Quan direm PROU?

 

       PLANTEM-NOS!! Diguem prou!! Lluitem per la INDEPENDÈNCIA i deixem-nos de tonteries. El govern espanyol no voldrà negociar mai, mai, mai. Encara no ens ha quedat clar? Que coi fotem donant estabilitat a un govern que va dir que acabaria amb la judicialització, que respectaria els drets dels catalans i no se quantes coses mes que no ha complert? Jo, que no soc ningú, veig com se'ns estan pixant a la boca i em sento impotent amb els polítics que ens representen. Foten pena, llàstima, vergonya i ràbia, molta ràbia. En principi el govern "mes d'esquerres i republicà" sorgit de les últimes eleccions a Catalunya deia que treballaria per a acabar amb la repressió, amb la judicialització, que lluitaria per l'amnistia i no se quantes coses mes i tampoc està fotent res. Està sent enganyat dia si dia també pel "gobierno mas progresista de la historia" i ens venen com un èxit la quota de català a les plataformes. Quina gentussa!! També ens van dir que blindaven el català a les escoles i ara ja s'ha obert l'escletxa amb la imposició del 25% del castellà en una escola de Canet. I ells (els polítics) cobrant una pasta per a no fer res del que deien que venien a fer. Horrible. Diria que hauríem de començar a pressionar al nostre govern si no volem sortir gaire escaldats.

   D'Espanya jo no n'espero res. He perdut, fa ja massa temps, qualsevol esperança de que encarrilin el problema en la direcció correcte. És mes, veig que segueixen en la direcció contrària i evidentment no n'espero res. I menys escoltant algunes declaracions de Pablo Casado, que pot ser el futur president del govern espanyol, dient que a Catalunya, concretament a les escoles catalanes, no es deixa anar a fer un pipi als nens que ho demanen en castellà. Ah, i que se'ls hi posen pedres a les motxilles!! Aquest home és dolent. És dolent i perillós i com ell n'hi han milions. Estan intentant crear un problema de convivència des de fa ja massa temps. A veure, una família de Canet de Mar ha decidit que vol que el seu fill de 5 anys faci mes hores en castellà. Curiosament el pare d'aquest nen anava a les llistes de Ciudadanos. Un jutge els ha donat la raó i ara hi hauran 49 famílies mes que hauran de fer mes hores de castellà perquè una família ha utilitzat la (in)justícia per a fer política. I resulta que els nazis som nosaltres. Que els intolerants som nosaltres. Que els supremacistes som nosaltres. Aneu a prendre pel sac!!! No veuen la riquesa que suposa dominar dues llengües? No veuen que per a un nen de 5 anys no es problema aprendre el català i el castellà? Evidentment el problema els tenen els adults.

   Em fa la sensació que tard o aviat tot això acabarà esclatant. Si, és cert que fa temps també tenia aquesta sensació i certament va esclatar, va haver-hi foc als carrers, barricades, enfrontaments amb els mossos d'esquadra i en vam sortir encara mes escaldats. El nostre propi govern enviant-nos als mossos per a reprimir. I d'allò van sorgir encara mes represaliats. Però el problema s'està fent cada dia mes gros i ara que ja han començat a tocar la llengua i les escoles hauríem de PLANTAR-NOS!! O ens plantem o ens faran desaparèixer com tants cops han intentat i no han pogut. La part positiva que veig en tot el que està passant és que aquest cop tenim a uns exiliats treballant per Europa intentant donar veu a l'independentisme. És la peça que fa trontollar l'estratègia espanyola (i a una part catalana). Son lliures per parlar i explicar les vulneracions de drets que estem patint. I des d'aquí molts no només no li donen importància sinó que els ataquen com si fossin els seus pitjors enemics. A ER li sobra el President Puigdemont i el corrent aquest de confrontació amb l'estat. Per mi ER, una part de Junts (sobretot la que està al govern) i part de la CUP s'han rendit, s'han venut i el preu el paguem tots els catalans. No s'entén el canvi de discurs d'Oriol Junqueras o els silencis del mateix Jordi Cuixart. Aquest encara parla de lluites compartides amb els COMUNS i busca el suport del PSC amb el tema de la llengua. No ha vist ell com hem vist nosaltres que el PSC ja no està per aquestes coses? No ha vist ell com hem vist nosaltres que els COMUNS son espanyolistes? No ha vist que de lluites compartides amb l'esquerra espanyola no n'hi ha ni una? Si nosaltres ho veiem que ens volen fer creure? No serà els seu silenci el preu a canvi dels indults? Tot plegat llastimós!!! 

      Salut i visca la República Catalana!!!

 

                                           (imatge extreta de twitter)
 

De ridícul en ridícul.

 

    Doncs si, des del meu punt de vista anem clarament de ridícul en ridícul. Hem passat de reclamar la INDEPENDÈNCIA a negociar un % de català en les plataformes de streaming. Patètic és poc.  A sobre es carreguen la immersió lingüística i ens imposen un 25% de les classes en castellà. Que està foten ER pactant amb el PSOE? A mi que m'ho expliquin molt lentament perquè no entenc res. No entenc el canvi de discurs. Perquè Junqueras deia al 2016 que l'estat mai compleix les seves promeses i ara només fa que pactar amb PSOE sabent que incumplirà qualsevol d'elles? És a canvi dels indults? Jo no ho sé però no podem fotre mes el ridícul. Després d'haver despertat a la bèstia ferotge de l'estat no hem de recular, no hem de cedir, hem d'apretar, apretar i apretar. No donar suport a canvi de res, que ja ens ho coneixem no? I no, fem just el contrari. Bé, fan just el contrari. Rufián i companyia sustenten al gobierno mas progresista de la historia que ja han demostrat per activa i per passiva que de progressista  tenen el mateix que jo de xinès. De veritat que fot pena tot plegat.

     Ja ens van dir que veuríem coses que no entendríem però no se si es referien a aquestes precisament. La frenada ha estat tan bèstia que ara, veient com de còmode se sent el PSOE amb ER fa sospitar una mica. De fet al M'explico del President Puigdemont ja s'hi veuen coses lletges. Ja es veu una desconfiança entre Puigdemont i Junqueras. Els republicans tenen atravessats als convergents i això es veu clarament en diferents parts del llibre. Certament ningú ha sortit a desmentir res del que allà s'explica. També es veu una complicitat entre Puigdemont i la CUP que segurament a mes d'un convergent no deuria agradar gens.Van ser moments històrics, que, des de la meva prespectiva i amb la prespectiva del temps, van canviar el taulell de joc en la política catalana. ER ha volgut la Generalitat a qualsevol preu. Ho hem vist actualment i en la passada legislatura, on van deixar sol al president Torra. Ara que la tenen a Madrid estan tranquils i la única peça que no els encaixa és el President Puigdemont. S'estan saltant les regles europees per tal de detenir-lo i no se'n en surten. Penso que per a ER també és un problema el President Puigdemont. El curiós és que Meritxell Serret, exiliada durant tres anys, va tornar, es va presentar davant del jutge Llarena i ara es diputada al parlament de Catalunya per ER. Curiós, no? Digueu-me malpensat si voleu però no resulta estrany? A mi em grinyola. 

     I qui dia passa anys empeny deuen pensar a can ER. I a Junts també. Junts és una amalgama de pensaments on hi ha lliurepensadors com en Canadell (titllat de populista), Laura Borràs i pragmàtics com Puigneró o Calvet entre d'altres. Uns poden dir A i els altres B i no passa res. A ER si un diu A tots diuen A, encara que A grinyoli i mes tard es vegi que no era així (llei Celáa i protecció del català). I la CUP...que fa la CUP? Doncs no dona suport als pressupostos perquè ER no ha complert l'acord. Doncs molt ben fet. I el 52% del parlament INDEPENDENTISTA es veu trencat quan son els COMUNS els que aproven els pressupostos. De qui és culpa. CUP? ER? Treieu les vostres pròpies conclusions.

      Salut i visca la República Catalana LLiure!!!

                                                          imatge extreta de twitter

Teatret.

     Bé, hem assistit al teatret per l'aprovació dels pressupostos. Entenc que cal aprovar uns pressupostos i entenc que, com diuen alguns, sigui la llei mes important de la legislatura. El que no entenc, (o si), és que s'hagi aprovat sense la majoria independentista. Finalment tira endavant la tramitació dels pressupostos amb l'acord entre ER, Junts i oh, sorpresa, els COMUNS. Si, si, els COMUNS, els que diuen que Junts és la dreta xenòfoba i supremacista catalana. Si, els COMUNS, que van dir que no pactarien res amb Junts. Si, els COMUNS, que donen suport a canvi que ER els aprovi els pressupostos de Barcelona, els que fa ni una setmana Ernest Maragall deia que eren uns pressupostos molt dolents i que hi votarien en contra. La política té aquestes coses i per això la gent estem cada vegada mes desenganyats i diria que cabrejats. Els COMUNS, que titllen a Junts de dreta quan la veritable dreta xenòfoba i supremacista és la que li ha donat l'alcaldia a Barcelona, el grup de Manuel Valls. Diria que no cal afegir res mes. A si, només una cosa, formen part del règim del 78. Ja ho han demostrat masses vegades. I la deducció lògica seria pensar que potser ER també forma part del règim del 78, no?

