dijous, 26 de desembre del 2019
Esperant algun moviment.
Ja fa dies que el tribunal europeu ha resolt el cas de la inmunitat d' Oriol Junqueras. Segons uns el resultat és clar; Junqueras està il·legalment empresonat després de ser escollit eurodiputat a les eleccions europees de l'abril. Com a europarlamentari te inmunitat i si se'l vol jutgar s'ha de demanar un suplicatori al parlament europeu. Uns altres (molt pocs, certament) diuen que una cosa no afecta a l'altre ja que ja està sentenciat. Molts diuen que se l'ha de deixar en llibertat inmediatament i que ha de caure tota la causa i anul·lar la sentència del judici. Hi han opinions per a (casi) tots els gustos. Jo, sense tenir ni idea de dret, ni de jurisprudències, ni aplicació de certes lleis ni de moltes coses, tinc clar que tot el judici ha estat una farsa, que no s'aguanta per enlloc i que la justícia espanyola ha retorçat tant les normes que em sembla que ho començarant a pagar. El cas de Junqueras ha afectat també (en positiu, de moment) al president Puigdemont i a Toni Comín. També segurament a Clara Ponsatí. De fet, Puigdemont i Comín ja han anat a retirar la seva acreditació d'europarlamentaris mentre la premsa espanyola, tertulians i polítics treien espuma per la boca veient la situació. A si, i sense cap tweet ni cap referència de cap tipus de Rufián, ni Aragonès ni de Tardà, entre d'altres, felicitant-los. El revés de la justícia europea deixà en molt mala posició a la Sala Segunda del Tribunal Supremo. Hauran de fer un moviment i encara estem esperant. S'han fotut en un liu judicial que s'ha de veure com se'n sortiran. Serà lent però espero que espectacular.
L'altre tema son les negociacions entre ER i PSOE per al suport per a la investidura. N'hi ha que creuen que pot ser bo. N'hi ha que no. N'hi ha que creuen que ER no s'ha de baixar mes els pantalons. N'hi ha que creuen que no es poden baixar mes els pantalons. N'hi ha que creuen que fins que no alliberin a Junqueras no es pot pactar res. N'hi ha que creuen que si. Hi ha per a tots els gustos aquí també. Realment el futur és incert i no sabem que passarà (potser n'hi ha que si ho saben...). El que si sabem que està passant és que estan alliberant als detinguts el 23 de setembre en la Operación Judas on es van detenir a 9 persones acusades de terrorisme i en queden dos a la presó encara. A 2 ja els havien deixat lliures al mateix setembre i poc a poc (massa a poc a poc) han anat deixant anar als altres, això si, pagant fiança. S'està demostrant un cop mes que tot allò va ser una prèvia per al que podria venir després, just quan sortís la sentència. Gent acusada de terrorisme sense cap prova i amb tots els mitjans de comunicació criminalitzan-los, junt amb polítics espanyols i també alguns catalans, entre ells Tardà i Mas. I cap d'ells ha sortit a reconèixer que es van equivocar. No em soprpren. Vergonyós tot plegat.
Passen els mesos, i els anys i evidentment l'estat no ha acabat amb l'independentisme. Ens ha maxacat i molt però encara hi som. Amb lo fàcil que seria haver fet un referèndum. De fet el vem fer però a ulls de la comunitat internacional sembla que no va servir. Penso que el que ens està servint és a partir de tot el que va passar després. La lluita continua. Les ganes hi son. Parlo amb la gent que m'envolta i veig que som mes lluny que mai. Discuteixo opinions dels que pensen diferent. Busquem punts de trobada, analitzem, critiquem, busquem camins, critiquem, lloem, cadascú a la seva manera, tornem a criticar i a l'endemà hi tornem. L'únic camí és endavant. I la resta, caurà pel seu propi pes.
Salut i República Catalana!!!
(BCN Desembre 2019)
dijous, 12 de desembre del 2019
Feta la llei, feta la trampa.
Doncs això, feta la llei, feta la trampa. I així anem. Qui dicten i apliquen les lleis tenen per la mà fer qualsevol cosa. Estaria bé predicar amb l'exemple. Portem massa temps discutint sobre l'aplicació de les lleis, els marcs legals, els criteris judicials, les normes, la sagrada constitución.... i així (i amb el fred que fa) s'ha anat esvaïnt l'única manera de pressionar a un estat com l'espanyol. Quan no és per una cosa és per una altra. També hi té a veure la repressió desfermada cap als catalans. Gent detinguda amb proves falses, atacs del Mossos a manifestants, violència tant policial com judicial que arrestrem desde fa anys i una llarga llista de casos que fan posar de molt mala llet!!! Està molt bé pensar que la política servirà per a resoldre un conflicte que cada cop s'ha fet mes gegantesc i ja te unes dimensions inassumibles per a un estat amb poc interés en èsser un estat democràtic exemplar. Està clar que amb voluntat política es pot arribar a uns punts ara mateix inimaginables. De fet, fa un mes semblava inimaginable que Pedro Sánchez negocies res amb cap independentista. 1 mes després de les eleccions el tema català ha passat de ser "un problema de convivencia entre catalanes" a ser "un conflicto político". Curiós, no? Mig PSOE (l'altre mig els hi fa el llit) parla d'ER com no havien fet fa just un mes El que falta, i molt, és voluntat política. Sobretot per part de l'estat. Per què serà?
Passen els dies, els mesos i els anys i la solució no es veu molt propera. Ara la política està pendent d'un possible pacte de govern entre PSOE-UNIDAS PODEMOS amb l'abstenció en el debat d'investidura d'ER. Tot girà entorn a aquesta idea. Sembla que si es conseguis formar govern a Espanya no hi hauria majoria possible al congrés per una moció de censura per tant el govern de Sánchez s'asseguraria 4 anys al poder. Segur que hi han moviments per a intentar trencar aquest possible pacte. Estic segur que una gran part dels poders estatals no volen per a res un pacte així. A més la setmana vinent es resoldran temes com el de la inmunitat de Junqueras, i això afectarà també al president Puigdemont i Comín. Hi han masses coses judicialitzades i això no resol res, sinó al contrari; fa mes difícil arribar a trobar una solució. Mes de mitja espanya creu que ja està bé la sentència del tribunal suprem. A mes, els representants polítics de tota aquesta gent van molt forts. No entenen que és la democràcia. Per ells la llei ho és tot (excepte ens els centenars de casos de corrupció que tenen tant uns com altres). Fora de la llei no hi ha res, diuen. Així que podem esperar?
I mentrestant el mon segueix girant, la gent seguim vivint, uns millors i uns pitjor. La gent segueix gastant, comprant, menjant, contaminant, fent bromes, cantant, escrivint, saltant amb paracaigudes o anant en moto. La vida és molt mes que les baralles polítiques per al poder (que hi son a tot arreu), però penso que ens ha tocat viure uns moments històrics com tants d'altres hi ha hagut i hi haurà. Disfrutem-los mentres podem i intentem ser el mes justos possibles.
LLibertat presos polítics, independència i visca la República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
dilluns, 18 de novembre del 2019
Judicis polítics i mes.
