Avui s'ha presentat el Consell per la República. Neix amb bones intencions. L'altre dia es va presentar La Crida Nacional. Neix també amb bones intencions. Després d'un any dur, la política catalana es va reconfigurant. Ha estat un any ple de represió i un intent d'acabar amb el moviment independentista, cosa que no ha succeït. És cert que els polítics del moviment han quedat molt tocats, descol·locats. De fet la meitat son a l'exili i l'altre meitat a la presó, però la base del moviment, la ciutadania, estem dempeus. Hem aguantat tot tipus d'atacs i no hem defallit. A mi particularment el que menys m'agrada és la desunió entre els partits polítics, que a la fi son la representació del poble. Els tres partits ERC, JxCat i CUP sembla que no escoltin el carrer. La Crida Nacional neix amb la idea d'aglutinar el vot republicà, i això sembla que provoca recels. El mateix passa amb El Consell per la República; crea recels. I quan algo crea recels a mi em sembla bon senyal. 

Hem vist que l'estat està disposat a qualsevol cosa. De fet no ens n'hauriem d'extrenyar ja que fa bastant temps, l'antic ministre de l'interior el socialista Alfredo Pérez Rubalcava, va dir que l'estat faria qualsevol cosa per impedir la independència de Catalunya, i amb això ha passat com amb moltes coses que te les diuen i no te les vols creure. Els fets demostren que si, que estan disposats a fer qualsevol cosa. Fins i tot que els expulsin de la UE? Segurament si, se'ls hi bufa. 40 anys de dictadura i 40 anys més de mes dictadura camuflada de monarquia parlamentària han fet molt de mal a la societat espanyola. Però aquí hem vingut els catalans (un cop més en la sanguinolenta història d'espanya) per destapar les vergonyes del règim. De fet va ser sortir Pujol de la Generalitat, tripartit d'esquerres, estatut 2006 i la resta de la història ja la sabem. Un cop més hi han hagut uns quants polítics que han arribat fins al final. Si, han declarat la independència i han anat a buscar empara en les justícies europees. No és d'extrenyar. I la llavor plantada l'1 d'Octubre (com diu Toni Comín) seguirà creixent gràcies a l'esforç de la ciutadania acompanyat d'iniciatives com el Consell de la República i si no, temps al temps.

Salut i República! 

                                                                         (imatge extreta de twiter)

  Avui, 28 d'Octubre del 2018, un any i un dia després de la declaració d'independència votada per 70 diputats al Parlament de Catalunya, penso que estem més a prop que mai per a aconseguir-ho. Cert és que no s'ha pogut implementar a causa de la repressió de l'estat espanyol. Segons paraules del mateix president Puigdemont volem la independència sense la Guerra d'independència. Quelcom que no ha succeït mai a la història. Després d'escoltar noves informacions al respecte està clar que ningú sap del cert que hagués passat si als primers dies d'octubre de l'any passat s'hagués declarat i defensat la independència. Només hi ha dues opcions; Que l'estat espanyol actués igual o pitjor que el dia 1 d'Octubre, amb les conseqüències que allò pogués tenir, parlant clar utilitzant l'exèrcit i amb morts al carrer potser, o bé que la població i els polítics haguessim resistit fins a poder implementar la República. Mai sabren que hagués passat. El que sabem és que es va esperar una mediació que mai va arribar (o mai es va acceptar per part d'Espanya). Sabem que dies abans de la declaració al parlament es volia anar a eleccions. Només calia que l'estat confirmés que no hi hauria intervenció de les institucions, que no s'aplicaria l'artícle 155. L'estat no va respondre. A Puigdemont el presionaven per tot arreu. Els empresaris no volien DUI, alguns polítics tampoc. Un gran % de la població (no es pot saber amb exactitud) tampoc. Encara hi ha molta gent que pensa i diu que arribar a la DUI va ser un error. Per mi no. Ho repeteixo, per mi no. 

   Veient el comportament de l'estat espanyol, algú creu que no s'hagués aplicat igual el 155? Algú pensa que la maquinària de l'estat hagués parat? Algú creu que s'hagués acabat la repressió cap a l'independentisme? Jo sincerament no. A més, quan veus que alguns mediadors son empresaris que representen als poders econòmics..... està clar que va haver-hi por, molta por de la reacció de l'estat. I és normal. Un any després i veient tot el que ha fet l'estat espanyol (que aviat o tard ho acabarà pagant) entenc que alguns polítics marxessin a l'exili. També entenc que alguns es quedessin. Cada un va escollir el que creia millor.  Els que han marxat son lliures ciutadans d'europa. Les euroordres on se'ls acusa de rebel·lió i sedició no han estat acceptades ni a Alemanya ni a Bèlgica. A Suissa ja van dir que no s'extradita per motius polítics i al Regne Unit no va tenir temps a pronunciar-se però tenia pinta que hagués passat com a Alemanya. Vaja, que les justícies europees han donat la raó a Puigdemont i la resta mentres que els que s'han quedat a Espanya els acusen de rebel·lió i sedició i el judici previsiblement començarà al Gener del 2019 i és curiós que ja molta gent sap com acabarà. Amb penes molt dures, segons diuen alguns analistes. Curiosa separació de poders que tan defensan a Espanya. Quan s'ha de defensar tant la separació de poders és per alguna cosa, crec.