   Veient com han anat les coses des de l'octubre del 2017 fins a dia d'avui podem pensar moltes coses. Podem pensar que alguns polítics mai haguessin cregut que la ciutadania catalana aniria tant lluny com vàrem anar aquells dies. També podem pensar que n'hi havia d'altres que potser suposaven el que podria passar després, presó, exili... També podem pensar que hi havien converses entre alguns personatges, que al 2016 deien A i ara diuen B, amb les altes esferes del poder... Per pensar i especular encara som lliures, crec. El que està clar és que hi ha fets que demostren certes coses. Una de les primeres coses és que el gobierno español mas progresista de la historia está molt còmode amb ER a la Generalitat. ER s'està portant bé. Fa cas. Progressa adequadament. Taula de diàleg? Ya si eso otro día... Quan va ser investit Quim Torra cal recordar l'actitud de Pedro Sánchez. A part de titllar-lo de supremacista i moltes d'altres coses no li despenjava les trucades. Van anar a per ell i se'l van carregar, amb la complicitat d'una part de l'independentisme, o suposat independentisme. Han passat tantes coses i tan grosses que cadascú, amb el seu criteri, faci l'esforç de treure les seves pròpies conclusions. Jo ho intento.

   El panorama està així; en les últimes eleccions l'independentisme, o suposat independentisme, treu un 52% dels vots. Suma d'ER, Junts i CUP. Va haver-hi suor per a investir al president Pere Aragonès. Aquest volia un govern ampli, volia que els COMUNS s'hi sumessin. Aquests no ho van fer ja que amb Junts no podien pactar res. ER pacta primer amb CUP un acord d'investidura a canvi de certes reformes importants per la CUP. Mes tard ER pacta amb Junts. I entre els tres partits investeixen Aragonès. Aquest es compromet a pactar els pressupostos amb la majoria independentista i si pot a sumar mes "complicitats" (neollenguatge Orwelià) referint-se a COMUNS que insisteixen que ells amb Junts son com l'oli i l'aigua. Es donen un marge de dos anys per a negociar amb l'estat. De moment han passat sis mesos i només s'ha reunit una vegada la "taula del diàleg" que tothom sap que serà un fracàs. ER s'està portant bé. I ara encara mes ja que els vots dels COMUNS als pressupostos son a canvi dels vots d'ER a l'ajuntament de Barcelona. Maragall diu una cosa l'altre dia i avui la contrària i no passa res. Tant que parlen de les necessitats dels ciutadans i no serà que miren mes per les seves necessitats de partit?  No se, dic jo.

    La veritat és que de la política no se si en podem esperar gaire cosa. En cert moment vàrem creure o pensar que si però va ser un miratge. Després de l'acte de desobediència tan gran de l'1 d'Octubre, fet per mes de dos milions de persones, DOS MILIONS DE PERSONES, els polítics es van fer en darrera i encara ho estem pagant. I el que falta... Però amb tot el que hem après diria que el proper cop no fallarem, no ens farem enrera i aguantarem fins al final. I cauran algunes caretes mes...

    Mentrestant Salut i República Catalana!!!

    

La cosa no avança.

 

    Doncs això, sembla que la cosa no avança. No només no avança sinó que va en retrocés. No cal repetir que l'independentisme està dividit perquè ja ho sabem.  El que no sabíem és que ER farà una reflexió amb els seus militants sobre el perquè de la INDEPENDÈNCIA. És fort però és així. Avui unes declaracions d'en Raül Romeva dient que el president Puigdemont va fer la DUI i ells el van seguir (crec que tots recordem el tweet de Rufián de les 155 monedes o les coses que s'han explicat de Marta Rovira i el President Puigdemont). A que ve això ara? No son pantalles passades? Sembla que per a ER no. Sembla que han de reflexionar sobre el perquè volen la INDEPENDÈNCIA. El govern espanyol diria que dona masses pistes del perquè necessitem ser un estat independent en forma de República com vam votar l'1 d'Octubre del 2017. Cal recordar-ho perquè sembla que molts volen que ho oblidem.

    Ara ve el paripé dels pressuposts espanyols. Amb tot els que ens han fet i ens estan fent (recordem que Pedro Sánchez va dir que acabaria amb la judicialització del procés, que derogaria la llei mordassa, que derogaria la reforma laboral... també ens va dir de qui depenia la fiscalia...)... amb tot això no se com encara s'estan pensant en aprovar el pressuposts. Per por a la extrema dreta? Tard o d'hora arribaran i quan això passi tots a lamentar-se, a llepar-se les ferides, com fan ara els de PODEMOS amb la inhabilitació i retirada de l'acte del diputat al càrrec electe Alberto Rodríguez. Es queixen per coses que ja han passat abans a Catalunya i mentre passaven ells es posaven de perfil. Des d'aquí vam avisar i es van fer els sords. Doncs ara tenen ells els tribunals en contra i estan veient que el monstre ha despertat i no serà fàcil de vèncer, però segur que no es vencerà aprovant uns pressuposts al maldit "govern mes progressista de la història d'Espanya". Això només farà que retrassar el moment en que l'extrema dreta de PP i Vox governi a Espanya. El mes trist és que Junqueras, ER, ens intenta vendre al PSOE com d'esquerres i progressista quan és en realitat la cara "amable" del règim. I dic amable per dir alguna cosa. No cal que ens enganyin, tenim ulls a la cara i orelles. Veiem i escoltem i d'esquerres i progressista el PSOE en te molt poc. Realment l'esquerra espanyola és abans espanyola que esquerra. El feixisme a Europa va ser derrotat però el franquisme a Espanya és mes viu que mai. El procés independentista ha fet treure la careta a l'estat i de pas també ha fet caure unes quantes caretes a Catalunya. ER representa que sempre ha estat independentista, o això pensava jo, però ara han de fer una ponencia i una reflexió del perquè de la INDEPENDÈNCIA? No entenc res.

    I mentre això passa, hi ha polèmica per el blindatge del català a les plataformes de streaming. Hem passat de demanar la INDEPENDÈNCIA a intentar blindar el català en un estat que mai l'ha respectat ni el respectarà. I en quant als pressuposts la meva opinió és clara i contundent; No es poden aprovar els pressuposts de l'estat que t'està oprimint encara que això impliqui que caigui el govern mes progressista de la història, perquè de progressista te el mateix que jo de eslovè, per dir alguna cosa. A mes, està demostradíssim que mai, mai mai es compleix amb el pressuposts. Que cony estem fent?

    I per altra banda, el President Puigdemont en una conferència ha comentat que el que ell busca és tornar amb l'aval dels tribunals europeus i aixecar la suspensió de la declaració d'INDEPENDÈNCIA. Això no estaria gens malamant però és el que passarà? Jo no en tinc ni idea.

    Mentre tant, Salut i visca la República Catalana!!!

  

1-O, quatre anys després.

 

   Doncs si, han passat ja quatre anys de l'1 d'Octubre i aquí seguim, tocats però encara dempeus. Va ser un acte espectacular. Una victòria contra tot pronòstic de dos milions i escaig de persones contra un estat repressor incapaç de trobar una solució al conflicte polític. Molts ho han pagat passant anys a la presó i d'altres encara continuen exiliats. També hi ha mes de tres mil persones de la societat civil encausades en diferents procediments tots relacionats amb els fets d'Octubre i posteriors, com el Tsunami democràtic o la resposta a les sentències del procés. I Espanya ha tornat a ensenyar aquella cara franquista que molts pensaven que ja havia passat a la història. I avui, 3 d'Octubre, quatre anys després del discurs del rei i de la vaga de país, crec que es veu clar que dins d'Espanya ens espera un futur no negre no, el següent. Per això mes que mai a treballar per la INDEPENDÈNCIA.