Avui hem tornat a viure un judici polític a Catalunya. Fa massa temps que la política s'ha judicialitzat i ara estan a punt d'inhabilitar al President de la Generalitat Quim Torra per no despenjar una pancarta a favor dels presos polítics i de la llibertat d'expresió durant un periode electoral on la Generalitat no hi tenia cap paper. A aquest punt és on està arribant la "democràcia" espanyola. El problema està en que en aquests judicis polítics, com en tots, hi han dos parts; els que acusen i els que es defensen. La part de les acusacions son, mai tan ben dit, de part i estan polititzades. El tema de la separació de poders és inexistent i ja pots tenir un dels millors advocats com Gonzalo Boye que, amb les seves brillants argumentacions (i espero equivocar-me), no aconseguirà l'absolució, quan seria el mes just. A més, és escandalós saber que els magistrats que han de jutjar i dictar sentència, han anat escampant les seves opinions sense cap mena de complexe. Qui es pot defensar així? On son les garanties d'un judici just? Queda clar que cap judici polític és just. Per mes voltes que donguem fins que no es torni la política al seu lloc la cosa cada cop anirà a pitjor.
A nivell polític s'està en un moment molt complex. El preacord Sánchez-Iglesias ha agafat descolocat a mitja espanya i només cal sentir a gent com Felipe González o Aznar per veure per on van el tirus. Aquests dos prefereixen clarament un pacte PSOE-PP sense Sánchez. Es veuen varies coses, entre elles la por que tenen a que PODEMOS formi part d'un govern espanyol (tot i lo descafeïnat que està PODEMOS ara mateix, si, si, aquells de acabar con la casta i el régimen del '78 i tot allò que van vendre). On està el podemos que qüestionava la monarquia espanyola heredera d'un règim feixista i posada a dit del dictador, que qüestionava el model territorial i defensava un referèndum d'autodeterminació (o això semblava) per a Catalunya? Aquell PODEMOS sembla que ha passat a ser una crosa mes del règim del '78. I amb tot aquest panorama que han de fer els partits catalans? Donar suport a aquest govern? Abstenir-se? Negar completament els seus vots? Tot dependrà del que es pugui aconseguir negociant però sincerament, tindran el que s'ha de tenir els polítics espanyols per a resoldre aquest problema polític? A mi m'agradaria pensar que si però veient i escoltant-los no tinc molt clar que pot passar. Penso que Iglesias podria fer concessions, Sánchez no tantes i per descomptat ni Casado ni Abascal ni Rivera, ah no, que Rivera ja no hi és....doncs ni Arrimades tindrien prou altura política com per fer-ho. S'ha de confiar amb Sánchez (que fa poc se li va escapar allò de que la fiscalia depen del govern, igual que se li va escapar, o mes ben dit, el van pillar a Fernández Díaz del PP que la fiscalia te lo afina...) veient que la repressió no s'ha aturat sinó que s'ha endurit? No dona gaire confiança, la veritat. De Iglesias algú es pot fiar després de deixar aparcat el tema de la monarquia, del referendum, de la llei mordassa, de la reforma laboral........em sembla que tampoc. Vaja, que no es veu gaire llum a l'horitzó.
Només els temps ens ensenyarà com es debloquejarà la situació, si algun dia s'acaba desbloquejant.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
dimecres, 13 de novembre del 2019
Tsunami!!!
Passen tantes coses que és impossible arribar a tot. Tsunami Democràtic ha tallat l'autopista AP7 a la Jonquera, banda francesa, ha muntat un escenari, cuina i un lavabo, hi han hagut concerts i la gent ha ressistit 30 hores ven bé, tot i el fred que fotia. Després, quan la gendarmeria francesa els ha desallotjat, després de petits talls a la NII i d'altres, hi ha hagut una jugada de despiste i s'ha tornat a tallar la AP7 a l'alçada de Salt, s'ha muntat l'escenari i hi han hagut mes concerts. A la vegada a la frontera basca hi ha hagut marxa lenta de cotxes que ha causat cues kilomètriques. I tot això convocat a través de l'aplicació de Tsunam Democràtic i les xarxes socials. Va començar el dia 11 al matí i ha acabat avui dia 13. Revolució digital. Noves formes de comunicació i talls de carreteres i autopistes com s'ha fet tota la vida. I així hem de seguir fins que algú es digni a afrontar el problema. Persistir!!!
A nivell polític encara han passat mes coses. En les eleccions del 10N els resultats no han canviat massa. La millor notícia és que les dretes no sumen. Ciudadanos ha perdut 47 diputats (i amb això Alberto Rivera ha plegat de la política, per fi!!! I girauta també!!!) que han anat a parar a PP que n'ha aconseguit 88 i Vox que ha pujat fins a 52. El PSOE n'ha perdut 3, s'ha quedat en 120 i Unidas Podemos n'ha perdut 7 i s'ha quedat amb 35. A Catalunya ER ha perdut 150 mil vots, 2 escons i ha quedat amb 13 diputats. PSC ha perdut uns 100 mil vots i ha quedat 2a força amb 12 diputats. JxCat ha pujat en vots i ha aconseguit un diputat mes, ara en te 8. PPC'sVox han tret 2 cadascú i la CUP ha aconseguit 244 mil vots i 2 escons al congreso. Curiosament 36 hores després de les eleccions Socialistes i Podemos han firmat un pre acord de govern. Fa una setmana semblava impossible que això passes basicament per l'actitud de Sánchez. I perquè no ho van fer a l'estiu? S'han hagut de repetir unes eleccions que han donat ales a l'extrema dreta de Vox gràcies al blanqueig que en fan tan PP, com Ciudadanos, com PSOE, PSC i tots els mitjans de comunicació espanyols. L'extrema dreta sempre ha existit a Espanya però abans estava dins del PP. Uns quants van passar a Ciudadanos i finalment, veient que el partit de Rivera havia perdut el nord han anat a parar a Vox, l'autèntic partit ultra dretà, xenòfob, homòfob, racista i franquista. La qüestió és que entre PSOE i UP sumen 155 diputats. Els falten uns quants per arribar a la majoria absoluta i qui pot tenir la clau d'això és ER. La pregunta és clara; Donarà ER els seus vots? Si ho fa serà a canvi de res? (tothom sap que en política res és gratis). Aquí està el dubte que omplirà tertúlies i pàgines de digitals d'aquí fins al dia del debat d'investidura. Jo no se que faran. Fagin el que fagin rebran elogis i crítiques. El meu vot, un cop mes, estic segur que no servirà per a investir a Pedro Sánchez.
Ja per últim destacaria que l'advocat de la UE ha resolt que un europarlamentari ho és des de que rep els vots dels electors. Això obre la porta a que el President Puigdemont i el Conseller Comín puguin ser europarlamentaris. En el cas del vicepresident Junqueras no està molt clar ja que està sentenciat amb 13 anys de presó pel Tribunal Supremo. Ara el tribunal haurà de decidir quin és el seu parer.
I mentres tot això passa la societat catalana segueix mes mobilitzada que mai. I així és com hem de continuar. I presionar al govern de la Generalitat que, per mes que estigui lligat de mans i peus i agafat pels collons per part de tot l'aparell judicial i represiu de l'estat, sabien on es fotien. Si no volen desobeïr i acabar a la presó o inhabilitats (en el millor dels casos) doncs que marxin!!!
Salut, República Catalana i TSUNAMIIII!!!
(imatge extreta de twitter)
divendres, 1 de novembre del 2019
La lluita continua.
