dimecres, 23 de desembre del 2020

3 anys i 2 dies.

 

     Avui fa 3 anys i 2 dies de les últimes eleccions a Catalunya. Unes eleccions guanyades per Ciudadanos però sense majoria per a fer govern. JxCat va quedar en segona posició i ER en tercera. Es va formar un govern de majoria independentista i enlloc de fer el que van prometre, implementar la República, han fet tot el contrari. Primer de tot, com Espanya no va respectar els resultats, el President Puigdemont no va tornar (i ben fet que va fer). Roger Torrent, el president del Parlament, unilateralment, va decidir anul·lar el ple d'investidura del President Puigdemont. Primera mala jugada d'ER. Després Espanya ja es va encarregar de suspendre els diputats que eren i, encara hi son, a la presó. Tot i així s'ha mantingut una majoria independentista que no ha servit per a avançar. El President Torra sembla que molestava massa i l'han inhabilitat per no despenjar una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics. I tot això ha anat passant mentres vivim una pandèmia mundial, la del Coronavirus, amb milers de morts.

    Tampoc s'han entés alguns moviments d'ER intentant eixamplar la base amb el COMUNS que s'han abstingut en la votació d'una llei d'amnistia que es presentarà al març al congreso de los diputados. Per twitter la gent bull amb l'actitud d'ER però per TV3 i Catalunya Radio, i la majoria de mitjans de comunicació, l'enemic és JxCat, és el President Puigdemont, és la Laura Borràs, és en Joan Canadell... El règim sap qui és l'enemic a vencer, nosaltres ho sabem? 

   Ara el focus està en el 14 de Febrer. En principi seran les eleccions catalanes. Ningú sap si es podran duur a terme. Tot depén de l'evolució de les xifres de la pandèmia i potser de les enquestes. Uns diuen que s'està cuinant un tripartit entre ER, COMUNS i PSC. Junqueras, desde la presó, ja ha dit que és impossible un pacte amb el PSC. Si? Segur? Masses coses diuen alguns. L'ambient és bastant irrespirable, Atacs de Rufián i Albiach cap a JxCat, atacant-los i anomenant-los la dreta catalana independentista. Cal recordar que Colau (COMUNS) és alcaldesa gràcies als vots de la dreta espanyola de Ciudadanos, concretament de Manuel Valls. Que passa, això no és dreta? Albiach (COMUNS) demanant un front ampli d'esquerres que deixi al marge a JxCat. Un front ampli amb qui d'esquerres, PSC? Algú creu a aquestes alçades que PSC son esquerres? De fet algú creu que COMUNS son esquerres? Crec que l'eix esquerra dreta ha canviat. Ha canviat bastant. Diria que la dreta catalana son el PdCat, i el PNC entre d'altres però JxCat no em queda clar. És una opinió personal i puc estar equivocat. Tot i aixì crec que aquest no és el tema. El tema és la INDEPENDÈNCIA i d'això ni ER ni COMUNS en parlen. I la CUP.... tampoc ser ja que pensar. Tanta ràbia els fa el President Puigdemont i JxCat? 

     Mentrestant al país veí, Espanya, tenen un bon merder. Un estat profund intentant fer caure un govern "d'esquerres", un rei emèrit fugit perseguit per la justícia internacional, uns partits ultres de veritat al congreso de los diputados, una societat adormida i silenciada, una (in)justícia desbocada cap a qualsevol cosa que demani llibertat i amb uns quants pals per part de la jutícia europea, uns mitjans de comunicació manipulats i sense moral i uns representants polítics del pitjor nivell. Que pot sortir malament? I mentrestant ER pactant el presupostos amb el carcellers, amb el represors. A mi que m'ho expliquin lentament si us plau. Al 2016 deien Tardà, Junqueras i companyia que amb Espanya no es podia negociar perquè mai compleixen. Que ha canviat? Perquè intenten negociar si saben que no cumpleixen? Que hi ha d'amagat? Quin xantatge estan rebent? Fa tot molt mala pinta.

   Qualsevol procés d'Independència comporta sacrificis. Segurament ens pensavem que seria mes fàcil, però passa el temps i em sembla que, encara que alguns s'hagin rendit, estem mes a prop que mai d'aconseguir l'objectiu. També crec que no seran els polítics qui ens hi portin sinó que serem la societat organitzada la que farem el pas. De fet els polítics ja van fer passos i ho estan pagant, uns a la presó i d'altres a l'exili. Cal recordar que els presos/es polítics porten mes temps tancats amb un "gobierno progresista" que amb el gobierno conservador del PP. Això ja diu bastant. També sabem de qui depén la fiscalia i també sabem que tan a Pedro Sánchez com a Pablo Iglesias els hi és igual el que digui Amnistia Internacional o la ONU entre d'altres. No hi ha res a fer, només deobeïr. Desobeïr i desbordar l'estat, i no fent un altre referèndum com proposa la CUP. El referèndum ja el vam fer i va ser espectacular. Aprofitem tot el que tenim i no perdem mes el temps.

    Mentrestant Salut i República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)
 

divendres, 4 de desembre del 2020

Dividits.

 

     Seguim dividits. Potser mes dividits que mai. Està clar que les baralles sectaries i partidistes no porten a enlloc, o si, porten a l' oblit. Ho deia Aznar fa anys, antes se romperá Cataluña que España... i veient la relació entre JxCat i ER potser li haurem de donar la raó. Precisament d'oblit parlen alguns d'ER dient que s'ha d'oblidar l'1 d'Octubre del 2017. No se si és la manera "d'eixamplar la base" com diuen ells.  Aquesta setmana han passat unes quantes coses mes que dificulten el camí cap a l'assoliment de la República Catalana on, tard o aviat, acabarem arribant.

   Ahir ER i PDCAT va donar els seus vots per als pressupostos de l'estat. Ahir mateix tant PSOE com UPODEMOS ja els van titllar de patriotes. Patriotes espanyols, és clar. Molt bé. Avui, 24 hores mes tard, el TS refusa el tercer grau dels presos/es polítics i també l'artícle 100.2. Molt bé també. Es parla dels indults, de la reforma del delicte de sedició i de la mesa de diálogo per a després de les eleccions catalanes. Potser que JxCat molesti en l'equació? No se, no ho veig molt clar. Per les xarxes corren tuits de ER que no se si els hi anirant molt bé de cara a les eleccions. Diuen el contrari del que estan fent ara. I així, sense inmutar-se. S'han de tenir els collons pelats per no passar vergonya. Tots ens podem arrepentir del que pensavem o deiem fa un temps però...la llibertat d'un poble no admet aquests canvis de discursos. Si s'han rendit doncs molt bé, que ho expliquin i s'apartin. Estan donant estabilitat a l'estat que et te empresonat, exiliat i reprimit. Estan venent la llibertat dels catalans a canvi de que? De seguir cobrant? Foten entre pena, ràbia i fàstic.

   També és necessari explicar que a Espanya, uns militars ja retirats, han escrit una carta al rei on deixen clar que si han d'intervenir intervindran. Molt demòcrata, tot plegat. Els mateixos militars tenien un xat de watsap on parlaven d' afusellar a 26 milions de persones, incluïts nens, entre d'altres barbaritats. Molt demòcrata també. La fiscalia no hi veu, no se, terrorisme o delicte d'odi? De moment no. 

   És tot un putu escàndol i fins que no ens plantem de veritat i sortim a controlar el nostre territori no hi tenim res a fer. I no sembla que això sigui una opció per al govern amb majoria independentista que tenim a Catalunya. Ja es va encarregar Torrent de no investir al President Puigdemont i entre uns i altres s'han carregat al President Torra. Sembla que els molesta la presència de JxCat. Igual que sembla que a TV3 també els molesti la presència d'afins al President Carles Puigdemont. I de la manipulació viu el poder. Ens esperen uns mesos durs per la pugna a la Generalitat. JxCat ja te candidata. Serà Laura Borràs i sembla que alguns els hi fa molta por. No van passar ni 24h des de que va guanyar les primaries perquè l'ataquessin de tot arreu. Començant per Sergi Sol amb un artícle vomitiu fins al diari El Español amb un artícle igual de vomitiu. I a can ER amb Pere Aragonés de número 1, s'afanyen a posar una dona de número 2, de nom Laura també (simple casualitat?), i en una de les primeres entrevistes ja diu lo de oblidar l'1 d'Octubre i també parla de la gent que no ve de la política, referint-se a ella mateixa, que porta uns 20 anys en política. Així està el panorama. El vot independentista estarà dividit en JxCat, ER (si creiem que és independentista), PNC, FNC, Demòcrates i alguns partits mes. Així diria que no anem bé. Només el temps ens ho dirà.