    A part d'això i tot el que ha passat, l'actualitat la marca el President Puigdemont. Està pendent de la possible extradició per part d'Itàlia, cosa que els seus advocats diuen que no passarà. Demà ens sabrem un capítol mes però queda clar que la peça de caça major per al Reino de España és el President Puigdemont. Son capaços de qualsevol cosa per tal de jutjar-lo i engarjolar-lo sense miraments. Per sort no se'n surten i estan creant un conflicte a nivell de justícia a Europa que diuen que portarà cua. Jo no en tinc ni idea però el ridícul de Llarena, Pedro Sánchez i tota la caspa espanyola quedarà escrita als llibres d'història. Ara mes que mai hem vist les diferents espanyes que hi ha. Una el gobierno (en principi mas progresista de la historia de PSOE i Unidas Podemos), enfrontat amb una espanya dels jutges, Lesmes, Marchena, Llarena i companyia, amb el mandat caducat del Consejo del Poder Judicial des de fa mes de tres anys, i com no, l'estat profund espanyol, representant a l'ombra els desitjos que el dictador Franco va deixar ben lligats amb el nomenament del rei Juan Carlos I, fugit fa ja mes d'un any per temes de corrupció. I així estem, vivint la decadència d'un estat que en boca de l'expresident Aznar no és ni plurinacional ni multinacional ni "la madre que los parió". Espanya és una nación, diu sense vocalitzar. Una sola nación. I entre això i paraules de l'exministre Ábalos l'altre dia, podem deduir clarament que l'estat MAI ACCEPTARÀ UN REFERÈNDUM A CATALUNYA I FARÀ EL QUE SIGUI PER EVITAR-HO. De fet ja ho va fer i amb violència es va assegurar que ningú reconeixes Catalunya com un estat independent en forma de República. Ens toca reinventar-nos i seguir lluitant per la llibertat de Catalunya.

   I com ho farem? Jo no ho se, però el mes trist és que veient als partits polítics, suposadament independentistes, catalans tampoc ho saben. ER s'ho juga a una "taula de diàleg/negociació" que sabem que neix morta. La CUP proposa un referèndum pel 2023, que no ha aconseguit el suport ni de Junts ni d'ER, i Junts, que per una banda son els de No Surrender, diuen que el referèndum ja es va fer i només es pot substituir el resultat per un referèndum acordat amb l'estat (que saben impossible). Tot sembla indicar que des de la política autonòmica catalana no s'aconseguirà res i l'eina que s'ha de fer servir és el Consell per la República. Jo ja hi soc però el que no entenc és perquè som només 100.000 inscrits. Potser no s'entén la feina del consell? Potser des dels mitjans de comunicació  se'l desvirtua? Se'l ridiculitza? Crec que si. I parlant dels mitjans... bé, no cal. Els mitjans es mouen per interessos i ja sabem que qui paga mana. La feina bruta que estan fent alguns diaris, ràdios i teles catalanes a l'estat espanyol és, per a mi, escandalós. Així de clar.

   Bé, la lluita continua i continuarà. No sabem quan temps mes durarà però la clau és no defallir. Alçar-se i lluitar, persistir i mes val morir de peu que viure agenollat.

   Així doncs Salut i Visca la República Catalana!!!

                                                      (imatge extreta de twitter)
 

Detingut

 

   Doncs si, ahir a la nit van detenir al President Puigdemont a Sardenya, Itàlia. Va haver-hi nervis, confusió notícies de tot tipus.... Algunes tertúlies espanyoles ja el donaven, com no, per a extradit. Uns quants tuits de polítics espanyols alegrant-se de la detenció. Uns quants tuits de demòcrates europeus posant-se les mans al cap i demanant l'alliberament immediat del president, les xarxes van bullir com feia temps que no passava i a tots aquells que deien que el procés havia mort diria que se'ls ha quedat cara de...

  Bé, la qüestió és que ha tornat a passar. Espanya dona una versió, el govern espanyol dona la seva versió, tard i malament, i diuen que ells no tenen res a veure amb això. Sospitós? No ho sé. Representa que les euroordres estan suspeses mentre el TGUE no resolgui les prejudicials de Llarena. El govern espanyol així ho va informar. L'altre versió és que Llarena mai ha retirat les euroordres. En sortir el president de Brusel·les va saltar l'alarma que es dirigia cap a Sardenya i allà l'esperaven policies de paisà. En principi italians. Com sempre no sabrem fins d'aquí a un temps qui ha donat l'ordre de detenir-lo. Amb les euroordres suspeses diuen que és una detenció il·legal i que l'han de deixar en llibertat. Des del primer moment l'advocat Gonzalo Boye, entre d'altres, així ho han expressat. Se'ls veia molt segurs i això dona confiança però veient com se les gasta Espanya un ja no sap que pensar de la justícia. Ahir en les tertúlies, també d'aquí, ja n'hi havien uns quants amb un somriure que se'ls deu haver glaçat quan avui, a mitja tarda, l'han deixat en llibertat i sense mesures cautelars. Pot viatjar lliurament i el dia 4 d'Octubre haurà de declarar telemàticament. Una altre victòria de la justícia a Europa i una altra derrota de la justícia espanyola. 

  La detenció ha fet mobilitzar a la gent. ER s'ha solidaritzat amb el president (tot i que en paraules de Junqueras això no te perquè afectar a la taula de diàleg) i la societat civil ha respost. Encara algú pot creure en la taula del diàleg? Tristament si. Encara n'hi ha que defensen que Espanya dialogarà i no podem tenir mes evidències que Espanya mai acceptarà la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. Ens l'haurem de guanyar!! Com l'1 d'Octubre del 2017 però continu i sense complexos. Serà la única manera. De fet Pedro Sánchez en campanya electoral ja va dir que ell portaria al president Puigdemont per seure'l davant la (in)justícia espanyola. Faran el que sigui deia el difunt Rubalcaba. Molta pressa tenen en caçar al president i els hi és igual el rei fugat. Quin collons!!! A si, i els COMUNS avui ni una paraula, excepte Jaume Asens, però ja sabem que aquests son molt de paraules i pocs fets. De fets els COMUNS de Colau van tallar l'accés a la plaça Sant Jaume pel pregó de la Mercè per no escoltar l'esbroncada que li hagués caigut al damunt després de tot el que està fent a Barcelona i a la política en general. Patètics!!!

  En resum, la detenció i mes tard posada en llibertat del President Puigdemont ha revifat el moviment català i ha engrandit encara mes la seva figura. Ha estat portada a molts mitjans internacionals. Qui donava el procés per mort s'està menjant les seves paraules amb patates i suposo que amb mal de panxa. La lluita continua i diria que aquesta vegada anirem fins al final. Encara haurem de veure i escoltar moltes coses, passar moments difícils i tot el que vingui però tenim un president a l'exili que no s'ha donat per vençut. No ho fem nosaltres.

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                             (imatge extreta de twitter)
 

(DES)UNITS

 

   Quina setmana!!! No cal ser molt viu per a veure la desunió de l'independentisme. De fet ja ve de molt lluny, diria que ni a JuntsXSi, allà al 2015, el moviment, a nivell polític, estava unit. La base social independentista te un objectiu clar, la INDEPENDÈNCIA de Catalunya però tristament, els partits polítics que ens han de representar, estan per a una altra cosa o això sembla. I aquesta setmana ho hem pogut veure amb el tema de la famosa Taula del diàleg. Espectacle lamentable.

   Anem per parts; no cal que ara ER s'atribueixi el fet d'haver assegut a Pedro Sánchez, contra la seva voluntat, a una taula de diàleg. Recordem que al mes de Febrer, si no recordo malament, del 2020, abans de la pandèmia, ja van seure a una taula el president Sánchez amb el president Torra i unes quantes personalitats mes. No era taula de governs i ara, oh sorpresa, el president Aragonès diu que ha de ser una taula de governs. Aclarim-nos si us plau. ER ven la trobada com una victòria quan, a parer meu, l'únic que estan fent és capitular davant del règim del '78, encapçalat per un PSOE que ha incomplert sistemàticament tots els acords als quals havia arribat amb ER. Trist és poc. En aquesta segona trobada s'han vetat als membres de JuntsxCat. Qui els ha vetat? Doncs uns diuen que ha estat el mateix PSOE. Segons sembla a l'acord de govern entre ER i Junts no diu a enlloc que la taula seria de governs. Junts ha presentat a Jordi Sànchez, Miriam Nogueras, Jordi Turull i el vicepresident Puigneró. Com els han vetat a la taula només hi havia membres d'ER i del PSOE. Sospitós? No, gens!! Veient l'estratègia dels últims tres anys d'ER no és gens sospitós. I escoltant declaracions com les de Sergi Sol equiparant el discurs de PP i Vox al de Junts la cosa no sembla que estigui per a la UNITAT. Tot plegat és vomitiu. A veure, hi ha mes de tres mil represaliats, no s'ha aturat la repressió i ER es veu forta per anar a una taula on no s'hi pot parlar ni d'AMNISTIA ni de AUTODETERMINACIÓ. I ens ho venen com una victòria. No tenen vergonya. Ni uns ni altres!!! Ja hi ha les trobades bilaterals per a parlar d'altres coses. En una taula de negociació d'un conflicte polític crec que haurien d'estar representades les parts en conflicte i quan s'intenta excloure a una part la cosa ja queda coixa. A mi em sembla que el que li agradaria a ER és fer autonomisme amb PSC i Comuns. Aquests últims, per boca de la seva representant, Jèssica Albiach, estan molt contents que ER exclogui a Junts de la taula. Els Comuns, que tenen 6 o 8 diputats contents d'excloure a Junts que te 32 diputats. Molt democràtic, si senyor!! I al final de la trobada surt Pedro Sánchez a dir que el que acabi essent Espanya ho hauran de votar tots els espanyols. I després se'n va a prendre un cafè tranquilament. Algú te dubtes encara que això és una pèrdua de temps? Collons, que trist!!