Si algú pensava que amb la sentència del procés l'independentisme abaixaria els braços anava equivocat. A nivell polític si que pot semblar que mes d'un ha abaixat els braços però a nivell social, la sentència, diria que ha reforçat el sentiment independentista. Hi han mobilitzacions per tot arreu (uns llocs mes que d'altres), talls de carreteres, concentracions a places, llançament de globus amb pintura i una llarga llista d'aconteixaments. Una que va començar ahir és una acampada a plaça Universitat de Barcelona. Joves estudiants plantant tendes i fent assamblees. Espero que duri.
Estem a una setmana i poc d'eleccions espanyoles. Es parla que, dependent dels resultats, s'intentarà fer una coalisió de govern de PSOE i PP. És la última (o penúltima, o avantpenúltima.....) bala que te l'estat espanyol abans de desfer-se com un sucre a l'aigua. Està tot tan viciat i tan malament que poca gent veu una sortida democràtica al conflicte entre Catalunya i Espanya. El president en funcions Pedro Sánchez està fent, de llarg, un dels pitjors papers en la política espanyola. Per mi molt pitjor que Rajoy i Aznar, que ja és dir. Sánchez se'n en fot de les trucades del president Torra i no deixa de repetir que el conflicte de Catalunya és entre catalans. Quins collons!!! El conflicte és amb l'estat espanyol, amb la policia espanyola, amb els indigents mentals que hi han a la política espanyola, començant per Sánchez, seguint per Casado, Rivera, Iglesias, Garzón, Carmen Calvo, Cayetana Álvarez de Toledo, Inés Arrimadas, Borrell, Ábalos, i una llarga llista de noms. El conflicte és amb ells, fills del franquisme, que continua mes viu que mai tot i que fa una setmana van treure al dicatdor del Valle de los Caídos a crits de Viva Franco, Viva España i totes aquestes proclames que, en una democràcia consolidada, serien delicte. El conflicte és amb tota aquesta colla d'inmorals que van de demòcrates quan, en una democràcia consolidada, la meitat estarien a la presó per lladres i corruptes i l'altre meitat serien inhabilitats per ocupar càrrecs públics. També una menció especial per a Iceta i tota la gent del PSC que al 2012 defensaven un referèndum pactat amb l'estat (perquè segons ells en les democràcies avançades com l'espanyola s'ha de poder fer) i uns anys després es manifesten amb Societat Civil Catalana (extrema dreta). Iceta és de les pitjors persones que he vist. És fastigós, un cínic, un vividor del diner públic sense ofici ni benefici. El problema entre Catalunya i Espanya son totes aquestes coses i algunes mes. Especial menció també als Comuns, que tot i defensar la democràcia, es posen de perfil no sigui cas que els taqui la sang dels joves i no tan joves apallisats per la policia aquests dies. Molt defensar les llibertats però en el fons son espanyolistes, republicans espanyolistes i com a tals han tingut, tan ells com Podemos, una oportunitat per a posar en escac al règim del 78 i s'han cagat a sobre. Doncs a pendre pel sac!!!
Per últim menció a la política catalana; Patètics. Sembla que també s'han cagat alguns. Rufián fa 4 dies volia donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a canvi de res. Avui critica obertament al PSOE/PSC com si hagués oblidat que fa uns mesos donava els seus vots (i els dels seus votants) gratis. Tardà donant lliçons i presionant per a fer eleccions a Catalunya, pendre el lloc al president Torra i negociar a Madrid la rendició. Torra trucant a Sánchez sense que aquest li agafi el telèfon. Buch intentant fer veure que els mossos han actuat com han actuat perquè sinó Madrid els podia treure les competències sobre els mossos (com si no ho haguessin fet ja)... Els polítics catalans penso que no estan a l'altura del moment. Sabien on es posaven quan es van presentar a les eleccions i no han fet el que van dir que farien. Espero que això els passi factura a les urnes. I parlant de urnes, com ara venen eleccions, de repent sembla que ER torna a ser mes independentista que ningú. Segons les enquestes ER guanyaria a Catalunya per sobre del PSC. Fins al dia 10N no sabem que pasarà però segur que el dia 11N la cosa continuarà igual (o pitjor, ja que sempre va a pitjor).
Si la gent continuem movilitzats això serà imparable. Ja han intentat, tan des de dins com des de fora, parar-nos. Ens reprimeixen, ens peguen, ens maltracten, ens detenen, ens empresonen i nosaltres seguim. I aquesta és la clau, seguir. Desbordar primer als polítics d'aquí i després als d'allà. Tsunami democràtic ja està considerada per la Guardia Civil com una organització criminal. Una organització que te mes de 380 mil seguidors a Telegram. Ja els han censurat pàgines web. Intentaran decapitar-los ràpid i sembla que els costarà. Se'ns titlla de violents i terroristes, quan els unics violents son la PN i els Mossos i els terroristes son els que van atacar a les Rambles al 2017 i ningú ho vol investigar. Se'ns titlla de violents i els centenars de videos que hi han d'aquest dies demostra qui son aquí els violents (AQUÍ).
I acabo perquè em poso dels nervis!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge de Jordí Calvís extreta de Twitter)
dilluns, 21 d’octubre del 2019
La resposta continua.
Fa una setmana que va sortir la sentència i portem una setmana de mobilitzacions continuades. Els primers dies van haver-hi batalles campals però curiosament, des de dissabte, no hi han hagut mes aldarulls. El resultat de moment és de 590 ferits, 154 mossos, 134 PN, 1 Guardia Urbà i 302 manifestans entre ells una seixantena de periodistes cubrint els disturbis. D'aquests manifestants n'hi ha 4 ferits greus, entre ells un PN, 4 manifestans han perdut un ull, hi han hagut 199 detencions, fins al moment, 107 han passat a disposició judicial, 76 han quedat en llibertat amb mesures cautelars i 28 estan a presó provisional sense fiança. Aquí van uns quants videos.
Clickeu aquí.
Ara estem en un moment d'impàs.
A nivell polític la situació és lamentable. No s'ha articulat una resposta conjunta dels partits independentistes i s'estan veient superats per la gent. Clar que si!! Sembla que al President Torra li estan fent el llit. Hi ha massa intoxicació informativa i poca veracitat. Alguns parlen de contactes entre la Vicepresidenta Calvo, del govern espanyol i Aragonès, vicepresident del català. ER i JxCat estan en una lluita que només facilita que el govern espanyol fagi el que vulgui. Al carrer la gent cridem Independència i sembla que alguns no ho vulguin escoltar. Pel que fa al govern espanyol, avui el president en funcions Pedro Sánchez ha vingut a Barcelona per a visitar a un PN ferit a l'Hospital de St Pau i ha hagut d'entrar i sortir per Urgències sota els crits de "llibertat presos polítics" cantants pels treballadors de l'hospital. El president Torra sembla que l'ha trucat diverses vegades i no s'ha dignat ni a contestar. I avui, veient el panorama, tal com ha sortit de l'hospital ha marxat pitant cap a Madrid. Em sembla que no les te totes.
El que està clar, i sense justificar cap mena de violència, és que els catalans aquests dies hem demostrat que no ens agenollarem davant de ningú per mes violència que ens exerceixin. La resposta ciutadana és increïble. Des de les marxes per la llibertat que van reunir a una gentada des de dimecres fins a divendres caminant des de diferents punts del territori fins a Barcelona on va haver-hi una gran manifestació fins a les protestes que es van fent cada dia a diferents punts del territori; Des de talls de carreteres a Gurb, a l'Ebre, a la Jonquera... fins a sentades davant de les delegacions del govern fins a talls a la Meridiana, Gran Via... No hem d'afluixar.