   Mentrestant, Salut i República Catalana!!!

                                           (imatge extreta de twitter)
 

divendres, 27 de novembre del 2020

Les Molles.

 

       Doncs si, recollim les molles i hem d'estar contents. Com pot ser que ER negocií i ens vengui un acord pels presupostos amb l'estat espanyol si sap que sistemàticament s'incumpleixen? Diuen els que en saben que el dèficit acumulat en el darrers 10 anys és d'uns 28 mil millons d'euros. I ER ens ven que l'acord al que han arribat d'uns 2.300 millons d'euros és un bon acord. Si tothom sap que s'incumplirà!! És mes, hi ha twits d'ER dient això al 2019:


   Que ha canviat del 6 de febrer del 2019 a avui, 27 de novembre del 2020? A cas el gobierno mas progresista de la història ha deixat la via de la judicialització? NO. A cas el gobierno mas progresista de la història està obert a dialogar sobre un referèndum d'autodeterminació? NO. A cas el gobierno de PSOE i UPODEMOS estan per l'amnistia? NO. No serà que ER està buscant suport amb el PSC i PODEM (això diuen alguns) per formar un tripartit? De veritat s'atraviran a fer-ho? De veritat que llençaran a la brossa tot el moviment que hi ha hagut fins al 2017? Per a ells no te validesa l'1d'Octubre? Han començat ajudant a cargar-se al President Torra. Ja que el govern català te una majoria independentista (tot i que l'estat ja s'ha encarregat de manipular-ho tot) haurien d'haver-se plantat!! Amb les conseqüències que això comporta. De fet els vem votar, tant a JxCat com a ER, per duur a terme el mandat popular de l'1d'Octubre, o bé, això és el que deien. És molt difícil entendre que està passant. A mi algú m'ho hauria d'explicar molt a poc a poc. Volen fer autonomisme? Doncs molt bé, que ho diguin, però que no menteixin. Ja se que és demanar massa, ja que per tots és sabut que els polítics prometen molt i no fan ni la meitat i potser, o segur, que aquí està el problema. 

   Pel que fa a JxCat sembla que hi ha dues vies; una és la de Laura Borràs que obertament diu que aquest govern català independentista no ha servit per avançar, i raó no li falta. Potser que ella sigui la número 1 a la llista per la presidència de la Generalitat, i no estaria gens malament que fos la primera Presidenta de Catalunya. L'altre via és la de Damià Calvet, que per algunes declaracions que ha fet ultimament ja li treuen semblances amb en Santi Vila. La pugna principal serà veure qui guanya les eleccions i per això encara falten tres mesos. Se'ns farà llarg i segurament pesat però i si el dia després no han canviat gaire els números? I si no dona per a fer un tripartit? Que farà ER? Se'n penedirà del mal que està fent al moviment independentista? És realment esparpèntic tot plegat i posa de mala llet. A sobre sembla que a TV3 i Catalunya Radio els seguidors de Puigdemont cada vegada estan mes aïllats i no participen gaire en tertúlies. Curiosament la majoria dels que surten respecten els moviments d'ER, els aplaudeixen i a la mínima que poden carreguen contra el partit de Puigdemont, quan saben que ell és l'únic polític que, a nivell europeu, s'ha guanyat un respecte i representa a més d'un milió de persones que el va votar en les últimes eleccions europees. Total, que les màquines de propaganda sembla que estan al servei d'ER i a crear opinió contra els altres. Joc brut. 

    Estem vivint en primera persona el procés de transformació de la societat. Potser alguns encara no ho veuen però el mal que ha fet el govern de PP, i ara el de PSOE/PODEMOS amb la col·laboració del PSC, COMUNS i m'atreveixo a dir també d'ER, és irreparable. Trigarà mes o menys però em sembla que una majoria de catalans hem dit prou. I això portarà uns canvis que segurament, d'aquí a uns anys, en veurem el resultat. I més si l'estat espanyol o el govern de torn que hi hagi continua actuant igual o pitjor, que ja podria ser.

 

    Mentrestant, Salut i República Catalana!!!

                                                   (imatge extreta de twitter)
        

divendres, 20 de novembre del 2020

Patètic.

 

      Estem assistint a uns dels espectacles mes lamentables dels últims temps. L'independentisme mes barallat i dividit que mai. El "govern efectiu" està fent aigües per tot arreu. ER i JxCat estan a matar. Que si filtracions, que si conselleries....patètic tot plegat. Tenim un vicepresident fent de president en funcions perquè es van carregar al President Torra enmig d'una pandèmia i encara algú el culpa per no haver convocat eleccions, quan del que se'l pot culpar és d'acceptar una inhabilitació per una desobediència. Jo personalment el trobo a faltar. I no va ser a qui vaig votar a les eleccions.

     Han fet el ridícul sobretot amb el tema d'ajudes als autònoms. Preparen un paquet de 20 millions d'euros per a mes de 500.000 autònoms i ho fan en una pàgina d'internet que el primer dia es satura i el segon també i on finalment només rebran ajudes 10.000 autònoms. L'excusa que donen és que no hi ha diners. Ja ho sabem!!! I tenen al món de la cultura i als restauradors arruinant-se dia rera dia sense donar cap solució efectiva. I enlloc de plantar-se segueixen inclinant-se davant Madrid. I son els que anaven a fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre....Tota aquesta gent no està a l'altura de les circumstàncies. Han decidit abaixar els braços i obeïr. LLastimós.

    Per altra banda està ER fent el joc a PSOE i UPODEMOS esperant que els hi tirin quatre molles (perquè del tema de la taula de diàleg......) i així poder dir que han aconseguit alguna cosa. Les elccions del 14 de febrer, si finalment es fan, serviran per a veure quina opció tria la gent; Si guanya ER rendició i possible tripartit (ja algun panfleto ha tret enquestes donant aquests resultats....). Si guanya JxCat veurem si ER li dona suport i si no és així ja veurem com ho fan anar. Fa pena veure d'on venim i cap a on anem. O ens revoltem de veritat o ens esperen anys difícils, molt difícils. Jo no em rendeixo.

 

Salut i República Catalana!!!

                                                (imatge extreta de twitter)                   

  
            

divendres, 6 de novembre del 2020

Passen els dies.

 

    Passen els dies i segueixen els embolics. Ara resulta que de les detencions i escorcolls de la setmana passada s'estan filtran audios de converses privades. L'objectiu diria que és clar; dividir encara mes l'independentisme, entre altres coses. Si no no s'enten el canvi de rumb d'ER. Ve de lluny, pràcticament del 27 d'Octubre del 2017. Potser els va picar no se ells qui estaven al capdavant de la Generalitat. Com pot sortir ara en Joan Tardà i dir que la independència no podrà ser si no hi està tothom d'acord, independentistes i no independentistes? No s'enten. O potser te moltes coses a callar? O potser la policia secreta patriòtica te informes de tots ells? No se, masses dubtes genera tot això. Estem en guerra, si, si, en guerra. No hi han armes (tot i que la Guardia Civil les va deixar el dia 20 de Setembre dins dels cotxes oberts davant de la conselleria d'economia) però la guerra bruta de l'estat no te aturador. Hi ha represió, exili i presó. Tot s'hi val contra l'independenstisme, com ja va passar amb els bascs. Qualsevol pot ser detingut, acusat falsament i patir la represió d'un estat cada vegada menys democràtic (si és que ho ha estat alguna vegada). Avui jutgen a Dani Gallardo, un madrileny detingut en les protestes post sentència a Madrid, que ja porta mes d'un any en presó preventiva. I si, amb un govern suposadament progressista i d'esquerres. Ben calladets estan avui!! 

    De fet el liu que te el país veí és considerable. Primer vol acabar amb l'independentisme, sigui com sigui (ara es tallen i no afusellen). Després protegir el rei emèrit que porta ja mes de tres mesos fugit. La operació Kitchen que sembla que la premsa no li dona importància (la premsa.....) i la ciutadania, que ja està tant acostumada, que em sembla que els hi dona igual. Sinó Madrid estaria en flames!! Todo por la patria!! I això sense parlar de la gestió que s'està fent de la pandèmia, la segona onada i tot el que envolta el Covid. 

   Vaja, que son moments incerts, durs i complicats i tenim uns polítics (de tots els colors) que no estan a l'altura penso.

   I el que hagi de passar, passarà. Salut i República Catalana!!!