  Que més... a si, dimarts, just un dia abans de la trobada, la fiscalia decideix dur a judici als detinguts el 23 de Setembre del 2019, abans de la sentència, acusats de terrorisme. Bon detall de la fiscalia que ja sabem tots de qui depèn. I ER tragant. Molt bonic. També hi ha tota la història de l'ampliació de l'aeroport, els 1700 milions d'inversió que primer si, després no, amb merder entre el propi govern espanyol i dins del propi govern català també. A si, i tot el tema de l'espionatge rus...Total, de desastre en desastre i qui dia passa anys empeny, que diuen.

  Vaja, que la desunió de l'independentisme és total i així no anirem a enlloc. Encara podem tenir una mica de confiança amb l'exili, que son els que realment estan lluitant. Clara Ponsatí parlant clar al Parlament Europeu, el President Puigdemont fent feina de formigueta visitant París i explicant allà on pot els efectes de la repressió espanyola, Toni Comín animant a la gent a apuntar-se al Consell Per la República i escrivint articles aclaridors. Sort que encara ens queden alguns que no s'han rendit.

Tot i així queda camí però cal persistir per a vèncer. Ens enfrontem a Espanya, que segurament està en el seu pitjor moment però encara falta que vagi a molt pitjor, segur!! 

Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                             (imatge extreta de twitter)
 

Una Diada més.

 

    Doncs si, ha passat una Diada més i els catalans independentistes hem tornat a sortir als carrers. No hi érem tots però érem molts. Ningú sabia com aniria el dia, els mes optimistes pronosticaven una gentada i tot i així han quedat curts. Jo no se si n'érem 108 mil, com diu la Guàrdia Urbana, o 400 mil com diu la ANC. El que sé és que Via Laietana era un riu de gent. A mes era un riu de gent exigint la Independència i no pas una taula de diàleg. Ara cadascú farà la lectura que vulgui, tinguem-ho clar. 

  Va haver-hi una mica de tot; escridassada a dirigents d'ER (i amb tota la raó) i a dirigents de Junts (també amb raó). També van haver-hi aplaudimets per al President Torra i Laura Borràs entre d'altres. Els que no es van deixar veure diria que van ser en Rufián i en Tarda. Potser estaven massa ocupats, dic jo. També va ser curiós veure com els d'ER anaven envoltats per escortes... Corren vídeos de moments de tensió entre gent anònima i Junqueras i tristament no m'estranya. Sembla que viuen en una bombolla, quan diuen que la bombolla és Twitter, però perquè serà que no ha sortit a cap mitja l'escridassada de la gent a ER? Només ho he vist a VilaWeb, aquí hi ha l'enllaç (AQUÍ )

  Sincerament pensava que a la nit hi haurien disturbis i alguna cosa va haver-hi però res comparat amb el que va passar al 2019. I ja està bé, som un moviment pacífic i democràtic però no podem acceptar que tant els polítics espanyols com els catalans se'ns pixin a la boca. I em sembla que és el que estan fent.

  Ara haurem de veure com es va posicionant i movent el taulell de joc. Jo penso que la única via és la unilateralitat, ja que la via pactada portem molts anys intentant-la i només ha servit per desenmascarar l'autèntic estat espanyol i a molts suposadament progressistes que quan ha arribat el moment del xoc han vist que de progres tenen el mateix que jo d'escandinau, és a dir res. Ara ve la (farsa) taula de diàleg o negociació i on  fa una estona, corre una informació que diu que el president Pedro Sánchez no hi assistirà. A que espera la part catalana a aixecar-se i marxar? No s'ha de resoldre un conflicte polític? No ha de ser-hi el president del gobierno mas progresista de la historia? És que de veritat no ho puc entendre. La gent exigim el que vam guanyar l'1 d'Octubre, i els polítics mercadejant amb els nostres vots. Fotem pena!!!

  El consol que tinc és que la gent hi som, hi érem i hi serem. Veure milers de persones unides per una causa noble i justa, després de patir ja quasi quatre anys de repressió  salvatge per part d'un estat podrit, em dona forces per seguir creient que mes aviat que tard tornarem a vèncer. 

 Visca la República Catalana!!! 

                                    (imatge extreta de twitter)
 

  PD: Pedro Sánchez anuncia que si anirà a la taula de diàleg on no es podrà parlar ni d'amnistia ni d'autodeterminació. Potser parlaran de l'aeroport. Li podríem donar la benvinguda d'una manera espectacular, no??

La roda que roda....

 

   Doncs si, som a la roda que roda. Fa anys anàvem a Espanya a demanar un referèndum pactat i la resposta era no. Sembla que alguns encara creuen que un dia, el govern mes progressista de la història d'Espanya, s'aixecarà de bon humor i acceptarà fer un referèndum. Però a veure, ja ens ho han repetit mil vegades des de Pedro Sánchez, Carmen Calvo, la ministra Yolanda Díaz i fins i tot l'alcaldessa Colau, que recordem que fa anys era activista i defensava el dret a l'autodeterminació, entre moltes altres coses, va dir ahir mateix que ara per ara no veu les condicions per a fer un referèndum (a part de dir que la gent ja no està per tonteries, quins collons!!!). Ella, que representa als COMUNS, una derivada de PODEMOS, que formen govern amb PSOE. Si ara no hi han les condicions quan hi seran? Quan governi PP amb Vox o amb PSOE? Deixem-nos de collonades. Ja que ens neguen el fet de fer un referèndum l'únic camí és la desobediència, que és el que vam fer l'1 d'Octubre. Espero que en Jordi Cuixart i tots els de les lluites compartides n'hagin pres bona nota. Siguem realistes i clars; No hi ha camí possible que no sigui el de la DESOBEDIÈNCIA i la UNILATERALITAT. I això implica sacrificis, sacrificis que no es van fer el mes d'Octubre del 2017 però que si realment volem ser INDEPENDENTS ho haurem d'acceptar.

  El que em té amb la mosca rere l'orella és arribar a saber que coi ha passat i com tenen de collats a alguns dels presos polítics perquè arribin a dir el que diuen. Com poden Junqueras o la Carme Forcadell o la Dolors Bassa  o en Jordi Sànchez haver canviat tant el seu discurs? M'imagino que la presó passa factura però perquè han canviat tan el seu discurs? No passa el mateix amb Jordi Turull o Josep Rull. Quina en porten entre mans? Aquestes coses em tenen despistat. Analitzant els fets diria que hi havien dues estratègies; una era la d'ER i l'altre la de l'entorn del president Puigdemont. Tot això son especulacions personals. La d'ER diria que era la següent; Sabien que Espanya no negociaria res i estaven disposats a fer el que fos perquè l'1 d'Octubre no es produís. Tenien contactes amb Madrid i diria que fins i tot tenien alguna cosa pactada. Al veure que finalment es produïa el referèndum es van descol·locar i després ja tot feia pujada. Junqueras va brillar per la seva absència els dies posteriors i quan els van citar a declarar van ser els primers en anar. I allà van pringar. Van pringar molt, tot sigui dit. Diria que ER volia la GENERALITAT al preu que fos i per això, després de no guanyar les eleccions imposades per Espanya del Desembre del 17 van deixar caure al president Torra casi be sense despentinar-se. I ara que Aragonès és President no veig jo que el critiquin tant com ho feien amb el president Torra. És mes, i espero equivocar-me, no crec que Aragonès acabi inhabilitat. Això ja ho veurem. 

Aquesta imatge és del dia que es va saber que el president Torra seria inhabilitat i Pere Aragonès seria president en funcions.
Diria que una imatge val mes que mil paraules. 

 

   L'altre estratègia, la del President Puigdemont, no se ben bé quina era però llegint els seus llibres n'he extret algunes conclusions; Tenia dos anys per portar el país a la INDEPENDÈNCIA, o a les portes. Les va veure de tots els colors i va descobrir en qui podia confiar i en qui no. Va fer malabars amb la CUP per tirar la legislatura endavant. Un cop arribat el mes de Setembre no va deixar de treballar per culminar un procés com el que varem viure. L'1 d'Octubre va poder votar despistant la policia que el seguia. Després tot es va precipitar. Informacions creuades d'uns i d'altres. Al 10 d'Octubre es proclama la República i es suspèn (error que ell mateix ha reconegut) esperant obrir negociacions que mai arriben. Pressions per tot arreu. Molts països interessats en intervenir, tots menys Espanya. Està atrapat entre uns i altres i a títol personal, crec que va prendre la millor decisió; firmen la resolució d'INDEPENDÈNCIA el 27 d'Octubre i el dilluns 30 apareix a Brussel·les, acompanyat d'uns quants membres del seu govern buscant justícia a Europa. No és un camí fàcil, fins i tot l'empresonen a Alemanya i quinze dies mes tard el deixen en llibertat, la primera victòria a l'exili. Després d'aquesta vindran unes quantes mes i a dia d'avui és eurodiputat (amb tots els entrebancs que ha viscut) i el seu discurs no ha canviat. Continua lluitant per la INDEPENDÈNCIA de Catalunya i marcant el camí.