Han passat moltes coses en molt poc temps. Càrregues indiscriminades tant dels mossos com de la PN, detencions de perdiodistes, abusos policials que s'haurien de investigar, manipulació informativa... Hem viscut uns dies molt moguts i s'està demostrant que si la policia no carrega no hi ha problemes. Que ha passat des de dissabte? És curiós si mes no. Hi han informacions que diuen que la PN no s'esperava una resposta per part de la ciutadania tan brutal com va ser. Crec també que el que ha quedat demostrat és que l'operatiu policial no ha sapigut controlar els disturbis que hi han hagut. S'han vist superats per l'autoorganització de la gent passant dels partits. I com no, la violència genera violéncia. Han carregat contra gent pacífica que protestava legitimament i després, a altes hores, estaven superats per un grup de radikals. Des de dissabte, tant violents que eren els CDRs, totes les concentracions que hi han hagut han acabat sense ni un disturbi. Dissabte, algun polític d'ER, va intentar quedar bé amb la gent que protestavem sense violència i en va sortir escaldat. Cal recordar que la majoria de protestes i concentracions son pacífiques i que els disturbis que van passar de nit, vulguem o no, formen part de les lluites socials perquè no hem de perdre de vista que, amb la sentència, se'ns estan retallants drets com el de manifestació i de reunió entre d'altres i s'ha comés una injustícia inmensa; Hi ha dos activistes que es pasaran 9 anys a la presó per haver pujat a un tot terreny de la GC per descombocar una concentració el 20 de setembre del 2017. La lluita continua.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
PD: Avui la fiscalia espanyola ha imputat a Gonzalo Boye per blanqueig de diners. Casualitat??
dijous, 17 d’octubre del 2019
La Resposta.
Estem vivint la resposta a una sentència injusta i a un procés judicial ignominiós. Quarta ni d'aldarulls a Barcelona. Dilluns, dimarts i dimecres ha estat una batalla campal pels carrers de Barcelona, Girona, Tarragona i LLeida entre d'altres llocs. Tot això està deixant en segon pla Les Marxes per la LLibertat on milers de persones estan venint a peu cap a Barcelona des de diferents llocs de Catalunya. Admirable, molt admirable i veure les imatges de columnes de milers de ciutadans caminant per l'autopista o per les carreteres posa la pell de gallina. Arribaran demà i coincidirà amb una vaga de país. Clar que si, cullons!!!
I al final, com no, ha petat tot. Qui no s'ho esperava? Hi ha decepció, frustació i cabreig, molt cabreig amb tot el que estem aguantant. La violència genera violència. L'1-O van venir i ens van apallissar. S'han passat dos anys reprimint-nos i encara han enviat mes policia a fer que s'acati la sentència. Em sembla que ho tenen complicat. I tot això està passant amb el govern d'aquí intentant fer equilibris per justificar l'actuació dels mossos d'esquadra que és sencillament injustificable. De la Policia Nacional ja ho sabiem i dels mossos antigament també. Que ha passat durant els 8 anys que no hi ha hagut un sol aldarull? Qui ho sàpiga que ho expliqui. El que és inexpicable son els milers de videos que corren per les xarxes amb mossos apallissant a la gent d'una manera descontrolada fins arribar a atropellar gent amb les furgonetes. Si des d'aquí no es controlen els mossos que surti el conseller Buch i ens ho digui. O que dimiteixi. Que fagin el que sigui per aturar aquesta barbaritat. És sencillament escandalós i fastigós. S'ha tornat a calentar tot i de fet ja es veia a venir.
També és curiós que dimarts, després de les concentracions de ANC i Omnium per protestar per la sentència, just al acabar, a les 4 capitals comencessin aldarulls. Hi ha gent molt cremada si i segur que s'apunten al que sigui però també s'ha de saber que hi han infiltrats. Això ho sap tothom. A més hi han videos corrent per les xarxes. És obvi que hi han infiltrats però penso que al final molta gent s'ha cansat del processisme i de l'especatcle patètic de la política tan catalana com espanyola. Al final cal cremar containers i fer barricades per presionar. Cremar containers i fer barricades és vandalisme, no violència. Violència és agredir a la gent. La policia agradeix i és violenta i, deixem-nos de tonteries, les revoltes son així. En totes les societats hi ha gent violenta, aquí també. Però és que amb la sentència (faré un dia una reflexió sobre la sentència) s'ha posat a la presó durant 9 anys a dos activistes socials que en cap moment van ser violents. Això que vol dir? Que sense violència tampoc es pot parlar de tot.
I ja la última és que avui, ara mateix, a Barcelona s'han trobat dos manifestacions; una feixista a Sarrià i una als jardinets de gràcia dels CDRs. Que ha passat? Doncs que els mossos han deixat baixar tranquilament als feixistes fins a on eren els CDRs. A sobre han anat avisant que baixaven amb pals de ferro i bats de beisbol. Son molt demòcrates. Imatges lamentables de la policia sense actuar en una mani feixista. Ja hi han videos d'un noi independentista apallissat per uns quants feixistes. 3 nits de pallisses policials. Això és el que ens espera si no assolim la República.
Així doncs salut i República Catalana ja!!!
(imatge extreta de twitter)
dilluns, 14 d’octubre del 2019
Sentència.
Ja ha sortit la sentència, després d'unes filtracions interessades, i ha començat el mambo. Penes que van des del 13 anys d'en Junqueras, 12 anys per Romeva, Turull i Bassa, 11'5 anys per a Carme Forcadell, 10'5 per a Joaquim Forn i Josep Rull i 9 anys per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i l'absolució de Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Justicia? I uns collons!!!
Ha començat la movilització ocupant l'aeroport del Prat. Ja hi han càrregues del mossos com si no hi hagués demà. Ens veiem als carrers!!!
Salut i República Catalana!!!
dimarts, 8 d’octubre del 2019
Moció de censura?
Perquè algú que fa 15 dies deia que no sabia perquè el PP volia presentar una moció de censura al president Torra si no sortien els números va i decideix fer una moció de censura al president Torra sabent que no surten els números? Suposo que ho fan per demostrar-nos la poca idea política que tenen. Ah si, i també com a performance d'una campanya electoral espanyola que culminarà el 10 de Novembre amb resultats incerts. És patètic veure com el partit mes votat a les últimes eleccions catalanes, Ciudadanos, intenta convertir el parlament en una taberna o un plató de televisió, però encara és mes inmoral escoltar els seus arguments per a que una majoria del parlament els voti i així fer presidenta a una persona, Lorena Roldán, que l'any 2013 era a la Via Catalana i a l'any 2019 està continuament repetint que l'independentisme no condemna el terrorisme i vinculant minut rera minut al president Torra com a cap dels Komandos del CDR. Kafkià és poc, molt poc. S'omplen la boca de paraules com democràcia, llibertat i no se quantes merdes quan ells son els primers que no saben que vol dir democràcia. Parlen de violència i Komandos quan a Catalunya els únics comandos violents son els dels franquistes o feixistes que es dediquen a insultar i agredir a independentistes amb navalles i pals de ferro i a sembrar el pànic de tant en quan per algun dels pobles del Maresme o del Bages. Hi han documentats centenars d'actuacions violentes incluïnt la crema de l'ateneu de Sarrià entre d'altres accions. I mai, MAI han condemnat cap acció d'aquestes. O aquella en que un conductor va entrar a la plaça major de Vic a arrancar creus grogues a tota velocitat. Collons, em posa dels nervis tant cinisme.