  En resum penso que això és imparable. Motius n'hi han molts. No crec que l'estat espanyol hagi convençut a gaires persones de les que vem viure l'1 d'Octubre. També veig que a la política catalana hi ha molt soroll. Soroll que genera titulars i tertúlies, entreteniment, però a l'hora hi ha un moviment de fons molt gran. El més gran de cap país europeu per a una causa que creiem justa. Aquest moviment ha anat agafant força amb els anys. Del 2010, on va sortir la sentència de l'estatut del 2006, al 2018 han passat 8 anys i l'independentisme ha passat del 15% al 48%. El que sembla impossible és que un dia l'estat espanyol accepti fer un referèndum pactat i amb garanties. Si no ho accepta tornarà a haver-hi un 1 d'Octubre i potser aquest serà el definitiu. I si no n'hi haurà un altre i un altre i un altre i els que calguin per implementar la República firmada per 70 diputats els 27 d'Octubre del 2017.

                                                            (imatge extreta de twiter)

   Tinc la sensació que l'estat espanyol no te cap mena d'interés en intentar arreglar el conflicte obert amb Catalunya. Cada declaració que fan gent del PP o de Ciudadanos és per tirar mes llenys al foc. L'única manera en com ho volen acabar és humillant-nos fins a lo més profund i sincerament penso que no se'n sortiran. Deien que amb un govern socialista a Espanya seria més fàcil. Si?, Segur? Últimament hi han hagut moviments com la visita de Pablo Iglesias (l'únic polític espanyol que de moment ha anat a veure'ls) a Junqueras i a la resta de presos polítics. El mateix Iglesias ha trucat al president Puigdemont. Han conversat i seria interessant saber quina ha estat la conversa real. Sentir-los. Escoltar quins arguments pot donar Iglesias per no fer absolutament res desde Madrid,  ells que venien a "asaltar los cielos"... Els polítics catalans els hi han donat una repassada que ni ells s'esperaven. Els polítics catalans si que volen tumbar el règim del '78. Els polítics catalans tenen més dignitat que tots ells junts. S'han jugat la seva llibertat per donar veu al poble i ho estan pagant car, molt car. Avui el debat al Congreso més del mateix. Que si golpistas, que si sececionistas....fins que en Tardà els ha posat al seu lloc recordant-li al líder del PP Pablo Casado que si puguessin ens afussellarien. Hi ha hagut molta indignació, però s'indignen aquells que saben que en Tardà té raó ja que fa uns mesos el mateix Casado va recordar a Puigdemont que l'últim president que va proclamar la República va acabar afussellat. El nivell polític espanyol està en mínims històrics. És de vergonya aliena. A més han decidit seguir venent armes a Arabia Saudí després de tot el liu que hi ha hagut amb el periodista esquarterat pel règim Saudí. I a Espanya els polítics parlan de Venezuela. Penós, fastigós i lamentable. 

    Aquí vivim moments d'impàs. Amb la presentació la setmana que ve del Consell de la República i el Forum Cívic pel Procés Constitüent. Veurem on va a parar tot això. Està clar que els polítics que estan ara en primera línia no volen arriscar massa veient les conseqüències que hi ha hagut. Segurament s'haurà d'esperar al judici i la sentència per tornar a veure els carrers plens. Vist amb prespectiva, hem avançat moltíssim en poc temps i crec que falta l'estirada final. Enrera no tornarem. No s'hi pot tornar. És practicament impossible (ja que sabem que no hi ha res impossible). Només podem seguir endavant. No se quan trigarem en sortir d'aquesta situació però més aviat que tard les coses canviaran i podrem mirar enrera i digerir tot el que vivim. Intentar viure en una normalitat per mi és impossible. Cada dia que passen presos i exiliats és un dia més de vergonya. Un estat que està tornant a temps molt foscos no em representa. Sento molta indignació i impotència. Som 2 milions de persones esperant a veure que passa. I aquest no és el camí. Penso que el camí és la desobediència i el trencament total amb l'estat. Ja ho vam fer el dia 1 d'Octubre i estic segur que ho tornarem a fer. Així que vaig a agafar forces per quan arribi el dia, la hora i el moment.