                                                       (imatge extreta de twitter)
 

divendres, 30 d’octubre del 2020

Russos, Tsunami i tot un poti poti...

 

    Aquesta setmana hem tornat a viure una operació de la Guardia Civil contra l'independentisme. Es van detenir a unes 30 persones en una macro operació. Les primeres informacions parlaven que estava relacionat amb el Tsunami Democràtic (quan ja hi ha una causa a la Audiencia Nacional que ho investiga per terrorisme). Després van còrrer rumors que era per tràfic d'influències, malversació i coses d'aquestes. També es va dir que era un cop als mes propers al President Puigdemont acusats de finançar la Casa de la República a Waterloo. Mes tard va sortir una informació que deia que Russia volia enviar 10000 soldats si Catalunya declarava la independència...... total una trentena de detinguts, entre ells antics polítics tant de ER com de Convergència, ara de JxCat, empresaris i gent de diversos camps on la majoria van quedar en llibertat el mateix dia i avui han sortit també en llibertat els 9 que quedaven detinguts. Els informes son del Coronel Baena, àlies Tàcito (encara que no ho reconeix). El mateix que va fer els informes de 20 de Setembre pels quals Jordi Sànchez i Jordi Cuixart son a la presó per sedició. El mateix dels informes pels quals tenim 9 presos polítics i exiliats i els mateix dels informes pel qual han absolt al Major Trapero i a Tamara Carrasco...Home, te pinta de muntatge, no? A més coincideix que passa tot això quan hi ha un estat d'alarma i toc de queda on ja el primer dia unes 150 personalitats polítiques i de l'èlit espanyola van fer un sopar per celebrar el 5è aniversari d'un panfleto d'aquest madrilenys, saltant-se les prohibicions i difunent-ho per les xarxes. També coincideix amb una acord de presupostos entre PSOE i UPodemos on s'apuja la partida per la Corona un 6%. I tenen els collons de dir que seran els presupostos mes socials de la història...

   També s'ha de dir que, per escoltes de CONVERSES PRIVADES efectuades per fer aquests informes, part dels investigats deixen molt que desitjar, Suposo que aniran sortint i intentaran afeblir el moviment independentista, així que hem d'estar preparats per escoltar com se li diu "pelomocho" al President Puigdemont i altres barbaritats que, en CONVERSES PRIVADES tots, repeteixo, tots fem. Si no és per cagar-nos en uns és per cagar-nos en els altres. Sinó que mirin els xats de watsap de la gent!!! I si hi han casos de tràfic d'influències o corrupció que s'investiguin però calia montar un macro operatiu o se'ls podia citar a declarar com es fa habitualment? Jo ho tinc clar!!

   La capacitat de fotre-la cada vegada mes grossa de l'Estat espanyol és increïble. Quan escolto a algú gran dient  que es pensava que la seva capacitat de sorpresa no podia anar mes enllà, penso en la de coses que ens queden per veure i sentir i em cago, de veritat que em cago!! Ahir vem veure aquí a Barcelona un desnonament a les 22h d'una famíia amb tres nens. En ple estat d'alarma. En ple toc de queda. En quina societat vivim? Ho podem permetre tot això? I casos com aquest n'hi han cada dia. Colau era la que anava a parar els desnonaments. Sobren les paraules i falta acció. Acció contundent. No podem permetre'ns viure en aquest tipus de societat. És llastimós, inmoral i digueu-ho com vulgueu!! 

    També avui corre ena noticia que diu que Marlaska creu que el President Puigdemont hauria de venir i rendir comtes amb la (in)justícia espanyola. Com? Estan tant desesperats per caçar-lo que els hi és igual fer el ridícul. Per cert, Espanya ha rebut sentències dels Tribunals de Drets Humans on precisament casos que va jutjar Marlaska afirmen que va haver-hi tortures i males praxis. I volen que el President torni. De boixos!!

    Esperant als pròxims aconteixaments, Salut i República Catalana!!!

                                                                               (imatge extreta de twitter)

    

dimarts, 27 d’octubre del 2020

27-O, 3 anys després.

   27 d'Octubre. Fa 3 anys que el Parlament de Catalunya va signar, per una majoria de diputats, una resolució per a constituïr Catalunya en un estat independen en forma de República. El que ha vingut després ja ho sabem tots...però podem fer una mica de memòria.


   Hi ha 9 persones, presos/es polítics, sentenciats en total a 100 anys de presó. Hi ha 5 persones exiliades, entre ells els President legítim de la República Catalana, el President Puigdemont i hi ha mes de 2850 persones represaliades; des d'activistes, cantants i persones anònimes que han pagat i estan pagant el preu de la represió de l'estat espanyol. Hem hagut d'escoltar com ens diuen nazis, lacis, supremacistes, separatistas i moltes altres barbaritats. L'estat espanyol ni negocia ni fa política. L'estat espanyol està controlat per unes èlits incapaces d'assumir que els temps han canviat. L'estat espanyol, amb el Gobierno mas progresista de la historia, és incapaç d'articular una resposta política al conflicte. Els presos porten mes temps tancats amb el gobierno mas progresista de la historia que amb el govern de Mariano Rajoy. Deien que derrogarien la ley Mordaza y la reforma laboral, entre d'altres coses i el que ha fet El Gobierno mas Progresista de la Historia és decretar un estat d'alarma que pot durar fins al 9 de maig. No serà que veuen que tard o d'hora la societat, ja no la catalana sinó l'espanyola sortirà a protestar? Ens han retallat tants drets i llibertats amb l'excusa de la pandèmia que quan vulguem recuperar-los.....potser serà massa tard.

   També costa molt entendre una cosa; L'únic que creia, o això sembla, en treballar per la República, el President Torra, demanava fa mesos unes mesures que ara s'estan aplicant. Quan ell ho demanava li deien de tot, supremacista, nazi, insolidari, totalitari...i que curiós, un cop l'han inhabilitat (injustament, com no!!) i en Pere Aragonés d'ER fa les seves funcions s'apliquen les mesures que Torra demanava. Molts presidents autonòmics se'n fotien i criticaven les mesures que proposava Torra i ara tots corrents a perimetrar les seves comunitats. És un putu escàndol. Torra els feia nosa i se'l han xutat sense ni parpadejar. Ell tampoc és que hagi desobeït gaire la decisió de la (in)justícia espanyola. Ha marxat i mes tranquil deu viure. I millor per a ell però se'l troba a faltar. Aragonés farà el que dictin des d'Espanya. Això sembla que és el que li ordena que fagi el seu cap des de LLedoners. La guerra bruta entre ER i JxCat és un desastre per a tot l'independentisme en general, però si els nostres polítics son així de mediocres només està en les nostres mans, en els nostres vots, intentar canviar-ho. En uns mesos tindrem la oportunitat. Veurem que passa.

   També la setmana passada va sortir, primer una filtració un dia abans, la sentència absolutoria del Major Trapero. Jo me'n alegro per ell. La contradicció és màxima; el Major del Mossos absolt i el seu cap, Joaquim Forn, condemnat a 10 anys de presó per sedició. On queda el relat que van inventar dient que els mossos estaven al servei del govern? Condemnats per sedició sense aixecament tumultuari violent. Nosaltres ja ho sabem però molta gent, sobretot "progres" espanyols van comprar el relat de la violència i ara ben calladets estan. No calladets, estan plorant perquè van a per ells. Ja els vam avisar. Una vergonya. No podem esperar res del país veí. Res de res.

   3 anys després, Salut i República Catalana!!!

                                                                                         (imatge extreta de twitter)
                                    


  

    

dimarts, 20 d’octubre del 2020

Més inhabilitacions.

 

    Segueixen inhabilitant polítics catalans. Aquesta vegada han estat els membres sobiranistes, bé, independentistes, de la mesa del parlament de la passada legislatura. Inhabilitats durant 20 mesos i amb una multa de 30.000 euros. Casi res. I per què els han inhabilitat? Doncs per fer política, per fer parlamentarisme. Així de sencill i així de greu. Representants votats pel poble inhabilitats per fer la seva tasca. Una altre aberració democràtica, però és clar, que esperem d'un estat tan poc democràtic com l'estat Espanyol?

    I els polítics que segueixen en primera línia, si, indignats. Parlant amb els típics arguments de queixa i denuncia i poc més. Tragant. Tragant molt. Pel meu gust tragant massa. No eren ells als que vam escollir el 21 de Desembre per fer efectiva la restitució del govern escapçat amb l'article 155? No eren ells els que havien de recuperar tot el que ens van treure? No eren ells als que vam votar amb un mandat clar? Doncs sembla que no. Sembla que alguns estan o molt acollonits o molt mal assesorats. Haurien d'escoltar mes a la gent que els vem votar ja que pel que a mi em sembla hi ha molta gent, però molta, molt desenganyada. I no és per a menys. I potser part d'aquesta gent no votarà. 