 

 

 

 

  I aquí és on som, atrapats entre dos estratègies; una la de la rendició i acatament i l'altre la de confrontació des de l'exterior. I per a mi tots els que segueixen la rendició estan sent col·laboracionistes del règim. Així de clar.

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!

                          (imatge extreta de twitter)
    

 

 

 

Masses divisions.

 

   Diria que l'estat espanyol ha aconseguit el seu objectiu. Dividir-nos. És clar que és un estat (lo de democràtic no em queda gens clar!!!) i te totes les eines per a fer-ho però això no treu que des d'aquí també s'hagi contribuït a la divisió.  Recordant l'1 d'Octubre i els mesos i setmanes previs, fa ràbia veure com estem avui. Han aconseguit dividir un moviment pacífic, democràtic i amb un objectiu clar, la INDEPENDÈNCIA de Catalunya. Qui digui que l'1 d'Octubre és una derrota vol dividir-nos. Qui digui que no som prou vol dividir-nos. Qui digui que ara és el moment del diàleg vol dividir-nos. I pràcticament ho estan dient tots els partits suposadament independentistes. Si, si els que deien que teníem que superar el 50% i no se quantes coses mes. No tenen vergonya.

  L'1 d'Octubre va ser la demostració mes gran de desobediència civil no violenta vista a Europa en molts anys. Gent indefensa amb l'única arma del vot vam rebre hòsties i no ens hi vam tornar. Vam veure com pegaven a avis i àvies que havien passat guerres, fam, dictadura i moments molt difícils. Vam veure com pegaven als nostres veïns, als nostres pares i mares, a les nostres cosines, fins i tot als nostres fills!! Vam veure com destrossaven escoles pel sol fet de voler exercir un dret com votar. Vam veure la impotència d'un estat que sols va poder parar el cop a cop de porra però que finalment va deixar d'actuar contra la població. Vam veure mirades d'odi per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat i tot aquell moviment se'l van carregar, en un mes d'Octubre per a la història, els nostres representants polítics, incapaços d'assumir la responsabilitat que els tocava, ja que nosaltres, la gent, el poble vam fer el que tocava: lluitar pels nostres drets. Encara hi ha masses coses que no s'han explicat i que potser posarien llum a tot el tema però se'n han escrit unes quantes força interessants. 

   La qüestió és que després del gran moment viscut a l'Octubre la divisió va començar entre ER, CUP i la fundació d'un nou partit, Junts. Suposo que ANC i Omnium també tindran alguna cosa a veure. Ens haguéssim estalviat moltes coses si en aquell moment a les eleccions de 21-D l'independentisme hagués anat en una llista unitària, que és el que reclamàvem la gent al carrer. No hagués guanyat Ciudadanos i haguéssim demostrat ser imparables. Però el mes trist és que en les darreres eleccions ha tornat a passar el mateix. ER, CUP i Junts han anat per separat i, tot i sumar majoria absoluta, qui va sumar mes vots va ser el PSC, que en boca del seu representant el Sr. Illa ha dit que els últims 10 anys han estat els pitjors per a Catalunya en 300 anys. A si? Pitjors que la dictadura franquista? Pitjor que la guerra civil?? (per posar dos exemples només). Quins collons!!! I les xarxes bullen. Bullen amb els anomenats hiperventilats (m'incloc en aquest grup), els lliristes, els de "ara no toca", els de "la taula de diàleg és una victòria", els de "cremem-ho tot i comencem de nou", els de "el procés ha estat un engany", els de "ja t'ho deia jo que aquests no farien res..." i un llarg etcètera. Dividits, ens tenen dividits i si no recosim tot això la cosa no millorarà. Però com es pot recosir si dins de Junts hi ha una guerra entre dos visions diferents de com encarar el conflicte? Com es pot recosir si ER està mes per fer de crossa del PSOE que no pas per enfrontar-s'hi? Com es pot recosir amb tota la merda que s'han llençat uns sobre els altres a través d'articles d'opinió d'un tal Sergi Sol o Roger Heredia titllant de fanàtics als que pensem que em d'atacar de nou ara, sense perdre mes temps? Dividits ens volien i dividits ens tenen, amb l'ajuda inestimable d'uns quants catalans que la història, espero, els posarà al seu lloc. El que em molesta és el silenci de president Puigdemont. No te res a dir?

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                    (imatge extreta de twitter)

 

  

Trist, molt trist.

 

   És trist, molt trist veure la rendició de gran part dels polítics catalans. Com pot ser que una gent que s'ha passat mes de tres anys i mig a la presó ens vinguin ara amb la història que no és moment de la unilateralitat i el que cal és seure a dialogar? Però que es pensen, que som burros? A veure, als catalans, després de la sentència de l'estatut (que ja va ser un intent de diàleg) i de passar-nos  anys mostrant que som pacífics i demòcrates i intentant acordar un referèndum amb Madrid, no ens ha quedat clar que l'estat espanyol no negociarà mai la INDEPENDÈNCIA? Ens calen mes proves? Ens cal que ens repeteixin una i mil vegades que a la "taula de diàleg" no es pot parlar ni d'amnistia ni d'autodeterminació? Jo diria que no, que ja ens ha quedat clar!!

  A veure, si ara parlem d'unilateralitat som uns hiperventilats. Si no acceptem que ara el que cal és dialogar amb l'estat et diuen hiperventilat. Si critiques que els presos ara diguin que no es moment de la unilateralitat sinó que és moment de seure i dialogar et diuen hiperventilat. Doncs bé, jo soc un hiperventilat. I que? Passa alguna cosa? 

  Realment quan hem avançat i hem posat a l'estat contra les cordes ha estat quan hem actuat UNILATERALMENT. Això és així. També és cert que, segons diverses informacions i llibres que s'han anat publicant durant aquests temps hi ha una cosa fàcilment deduïble; una part dels polítics catalans estaven convençuts que el referèndum no es podria fer. I sense parpadejar dic que Junqueras era dels primers. Que feia reunint-se en secret a Madrid amb Pedro Sánchez o Soraya Saenz de Santamaría a esquenes del president Puigdemont? I com ell uns quants que al veure el que fèiem l'1 d'Octubre es van cagar a sobre i es van entregar ràpidament, esperant clemència que no van trobar. Al final la classe política no ha estat a l'alçada dels esdeveniments quan un poble tossudament alçat ha fet uns dels actes de desobediència mes besties dels nostres temps. I ara tots a plorar. No, ara no toca la unilateralitat no paren de repetir tant la Carme Forcadell (president posi les urnes...), Dolors Bassa o el mateix Jordi Sànchez (empresonat per haver pujat al cotxe de la Guardia Civil). A veure, de veritat pensen que l'estat negociarà alguna cosa? És que no m'ho puc creure. Ells, que han patit la repressió en primera persona potser el millor que podrien fer seria plegar, no?

  Total que ara s'imposa el mantra de -no, ara no es moment de la UNILATERALITAT i tots, absolutament tots els mitjans de comunicació se'n fan resó. I surten tertulians dient -no, ara no és moment de UNILATERALITAT. I surten columnes digitals escrites per mesells del Junquerisme a dir -no, ara no és moment de la UNILATERALITAT. I si goses criticar aquesta actitud et fan callar com a un hiperventilat que ets o un nacionalista, extremista que fas mal al moviment independentista. Si amics, així està la cosa. Si això que passa ara ens ho haguessin dit al 2017 no ens ho creuríem. Divide i vencerás que deien...

  Ni ER, ni CUP ni Junts representen ara mateix el clam de una bona part de l'independentisme. Recordem que a les últimes eleccions l'independentisme, tot i treure un 52% dels vots, en va perdre mes de 600.000, i diria que la majoria d'aquests vots no era per la por de la pandèmia que va fer que la gent no votés. Va ser perquè la gent està farta de mentides i de veure com després de la UNILATERALITAT s'han entregat i ens han venut. Així de clar. 

 I ara s'acosten unes dates on veurem si el carrer encara està amb les institucions o ja han pres camins diferents. I si és així no serà culpa del carrer, ara que ens ho faran pagar segur, no en tinc cap dubte però les revoltes, amics, no les fan els polítics...

  Salut i visca la República Catalana!!!

                                                                                     (imatge extreta de twitter)

 

Rendits.