Salut i a fer República!!

                               (imatge extreta del Poblenou, Barcelona.)

   Algú encara a dia d'avui pot creure que hi haurà un judici just? Algú encara a dia d'avui pot argumentar que hi ha hagut rebel·lió i sedició? Algú encara a dia d'avui te arguments per mantenir als presos polítics a les presons?  Algú encara a dia d'avui segueix empassant-se les mentides d'un estat en descomposició? Algú encara a dia d'avui pot creure en el PSOE/PSC? Algú encara a dia d'avui creu que això no pot acabar d'una altre manera que amb la República Catalana? Algú encara a dia d'avui......i aixì podria seguir ennumerant les milers d'injustícies que estan passant dia rera dia. 

  És increïble que tot continui el seu curs sense que ningú pugui aturar la gran injustícia que s'està cometent. Només la paciència i els llibres d'història posaran a cadascú al lloc que toca però és refotudament difícil digerir el dia a dia al que estem sotmesos gran part dels catalans. Hi ha gent que potser li és igual. És més, hi ha gent que defensa el que està passant. Aquests directament son mala gent. Els que passen doncs que passin, a mi m'és igual. Però els que creiem en el procés que hem engegat a Catalunya cap allà al 2006 estem patint un any de repressió i de setge que és insofrible. Acribillats per casi tots els mitjans de comunicació espanyols i uns quants catalans també. Lleigint mentides i frases tretes de context. La pitjor guerra bruta que pot fer un estat la vivim diariament. Es fa difícil de portar. Però al final hi ha llum. Al final hi ha canvis. Al final hi ha la llibertat. Costarà? Si, molt! Però al final serem lliures i si no ho som, estarem lluitant per ser-ho que ja és molt més que no fer res.

Així doncs, Salut i República!

                                                               (imatge extreta de twiter)

   Jo ho tinc clar. Si s'acaben aprovant els pressupostos de Madrid a canvi d'engrunes de llibertat pels presos polítics haurem fet un ridícul espantós. Voldrà dir que els nostres representats polítics no estan ni a l'altura del país ni a l'altura de les circumstàncies. Penso que no hi ha res a negociar mentres hi hagin presos polítics i exiliats. Potser m'equivoco però és el que penso. Segur que tot és molt més complex del que sembla però s'ha de ser clar. O s'atura tota la causa o no hi ha res a negociar.

   Deien que amb un govern d'esquerres a Espanya seria més fàcil aconseguir alguna cosa. De moment res de res. No només això sinó que els gestos d'aquest govern indiquen el camí contrari. L'últim gest ha estat posar a la que va ser la vicepresidenta del govern de Rajoy, la (buscu un adjectiu que posar hi me'n sobren de xungos) Soraya Saénz de Santamaria (SSS) al consejo de estado, aquell organ consultiu que ja molts coneixem. El gest significa perpetuar el règim feixista o franquista (com volgueu dir-li) ja que tothom sap de quina família procedeix. És un regalet gràcies a la feina feta. Mentres, el ministre Borrel segueix amb el seu estil fent amics per Europa (potser això encara ens afavorirà), però els seu estil xulesc dient que al final els independentistes acabaran votant els presupostos és pitjor que una peli gore. També apareix Pablo Iglesias per reunir-se amb Junqueras a la presó (no per presionar pels presupostos, no). Després d'una mica d'enrenou també es veurà amb els altres presos polítics de JxCat (segurament per quedar bé) ja que li han dit de tot per reunir-se només amb Junqueras. Aquest estarà acompanyat per Joan Tardà i Sergi Sebrià i esperem que no venguin la voluntat popular a canvi de misèries autonomistes i llibertàries ja que sembla que el camí d'ERC no és la independència costi el que costi (i dic sembla potser contaminat per les (des)informacions que surten als mitjans). Un exemple és l'entrevista d'ahir a la BBC on l'alcaldable per a Barcelona d'ERC, Ernest Maragall, va dir que no es pot demanar suports si no arribes al 50% dels vots. I com ho sap que no hi son? No s'ha pogut contar mai com cal. Per coses com aquestes ERC fa dubtar. I amb articles com el que avui escriu el mateix Junqueras parlant de la biblía i els purs també. I per si hi hagués poc amb tot això avui ha tornat Arrimades (que feia temps que no piulava) per dir que a Companys no el va fusellar l'estat espanyol sinó un govern feixista o franquista. Es pensa que som burrus? Si la seva família formava part d'aquesta gent! Que ens ve a dir? El que fa té un nom: Negacionisme. No oblidem el que ha passat amb el Tribunal Suprem i l'impost de les hipoteques. Només han trigat 24h en canviar d'opinió i estudiar bé la sentència (serà que hi han hagut trucades després que ahir els banc es desplomessin a la Borsa?). Sincerament no veig solució a l'estat espanyol. O es desintegra o la història negra es repetirà i aquest cop serem nosaltres els que ho patirem, com ho van patir abans els nostres avis, àvies, pares i mares. A més avui el jutjat número 31 de Barcelona ha dictat una ordre de detenció per a 4 membres dels CDR acusats de manifestar-se davant de la porta del Palau de Justícia el 23 de Febrer. Estaven citats a recollir la notificació i no s'hi van presentar com a senyal de protesta.