    I parlant de vots i números.... ara ens diuen que calen el 50% dels vots. D'acord. I un cop tens el 50% que? Màgia? Europa t'escolta? Espanya t'escolta?  Parlem de números. Si ara l'independentisme està en un 48% què vol dir? Que l'altre 52% no és independentista? O vol dir que un 30% no és independentista i un 22% vol un encaix diferent amb Espanya tipus federal, confederal o digueu-li com vulgueu. Els números ens poden enganyar i en una democràcia plena, autèntica un 50,01% ja és més de la meitat, no? Aquí fa anys que ens diuen que no som majoria i amb els números a la ma és impossible fer tal afirmació. A més, si fos així, quin problema tindrien en comprovar-ho a través d'un referèndum? La realitat és que ens estant imposant ser espanyols sense ser ells el 50%. Això està claríssim.

     També un dels problemes que tenim és que des d'aquí no es controlen el mossos. Quan el govern al que vas votar envia els mossos a reprimir les manifestacions d'una manera molt violenta, poc democràtica, amb excessos escandalosos i semblant massa allò que tan hem criticat de l'1 d'Octubre tenim un problema majúscul. I quan es condecoren 400 mossos per la feina feta durant les manifestacions post-sentència a Urquinaona el problema és gegantí. Amb tot això el moviment popular independentista s'està desfent com un sucre a l'aigua però cal confiar en que arribarà un moment en que ho tornarem a fer. I aquest cop millor i fins al final.

    Mentrestan, Salut i República Catalana!!!

                          (imatge extreta de twitter)
       

divendres, 16 d’octubre del 2020

Incerteses.

 

    Vivim temps d'incerteses. Estem rebent la segona onada de la pandèmia del coronavirus i el futur, si ja era incert abans, ara ho és molt mes, almenys per a mi. No sabem com ens acabarà canviant la vida, si sobrevivim, que esperem que així sigui. Pensar mes enllà fa respecte i mes veient com està tot.

   A nivell polític hi ha un bon merder. No tenim President de la Generalitat. Aquest cop no l'han afusellat com van fer avui fa 80 anys amb el President Companys, sinò que l'han inhabilitat per no despenjar una pancarta. Ara, enmig de la pandèmia!! Molt normal!! El vicepresident Aragonès (ER) és el que està fent la representació de President. Ara parlen de superar el 50% dels vots perquè passi alguna cosa quan em sembla que ja sabem que a Espanya els és igual que siguem el 20, 30 40, 50, 60, 70 0 80%, Ells no canviaran. Ni amb el Gobierno mas progresista de la història que s'ha petat les poques competències que queden com la dels Bombers. A Europa que siguem el 50% o més no se si tampoc li importarà gaire. No li importen les vulneracions de drets que passen a altres paisos menys li importaran les que fagi Espanya, o això sembla. En quant a Espanya l'ambient polític està molt crispat, però molt. Segurament massa. És de vergonya aliena escoltar les coses que es diuen al Congreso de los Diputados, com és de vergonya aliena escoltar certes coses que diuen Ciudadanos al Parlament. També és una mica de vergonya aliena veure que tenim un polítics que s'han encarregat de desmobilitzar l'independentisme amb promeses de taules de diàleg que s'han reunit una sola vegada en 8 mesos. És de vergonya aliena veure videos del 2016 de Rufián i Tardà defensant certes coses i veure'ls ara amb els pantalons abaixats i amb Pedro Sánchez disfrutant. Fa ràbia pensar que no es va anar fins al final costés el que costés, però s'enten que no hi anessin si no hi havia unitat. Fa ràbia sentir a parlar dels neoconvergents referint-se a JxCat quan hi ha molts independents. Fan ràbia moltes coses i ens hem de fotre, no podem o no volem sortir a capgirar la situació. Amb els líders de ANC i Omnium a la presó ja es van encarregar de tallar les mobilitzacions massives. Amb l'excusa de la pandèmia s'ha aturat bastant. També fa molta ràbia veure manifestacions feixistes a Barcelona on la policia no hi actua i veure després com la BRIMO carreguen contra els CDRs. Fa molta ràbia sentir a l'alcaldesa Colau dir que no permetran que entri el feixisme a Catalunya quan ella és alcaldesa gràcies als vots del racista de Valls. Fan ràbia masses coses. Fa ràbia pensar que fa un any va sortir la sentència injusta de la farsa del judici del procés que va condemnar a presó als presos polítics i que allà continuen, a la presó sense que ningú dels qui tenen les claus vagi i obri. Fa ràbia el que va ser un engany com el Tsunami Democràtic.....i mira que pintava bé.....

   I paro perquè m'estic calentant massa.

   Visca la República Catalana!!!


 

 

 

    

dijous, 1 d’octubre del 2020

Ni oblit ni perdó,

 

    Han passat tres anys i no podem ni oblidar ni perdonar. Recordatori de l'1 d'Octubre del 2017.

Clica per a veure els videos de la violència per part dels cossos i forçes de seguretat de l'estat.

                                                (imatge extreta de twitter)
                              

      

dimecres, 30 de setembre del 2020

No ho entenc.

 

 

 

      No ho entenc, o potser si..... potser te a veure amb els tribunals europeus però que algú m'ho expliqui. Com pot ser que ahir el Tribunal Supremo inhabilités al 131è President de la Generalitat, Quim Torra i avui no es publiqui al BOE? El que menys entenc és que demà, segons diuen algunes informacions, es publicarà al DOGC. Hi han coses que ens haurien d'explicar millor, tractar-nos com a ciutadans adults que som. Si volen seguir fent autonomia que ho diguin, que ens ho expliquin. Som grandets i el dia en que votem (encara que no serveixi el vot dels catalans) cadascú podrà triar lliurament entre seguir sent autonomia (tot i el que avui s'ha decidit a Madrid entre Gobierno mas progresista de la historia (PSOE/PODEMOS) i la comunidad de Madrid (PP/Ciudadanos/VOX) ja s'ha carregat el poc que queda de les autonomies en general) o realment construïr la República Catalana.

     Hi ha coses que em generen molta desconfiança. Si partim de les últimes eleccions del 21 de Desembre del 2017, després del gran subidón de tots els fets d'Octubre, em fa pena pensar que la unitat entre partits i la societat civil se l'han carregat des de Madrid i també des d' aquí. Des de Madrid a través de la represió, està clar i des d'aquí per mi ER ha tingut un paper llastimós. Per començar, lleigint els llibres del President Puigdemont, ER li va fer unes quantes jugades brutes (per dir-ho finament) i la CUP alguna que altre. Cal recordar que ningí, absolutament ningú ha sortit a desmentir res del que ha sortit publicat als llibres (i mireu que hi han jugades brutes). Després la investidura fallida del President Puigdemont, després la retirada d'actes de diputats als presos polítics i la retirada de l'acta de diputat al President Torra. Tot això lligat amb declaracions de Tardà dient que si cal es sacrificaria a Puigdemont i altres piulades de Gabriel Rufián que no cal ni esmentar. De fet Rufián ja va rebre una bona escridassada quan es va presentar durant els disturbis post-sentència a via Laietana. Han passat moltes coses i ara les protestes son amb poca gent i s'ha vist que només porten a més represió i més represaliats (també és cert que en moments de pandèmia es fa difícil ocupar els carrers sent centenars de milers de persones). Fa molta ràbia veure com uns quants polítics parlen, parlen i parlen i a l'hora de la veritat només fan que acatar i abaixar el cap. Penso que l'error de l'independentisme, sobretot el polític, és que no ha seguit l'embat. Des del meu punt de vista ER ha reculat, ha frenat i això ha frenat tot el moviment. I ara venen la moto de que cal ser mes, cal seguir sumant (que no dic que no) i cal tornar a teixir complicitats i no se quantes merdes que ells mateixos s'han carregat. A mes segueixen demanat eleccions quan, segurament, i potser m'equivoco, unes eleccions no canviaran gaire les coses, o potser si; Si ER queda per damunt de JxCat la rendició serà definitiva. Si JxCat queda per sobre de ER potser l'embat continua, ja es veurà.