 

    Doncs si, penso que molts s'han rendit. Segurament serà per la repressió de l'estat espanyol. És increïble escoltar certes declaracions després de tot el que ha passat. Al 2017 va haver-hi, o això va semblar, una gran entesa entre la societat civil i els partits polítics. Vam fer un referèndum unilateral d'Independència, no ens oblidem. I avui, a l'agost del 2021, tan ER com la CUP com JxCat sembla que no han suportat la pressió i s'han rendit. És trist i patètic però realista. Anem per parts:

  Els primers a frenar en sec tot el moviment, a parer meu, han estat els polítics. Tan d'ER com de Junts. La CUP semblava que pressionava i al final res de res. Han signat un acord de govern amb un marge de 2 anys per a dialogar amb l'estat espanyol, que tots sabem que no dialogarà mai, a no ser que el forcin.

  Els següents en frenar han estat la ANC i Omnium. L'altre dia, a les festes de Gràcia, la gent xiulava i amb raó a l'alcaldessa Colau, alcaldessa gràcies als vots de l'ultradretà Valls. I que va passar? Doncs que va sortir Jordi Cuixart a demanar a la gent que no xiulés. Si? De veritat? Si, si, va sortir amb no se quin rotllo de lluites compartides i no se quantes històries mes. A veure Cuixart, amb tot el respecte, Colau és alcaldessa gràcies als vots d'un partit xenòfob i anticatalà. Son crossa del PSOE a Espanya i tot i omplir-se la boca de paraules ben sonants a l' hora de la veritat son al costat de l'opressor, i fer servir l'argument d'haver-te menjat 3 anys i 8 mesos de presó no et dona superioritat moral per dir-li a la gent que pot xiular i que no. Patètic és poc!!

  També es pot veure la rendició amb el tema tan de l'ampliació de l'aeroport com el tema dels jocs olímpics d'hivern del 2030. Però que cony esteu fent donant suport a aquests projectes de l'estat espanyol?? No recordeu que el que volem és ser un ESTAT INDEPENDENT?

  Ja se que no deu ser fàcil està ara mateix amb càrrecs polítics però ningú us obliga a presentar-vos en cap llista ni en cap partit. La gent us votem, us fem confiança i després ens traïu. I això tard o d'hora acabarà petant. La gent estem farts de baralletes partidistes i merdes d'aquestes. Dos grans pensadors que curiosament tenen el mateix nom, Ramón, ja fa temps que ho diuen. Tant Ramón Cotarelo com Ramón Grosfoguel fa temps que parlen de la rendició junquerista. Si, a Junts també hi ha junqueristes i a la CUP també. ER és directament rendició total, crossa del PSOE i PODEMOS que no deixen de ser règim del 78. A Cotarelo el difàmen i l'insulten dia si dia també pel sol fet de dir allò que molts veiem, que ER s'ha rendit, que gran part de Junts s'ha rendit i que la CUP ni està ni se l'espera. Grofoguel parla de crear un moviment ciutadà que faci reaccionar als partits i tornar a posar al centre de la diana LA INDEPENDÈNCIA. Veurem si de cara a l'11 de Setembre i el que serà el quart aniversari de l'1 d'Octubre passa alguna cosa. Recordem que l'any passat ja ni el govern va fer res per a recordar aquest dia. De fet, tots aquests que diuen que l'1 d'Octubre va ser una derrota estan fent molt de mal al moviment independentista i estan donant oxigen al govern espanyol. Jo no se si ho fan expressament però en tot cas és lamentable, per dir-ho finament.

 I mentrestant al mon veiem a temps real com els talibans han pres el control d'Afganistan, els afganesos fugint desesperats si cal enganxats per fora d'un avió nord americà, dones executades per no dur burka, gent intentant marxar buscant un futur digne i amb tot això, el representant de la UE el senyor Borrell dient que s'haurà de parlar amb els talibans ja que han guanyat la guerra. Que pot anar malament??

  Jo intentaré seguir analitzant el present on cada dia, per poc que ho sembli, som mes a prop d'una REPÚBLICA CATALANA LLIURE!!! 

  Salut i República Catalana!!!

                                                               (imatge extreta de twitter)
           

 

La Història.

 

    La història es repeteix i repeteix i repeteix com diu la reemisió nocturna d'un programa de la radio mes escoltada a Catalunya. La lluita del poder, pel poder, és una, segurament, de les mes antigues. Qui te el poder te el control. I per tenir el poder cal exercir la violència. Clar i català. Com mes violent siguis mes poder acumules. Ras i curt. D'aquí les dictadures i les monarquies absolutistes, entre d'altres sistemes. Qui te el poder no el vol perdre i utilitza la força per a mantenir a ratlla a l'oprimit. I per fer-ho es necessita humans disposats a exercir la violència cap als seus iguals. Ofereixen la seva violència a canvi d'uns privilegis. La història n'és plena d'exemples. Des de l'Imperi Romà fins a la Xina Comunista. I mireu que se'n ha vessat de sang al llarg dels segles!! A voltes, l'oprimit s'ha rebel·lat i ha acabat obtenint poder i que ha passat llavors? Doncs ha passat l'inevitable. Amb el poder aconseguit ha acabat dominant a uns altres oprimits que mes tard potser es rebel·len i acaben dominant a uns altres i per això el perquè de que la història es repeteix i repeteix i repeteix..,. suposo...   

   Arribats a aquest punt parlem del que passa a casa nostra, a Catalunya. Sense ser historiador ni res que se li assembli, diria que el poder a Catalunya fa segles que ens l'han arrabassat. Com a mínim des de la Guerra de Successió del 1700 al 1714. D'ençà cap aquí sabem que han passat moltes coses, masses coses. Sabem que Espanya hi han hagut monarquies absolutistes, dues Repúbliques que han acabat esmicolades per cops d'estat militars i finalment hi ha hagut una dictadura franquista que ha durat 40 anys. Al acabar la dictadura amb la mort de Franco al llit, de vell, no penjat de la plaça major com en d'altres llocs ha passat, va haver-hi un pacte per a una democratització del país. Un pacte entre vencedors i vençuts i, evidentment, els vencedors s'han passat el pacte per on han volgut. Ens van fer creure que vam recuperar les institucions, que tants anys havien estat amb els seus representants a l'exili. Ens van donar molletes d'un sistema perfectament construït sobre un règim franquista i nosaltres, il·lusos com som, ens pensàvem que érem alguna cosa mes que una comunitat autònoma. Pujol va fer molta feina per pujar l'autoestima catalana i va aconseguir moltes coses, però com no podia ser d'una altre manera, ha acabat esquitxat per la corrupció. I va avisar, -si es toca una branca pot caure tot l'arbre!! I encara estem esperant que parli. 

   Dit això i anat al present, qui te el poder a Catalunya? S'ha vist clarament que els polítics catalans no. I com ho hem vist? Doncs fem memòria. Després de retallar l'estatut del 2006 una part important de polítics catalans giren cap a l'INDEPENDENTISME, això si, empesos per la mobilització social contra la sentència de l'estatut. Artur Mas, convergent i de dretes, en aquell moment president de Catalunya amb Convergència i Unió (partit de dretes o centre dreta) agafa l'encàrrec que la societat demanda i s'erigeix com el portaveu de les demandes populars. Artur Mas va ser el que va negociar part de les retallades de l'estatut amb Zapatero, del PSOE. Com a President intenta fer un referèndum que acaba sent una consulta popular celebrada el 9 de Novembre del 2014 al qual voten un milió de persones a favor de la INDEPENDÈNCIA i anys mes tard, es jutjat per aquest fet. No se'l condemna però el Tribunal de Cuentas li imposa, a ell i uns quants mes d'aquell govern, una multa de mes de 4 milions d'euros. Avui en dia tenen els seus bens embargats i subhastaran la seva casa. Al 2015 es crea una coalició entre Convergència i ER que s'anomena Junts pel si. Hi han eleccions i es forma govern entre Junts pel Si i la CUP. La CUP pressiona i fa que Mas faci un pas al costat i doni pas al President Puigdemont. Aquest intenta pactar un referèndum amb l'estat, cosa impossible. Amb milers o milions de catalans pressionant, el govern de Puigdemont convoca un Referèndum Unilateral d'Independència. El vicepresident d'aquell govern és Oriol Junqueras. Arriba el dia 1 d'Octubre del 2017 i es celebra el referèndum sota una pluja de pals dels cossos i forces de seguretat de l'estat. Envien a policies a reprimir al poble que vol votar. Utilitzen la força, la repressió contra la població, que enlloc de tornar-nos-hi exercim la desobediència civil no violenta. La cosa acaba amb mes de mil ferits, amb uns polítics exiliats i els altres que s'entreguen al règim jutjats per rebel·lió, sedició i malversació. El judici acaba condemnant-los per sedició i malversació. Passen 4 anys a la presó, maltractats psicològicament i finalment el govern espanyol del PSOE i PODEMOS els indulten per les pressions d'Europa, no per gust. I ara ve el Tribunal de Cuentas de nou i els demana en total unes fiances de 5 milions d'euros... Ens peguen i ens arruïnen. I nosaltres tragant...

