Avui fa un any estava passant la nit a l'escola on van els meus fills. Ens hi voliem quedar els 4 però al final em vaig quedar jo en representació de la família. No era bona idea, vem creure amb la meva companya, involucrar els nens en això. Així que m'hi vaig quedar juntament amb d'altres pares i mares que alguns coneixia i alguns no. No era el cole on ens tocava votar però voliem ser-hi. Nosaltres votavem a un que està a 3 minuts caminant. Cap a les 11 de la nit ja vem tancar les portes d'accés i vem fer reunions per saber com afrontar les situacions que podien presentar-se. Recordo tenir molt clar que si passava alguna cosa teniem que fer ressistència pacífica, mai perdre els nervis ni la calma. Les hores van anar passant i jo tenia clar que no dormiria aquella nit. Quan no soc a casa em costa dormir així que ho tenia clar. Ens vem quedar un grupet d'unes deu o quince persones despertes mentres els altres, que serien més d'una cinquantena, intentaven dormir (algun roncava i tot). Vaig conèixer a una dona del barri que era una barreja entre la meva sogre i la Carmina de les pelis "Carmina o revienta" aquelles del Paco León (que és la seva mare). La dona no parava de fumar Winstons, fer algún trago i explicar-me històries de quan era jove. Ella no havia nascut a Barcelona, és Espanyola i porta molts anys a Catalunya. No recordo si em va dir que votaria Si o No però recordo que em va dir que estava allà perquè volia que la gent pogués votar. És activista del barri i sempre està en protestes i manifestacions. Les hores van anar passant i de tant en quant es veia passar algun vehicle de Mossos i ens posavem en alerta, però passaven de llarg i ens relaxavem. Cap a les 5 de la matinada va començar a aparèixer gent. Estavem emocionats. A les 5 i poc ja hi havia mes de 100 persones, l'acera plena. Vem obrir les portes i els que teniem que votar a un altre cole vem sortir entre aplaudiments de la gent. Va ser molt emocionant. 

    Vem anar al cole on ens tocava votar i ja estava bastant ple el carrer. Eren quarts de 6. Encara era fosc. Hi havia nervis. Va començar a ploure bastant fort i ningú es va moure d'allà. Al cap d'una estona va parar i només veient les cares de la gent sabia que seria un dia històric. Van passar les hores i cap a les 8:30 erem molta gent al carrer. Vem sentir aplaudiments i era quan portaven les urnes!! Semblava que ho teniem a tocar. A les 9 es van demanar voluntaris per constituïr les meses. No en va faltar ni un. Després vem començar a rebre avisos pel mòbil i jo no m'ho creia. Vaig veure els videos que la gent penjava a les xarxes de la violència amb la que actuaven la Policia i la Guardia Civil. Escoltava la radio amb una orella, amb els ulls mirava al capdamunt del carrer esperant que arribessin a fer-nos mal. La sensació era de convicció i a l'hora ràbia i por. Ens vem comunicar amb la famíla per saber si estaven bé. També estaven a les portes d'un cole però en un altre barri. El matí va ser angoixant. No parava de veure imatges de càrregues policials. Es veia clar a que havien vingut els Piolins. Però el que més em va impactar va ser com la gent vem resisitir. Vem aguantar tota la tensió viscuda. 

Vaig anar a casa a descansar una estona, ja que estava mig marejat de no haver dormit, els nervis, la tensió, l'angoixa..... Després vaig fer cua durant 1 hora i mitja per votar. Just la dona de davant meu, una dona d'uns 70 anys, s'havia deixat el DNI a casa. Va tenir que anar a buscar-lo. Posar el sobre a la urna em va produïr una gran satisfacció. Va ser un esforç colectiu que em sembla que mai oblidarem. La tarda la vem passar, com moltes famílies del barri, davant del cole esperant l'hora de tancar per a protegir les urnes i els vots. Hi havien rumors de que vindrien a última hora a pendre'ns les urnes però al final no va ser així. Es va poder fer el reconte. Vem tornar a casa. Em vaig encendre un cigarro i vaig veure el resum de la jornada a la tele. Estava estupefacte. Quanta violència. Vaig veure el recomte i finalment vaig decidir anar a dormir. Aquell dia crec que va canviar per sempre les nostres vides i la història de Catalunya. 
Avui tornaria a fer el mateix. República!!

                                                                                  (imatge extreta de twiter)