  El cert és que son temps incerts, foscos, represius. Vivim dies on no es pot aparentar normalitat amb tot el que està passant. No es pot, o no s'ha de negociar res mentres hi hagin presos polítics i exiliats. Això hauria de ser la primera i funamental premisa pels polítics catalans. Ja ho deia Rosa Parks "com més obeïem pitjor ens tractaven".

  Així doncs, Salut i República!!

                                                (imatge extreta de twiter)

   Un dia més el ministre Borrell treballant per l'independentisme. Creant conflictes amb els Belgues. Ha retirat l'estatus diplomàtic al representant de Flandes ja que el president d'aquest parlament ha estat fent declaracions en contra de l'estat espanyol. Ha dit el que tothom sap, que els presos polítics no haurien de ser a la presó i sembla que al ministre Borrell no li ha agradat gens, no com al Parlament de Flandes on han sortit tots els grups parlamentaris a defensar al president i demostrant que allà si que hi ha llibertat d'expressió. També han fet cessar al cònsol de Grècia (per haver anat a la manifestació de l'11 de Setembre posicionant-se a favor de l'independentisme). Vaja, que el govern del PSOE actua igual (o pitjor) que el govern del PP. També en el Consejo del poder judicial han expulsat a una representant del govern català per duur un llaç groc. Tot molt normal. També hi ha hagut espectacle al congreso de los diputados amb la ministra (catalana) Dolors Montserrat qui ha protagonitzat un dels discursos més esperpèntics dels últims temps. No val la pena ni veure-ho (qui no ho hagi vist ja). A part d'això ha corregut la notícia de que Pablo Iglesias es reunirà amb Junqueras per probar de convence'l per tal que s'aprobin els presupostos. Un gest molt trist i lamentable d'un polític d'esquerres que enlloc de plantar-se davant del feixisme espanyol intenta anar a fer xantage a Junqueres. Sobren les paraules per intentar entendre o explicar el gran mal que està fent l'estat espanyol a part de la societat espanyola. Hi ha una part que ja li sembla bé el que passa però n'hi ha una altre que sembla que poc a poc desperta i veu massa escandalós el que està passant, però encara son molt pocs o això sembla. Es veu que hi ha més gent fora d'espanya preocupada amb tot el que passa que no pas a espanya. Trist, molt trist.

  I mentrestant a Catalunya les coses segueixen com estaven. El President Torra s'ha reunit amb Marta Rovira a Suissa. Després ha fet una conferència. Al parlament s'ha discutit sobre l'actuació dels mossos en les últimes manifestacions. El conseller ha justificat les càrregues. Segueixen les especulacions sobre que faran els grups parlamentaris a Madrid sense que ningú tingui cap certesa de res i estem esperant a que es posi en marxa el Consell de la República a Brusel·les. i així passen els minuts, les hores, els dies i els mesos. Vem votar República i això és el que volem.

   Salut i República!!

                                                           (imatge extreta de twiter).

   Tal dia com avui de fa 78 anys moria afussellat el President Lluís Companys. La història ens hauria de servir per apendre. Sincerament penso que si no formessim part de la Unió Europea els espanyols no se si haguessin arribat a fussellar a Puigdemont o a Junqueres i la resta de presos polítics i exiliats però que els deixarien podrir a la presó segur. I és el que pretenen. Aquests dies es filtren (des)informacions que diuen que la fiscal general de l'estat no rebaixarà els delictes de rebel·lió i sedició i que els volen impossar una pena de 15 a 20 anys de presó. Filtracions interessades segur. Filtracions per mantenir la repressió. Està clar que portem un any acribillats per la premsa i pels polítics espanyols amb les pitjors intencions. I aquí ens hem quedat tocats, sense estratègia clara i amb tot el poder de la gent desaprofitat. Vist amb distància, que sempre és més fàcil veure els errors, si la vaga del 3 d'Octubre hagués durat 3 o 4 o 5 dies penso que la situació estaria diferent. Però el que va passar ja és passat i cal mirar el futur. El futur ara mateix passa pel presupuestos generales del estado i que faran ERC i JxCat. Personalment penso que si els aproven poden anar directament a la merda. No s'ha de negociar res mentres hi hagi presos polítics i exiliats, però això és el que penso jo. Ells que fagin el que han de fer; fer efectiva la República amb el mandat de l'1O i el 21D. Segur que fàcil no és però es van presentar amb aquest programa i és el que els hi hem d'exigir. Per això els vem votar. Sinó eleccions i que el poble torni a decidir.