Com pot ser que la majoria d'arguments que donen siguin de filtracions interessades i extretes dels mitjans de comunicació del règim (La Razón, ABC, El Mundo, El País, OK Diario, A3, T5, La Se(c)ta...) i es quedin tan amples?? Deuen pensar que som idiotes i si, d'idiotes n'hi ha molts arreu però això ratlla ja la indecència moral. Avui en dia, que qui mes qui menys es pot informar per altres canals, ja no serveixen les tècniques del segle XX. Però ells no viuen en el segle XX penso que estan bastant mes enrrera. Total que la senyora Lorena Roldán s'ha passat hores repetint les possibles vinculacions de membres dels CDR's amb el terrorisme, titllant l'independentisme de terrorista, escupint mentides rera mentides sense que ningú li parés els peus total per a acabar pitjor que ha començat. Jo no se com alguns tenen estòmac per aguantar tantes mentides sense sortir a respirar una mica d'aire pur (bé, potser ho aguanten perquè va en el sou que cobren...). Passar-se hores repetint una mentida no fa que aquesta esdevingui veritat però tristament hi ha gent que penso que s'ho acaba creient. I si algún dia es demostra que els detinguts la setmana passada son terroristes ho tornaré a condemnar però fins que no passi hem de creure en le presunció d'innocència, no? Avui el PSC s'ha desmarcat de Ciudadanos i s'ha abstingut però és igual, les fotos de Miquel Iceta amb la plana major del PP, de Ciudadanos i de Vox a les manifestacions de l'Octubre del 2017 en favor de la unitat d'Espanya allà estan i no es borraran. El PSC que al 2012 defensava el dret a decidir.... Qui esperi alguna cosa positiva d'aquests ho porta clar!! I del PSOE... que es pot esperar d'un partit que es diu Socialista i Obrer quan avui, un cop mes en boca del seu secretari general Pedro Sánchez i president en funcions del govern d'Espanya ha tornat a repetir que -primero la ley y después diálogo.
Como? Perdón? Democrácia?
En règims autoritaris la llei està per sobre de tot. En democràcia el diàleg porta a les lleis. Ja sabem en quina mena de règim vivim. De fet ja ho sabem des de fa molt de temps. Penso que un dels problemes que te Espanya és que hi ha molta gent franquista. Però franqusita de veritat. Gent que creu que la unidad de España está por encima de cualquier derecho, i així ens va. Està clar, quan després de 40 anys de "transició" encara està el cos del dictador Franco allà enterrat i hi ha tantes traves per treure'l és perquè molta gent no ho vol. Si molta gent no ho vol és que hi ha molta gent franquista encara. Clar i ras.
I nosaltres aquí esperant la sentència. Especulant quin dia sortirà i quin serà el resultat. Conspiració per la sedició? Conspiració per la rebel·lió? Rebel·lió i sedició? 12 anys? 10 anys? 8 anys? Uns mes que altres? Sigui el que sigui serà dura (espero equivocar-me) i alliçonadora. Només falta que els magistrats es posin d'acord i sigui unànim. Sense fisures. Que serveixi per a futures generacions de catalans. La qüestió és:
Ho permetrem? Ho acatarem? Accepaterm que els condemnin per uns delictes inventats?
Espero que NO.
Salut i República Catalana!!!
divendres, 4 d’octubre del 2019
Sense sobresalts.
Ja ha passat l'1 d'Octubre sense sobresalts. Ha passat també el 3 d'Octubre. Hi ha hagut manifestacions, hi ha hagut protesta, hi ha hagut records......ara, el que no hi ha hagut, com no podia ser d'una altra manera, ha estat violència per part de l'independentisme. Tot el fum que es va vendre la setmana passada sobre terrorisme, Komandos i merdes generades pel règim han quedat en no res. Era d'esperar.
Som un poble civilitzat, som un poble demòcrata, som un poble amb història pròpia. Som gent amb un objectiu i pel que em sembla no pararem fins a aconseguir-ho. Costa i costarà. Ara vindran temps convulsos quan surti la sentència. Sembla que s'està preparant una movilització massiva i duradera en el temps. Estic segur que per les espanyes no saben encara que es trobaran. Ara es viu com en una calma tensa però les coses tenen el seu curs. Fa dos anys vem votar i ens van apallissar. Ens han reprimit i vulnerat drets, encara hi ha presos polítics (sense sentència), exiliats i milers de represaliats que tard o d'hora tornaran a la vida civil I ho celebrarem molt fort. Espanya és un altre mon. Allò és ingovernable. Sembla que les úniques solucions que puguin venir d'allà son represió, mes represió i encara una mica mes de represió. Es parla de tornar a aplicar el 155 o el 116, l'estat d'excepció, la Ley de Seguridad Nacional....... vaja, tipical spanish!! Mentrestant la UE continua mirant a una altre banda (tot i que sembla que pot haver-hi algun moviment de fons). Està clar que qui es juga la llibertat és el poble i si volem ser un poble lliure hauren d'arriscar, protestar i guanyar-nos la llibertat, i aquesta no es guanya des de un sofà enviant missatgets pel les xarxes. Es guanya on sempre s'han guanyat les batalles. Al carrer.
Penso que un dia tot el que ha vulnerat l'estat espanyol els passarà factura. Veurem com van caient les peçes d'un règim hereu d'una dictadura franquista. Veurem com els que han de pagar pagaran com no van fer fa 40 anys. I el dia que això passi serem una mica mes lliures. La clau està en no defallir i sabem que si volem, podem.
Salut i visca la República Catalana!!!
dissabte, 28 de setembre del 2019
Insuportable!!
Ja hi han 7 persones mes en presó preventiva. 7 dels 9 detinguts dilluns han entrat a presó preventiva acusats de terrorisme. Dos han quedat en llibertat, això si, acusats de terrorisme. Cinc no han declarat i hi ha hagut dos que han "confessat" (sota circumstàncies extranyes i amb uns procesos plens d'irregularitats segons els advocats d'Alerta Solidaria). És tot bastant confús. Les portades d'alguns diaris espanyols ja parlen dels plans que tenien per ocupar el parlament durant una setmana amb l'ajuda del President Quim Torra.

No se sap del cert que hi ha en tot això. Podria ser que hi hagués gent disposada a actuar de forma violenta? Doncs podria ser. Podria ser que els detinguts estiguessin preparant alguna cosa? Doncs podria ser. Podria ser que tot fos un muntatge politico-judicial? Doncs també podria ser. El que no pot ser de cap manera és que es prejutgi a la gent des dels mitjans de comunicació i se'ls titlli de terroristes. On és la presumpció d'inocència? I, en un estat de dret, el que s'ha de demostrar és la culpabilitat. És realment escandalós tot el que està passant però tristament ho estem vivint des de l'1 d'Octubre del 2017 quan vem votar.