     Fa ràbia pensar que si s'hagués continuat amb determinació potser no seriem on som, tot i que ningú ho sap. El que em queda clar és que sense unitat política com la unitat que hi ha al carrer no anirem a enlloc. I mes veient que l'estat del que volem fugir està controlat per uns poders hereus d'un règim franquista amb impunitat per a fer el que vulguin. El gobierno mas progresista de la historia ja pot fer el que vulgui que també te l'enemic a casa. Amb un rei desbocat i uns jutges amb mes poder que ningú no ho tenen gens fàcil, però enlloc d' enfrontar's-hi si alineen i això és llastimós.


    A l'espera dels nous aconteixaments i de les sentències dels tribunals europeus, Salut i República Catalana!!!

 

                                                         (imatge extreta de twitter)
                                    

diumenge, 27 de setembre del 2020

Inhabilitats.

 

 

 

     Segurament demà inhabilitaran al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra per penjar una pancarta en favor de la llibertat d'opinió, d'expresió i la llibertat dels presos polítics. Si, per penjar una pancarta. Bé, per no despenjar-la quan el van obligar sinó 3 dies mes tard. No per corrupció ni malversació, per desobediència. Desobediència a un òrgan que, segons alguns juristes, no és competent en la materia. És trist que tant la CUP com ER aprofitin per a demanar eleccions (com fan PSC, PP, Ciudadanos, Comuns) i es baixin els pantalons d'aquesta manera. Hi han masses batalletes internes en la política que fan que al final la gent se'n desencanti, es cansi i passi d'anar a votar. A l'hora jutjaran a Tamara Carrasco, activista independentista acusada de terrorisme, arrestada al seu domicili amb una careta de Jordi Cuixart i un xiulet. La represió no s'atura ni s'aturarà. Hi han mes de 2850 represaliats/es en el conflicte català, conflicte que cal recordar on mai hi ha hagut violència excepte la de la Guardia Civil i la Policia Nacional l'1 d'Octubre del 2017. 

     Si inhabiliten al President Torra ens inhabiliten a tots els catalans. De fet fa ja anys que ho estan fent. No els agrada el que votem i amb maniobres rastreres intenten guanyar als jutjats el que no guanyen a les urnes. I els nostres polítics, bé, bastants d'ells, a tragar. Lamentable. No s'enten com alguns encara creuen que arribarà un moviment, un gest, un algu del Gobierno de España. S'ha vist que sigui del color que sigui el Gobierno la UNIDAD DE ESPAÑA està per sobre de qualsevol cosa, per sobre de qualsevol dret. No cal perdre mes el temps. UNILATERALITAT!!


    De fet si girem la vista i mirem al país veí podrem observar les ganivetades que es llencen els uns als altres. Hi han els ultres de VOX i Ciudadanos que, juntament amb el PP son els grans defensors de l'Espanya Monàrquica, Borbònica, l'Espanya en blanc i negre. L'Espanya dels reis, els jutges i els militars. A mi em semblen molt perillosos. Centrat amb inclinacions cap a la dreta està el PSOE, antigament Partido Socialista Obrero Español, on el socialisme i els obrers han desaparegut. A més, un gran del PSOE com va ser Felipe Gonzàlez també repeteix aquella merda de "quien mejor representa los valores de la República és el rey Felipe VI". També em semblen molt perillosos (de fet son els del terrorisme d'estat contra els bascs, entre d'altres barbaritats). No hi ha futur ni esperança. A l'esquerra situariem a PODEMOS, tot i que en el tema nacionalista son iguals que els altres 4 partits, per mes que venguin la España Confederal, o las Repúblicas Españolas o qualsevol merda d'aquesta. Semblava que venien a canviar-ho tot i al final son ells qui han canviat (no cal recordar el cas de Colau acceptant els vots del racista xenòfob de Manuel Valls per a ser alcaldesa de Barcelona). Igual de perillosos que tots els altres. I per si no fos poc tot això estem amb la pandèmia del Covid amb Madrid com a focus principal d'europa en contagis i sembla que no prenen mesures dràstiques per a evitar el desastre. Estem governats per mediocres i pagarem molt cara la seva inoperància. I amb l'excusa de la pandèmia la gent no sortim, no protestem (bé si, a Vallecas van sortir a protestar i van acabar a cops de porra amb la Policia Nacional...) i quasi no ens mobilitzem. Al final les revolucions les fan els pobles i anavem per bon camí. Haurem de tornar-hi quan les condicions millorin. Cada dia som mes a prop però es fa difícil veure com es resoldrà tot això.


   Mentrestant Salut i República Catalana!!!



                                                      (imatge extreta de twitter)

 

dimarts, 8 de setembre del 2020

Resum d'on som.

 

 

 

      Resum d'on som:

  Després d'anys de dictadura es reinstaura la Generalitat (mantenint el càrrec de president des de l'exili) i aquest any en fa 40 de la recuperació del Parlament. El Parlament és un lloc on s'hi debat. El Parlament és on hi ha la representació del poble que expresa la seva opinió a través de les urnes. Passen els anys '80 i '90, concretament 23, amb la presidència de Jordi Pujol de Convergència. Durant aquests anys es recuperen competències i hi ha sempre un estira i arronsa amb el Madrid polític per a aconseguir mes autogovern. Son anys pròspers (amb llums i ombres com no) i a part d'alguns casos de corrupció (endèmics en el sistema) s'aconsegueixen grans avenços pel país. Un dia se li acaba la majoria absoluta a Pujol i es forma el primer tripartit a la Generalitat. Comencen a haver-hi petits canvis encara inperceptibles.  Ja en l'època del segon tripartit entre ERC, PSC i Iniciativa és on es preten reformar l'estatut d'autonomia de Catalunya. Aconsegueixen posar-se d'acord i tiren endavant el nou projecte. Aquest es votat pel Parlament, per el congreso de los diputados, on ja el retallen una mica i després es posa a referèndum. ERC feia campanya per votar No, ja que deien que estava escapçat i quedava lluny de l'original. Tot i així en el referèndum surt que si, que els catalans l'aproven i el PP desconforme amb el que voten els catalans el porta at TC que l'acaba de retallar mes. Al 2010 es produeix una gran manifestació en rebuig a la sentència. Comencen els anys de mobilitzacions amb centenars de milers de persones reclamant un referèndum d'autodeterminació. Del 2012 al 2016 cada 11 de setembre és una demostració de civisme i de convicció. Els catalans volem decidir el nostre futur. Durant aquests anys es va a Madrid a demanar reformar la Constitució per a fer un referèndum legal i acordat. Madrid es nega sistematicament. El 9 de Novembre del 2014 es fa una votació simbólica (intent fallit de referèndum) on la participació és de 1 milió de persones i el resultat és clar. D'aquella votació en surten jutjats, condemnats i inhabilitats membres del govern d'Artur Mas, amb ell al capdavant. Al 2015 es despenalitza a Espanya la convocatoria d'un referèndum. Al mateix 2015 es crea JuntsxSi, coalició entre ERC i Convergència entre d'altres actors polítics. No treuen majoria absoluta i la CUP presiona perquè Mas fagi un pas al costat. Entra Puigdemont amb l'encàrrec de portar al país a la independència, o a les portes. Durant el 2016-2017 hi ha bullició. És un no parar d'estirar la corda entre Catalunya i el govern de M.Rajoy. També entre els propis catalans. Cal lleigir M'explico del President Puigdemont per a entendre moltes coses. Finalment i després de molt esforç s'aconsegueix fer un Referèndum Unilateral d'Independència. L'1 d'Octubre. En dies previs tant la Policia Nacional com la Guardia Civil s'encarreguen de calentar l'ambient, i els catalans aguantem. El dia 1 hi ha violència per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Violència que podeu veure aquí (violencia). Els catalans aguantem. Acabem votant mes de dos milions de persones. Tot i així no se'ns reconeix el dret a ser un nou estat d'europa i el dia 10 d'Octubre el President Puigdemont proclama la independència i la deixa suspesa per a obrir negociacions que mai arriben. El 16 d'Octubre citen a declarar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els tanquen a la presó preventivament i a dia d'avui encara hi son, condemnats amb penes de 12 anys. El dia 27 d'Octubre el Parlament firma una resolució declarativa d'independència. La gent està al carrer. Els polítics marxen de cap de setmana. Hi ha descontrol i por a la resposta de l'estat. La resposta és aplicar l'article 155 de la constitució i cessar a tot el govern, a part de posal's-hi una querella per rebel·lió. Uns quants es queden i uns quants marxen. Els que es queden passen a declarar el dia 2 de Novembre i els tanquen a la presó. Encara hi son ara ja condemnats per sedició i malversació de fons (cosa que no s'ha pogut demostrar mai). Als que van marxar els hi posen unes euroordres que Espanya ja veia com una victòria. De entrada no prosperen. al cap d'uns mesos cacen al President Puigdemont a Alemania i el detenen. Passa uns dies a presó i finalment el jutge el deixa lliure. No veu ni rebel·lió ni sedició. Ara tan el president Puigdemont, com Comín com Clara Ponsatí son eurodiputats. Els presos pasen mes d'un any en preso preventiva (tot i que alguns surten uns mesos) i finalment al febrer del 2019 comença el judici. Un judici que ni en la pitjor pel·licula ens podriem imaginar. Un judici que ahir, la exministra de justícia i ara fiscal general de l'estat del govern mes progressista de la història va dir que va ser exemplar... Una cúpula del poder judicial que fa dos anys se li va acabar el mandat i hauria d'haver estat canviada. El judici acaba amb penes de presó per a tots ells menys per a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Quan surt la sentència del judici hi han disturbis a Barcelona. Apareix el Tsunami Democràtic, hi han barricades, hi ha lluita amb la policia, hi ha disturbis. Els catalans estem farts de tanta porqueria. La repressió comença a finals del 2017 i encara no s'ha aturat. Ara diuen que els CDRs i el Tsunami Democràtic son organitzacions terroristes nacionals. Hi ha milers de represaliats i els catalans encara aguantem. I el mes trist de tot és que els partits polítics que ens representen no estan a l'alçada del moment. Tenen masses baralles i han perdut, o això sembla, l'objectiu de la independència. De veritat creuen que l'estat negociarà alguna cosa? De veritat que ens ho volen fer creure? Espero que els catalans siguem com una ampolla de cava i tota la repressió acabi fent saltar el tap i sortim a dir PROU!!!