   A part d'això demà els Jordis (Jordi Sánchez i Jordi Cuixart) farà un any que son a presó. Un any! Un any en presó preventiva. Un any acustats de delictes que no han comés. Un any d'escàndol. Un any que ha creat un mal crec que irreparable per a una gran part de la societat catalana. Un any on la gent no ha deixat de sortir a recordar els presos i els exiliats. I és que no els podem oblidar. La seva llibertat serà la nostra llibertat; La nostra llibertat serà la seva llibertat.

  Per la República i per la LLibertat!!

                                                            (imatge extreta de twiter)

  Catalunya te una llarga història. Història de segles. Història de lluita per les institucions, per les llibertats. Història tacada de sang, com no. Hi ha gent que sembla que pretengui amagar aquesta història segurament per interés. Catalunya té la seva pròpia cronologia, el seu esquelet històric i això no ho podran borrar mai. Vivim moments històrics que es llegiran en els llibres. Aprofitem-los, entenguem-los, discutim-los, analitzem-los. Vivim-los.

 I com no avui hi ha hagut un gest històric al parlament de catalunya. S'ha reprovat al rei Felip VI. Ja ho va dir el president Torra fa un temps, Catalunya no té rei, i avui el parlament ho ha retificat, Catalunya no té Rei. Un gest (simbòlic) dels partits independentistes i els comuns. Una proposta dels comuns votada pels independentistes. Poc a poc s'amplia la base. I el govern de Pedro Sánchez ja ha tret, la mateixa tarda, un comunicat dient que empendrien les mesures necessàries contra aquesta declaració, que per mes inri està proposada pel grup dels Comuns, socis del govern de Sánchez. Vaja que el govern de Sánchez actua igual que el govern de Rajoy.

  A part d'això a Espanya s'han presentat els Presupuestos Generales del Estado. Un primer acord entre PSOE i Podemos que necessita els vots del PNB, ERC i PdCat. Els grups catalans ja han dit que si no hi ha moviments significatius amb els presos polítics i amb el dret a l'autodeterminació que no contin amb els seus vots. Això està per veure. El que està clar és que si els grups catalans voten a favor dels pressupostos sense res a canvi no serà baixar-se els pantalons fins als turmells sinó que serà treure-se'ls directament i posar-se a 4 potes. Esperem que no passi. També és destacable que durant la visita de la ministra Carmen Calvo hi han hagut bones paraules i bones gesticulacions (tot pur teatre per part de tots). El que ha deixat a tothom pasmat ha estat quan durant una entrevista amb el Basté a Rac1 ha dit que a Escòcia no va haver-hi cap referèndum d'autodeterminació. És possible? De veritat és possible? No ho entenc. Fins i tot el president Torra l'hi ha escrit un tuit amb el full de l'acord entre el Regne Unit i Escòcia pel referèndum. És increïble. No se si es pensem que som burros, o que vivim en una realitat paralel·la o què collons pensen. A tot això s'hi pot afegir l'afer que vincula al ministre d'exteriors actual, el català conegut per a tots, Josep Borrel amb un tema de venta d'accions en moments crítics utilitzan revelacions de secrets. Vaja, que cada vegada el nus és més fort, o la bola de neu més gran o digueu-li com volgueu però la descomposició de l'estat espanyol crec que és inevitable. Som actors d'un moment històric i a qui li interessi que ho visqui i a qui no doncs que miri Tele5.
  
   Salut i República!!

                                                              (imatge extreta de twiter)

  Avui s'ha perdut la majoria parlamentaria al parlament. Desacord entre ERC i JxCat. ERC votant amb PSC i amb l'abstenció de C's a la mesa del parlament per acatar la interlocutòria del jutge Llarena. Era d'esperar. Fa dies que es veu que la direcció potser és la mateixa però l'estratègia a seguir no. Sincerament penso que no passa res, que ja és molt. Perquè realment cap cosa de les que estan passant desde fa ja més d'un any és normal. Espanya està a la deriva i com no morirà matando. Tot el mal comés, ja no només a Catalunya sinó a Espanya en si, trigarà molt temps a curar-se. Si intento trobar una explicació lògica no la trobo per enlloc. 