Durant aquest període que va de final del 2017 a encara avui en dia, hi ha hagut milers de represaliats. En els aldarulls del Tsunami Democràtic els Mossos d'esquadra van repartir molta llenya. Durant els aldarulls de la sentència del judici els Mossos van ser molt violents amb els manifestants independentistes. Qui te el poder? Era el propi Quim Torra, president accidental de Catalunya, el que enviava els Mossos a buidar ulls i ferir als independentistes? Jo diria que no, però no ho se. El que se és que qui te el poder te la força i acostuma a guanyar batalles. També se que si hi ha cent mil manifestants no violents només que se'n infiltrin 50 poden crear el caos. Ho hem vist. Això ha passat a Catalunya. També ha passat que hi ha gent que està fins als collons de tanta injustícia i ha sortit a protestar cremant contenidors. Això no és un problema. La Història es plena de barricades, pneumàtics cremats, cabines telefòniques destrossades.... l'oprimit vol ser lliure i a vegades cal anar un pas mes enllà. Com es va acabar amb el nazisme? Regalant roses no precisament. I amb el feixisme italià? Doncs això!! Per acabar amb el franquisme espanyol alguna cosa hem de fer. Ho hem intentat democraticament votant i ens han maxacat, però la història es repeteix i repeteix i repeteix.......

Salut i visca la República Catalana Lliure!!!    

                                                           (imatge extreta de twitter)
    

Futur Incert.

 

    Ens espera un futur incert. Les coses no pinten gaire bé. De fet, des del meu punt de vista, a partir del 4 d'Octubre del 2017 vam entrar en un terreny molt pantanós i desconegut. Vam ser prou forts i valents per a fer un referèndum unilateral d'independència i no vam saber (o voler) defensar el resultat, i ara ens trobem amb una gran part dels representants polítics d'aquells moments quasi renegant de l'1 d'Octubre. Com hem arribat fins aquí?

   Jo diria que, mirant amb prespectiva, n'hi havien molts que no es pensaven que s'arribaria a fer el referèndum. És mes, diria que n'hi havia molts que no volien que es fes el referèndum. Tot i així el vam fer. I el vam guanyar. De l'emoció i poder d'aquell dia n'han quedat imatges que mai podrem esborrar. Imatges de la Policia Nacional i la Guardia Civil pegant sense escrúpols a tot tipus de gent, imatges de gent gran emocionats votant, imatges de revolta popular sense armes, imatges d'un poble determinat votant el seu futur, imatges de una societat compromesa amb els drets i les llibertats barrejades amb imatges de repressió i violència per part d'un estat embogit. Encara m'emociono quan veig el que mes de dos milions de persones vàrem ser capaços de fer. Suposo que no soc l'únic. També diria que no soc l'únic que no entenc el canvi de pensament d'algunes persones claus en tot aquest procés. Suposo que si algú sortís i expliqués tota la guerra bruta que està fent l'estat espanyol contra l'independentisme ho entendríem millor però és clar, no crec que ningú s'atreveixi a parlar gaire. Sabem que l'estat (profund) espanyol està disposat a qualsevol cosa per tal d'evitar l'inevitable (ja ho va dir Rubalcaba), i sabem que morirà matant. De la repressió veiem el que ens arriba però podem deduïr que n'hi ha una de soterrada que encara fa mes mal i és molt mes cruel. Amb el temps s'ha demostrat que l'estat espanyol va infiltrar gent dins d'ETA. També se sap que es va crear els GAL i van fer terrorisme d'estat. Sabem tantes coses que diria que podem deduïr que dins l'independentisme hi ha infiltrats. I si algú no ho vol veure que tanqui els ulls o pensi en coses boniques.

   I qui son els infiltrats? Home, a mi no m'estranyaria gens que dins dels COMUNS n'hi haguessin uns quants. Això per començar. PODEMOS eren els únics que defensaven un referèndum a Catalunya (tampoc sabem si un referèndum d'independència) i ara ja diuen, per boca d'una de les poques que queda, Irene Montero, que un referèndum ara no toca. És un exemple com podria ser el de l'alcaldesa Colau, Jaume Asens i tota aquesta colla que es diuen d'esquerres i progressistes però que ha entrat al joc del règim i l'estan sostenint. També es curiós el cas d'ER. Rufián tenia que ser 18 mesos al congreso i ja en porta mes de 50. I cobrant. Roger Torrent es va negar a investir al President Puigdemont al 2018, després del 155 i les eleccions imposades pel govern espanyol. Junqueras que demanava 68 diputats i proclamaria la INDEPENDÈNCIA i ara l'únic que fa és anar fent pena per allà on passa i a sobre demanant a la gent que reactivi la caixa de solidaritat per a pagar les fiances del tribunal de cuentas. O Carme Forcadell, que va passar de dir allò de -President posi les urnes- a dir avui mateix que la via unilateral no funciona i que s'ha de negociar. Que els ha passat a aquesta gent? Els han amenaçat? Els hi han dit que el que ells han passat no és res comparat amb el que els passarà als seus familiars i amics si segueixen per aquesta via?  Sabem que l'estat profund espanyol és capaç de qualsevol cosa imaginable. Sabem que ha torturat fins a la mort, per tant estan disposats a qualsevol cosa. 

   Jo diria que el problema rau en un poder que ningú pot controlar. Vivim en un sistema dit monarquia parlamentària. Hi ha un rei perquè el dicatdor Franco, abans de morir, va traspassar els seus poders a un rei que ningú ha votat. Se'ns ha intentat convèncer que vivim en una democràcia i això no és cert. Sabem que el Ministerio del Interior sempre és el mes complicat de gestionar. I sabem perquè? Doncs crec que si però ningú s'atreveix a dir-ho. I ha un poder encara franquista que controla tan els cossos de seguretat de l'estat com la judicatura que ve d'aquella època. I de democràcia no volen ni sentir-ne a parlar. És mes, crec que quan senten la paraula DEMOCRÀCIA els hi corre un calfred pel cos. El poder que ningú pot controlar mou fils i es capaç de fer caure governs, com passarà segurament amb el govern de Sánchez. I des d'aquí ER està fent el joc al govern Sánchez creien que una altre Espanya és possible i mentres fan això a qui estan fent mal de debó és al moviment independentista. Però com el temps posa a cadascú al seu lloc veurem com acaba ER quan a Espanya mani PP i Vox i l'estat profund hagi aconseguit el seu objectiu. Jo no se que passarà però la traició d'uns quants quedarà per a la història com ha passat tantes i tantes vegades.

   Mentrestant, Salut i visca la República Catalana Lliure!!! 

                                                         (imatge extreta de twitter)

Tribunal de cuentas.

 

  Amb una mà (i forçats)  t'indulten i amb l'altre t'arruïnen. Així funciona l'estat espanyol. De fet sembla que hi ha una guerra entre l'estat espanyol i govern espanyol. I nosaltres al mig i des del meu punt de vista amb uns col·laboracionistes clars, ER. Com pot ser que ahir Junqueras digués que el govern espanyol és el mes dialogant dels últims anys i avui el tribunal de cuentas li demani 1'9 milions d'euros? El tribunal de cuentas que hauria de servir per fiscalitzar el diner públic destapant casos de corrupció (ja que n'hi ha centenars) i només serveix per a arruïnar adversaris polítics. I els nostres tragant. Fotem tanta pena que ni amb paraules es pot descriure.

  Al 2017 vam posar a Espanya contra les codes. El dia 3 d'Octubre va sortir el rei Felipe VI a donar via lliure a la repressió i aquí uns quants es van cagar. Ho entenc, és legítim, però el que no entenc és que ara es venguin per quatre molles, i mes amb tot el que ha passat. I parlo sobretot dels d'ER. Ahir es va saber que a Gonzalo Boye, advocat del president Puigdemont entre d'altres,  el processaran per suposat blanquejament de capitals, en un cas on s'ha demostrat que hi ha un muntatge escandalós. CAP, CAP dirigent d'ER ha fet ni un tweet en suport a Boye. Curiós. També és curiós que en algunes entrevistes que han fet als indultats, la majoria han parlat de les seves conviccions per seguir endavant amb el procés d'INDEPENDÈNCIA. I ho han dit obertament i sense parpadejar practicament, no com en el cas de Junqueras. Realment algú ens hauria d'explicar de que va tot això. Algú ens hauria d'explicar com Sergi Sol es dedica a fer aquests articles equiparant part de l'independentisme a VOX. Algú ens hauria d'explicar perquè Rufián porta tants mesos al congreso quan només tenia que ser-hi divuit. També perquè parla tant de PODEMOS i tant poc de Catalunya. Jo sincerament no ho entenc. No se tampoc si els votants d'ER ho entendran. 

