acaben creant discusions absurdes per omplir hores de debats i tertúlies mentre que poc a poc s'intenta posar cada cosa al seu lloc. I potser d'aquí a uns quant anys acabem per saber que és el que realment s'està negociant. Mentres tant anem omplint hores creant estats d'opinió.

                                            (imatge extreta de Twiter)

    És tan escandalós tot el que està passant que només el temps ens dirà com acabarà. 

    Parlant a nivell judicial demà el senyor LLarena, instructor de tota la causa contra l'independentisme i responsable de que els presos polítics portin casi un any en presó preventiva, te la vista d'una demanda contra ell presentada per el President Puigdemont i els ex-consellers exiliats a Bélgica. La demanda és per unes declaracions fetes pel senyor Llarena en un acte privat. La premsa espanyola s'ho va pendre a broma. No deixen d'enganyar a la gent. Resulta que ara el govern espanyol gastarà més de mig milió d'euros per a la seva defensa. Primer deien que era una cosa personal del jutge i que el govern només defensaria la justícia espanyola, en cas que estigués posada en entre dit. Al cap de 24h va canviar la versió i va dir que el cas Llarena s'havia convertit en un cas d'estat. Amb això deixen molt clar que no existeix la separació de poders en casos com aquest.

   Només cal recordar que el fiscal de l'estat anterior, el Sr. Maza (mort en circumstàncies extranyes en un viatge a Argentina) ja tenia redactades les acusacions cap als polítics catalans, fins i tot abans de que passesin certes coses. No va ser fins el 27 d'Octubre, al firmar-se la Declaració d'Independència, que els va acusar de Rebel·lió. Estan acusats de Rebel·lió (fins a 30 anys de pressó), sedició (fins a 15 anys de pressó) i malversació (fins a 5 anys de pressó). Estan acusats de tot això sense ni una prova. Tot es basa en informes de la Guardia Civil. Intenten vendre que hi ha hagut una rebel·lió amb violència quan la única violència ha estat la repressió dels cossos de seguretat de l'estat, Policía Nacional i Guardia Civil. És un procés tan escandalós que haurem d'esperar a arribar als tribunals Internacionals i de Drets Humans perquè es desmonti tota aquesta farsa. 

   La veritat és que quan escolto tertúlies de gent que és molt entesa en la matèria no puc entendre que tal vulneració de drets que s'està cometen no tingui cap resposta. És indignant. És escandalós. I el que fa tot això és demostrar que Espanya, el Reino de Espanya, no és una democràcia.