  Si fessim un repàs dels aconteixaments desde l'1 d'Octubre, per no tirar mes enrera, ens posariem les mans al cap amb tot el que ha passat. S'han vulnerat drets funamentals dels ciutadans catalans i dels polítics. S'han escrit barbaritats (encara avui) per intentar crear un relat inexistent. Han succeït tantes irregularitats que sincerament crec que el dia que ho hagin de pagar serà l'estocada definitiva, encara que puguin faltar 4 o 5 o 6 anys, els que siguin. Se'ls caurà la cara de vergonya. I a alguns d'aquí que sembla que s'han rendit també. 

  Qualsevol revolució implica sacrificis i aquí no serà menys. El moviment és imparable i hi han dies millors i dies pitjors però sincerament penso que estem molt més a prop de la independència avui que fa un any. I si no el temps ens ho dirà. I avui un record d'un revolucionari.
Salut i República!!

 

  

   Passen els dies i els escàndols pugen de to. De les últimes coses remarcables destacaria les informacions publicades al diari Ara on s'explica els moviments bancaris de l'estat espanyol els dies posteriors a l'1 d'octubre. Retirada massiva de milers de milions d'euros de CiaxaBank i Banc Sabadell amb el posterior canvi de seu social. Joc brut. Guerra bruta, molt bruta. Ministres arreglant papers per facilitar la fugida d'empreses i reis trucant a empresaris per fer pressió. Aquells dies pensaven que la cosa anava en serio. Vem desaprofitar la oportunitat però crec que n'hi hauran més. S'han venut moltes mentides en quant l'afectació del procés en l'economia catalana. El temps ho ha desmentit. Igual que desmentirà (i molts ja ho sabem) que els presos polítics i els exiliats son culpables de rebel·lió i sedició. S'haurà d'arribar a tribunals internacionals però s'acabarà desmentint. És tan aberrant i asquerós el que està passant que ho recordarem tota la vida. Jo ho pateixo, com molta d'altra gent, però els familiars dels presos polítics i exiliats els hi estan fent un mal que mai curarà. Es pot ser mentider, desgraciat, miserable i tots els qualificatius que volguem però el que està fent l'estat espanyol (representat pels polítics, les elits feixistes i amb un silenci ensordidor per gran part de la societat) no te nom, o almenys jo no li se posar.
     
  Per si fos poc tot això, ara alguns comencen a veure un repuntament de l'extrema dreta (no la del PP i Ciudadanos que molta gent ja la tolera) sinó la de VOX, autèntics falangistes. I com no ja hi ha veus que culpen a l'independentisme. Ahir VOX (que és l'acusació popular de tot el procés judicial) va omplir un pavelló de Madrid. Els crits eren clars  "A por ellos oé......", "Puigdemont a prisión".... De fet l'extrema dreta està ja fa temps resorgin per arreu (ja sigui europa i/o amèrica si és que mai va desaparèixer). El problema crec que és que aquí la extrema dreta veu de l'antig règim feixista perquè quan va morir Franco (al seu llit) va haver-hi massa impunitat. I als monstres o els mates bé o no moren mai. Sembla que els catalans hem fet reaparèixer aquelles velles èpoques que semblaven superades on es deia que calia bombardejar Barcelona cada 50 anys. Ara no ens bombardejen amb armes sinó de manera judicial, amb els mitjans de comunicació i amb 4 penjats que fan accions al carrer a cara tapada i amb algun cúter o algun ganivet. Està clar que hem viscut enganyats. 

    Però tot això passa a Espanya. Aquí a Catalunya passa que la gent vem votar en un referèndum d'autodeterminació sota la pluja de les òsties de la Policia Nacional i la Guardia Civil. Passa que es va declarar la Independència i es va suspendre el dia 10 d'Octubre. Passa que el 27 d'Octubre és va firmar la declaració d'independència al parlament. Passa que van cessar a tot el govern. Uns quants s'ha exiliat i d'altres son a la presó. Passa que vam acceptar unes eleccions el 21 de Desembre on l'independentisme va treure majoria absoluta. Passa que no s'ha restituït ni el President ni el govern. Passa que JxCat i ERC (coalició de govern) tenen plantejaments diferents, o això sembla. Passa que la CUP ho té molt clar però van treure 4 diputats. Passa que la classe política no està a l'altura i el poble se'n està cansant. Passa que hi haurà un judici polític i sembla que tothom ja sap com acabarà. Passa que o es desobeeix o no es podrà implementar la República i si els polítics no desobeeixen.... Passen tantes coses que no dona temps ni a analitzar-les. Per això de tant en tant s'ha d'agafar una mica de distància i veure quina serà la següent fase.
   Mentres tant a fer República!