    I encara falta explicar tota la merda que hi ha Espanya, amb el rei emèrit fugat, els milers de casos de corrupció sense jutjtar i el gobierno mas progresista de la història dient que Martín Villa és massa vell per a entrar a la presó, no com Pujol...Un putu fàstic.

     Salut i República Catalana!!!

                             (imatge extreta de twitter)
                

dimecres, 2 de setembre del 2020

Nou curs polític.

 

 

 

     Avui, 1 de setembre del 2020 comença un nou curs polític. I comença fort amb el President Puigdemont i una bona pila de polítics estripant el carnet del PdeCat i quedant-se a JuntsxCat. Hi han moviments en els partits polítics. Recordar que de l'antiga convergència podriem dir que s'ha dividit en tres partits. El PNC de Marta Pascal, el PdeCat de Bonvehí i JxCat de Puigdemont. Representa que els tres treballaran per la independència de Catalunya però cadascú des de la seva visió. ER segueix en la seva linia de voler convèncer que la taula de diàleg amb Espanya, amb el gobierno mas progresista de la historia de PSOE i UP, serà útil (quan ja han dit per activa i per passiva que res de referèndum ni res d'amnistia) i la CUP....on és la CUP?

    Ens espera una tardor-hivern plena d'interrogants ja no només polítics sinó en general degut a la pandèmia del Covid. No sabem que passarà amb les escoles, no sabem si ens haurem de confinar de nou, no sabem si ens quedarem sense feina, no sabem si pillarem el coronavirus i la palmarem, no sabem si l'economia s'enfonsara tant com diuen o encara mes....practicament no sabem res. El que si podem dir que sabem és que portem casi tres anys de represió ferotge per part d'un estat en fallida on avui, quatre ex-presidents del govern i en Borrel entre molts d'altres, han enviat una carta de suport a Martín Villa, exministre en l'època  franquista acusat presumptament de crims contra la humanitat. Si, si, expresidents espanyols donant suport a un franquista assegut al banc dels acusats. També sabem que el rei emèrit Juan Carlos de Borbón està als Emirats Àrabs fugit de la justícia Suïssa que l'investiga per corrupció, ja que la (in)justícia espanyola és igual per a tothom. Sabem que va fugir amb l'ajuda del Gobierno de Espanya, és a dir de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias entre molts d'altres. Sabem que Espanya te un passat franquista mai jutjat ni sentenciat per culpa d'una llei d'amnistia injusta. Els republicans segueixen a les cunetes mentre que els fills d'importants col·laboradors del règim franquista segueixen disfrutant de la vida. Sabem tot això i moltes coses mes que no acabariem mai, la llista seria infinita i tot i així hem de resistir, persistir i lluitar fins a la victòria final. No sabem ni quan ni com serà però cada dia hi som un pas mes aprop.

   Salut i República Catalana!!!


                                                 (imatge extreta de twitter) 

  

dilluns, 24 d’agost del 2020

Fins quan?

 

 

 

       Fins quan durarà la paciència dels catalans? Amb tot el que veiem i escoltem dia rera dia és increïble com encara aguantem. Se'ns estan pixant a la cara i nosaltres i, encara mes trist, bastants dels nostres representants polítics, diuen que volen una taula de negociació. Està clar que el millor és negociar abans de triar altres camins però el gobierno más progresista de la historia ja ha dit per activa i per passiva que res de res, que no hi ha diàleg possible i si n'hi ha no és per a parlar d'autodeterminació. Doncs que hem de fer? Segurament l'opció mes eficaç serà la de la confrontació directa amb l'estat com es va fer al 2017. Perquè s'ha aturat? Potser algun representant d'ER ens ho hauria d'explicar.

     Avui sabem que la fiscalia investiga a la CUP per haver fet campanya per al referèndum. Si, casi tres anys després segueix la repressió i no s'aturarà. I com diuen alguns divide i venceràs i tristament és el que està passant. Estan dividint als polítics però diria que a la gent del carrer no. Ningú sap que passarà ni quin serà el següent pas però si que sembla que en les properes eleccions catalanes es veurà que tria la gent; una opció serà seguir la confrontació i l'altre serà abaixar el cap i deixar-ho per d'aquí a uns quants anys. Fins que no ens tornem a contar no sabem ben be com està la cosa. El que m'indigna és que s'hagi creat una batalla entre independentistes si, en el fons, algun partit representa ben bé l'independentisme. Jo m'he perdut. No entenc que tan ER com la CUP estiguin mes per a la política espanyola que no pas per a fer un front comú català. Utilitzen l'excusa dels convergents, dels neoconvergents, de la dreta catalana i no se quantes històries per intentar, segons diuen les males llengües, crear un tripartit d'esquerres. Tripartit d'esquerres amb qui? Amb COMUNS que han utilitzat els vots de la ultadreta de Valls per quedar-se amb l'alcaldia de Barcelona abans que pactar amb ER? Tripartit d'esquerres amb PSC? És realment el PSC un partit d'esquerres? Jo diria que no, potser m'equivoco. Entenc que és difícil i complexe la situació però havent-hi presos polítics i exiliats els partits polítics no estan a l'alçada de les circumstàncies. Estan passant moltes coses a Espanya que demostra que els poders tenen por i per això utilitzen la repressió i la violència cap a nosaltres. Estem veient com el gobierno más progresista de la historia ha ajudat a fugir el rei emèrit, estem veient que la premsa internacional s'està fent ressó de la mala gestió d'Espanya durant la crisi del Covid, estem veient com hi han moviments entre els dos gran partits espanyols per intentar aprovar uns pressupostos que els permetin tirar endavant una de les legislatures mes complicades que tindran, estem veient com al carrer, la ultradreta espanyola, acosa al vecepresident del govern Pablo Iglesias i la seva dona la ministra Irene Montero amb total impunitat, assistim, dia rera dia, al descrèdit de la justícia espanyola en els tribunals europeus, veiem al fiscal Zaragoza queixar-se d'una forma vehement de la justícia belga per dir una obietat que molts ja comentaven; que el Tribunal Supremo no es competent per jutjar als independentistes ......i així mil coses que estan passant. Aprofitem-ho!!

     També és certa una cosa. Espanya és de dretes, hi ha encara molts franquistes ja que no es va fer net. Republicans estic segur que n'hi ha. No se quants però n'hi ha. Això si, son minoria. A més a Espanya sempre que ha guanyat l'esquerra, l'esquerra de veritat, la dreta no ho ha acceptat i ha acabat fent un cop d'estat i arrebatant el poder. Ja ho va fer Primo de Rivera en la Primera República i Franco en la Segona. Ara penso que intentaran treure a PODEMOS del govern ja que PSOE no es pot considerar esquerra. Potser hi ha un acord entre PP-PSOE-Ciudadanos per a tirar endavant l'estat espanyol amb tot el que els vindrà damunt quan comencem a veure la llum i la pandemia estigui controlada. El futur és incert però la història ens pot donar pistes de com poden anar les coses. 