És increïble el que s'arriba a escoltar d'alguns tertulians. Fins i tot, en moments com aquests, n'hi ha alguns que clarament diuen que el moviment independentista sempre ha estat pacífic, però ho diuen fluixet i amb la boca petita no sigui cas que se'ls hi tiri a sobre la ultradreta espanyola. En canvi n'hi ha d'altres que associen terrorisme al moviment independentista basant-se en les filtracions que està fent la GC ja que el cas està sota secret de sumari, per tant qualsevol informació que surt és de part logicament. No tenen moral, ni ètica ni res que si assembli. Pitjor és el cas d'alguns polítics d'un dels pitjors partits de la història de la política com Ciudadanos. Com se saben inpunes poden dir el que vulguin i muntar unes bronques al parlament que és de vergonya aliena. Aquesta gent no son polítics, son incendiaris reaccionaris a sou de l'estat profund. Saben que poden dir i fer el que vulguin que no els passarà res. I per això Lorena Roldán ensenya una foto de l'atempat de Vic relacionant l'independentisme amb el terrorisme d'ETA i no els passa res. I per això en Carrizosa escup odi cada vegada que parla i no li passa res. Estan creant un clima de crispació insuportable però és clar, que podem esperar d'un partit que en veu de Jordi Cañas va dir "os vamos a montar un Ulster que te cagas"? Això prococa que al Parlament, seu de la soberania popular, s'hagi perdut qualsevol esperança d'arribar a entendre's amb qui pensa diferent. Ells només volen un 155 i a pendre pel sac el independentistes. Evidentment no podem esperar res de bo.
Ha estat una setmana moguda i la sentència és cada cop mes a prop. L'ambient s'ha calentat força i això hauria de fer reaccionar als polítics.... No se si ho faran o no però la oportunitat hi es. També han fet despenjar la pancarta de Llibertat Presos Polítics de la façana de la Generalitat i de l'ajuntament. El President Torra, abans de que fossin els Mossos qui la despengessin, la va fer retirar i al cap de poc se'n hi va penjar una altre. A veure quan dura.
Total que 2 anys després del referèndum estem vivint mes represió, mes violència institucional i mes setge judicial que mai. Penso que això vol dir que no s'han fet tan malament les coses. Evidentment no s'ha pogut implementar el resultat del referèndum però la qüestió ha calat en molta població. Penso que si ens mantenim ferms i units serà imparable. Estem lluitant contra l'estat espanyol. Si, si el imperio donde nunca se pone el sol, si, si, el de la dictadura de Primo de Rivera i el de la dicatdura de Francisco Franco, amb centenars de milers de republicans morts a les cunetes. Si, si, contra l'estat espanyol on el PSOE (partit socialista) en veu del president del govern en funcions Pedro Sánchez, afirma que el Rei encarna los valores de la 2a República. Que pot sortir malament??
Jo penso que el resum és aquest:
L'1 Octubre del 2017 vem votar per autodeterminar-nos sota una pluja de cops de porra, patades i cops de puny de la GC i PN. No van poder para-ho. Vem guanyar una lluita. El dia 3 d'Octubre vem parar el país i veient la situació va sortir el Rei a donar un cop d'estat a les institucions catalanes utilitzant la GC i el poder judicial. El Rei és el màxim representant de les forçes armades. Si ell dona el permís hi ha via lliure. La política queda apartada i per això veiem el que veiem. Des de alsehores vivim sota un setge continu que no sabem ni quan ni com acabarà però que els passarà factura segur. La clau és resisitir. Resisitir i persistir.
Salut i República Catalana!!!
dimecres, 25 de setembre del 2019
Manipulació informariva.
La setmana ha començat molt fort. El dilluns va haver-hi una operació de la Guardia Civil on es van detenir nou persones vinculades als CDR i els van acusar de rebel·lió, terrorisme i tinença d'explosius. Va ser una bomba informativa i a les poques hores ja hi havien titulars als diaris parlant del Terrorismo Catalán Independentista. Manipulació informativa en tota regla. Una operació dictada per un jutge que, oh sorpresa, és el mateix que va ordenar la detenció de Tamara Carrasco i Adri, i el mateix que va començar la investigació a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Quina casualitat.... Els detinguts se'ls van emportar cap a Madrid per declarar a l'Audiencia Nacional. De fet ho faran demà. Això si, a dos els han deixat en llibertat tot i estar acusats de terrorisme. Segons informacions la causa està sota secret de sumari, per tant totes les filtracions que estan sortint només poden venir de la GC. A més ja el dilluns es van difondre videos d'alguns registres. És tot molt tèrbol. És com per sospitar una mica, no?? A més, avui dimecres, ja hi ha uns quants que se'ls ha tret el delicte de rebel·lió i de tinença d'explosius, però el mal ja està fet. A més, després de 9 anys fent manifestacions multitudinàries i amb tot el que ha passat intentar vincular l'independentisme amb terrorisme és directament vomitiu, escandalós, fastigós, lamentable i tots els adjectius que se'l hi pugui posar. Collons, quina ràbia!!!
No se si ho fan expressament o no però la qüestió és que s'ha rebifat l'esperit aquell de Setembre i Octubre del 2017 i això feia falta a l'independentisme, això si, si això no serveix perquè els partits catalans fagin un Front Comú Unitari per encarar el futur ja no se com es podrà fer. Ens han donat l'excusa perfecte per a quan surtin les sentències (condemnatòries i exemplars) d'aquí a poc mes de 10 dies, ens plantem definitivament i mirem l'estat de tu a tu i els posem al límit, com vem fer l'1Oct. I a les eleccions del 10N anar en un Front Comú Unitari a Madrid i plantar-se de veritat. Seria la millor resposta, penso.
Un altre tema ha estat que just un dia després de tot això, el dimarts, el Tribunal Supremo donà la raó al govern de Pedro Sánchez per treure al dicatdor Francisco Franco del Valle de los Caidos. Un punt que es marquen els socialistes anant de progresistes però essent igual de feixistes que PPC'sVox. Tot i que li hagin donat la raó al govern sembla que no serà tan fàcil treure al dictador d'allà. I per si fos poc tot això va i surten associacions feixistes dient que estan disposats a matar si es toca algo del Valle de los Caidos, però és clar, aquí la fiscalia no actua. Sospitós? No se, no se....... Tampoc actua la fiscalia quan avui dimecres les seus d'Omnium, ER i JxCat s'han despertat amb uns bidons sospitosos a les portes. Aquí fa olor a feixisme.
I per acabar un debat al Parlament de Catalunya on hem pogut veure de nou el poc sentit democràtic dels representants de Ciudadanos que cada cop que obren la boca és per tirar la ràdio o la Tv pel balcó!!! Saben que és la democràcia? I la ètica? i la decència?
Total, a pocs dies de la sentència l'ambient torna a estar escalfat i segons alguns cada cop anirà a pitjor. Com si no haguessim ja vist i sentit coses inimaginables fa uns quants anys. Es parla d'una nova aplicació del 155 i mes i mes represió. I des d'aquí tot el suport al President Torra que li ha tocat defensar les institucions en els temps més difícils des del final de la dictadura (si realment ha acabat).
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
dijous, 19 de setembre del 2019
Temps d'espera.