                                                              (imatge extreta de twiter)

  Un altre dia d'espectacle al parlament. I no és per menys. Vivim una situació molt complicada que no havia passat mai. El mitjans de comunicació cada un diu la seva. Les notícies es poden interpretar de moltes maneres. Clar està que ens estan bombardejant però no amb armes sinó amb la judicialització. Els polítics estan constantment al punt de mira i és normal, son la representació del poble (o això representa). La ex presidenta del Parlament Carme Forcadell és a la presó per permetre debats. Debats que agradaran més o menys però debats. Els presos polítics hi son per delictes inventats. I els exiliats si no estiguessin exiliats serien a la presó també. Per tant no pot haver-hi una normalitat ni al Parlament ni al país. Això ho tinc molt clar.
El que fa mal es veure la poca moral i la poca humanitat que tenen alguns representants polítics de Ciudadanos, PP i PSC. Sincerament no ho entenc. És de ser mala gent. Si fem un repàs al Parlament veiem que a l'extrema dreta està Ciudadanos, seguit del PP. Al centre dreta jo hi posaria al PSC (encara que diguin que son "socialistes"). Al centre esquerra posaria Comuns i ERC. La CUP està clar que és a l'esquerra. JxCat no sabria ven bé on situar-los. Jo diria centre esquerra. Però només cal veure o escoltar el to de les intervencions. Ciudadanos i PP no cal ni comentar-los. PSC lamentable. Culpant de tot als independentistes sense fer ni una mica d'autocrítica (han donat suport al 155 entre moltes d'altres coses). Els Comuns si, exigeixen democràcia i la llibertat dels presos polítics però no entenen el tema independentista. Creuen o volen una Espanya federal i està molt bé i és molt legítim però sembla inviable. Tot i així allà estan. D'ERC diuen, o sembla, que han posat el fre de ma per no fer-se més mal (també diuen que es volen cargar a Puigdemont i ja ho van mig aconseguir no investint-lo el 30 de gener). Hi han videos del Junqueras que si avui ell els tornés a veure no se que pensaria. Igual que en Rufián o el mateix Tardà, molt republicans però sembla que han frenat. JxCat estan al mig, entre ERC i la CUP. Aquests últims tenen molt clar que l'únic camí és el trencament amb l'estat costi el que costi i pagant el preu que s'hagi de pagar. Desobeïr, desobeïr i desobeïr. Tal com s'ha fet al llarg de la història per avançar. JxCat és una mescla de corrents de pensament. És un grup parlamentari. No és ni un partit, per tant és difícil de situar.
Resumint; hi ha massa intoxicació, masses interessos, moltes coses en joc, molta tensió, molts nervis, crispació, indignació, fatiga, ara diuen això i ara fan allò.......i la veritat és que ningú sap que passarà ni com acabarà. L'única certesa és que la vida és constant canvi i en això estem. 

                                 (imatge extreta de twiter)

   Després dels aconteixaments que estan passant ultimament veig la situació molt tensa. L'1 d'Octubre del 2017 va ser un avanç i un després. Veure els documentals fa mal, molt de mal. Hi han coses que no s'han fet bé (i és comprensible). Busquem independitzar-nos d'Espanya, un estat podrit de corrupció, plegat de franquistes i feixistes. Amb unes institucions anclades al passat i amb una població (no tota però si una gran majoria) manipulada pels mitjans de comunicació. És fastigós. És repugnant. 

   Ara, a Catalunya no ens quedem curts. Que signifiquen les càrregues dels Mossos? No un dia. No dos dies. Avui mateix carregant contra els anti feixistes durant una manifestació feixista. El dia 1 carregant contra la gent a les portes del Parlament. Qui controla els Mossos? Que els passa als partits polítics. Que estan fent ERC i JxCat? On és el mandat popular? De veritat que no poden treballar per a tota la gent que ens vem enfrontar a la repressió de l'estat? Entenc que han rebut cops durs els partits però la gent vem rebre les òsties. I ara les rebem de la "nostra" policia quan anem a rendir comtes al MHP Torra. Que està passant? On és la dignitat de l'1-O? Passejant per moltes poblacions i ciutats de Catalunya es veu la dignitat. Se sent la dignitat. Es respira la dignitat, tota la que li està faltant a la classe política. I entenc que estan lligats de mans i peus però collons, ho parleu clar o marxeu. De veritat que algú encara creu que l'estat espanyol pactarà un referèndum vinculant i amb supervisió internacional? Potser hi ha gent que hi creu. Jo sincerament no. O canvien les coses o això fa baixada. Fa molta ràbia recordar els dies d'Octubre de l'any passat i veure com estem ara. Potser en aquell moment s'hauria d'haver defensat la República amb totes les conseqüències però ja és passat i no es pot canviar. Es pot canviar el present i jo sincerament crec que si en Puigdemont ve, es tanca al parlament i hi han 100.000 (per no dir 500.000 o 800.000 o 1milio 200.000) persones davant no hi haurà collons d'entrar a matar. Digueu-me ingenu si voleu però crec que seria un bon pla. Potser és somiar massa però de somnis també viu l'home. I com deia Asimov, "La violéncia és l'últim recurs de l'incompetent.