      Total, que aquí seguim distrets amb baralletes a twitter i articles i tertulians diversos, i per a tots els gustos, intentant donar-li sentit a la realitat que vivim. 

     Salut i República Catalana!!!

 

                                          (imatge extreta de twitter)

     

dilluns, 17 d’agost del 2020

Encara més escandalós.

 

 

     Després d'uns dies de desconexió mental torno i oh, sorpresa, el rei emèrit Juan Carlos de Borbón, després de dues setmanes desaparegut, va i diuen que està als Emirats Àrabs Units. Quina sorpresa!!! Semblava primer que apuntava cap a República Dominicana però no, finalment i amb la complicitat del gobierno mas progresista de la historia de España, i del CNI ha fugit a un país sense tractats d'extradició amb Suissa, país que l'està investigant. I la gent a Espanya surt a protestar però no per això sinó per la obligatorietat de duur mascareta. Val a dir que eren només unes 2500 persones. Però i la resta d'espanyols? On son? Els és igual que el rei posat a dit pel dictador hagi fugit a un país dicatorial amb una fortuna feta durant el seu regnat? Suposo que si. I els d'Unidas Podemos, on son? Ah, si, formant part del govern que ho ha permés. No hi ha remei. No hi ha solució a Espanya. La única sortida que queda és la independència, la Independència en majúscules, LA INDEPENDÈNCIA. A més ho comuniquen avui, 17 d'Agost, dia del tercer aniversari dels atacs terroristes a Barcelona i Cambrils on van morir 16 persones innocents que passejaven tranquilament una tarda d'estiu. Atac terrorista amb molts punts foscos on ni PP ni PSOE/PSC ni Ciudadanos han volgut crear una comisió d'investigació per aclarir els fets. Sona molt a atac de falsa bandera i lamentablement no es vol investigar a fons (normal, hi ha masses implicacions). Es pot ser tan cínic com Miquel Iceta? Fent tuits repugnants sobre el dia dels atemptats i a l'hora negant una comisió d'investigació. S'ha arribat a un punt de tanta deixadesa moral que fa fàstic, molt de fàstic.

  Entre alguns d'aquí i molts d'allà la degradació política està arribant a extrems molt preocupants. El propis Comuns fent declaracions contra la fugida del rei quan ells formen part del Gobierno de España. Els socialistes dient que el gobierno no tiene nada que ver y que debe ser la Casa Real quien informe de lo ocurrido. Es poden tenir els collons mes quadrats?? Però no s'acaba aquí. Pablo Echenique, de (NO)PODEMOS o NO QUEREMOS es passa el dia fent tuits criticant que la (in)justícia espanyola investigui a PODEMOS per suposats delictes amb una caixa B (com la del PP). Tot el dia plorant per les xarxes quan va ser el primer en donar suport a la Guardia Civil quan el tema dels nois d'Alssasu o quan s'ha posat de perfil durant el judici mes ignominiós de la història recent d'Espanya contra l'independentisme català. Doncs a plorar a casa teva, guapu!!! La llista és plena de coses aberrants que qualsevol país seriós no es podria permetre però aquí tot s'hi val. També és culpa nostra, en part, per permetra-ho. I per tenir discussions absurdes que l'únic que fan és crispar encara mes els ànims. Com tuits del Rufián, tots en castellà, defensant a PODEMOS i ni un sol tuit defensant a Laura Borràs, com a petit però clar exemple.

    Pel que he lleigit, fa uns dies el parlament va aprovar unes resolucions contra la monarquia i els lletrats del parlament, al publicar-la la van escapçar. Això és possible? Quedarà en res? No és el parlamet sobirà? (Sembla que no) No és el parlament el que pren les decisions? El parlament no és la representació ciutadana? A Catalunya ja fa massa temps que no. Penso que l'últim cop que el parlament va ser sobirà fou entre el 2016 i 2017. A partir de llavors ens han liquidat a base de sentències aberrants i manipulades. I aquí no han volgut o no han pogut, (jo diria volgut) reaccionar amb fermesa. I així estem, amb unes institucions que em sembla que no serveixen per a gaire. I a sobre amb el conseller d'Interior, el Sr Buch amb un cos de Mossos d'Esquadra totalment fora del seu control.

     I després d'haver començat a llegir el llibre del President Puigdemont, M'explico, començo a veure clar que les revoltes no les fan els polítics (a no ser que siguin molt valents) sinó que les fan els pobles, la gent, els ciutadans. Nosaltres ens vem quedar a mitjes. Potser vam confiar massa en els polítics quan mes de la meitat d'ells no ho tenien gens clar. Recomano que el lleigiu i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. No és tan difícil.


    Salut i visca la República Catalana!!!

                                                        (imatge extreta de tuitter) 

           

 

 

   

      

dimarts, 28 de juliol del 2020

Fi del tercer grau.





      Avui la fiscalia de l'estat que, segons paraules del mateix president espanyol Pedro Sánchez, depen d'ells, s'ha carregat el tercer grau dels presos polítics. Segurament ja sabiem que passaria i no ens hauria de sorpendre. Si el gobierno mas progresista de la historia de España (dit per ells mateixos, recordant que son PSOE i Unidas Podemos) va així està clar que no podem esperar res. Jo ja fa temps que no espero res. El que no entenc és que hi hagi un sol independentista que pensi que algun dia Espanya s'asseurà i afrontarà el problema d'una manera democràtica. De veritat, no m'ho puc creure. No ho puc entendre.

     Des del 21 de Desembre del 2017, ultimes eleccions catalanes imposades per Madrid després de cessar a un Govern escollit democraticament pel poble de Catalunya, només han fet que matxacar-nos i en part és per culpa nostra que ens hem deixat. Si tot l'independentisme s'hagués unit en aquell moment per fer un front comú contra un estat embogit i autoritari potser no seriem on som, o potser si, la veritat és que no ho sabem. Ara, em sembla que el que si sabem és que aquesta desunió ha portat a la situació actual. Algo hem de fer, alguna cosa hem de canviar. No és justícia, és venjança. I la seguirem patint, segur. S'han escrit molts llibres, s'han dit masses paraules, s'han fet masses tertúlies, s'han escrit moltes notícies i tot acaba igual; L'estat imposa la seva llei, la seva (in)justícia, la seva venjança. No en tenim prou?

     A part no puc entendre la ràbia que li tenen alguns (fins i tot independentistes) al President Puigdemont. Que l'odiín unionistes espanyolistes és coherent però que alguns independentistes siguin tan veligerants amb la figura del President no ho puc entendre. I menys després de llegir el seu últim llibre (encara no l'he acabat) i veure'l com es deixa la pell desde l'exili. Tan ell com el presos polítics formen part de la mateixa lluita. Alguns s'empenyen en criticar el fet que marxés. Per mi va ser un encert. Només cal sentirlo, escoltar-lo, veure com analitza la situació i com fa autocrítica. Aquí la seva última entrevista a TV3 AQUÍ.
No faré comparacions amb ningu ni criticaré altres opcions. Jo mai he format part de cap partit i fa anys que voto diferent en cada elecció. Ara, tinc clar a qui votaré en cas que es presenti com a cap de llista encara que no torni. És mes, encara hi ha gent que segueix criticant el fet que no tornés després del 21D. Crec que ho va deixar clar. Tornaria o tornarà si l'investeixen President de la Generalitat. El 30 de gener del 2018 algú es va acollonir i no ho va fer. En part, aquí tenim les conseqüències de tot allò. Tornarem a caure al mateix parany? Espero que no. El que queda clar és que hi ha una lluita partidista entre dos espais historicament enfrontats per tenir el control i això al final ho paguem la societat civil. I si a sobre hi afegeixes els COMUNS aprofitant espais de disfusió per tirar encara mes merda a sobre uns que els altres, a mi, personalment, se'm passen les ganes de seguir lluitant. I això és alló tan famós de "divide i vencerás..." i espero que no puguin amb el poble català. Per tant, a seguir lluitant fins a la victòria final.

     Salut i República Catalana!!!



(imatge extreta de twitter)

dijous, 23 de juliol del 2020

Judicis Polítics (3a part).