  Si feia temps semblava que Espanya no tenia remei, diria que, cada dia que passa, cada sentència europea que rep, cada declaració de membres de Ciudadanos o Vox, cada manipulació a través dels mitjans de comunicació i suposats periodistes i una infinitat de coses, Espanya en si és inviable. Com a país i com a nació. Espanya ha estat un imperi i com a tal acabarà desapareixent. I crec que estem vivint en directe el moment. Encara haurem de veure i escoltar moltes coses, coses terribles i casi inimaginables. Que passa amb els milers de casos de corrupció política? Que passa amb les famílies franquistes que s'han perpetuat en el poder? Que passa amb la monarquia hereva del franquisme? Que passa amb un estat profund que és profundament antidemocràtic? Tot això ha de caure. Ha de caure pel be de tothom però la societat espanyola és molt espanyola i tenint com han tingut la oportunitat de revelar-se han callat, s'han posat de perfil i amb una societat anestesiada per programes com SALVAME, GRAN HERMANO i merdes d'aquestes la gent no necesita pensar. És trist però és així. I els pseudo comunistes de PODEMOS ja hem vist com han acabat. Claudicant.

  Total, que això va per llarg. De fet ve de molt lluny i s'ha intentat uns quants cops canviar-ho i tots, TOTS han acabat molt malament. Ara tenim mes accés a la informació, tenim el paraigües de la justícia europea, tenim dret a decidir i tenim la força que vam demostrar al 2017. Només ens falta uns líders que vagin fins al final, aquesta vegada si. Perquè de raons en tenim moltes i armes no en necessitem.

   Salut i visca la República Catalana lliure i INDEPENDENT!!!

                                                           (imatge extreta de twitter)
 

Teatre, pur teatre!!

 

    Aquests dies estem veient teatre, molt teatre i a mes teatre del dolent. És increïble com es manipula la informació. El mes trist de tot és que estem massa acostumats i ja no ens impressiona però segurament amb prespectiva i temps ho entendrem tot millor. Anem per parts;

   Fa dies que es parlava que el govern espanyol faria un gest i indultaria als presos polítics. No cal recordar que pensaven alguns d'aquests presos polítics dels indults. Sigui com sigui avui ja és oficial. Pedro Sánchez ha decidit indultar als presos polítics. Molt bé. El Rei signarà el decret (està obligat) i el Tribunal Suprem, si, si, el tribunal sentenciador haurà de transmetre a les presons catalanes que els presos son indultats. Recolliran les seves coses i marxaran amb les seves famílies. Cal recordar que han estat sentenciats per delictes que no han comès i que no haurien d'haver estat ni un segon a la presó. Han estat condemnats per sedició (quan no hi ha hagut cap aixecament violent ni per la força) i per malversació (que no s'ha pogut demostrar). Tot i així han passat tres anys i mig a presó amb penes que arribaven fins als 13 anys en el cas d'Oriol Junqueras. Qui encara no vegi que això ha estat tot un JUDICI POLÍTIC que no ho vegi però que no ens vinguin amb històries. A mes, quan diuen que s'ha de desjudicialitzar la política ens estan donant arguments, mes encara, per saber que tot això ha estat un JUDICI POLÍTIC, no per fets sinó per idees. Mes clar l'aigua.

   Ahir Pedro Sánchez va fer un acte al Liceu per anunciar que indultaria als presos. Ja ho sabiem. No va anar-hi ningú del govern català, si, si, la Generalitat mes Republicana. Va ser una acte llastimós, un intent de rentat de cara del gobierno mas progresista de la historia de España. Hi van assistir gent de l'IBEX, empresaris, alguns dels COMUNS, els representants de CCOO i UGT, vaja els de part. Va haver-hi algun moment de tensió quan un activista d'ARRAN es va arrencar a cridar AMNISTIA, INDEPENDÈNCIA i alguna cosa mes, això si, amb la veu tremolosa, segurament de nervis i tensió. També va haver-hi un moment on una dona curtida i amb història va interpel·lar a Sánchez i on aquest, molt educadament, la va convidar a parlar en privat. Ella li va explicar quatre coses del passat que ell va dir que no coneixia. Aquest és el nivell del que vol arreglar la situació. Total, va venir a dir que és moment de diàleg i de política i el que va fer va ser un monòleg. I si és moment de política els presos polítics indultats seran lliures però seguiran inhabilitats per a fer política. És moment de fer política o no? Bé, tot això va passar al matí. Va haver-hi concentracions de protesta davant del Liceu però la cosa no va anar a mes (segurament pel mega dispositiu que van muntar els mossos). El que no sabíem és que a la tarda sortiria l'informe del Consell d'Europa on exigeix l'alliberament immediat dels presos, la fi de la persecució als exiliats i la fi de la repressió. Un informe que equipara a Espanya amb Turquia en relació als excessos de la justícia en relació als drets funamentals bàsics. Nosaltres no sabiem que sortiria l'informe però és de suposar que tant el govern espanyol com el català alguna cosa deurien saber, no? I si és així està clar que l'acte d'ahir va ser teatre pero a mes dolent, molt dolent.

   Una altre pregunta és perquè tan Junqueras com Jordi Sànchez van escriure la setmana passada aquelles cartes de rendició? Perquè han negociat uns indults que Europa ha exigit una setmana mes tard? Hi han masses coses que no s'entenen. Suposo que algunes mai les sabrem i d'altres passarà com sempre, qui dies passa anys empeny, que diuen.

   El tema dels indults és aire fresc per als presos i les seves famílies però que passa amb els exiliats i els mes de tres mil tres cents represaliats? Segur que el gobierno mas progresista de la historia vol fer política? Acabarà amb la judicialització? Tornarà el conflicte al terreny de la política? Jo no ho se però molt em sembla que no.

   I pel que fa aquí, la Generalitat mes Republicana li ha faltat temps per a deixar-se veure en alguns actes on ha estat el Rei d'España. Hem passat d'allò de "Catalunya no te Rei" a fer-se fotos al seu costat. PATÈTIC!!!

 

   Salut i visca la República Catalana!!!

                                          Imatge extreta de twitter.
          

  

República Catalana.

 

    A veure, l'1 d'Octubre del 2017 vam fer un referèndum d'autodeterminació. Si, un referèndum unilateral ja que l'estat espanyol no permetrà mai fer-ne un pactat. A no se que la UE el forci, Espanya mai acceptarà fer un referèndum d'autodeterminació. Ho sabem tots. I com ho sabem i ho sabiem, al final vam fer un referèndum unilateral. Així de simple. Van haver-hi mes de mil ferits per la violència policial contra els catalans, hi ha 9 presos polítics, exiliats i mes de 3.300 represaliats, i seguirà creixent el nombre de gent afectada. 

   El que no pot ser és que ara, quasi quatre anys després, surti Junqueras a dir que la única via per la INDEPENDÈNCIA, és un referèndum acordat amb Espanya, quan ell mateix deia per allà el 2014, 2016 que sabia que Espanya mai complia els seus acords i sabia que la única manera de fer la INDEPENDÈNCIA és la unilateralitat. Tampoc pot ser que surti el secretari de Junts, Jordi Sànchez a dir-nos que l'1 d'Octubre no era un referèndum per a fer la INDEPENDÈNCIA, sinó una manera de forçar a l'estat a negociar. Ja ho deia una frase antiga i molt sabia, que no es pot deixar la negociació en mans dels ostatges. S'ha demostrat que així és. Ni Junqueras ni Sànchez han de negociar res amb l'estat. Els tenen presos, els tenen privats de llibertat i pel que sembla, aquestes cartes que han escrit a l'ARA, semblen una forma de penediment i just coincideix amb tot el tema dels indults. Mes que indults això son INSULTS a mes de dos milions de catalans que el dia 1 d'Octubre varem fer un dels actes de desobediència civil mes gran de la història recent d'europa. Si ells es van tirar enrera (entenent ells com els polítics) el poble no ho ha de pagar. Ja ho vam pagar prou amb els cops de porra. També parla Junqueras que potser no es va tenir prou en conte a la gent que volia votar NO. I no és així. El referèndum podies votar SI, podies votar NO o podies votar en blanc. Una altre cosa és que el partidaris del NO diguessin que era un referèndum il·legal quan tots sabem (o hauriem de saber) que al 2015 es va despenalitzar la convocatòria de referèndums. En tot cas qui no va tenir en conte als partidaris del NO van ser els seus propis representants polítics, tant del PSC, com del PP, com de Ciudadanos i fins i tot dels COMUNS. Si, els COMUNS, que venien a acabar amb el règim i la casta i ja veiem com han acabat. És insultant tot això!!

   Total, que la única manera d'assolir la INDEPENDÈNCIA serà enfrontar-se de nou a l'estat. Això està claríssim. També està molt clar, i a Madrid sobretot sembla que s'ho veuen venir, és que tota l'estratègia internacional dels advocats dels exiliats no trigarà en donar fruits. Ja corren articles pels diaris madrilenys que diuen que el retorn del President Puigdemont pot ser molt abans del que molts voldrien. De fet, si el President Puigdemont, igual que Comín i Ponsatí, son lliures per moure's per Europa i l'únic país que no poden trepitjar és Espanya, diria que el problema no el te el President sinó que el problema el te Espanya.

   Salut i Visca la República Catalana (en construcció)!!!