Així que visca la República.

                                               (imatge extreta del Poblenou)

  Avui fa un any estava passant la nit a l'escola on van els meus fills. Ens hi voliem quedar els 4 però al final em vaig quedar jo en representació de la família. No era bona idea, vem creure amb la meva companya, involucrar els nens en això. Així que m'hi vaig quedar juntament amb d'altres pares i mares que alguns coneixia i alguns no. No era el cole on ens tocava votar però voliem ser-hi. Nosaltres votavem a un que està a 3 minuts caminant. Cap a les 11 de la nit ja vem tancar les portes d'accés i vem fer reunions per saber com afrontar les situacions que podien presentar-se. Recordo tenir molt clar que si passava alguna cosa teniem que fer ressistència pacífica, mai perdre els nervis ni la calma. Les hores van anar passant i jo tenia clar que no dormiria aquella nit. Quan no soc a casa em costa dormir així que ho tenia clar. Ens vem quedar un grupet d'unes deu o quince persones despertes mentres els altres, que serien més d'una cinquantena, intentaven dormir (algun roncava i tot). Vaig conèixer a una dona del barri que era una barreja entre la meva sogre i la Carmina de les pelis "Carmina o revienta" aquelles del Paco León (que és la seva mare). La dona no parava de fumar Winstons, fer algún trago i explicar-me històries de quan era jove. Ella no havia nascut a Barcelona, és Espanyola i porta molts anys a Catalunya. No recordo si em va dir que votaria Si o No però recordo que em va dir que estava allà perquè volia que la gent pogués votar. És activista del barri i sempre està en protestes i manifestacions. Les hores van anar passant i de tant en quant es veia passar algun vehicle de Mossos i ens posavem en alerta, però passaven de llarg i ens relaxavem. Cap a les 5 de la matinada va començar a aparèixer gent. Estavem emocionats. A les 5 i poc ja hi havia mes de 100 persones, l'acera plena. Vem obrir les portes i els que teniem que votar a un altre cole vem sortir entre aplaudiments de la gent. Va ser molt emocionant. 

    Vem anar al cole on ens tocava votar i ja estava bastant ple el carrer. Eren quarts de 6. Encara era fosc. Hi havia nervis. Va començar a ploure bastant fort i ningú es va moure d'allà. Al cap d'una estona va parar i només veient les cares de la gent sabia que seria un dia històric. Van passar les hores i cap a les 8:30 erem molta gent al carrer. Vem sentir aplaudiments i era quan portaven les urnes!! Semblava que ho teniem a tocar. A les 9 es van demanar voluntaris per constituïr les meses. No en va faltar ni un. Després vem començar a rebre avisos pel mòbil i jo no m'ho creia. Vaig veure els videos que la gent penjava a les xarxes de la violència amb la que actuaven la Policia i la Guardia Civil. Escoltava la radio amb una orella, amb els ulls mirava al capdamunt del carrer esperant que arribessin a fer-nos mal. La sensació era de convicció i a l'hora ràbia i por. Ens vem comunicar amb la famíla per saber si estaven bé. També estaven a les portes d'un cole però en un altre barri. El matí va ser angoixant. No parava de veure imatges de càrregues policials. Es veia clar a que havien vingut els Piolins. Però el que més em va impactar va ser com la gent vem resisitir. Vem aguantar tota la tensió viscuda. 

Vaig anar a casa a descansar una estona, ja que estava mig marejat de no haver dormit, els nervis, la tensió, l'angoixa..... Després vaig fer cua durant 1 hora i mitja per votar. Just la dona de davant meu, una dona d'uns 70 anys, s'havia deixat el DNI a casa. Va tenir que anar a buscar-lo. Posar el sobre a la urna em va produïr una gran satisfacció. Va ser un esforç colectiu que em sembla que mai oblidarem. La tarda la vem passar, com moltes famílies del barri, davant del cole esperant l'hora de tancar per a protegir les urnes i els vots. Hi havien rumors de que vindrien a última hora a pendre'ns les urnes però al final no va ser així. Es va poder fer el reconte. Vem tornar a casa. Em vaig encendre un cigarro i vaig veure el resum de la jornada a la tele. Estava estupefacte. Quanta violència. Vaig veure el recomte i finalment vaig decidir anar a dormir. Aquell dia crec que va canviar per sempre les nostres vides i la història de Catalunya. 
Avui tornaria a fer el mateix. República!!

                                                                                  (imatge extreta de twiter)