      Continuen els judicis polítics contra l'independentisme. Aquesta setmana estem assistint en directe, una vegada mes, a l'espectacle lamentable de veure uns polítics asseguts al banc del acusats precisament acusats per fer política. No per corrupció, per tràfic d'influències, per malversació (com els centenars de casos que hi ha al PP i que sembla que finalment prescriuran...) sinó per fer política. La (in)justícia espanyola cada vegada està pitjor. I nosaltres sembla que només fem que llepar-nos les ferides. Quan ens plantarem? Quan direm prou? Un exemple de fer això és Laura Borràs. Aquesta setmana li ha tocat anar a declarar a Madrid, davant del Tribunal Supremo. S'ha agafat al seu dret a no declarar fins que li presentin les proves clares que tenen contra ella. Jo no se que ha passat però sense tenir ni idea de dret i amb tot el que s'ha muntat amb el tema Borràs sembla mes una jugada per treure's de sobre a una gran dona independentista que pot fer obmra a destacats polítics catalans i que a mes podria ser una gran candidata a presidir la Generalitat de Catalunya. No se, és el que em sembla.

   També destacable és que han citat a declarar a 197 persones pel tema dels talls de la frontera en l'època del Tsunami Democràtic i ningú ha piulat res, ni Tsunami ni ningú. Sospitós? Doncs una mica si.

   També hauriem de saber que avui mateix el Tribunal Supremo ha tumbat el 100.2 a Carme Forcadell i això obre la porta a acabar amb el tercer grau dels presos polítics. És a dir volen venjança i que no surtin fins haver escarmentat i fins i tot fins que deixin de ser independentistes. Velles tradicions espanyoles que no passen de moda...ah si, i tot això el mateix dia que el Supremo rebaixa la condemna als atacants feixistes de Blanquerna....

    Igual de destacable ha estat la visita del Rei d'Espanya a Poblet, el dilluns, envoltat de Mossos i sense ningú que representi la Generalitat per rebre'l. Entre monjos rebent-lo i independentistes protestant entre les vinyes. Visita llampec de dues hores...Ja fa temps que diem que els catalans no tenim rei!!

    Bé, així estan les coses a nivell polític enmig d'una pandèmia on cada dia hi apareixen nous rebrots. Quin 2020!!!

    A cuidar-se. Salut i República Catalana!!!



(imatge extreta de twitter)

dimecres, 15 de juliol del 2020

Espionatge.




       Avui s'ha publicat una notícia als diaris The Guardian i El País que explica que el telèfon mòbil de Roger Torrent ha estat haquejat. Cada dia apareix un escàndol nou a la premsa i aquí seguim aguantant el xàfec. Segons la notícia s'ha espiat a polítics catalans mitjançant un software israelià que només es ven a governs. Poc a poc ha anat apareixent mes gent a la llista d'espiats entre ells Anna Gabriel de la CUP, Jordi Puigneró i d'altres personalitats polítiques. Com no, el govern espanyol diu que  o te constància de res i se'n renta les mans. Ens hem acostumat massa a viure en un país on cada escàndol és superat per un altre encara pitjor i aquest, a la vegada, superat per un altre encara pitjor. Que si la corrupció de la monarquia, que si la corrupció política del PP/PSOE amb no se quants centenars de casos, que si proves falses contra CDRs acusats de terrorisme i en presó preventiva, que si arrestos domiciliaris....i així cada trist dia. Diria que el got està a punt de vessar però això pensava ja fa un parell d'anys i a dia d'avui el got sembla que encara te capacitat per anar-hi abocant mes aigua. Suposo que tard o d'hora vessarà...

    Un altre tema és que avui han concedit el tercer grau als presos polítics. Ni semillibertat ni merdes. Estan cumplint condemnes per delictes inexistents i part de la culpa és nostra per no anar i obrir les presons. El tercer grau implica que han d'anar a dormir a la presó i poden sortir a treballar. Poden disfrutar de la família els caps de setmana i els festius. Només ens en podem alegrar una mica ja que la injustícia que estan patint és escandalosa. Veurem el que dura el tercer grau si la fiscalia se lo afina.

    Total, que tot segueix igual o pitjor però jo no perdo l'esperança. Això fotrà un pet que canviarà moltes coses. L'esquerda es va fent gran o el got s'està omplint, digueu-ho com vulgueu però res és per a sempre i la "unidad de España" tampoc ho serà. Temps al temps.

    Salut i visca la República Catalana!!!

 

(imatge extreta de twitter)

diumenge, 12 de juliol del 2020

1000 nits.




     1000 nits empresonats son les que porten Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. 1000 nits es diu ràpid. 1000 nits segrestats, 1000 nits d'abús de poder, 1000 nits d'infàmia, 1000 nits d'injusticia, 1000 nits d'impotència, 1000 nits de patiment per les seves famílies...1000 nits d'aberració democràtica. Mentre ells i 7 presos polítics mes van sumant dies i nits a les seves condemnes per a delictes inexistents, cada dia es publiquen noves informacions al respecte de la corrupció del rei emèrit don Juan Carlos de Borbón. Que si va amagar no se quants millons d'euros a Suïssa, que si retirava cada mes mes de 100 mil euros en efectiu durant uns quants anys, que si les seves amants, que si els seus negocis amb reis saudis....vaja, un escàndol majúscul que pot acabar en no res o pot fer que el Reino d'Espanya intenti un rentat de cara a la institució monàrquica i torni a vendre la monarquia com a una bona manera de tenir un cap d'estat no votat per a ningú i on el seu únic mèrit per a ser rei és ser fill de qui és. Fill d'un Borbó posat a dit d'un dictador. I molt espanyols contents, contentíssims. "Viva el rey, viva el orden y la ley" diuen...

     Mentrestant i per seguir amb la tònica dels últims anys caldria recordar que el màxim representant del poble català. el President Torra no te ni acta de diputat ni dret a vot en el parlament de Catalunya. És a dir, qui representa a tots els catalans (encara que alguns segueixin dient que el President Torra només representa als independentistes, cosa que no és certa) no te dret a vot ja que el President del Parlament, els Sr Roger Torrent li va retirar l'acta i el dret a vot, per no incumplir amb uns tribunals espanyols que podem dir que son de tot menys justos, sobretot en les altes esferes. Així està la cosa; de que serveix votar? Parlant de votar avui hi ha eleccions a Galícia i al País Basc. Les persones positives de coronavirus no poden votar. Votar no és un dret funamental? Espanya va començar retallant drets a Catalunya i poc a poc s'ha anat fent extensiu pel territori. Poca gent alça la veu. I moltes d'aquestes retallades en drets costarà molt que tornin, contant a mes que a Espanya hi ha el gobierno mas progresista de la història, segons ells. Un gobierno que segueix empresonant rapers com Pablo Hasel per cantar veritats incòmodes. Una coalició de PSOE i Unidas Podemos que en un país democràtic de veritat ja haguessin acabat amb la llei mordassa, la reforma laboral i seguirien les recomanacions d'organismes internacionals com la ONU o Amnistia Internacional i alliberarien als presos polítics i deixarien tornar als exiliats per a arreglar el problema polític que vivim des de fa massa temps, entre d'altres coses però no, som a Espanya i ja veiem quin tipus d'estat és. Una monarquia parlamentària. I els de PODEMOS que venien a acabar amb la casta i els privilegis ben calladets estan. Venien a reformar Espanya, a acabar amb la monarquia, a proposar un referèndum entre monarquia i república i en que ha quedat tot això? En res, no pitjor, en el cas de Barcelona, l'alcaldesa Colau (el seu partit és una amalgama de partits en coalició amb PODEMOS) ho és gràcies als vots d'extrema dreta de Manuel Valls, que es va presentar amb Ciudadanos. En una entrevista al digital de Vilaweb el professor universitari de Brekeley, el sociòleg  Ramón Grosfoguel ho diu ven clar (entrevista).
Ara mateix es pot dir que és mes d'esquerres el President Puigdemont que Ada Colau. Perquè aquí ningú ho vol reconèixer? Estan tan venuts al règim del 78? Tanta por els fa? Hi han coses que costen molt d'entendre...

    I de sobte van apareixent brots del coronavirus, se'ns ha acabat la vida a la que estàvem acostumats. Se'ns obliga a portar mascareta, se'ns recomana distància física, que no ens abracem, que no ens besem, que no ballem a menys de dos metres d'una altra persona...i és clar tot això acaba amb les manifestacions multitudinàries i les ganes de la gent de sortir a protestar però tard o d'hora tornarem a sortir i a lluitar per la llibertat. Costarà però estem essent espectadors privilegiats d'un canvi a nivell mundial que segurament canviarà algunes coses a millor i altres a pitjor. Així és la vida i la història.

   Mentrestant Salut i República Catalana!!!

  

(imatge extreta de twitter)