Ja ha passat una altra diada amb manifestació multitudinària on, segons alguns mitjans, l'independentisme està a la baixa ja que "només" hi han anat 600 mil persones. És igual el que diguin, la qüestió és intoxicar. És curiós com es fan els recomptes; Quan hi ha Piromusical a la plaça Espanya i avinguda Maria Cristina hi han sobre les 350 mil persones, quan hi ha una mani independentisme que va de plaça Espanya i carrers del costat fins passat el Passeig de Gràcia per la Gran Via (ho se perquè hi era) diuen que hi havia unes 600 mil......curiosa manera de comptar. El fet és que hi havia molta gent i també és cert que molta va decidir no assistir a una altra performance de colorins per descontentament amb la classe política, que tenien que implementar el resultat de l'1 Oct i el 21 de Desembre i no sembla que ho fagin. De fet ja es va veure el 30 de gener del 2018 quan es tenia que investir al President Puigdemont. Portem 2 anys de repressió i si, encara hi ha presos/es polítics, exiliats/des i represaliats. Ara s'espera la sentència (condemnatòria sense dubtes) i a l'hora esperem una resposta. Per mi una bona resposta unitària i de país seria, aprofitant que tornarà a haver-hi eleccions al Reino de España gràcies a la incompetència extrema dels polítics espanyols, una llista unitària de l'independentisme. Segurament és una utopia però penso que seria una bona resposta, a part de parar el país indefinidament fins que algú amb dos dits de front a Espanya es dignés a afrontar el problema d'una manera democràtica i política. Penso que mai acceptaran un referèndum pactat (ho penso perquè ho han dit per activa i per passiva tan PSOE, PP, C's i PODEMOS ja ho ha descartat) però amb presió popular pot passar qualsevol cosa. Parlo amb gent i hi han molts d'indignats amb els polítics d'aquí, i no és per menys. La gent no ens n'adonem del poder que tenim quan ens juntem però també és cert que els dos caps visibles del moviment social independentistes fa 23 mesos i 2 dies que estan en presó preventiva sense condemna en ferm. Vaja, que no es veu solució a curt termini; és més, ja des d'Espanya es parla de tornar a aplicar el 155 a la mínima que la Generalitat no fagi el que li manen. Així estan les coses.
Tot i així jo segueixo sent optimista. Crec que el que hem avançat no ho perdrem (encara que porten matxacan-nos des del mateix 1Oct). Estem veient moviments directament antidemocràtics i atacs constants a drets funamentals. Fent un repàs a aquests ultims dos anys la llista és tant llarga que em fa la sensació que ho hem normalitzat i això és un greu error. Dels errors se'n ha d'apendre.
El que passarà ara és una incògnita; se d'alguns que diuen que no pasarà res, ni bo ni dolent. Si, sortirem a protestar i què? Faran algo les nostres protestes? Repeteixo, alguns creuen que no i potser tenen raó. Encara ningú ho sap. Penso que hi ha molta gent disposada a deixar-ho tot per avançar en la República i si és així cal unitat i convicció. No volem lluitar com es feia antigament amb armes i violència. Volem lluita democràtica, exercir el dret a vot, autodeterminar-nos i governar-nos i per això lluitarem.
Així doncs, Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
dimarts, 10 de setembre del 2019
Acatar la sentència?
Com s'ha d'acatar una sentència si és injusta? Com s'ha d'acatar una sentència que condemni a 12 o 15 anys de presó a uns representants polítics escollits democraticament i a dos representants de les organitzacions civils acusats dels delictes mes greus del codi penal? Com s'ha d'acatar una sentència d'uns delictes que necessiten de violència i alçaments tumultuaris si no s'ha cremat ni un contenidor? Jo, com a persona individual, tinc dret a no acatar la sentència. Tinc dret a no acatar-la després de veure el judici mes ignominiós que suposo que veuré en la meva vida. Tinc dret a queixar-me i a dir que tot ha estat una puta farsa. Tinc dret a no reconèixer a un tribunal compost per ultraconservadors... tot i que els nostres drets se'ls passen pels collons.
Avui, si no s'ha escoltat 50 vegades la frase -La sentencia hay que acatarla sea qual sea su dirección, és perquè saben que molta gent no l'acatarem. No se si el govern que ens representa l'acatarà però se que molta gent no ho farem. I han de repetir la frase moltes vegades deixant clar qui mana i com mana. A mes ja es parla de que els presos/es polítics a les presons catalanes tenen privilegis i s'està obrint la porta a dispersar-los per Espanya. No seria gens d'extranyar amb tot el que han fet ja. Total que ja s'està preparant el terreny pels següents aconteixaments i ningú sap del cert que passarà.
Farà 2 anys de l'1 d'Octubre i va sent hora de reaccionar. Tant els partits polítics com la ciutadania. El clam de la gent és clar, UNITAT i desobediència. El clam dels partits politics és molt difús. Els mes clars la CUP; Tot el que sigui per construïr República allà hi seran. Si s'ha de desobeïr desobeirant (això diuen). JxCat és un embolic de gent i sigles. L'espai post convergent s'està reorganitzant i hi ha una part bastant definida (la part del President Puigdemont i el seus acompanyants) i una part per definir (la part del PdCat i Mas i companyia). Per últim ER que, sincerament, no se si estan fent tacticisme polític o simplement volen gestionar les molles d'una autonomia obsoleta. Estan donant (segons sembla) un xec en blanc per investir a Pedro Sánchez i criticant a PODEMOS, entre moltes d'altres coses. Si no anem tots en la mateixa direcció no en treurem res de bo.Venen dies forts i el primer és aquest dimecres amb la Diada. Allà es veurà si l'independentisme segueix tant fort com els últims anys. Jo estic segur que si. I si no doncs ja es veurà.
Salut i República Catalana!!!
P.D.: Imatge gràfica de separació de poders.
dimarts, 3 de setembre del 2019
Tornem-hi.
Comença Setembre després d'un Agost on no hi han faltat nous atacs cap a Catalunya i als catalans. Hem vist al gobern espanyol fer el ridícul amb el tema de l'Open Arms i d'altres coses i hem sentit mil i una excuses sobre el debat polític. Avui Pedro Sánchez ha deixat clar que no hi haurà un referèndum pactat (per si encara hi havia algú que pensava que això era possible). L'únic camí que ens queda és la confrontació amb l'estat espanyol.
Revisant la cronologia dels fets dels últims anys em queden clares algunes coses;
-Durant els anys 2016 i 2017 es va produïr un canvi de mentalitat en gran part de la societat catalana la qual cosa va fer possible el referèndum de l'1 d'Octubre.
-Els polítics, durant aquell periode, van estar al seu lloc. Qui no ho va veure clar va marxar. I alguns, que no ho veien gaire clar i es van quedar, ara estan pagant una presó provisional innacceptable.
-L'1 d'Octubre quedarà per sempre en la història de Catalunya, d'Espanya i d'Europa.
-No es va anar fins al final i encara no sabem ben bé perquè. Hi han teories que parlen dels plans militars de l'estat espanyol per acabar amb la revolta pacífica catalana. Hi ha teories de possibles negociacions amb l'estat a través d'Europa que mai van arribar. Hi ha teories que alguns polítics no volien que es fes l'1 d'Octubre. Hi ha massa teoria i poca veracitat.
-Em sopren molt escoltar declaracions de Rufian o de Tardà que son contràries al que defensaven just abans del referèndum del 2017 i fins i tot uns dies després. Perquè deien que implamentarien el resultat i ara diuen que s'ha de pactar amb el PSOE un referèndum pactat quan avui mateix el PSOE ja ha dit que no hi haurà referèndum pactat?
-La lluita entre ER i JxCat només ha portat que mes repressió per part de l'estat. No entenc els raonaments d'ER i com ataquen indiscriminadament a qui vol confrontació democràtica amb l'estat.
-Qui cregui que Espanya negociarà un referèndum o una ruptura democràtica penso que va equivocat. Espanya no te cultura democràtica. Espanya te ultradreta, dreta i centre. Les esquerres, representades per PODEMOS son esquerres de postal. Molt parlar de lo social però res, en el tema drets funamentals i llibertats d'unes minories estan ben calladets. Per mi ja se'n poden anar a pendre pel sac. Venien a assaltar los cielos i s'han quedat fent de crosa del règim del '78.
-Ens han adormit amb el judici de la vergonya que ha durat 4 mesos i a sobre tots sabem com acabarà, amb sentències dures per als acustas del pitjor delicte del codi penal. I part de la culpa d'això és dels propis polítics catalans per no plantar-se just després del 27 d'Octubre.
-Aviat farà 2 anys de l'1 d'Octubre i el que m'anima es veure que hi ha molta gent que hi creu. Viatges per Catalunya i veus República. Parles amb gent i sents República. Fins i tot al poble més petit hi han llaços o estelades o pintades. Vagis on vagis hi ha República. Qui pensi que la negociarem va equivocat. Ens l'hem de guanyar. La societat ho vam fer l'1 d'Octubre. I tornarà a ser la societat qui forci als polítics a desobeïr de nou. De fet al President Torra el jutjaran aquest setembre pel tema llaços. El que es veu mes complicat és que els polítics d'ER desobeeixin. Sembla que estiguin preparant el terreny per voler adelantar eleccions i fer-se amb el govern de la Generalitat.
-Crec que el que està clar és que un moviment com el que hi ha hagut no es desfarà. De fet portem 2 anys de repressió i aquí estem. Falta poc per la diada i per les sentències i això farà que passin coses, no sabem quines ni amb quines conseqüències però passaran coses. La Independència ens l'haurem de guanyar, de lluitar (no a trets com abans), l'haurem de patir i serà (ja ho està sent) dur però l'objectiu és clar.
-Si algú no està disposat a pagar el preu que ho digui. Que marxi. Que deixi pas a qui si que està disposat. Res és gratis.
Només espero que es parli clar. I si parlant clar una majoria de gent no vol confrontació amb l'estat i prefereix pacte doncs que es pacti. Ara, si una majoria vol confrontació i no rendició doncs fins a la victòria sempre!!!
Salut i República Catalana!!!
divendres, 2 d’agost del 2019
La No Investidura.
Finalment no hi ha hagut investidura de Pedro Sánchez. No ha reunit els suports necessàris. De fet només ha sumat un vot. Podemos, EH Bildu i ER s'han abstingut (aquests últims sense res a canvi en pròpies paraules de Sánchez). Ha estat un espectacle llastimós que tornarà després del mes d'agost. La data límit per a formar un govern a Espanya és el 23 de Setembre. Si aleshores no hi ha acord, noves eleccions el 10 de novembre. Segons alguns analístes es veia clar que el PSOE no volia formar govern amb PODEMOS i aquests, per mes que s'hagin baixat els pantalons, no han aconseguit el que volien. Jo sincerament pensava que si que es formaria govern. Espanya està molt encallada i no te cultura de pactes. A part, intentar fer un govern d'esquerres i progressista amb el PSOE és impossible, sencillament perquè el PSOE no és ni d'esquerres ni progressista. Així de clar. Segur que prefereix un pacte amb Ciudadanos o una abstenció del PP abans que governar amb algú d'esquerres i progressista (menys en el tema nacional) com PODEMOS. Veurem com acaba el culebrot.
En el tema República o Independència també hi ha liu. S'ha criticat molt l'actitud d'ER durant la investidura. La de JxCat no tant. Hi ha alguns que parlen d'abstencions a canvi d'indults i rumorologia varia. Tot intoxicació. Em sembla que ara estarem uns quants dies en semi tranquilitat, tot i seguir tenint presos polítics, exiliats i represaliats. Segurament seguirem escoltant notícies que venen d'Espanya totalment indignes i a quina pitjor. Recentment hem sabut que el TC avala el canvi de reglament pel qual es podia investir a Puigdemont quan tocava però és clar, ara ja és tard i el mal està fet. Com aquesta n'han passat tantes durant els darrers dos anys que ja no ens escandalitzem però espero que sapiguem estar a l'altura de la història. De fet ja s'estan calentant motors per la diada de l'11 de Setembre. Alguns dirigents d'ER ja han dit que no hi anirant si es converteix en un "aquelarre anti partits" però amb tot el que han fet no n'hi ha per menys. El que està clar és que junts vem fer l'1 Oct i separats res de bo. Algú haurà de pendre nota i jo seguiré analitzant els aconteixament sota el meu punt de vista. Així doncs......
Salut i República Catalana!!!!
(imatge extreta de twitter)
dimarts, 23 de juliol del 2019
Res a fer.
No podem esperar res de la política espanyola. Portem anys en que hem arribat a un punt de no retorn. Espanya no vol saber res del problema polític que es viu a Catalunya. Ho ha deixat ben clar el candidat a president del gobierno Pedro Sánchez. Durant el debat d'investidura ni una sola referència al problema que estem vivint. Un monòleg de dos hores parlant de lo bé que ho farà el seu govern i bla bla bla..... No se com hi ha algú encara capaç de creure's a aquesta persona. Ell, que es va fer famós pel No és No, senyor Rajoy, demanant a PP i Ciudadanos que s'abstinguin per ser president del govern. Ell, menystenint als que han de ser els seus socis, PODEMOS, que no és que s'hagin abaixat els pantalons i posa't de genolls, és que simplement s'han tret els pantalons i han dit -farem qualsevol cosa per unes cadiretes, tot allò d'acabar con el régimen del '78, la casta, los poderes mediáticos eren bromes per a arribar a tenir poder.... Algú creu que volen fer un govern progressista i d'esquerres? Els propis del PSOE creuen que son progressistes? I d'esquerres?? Collons, quin fàstic!!! Ahir i avui hi ha hagut el debat d'investidura. De moment tant JxCat com ER han votat que no. Dijous es repetirà la votació i si aconsegueix majoria simple acabarà essent president del govern. És un especatcle patètic. No hi ha cultura política ni de pacte a Espanya. És simplement asquerós. Igual d'asquerós em semblen algunes declaracions de polítics catalans mes pendents de no quedar malament amb l'amo espanyol que no pas representar a la gent que els va votar. Jo ja ho vaig dir i ho repeteixo; amb els meus vots no s'està intentant fer president a Pedro Sánchez i estic tranquil però penso en la gent que va votar a ER i JxCat i....... prefereixo no pensar-hi. Espero que quan hi hagin eleccions els passi factura, però això ja ho veurem. La qüestió és que dijous hi haurà una segona votació i si Pedro Sánchez no te majoria (ara mateix jo penso que si que en tindrà) anirem a unes noves eleccions cap al novembre, ja que els polítics son incapaços de fer la seva feina. LLastimós tot plegat.
Un altre tema increïble son les informacions que van sortir la setmana passada al diari PÚBLICO sobre l'atemtat de les rambles i Cambrils del 17 d'agost del 2017. Informacions que cap dels altres mitjans de comunicació La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, La Razón, A3, La Se(c)xta, T5, TVE van escriure ni una sola línia. Informacions on se'n pot extreure fallos per part del CNI, de la polícia espanyola i de part d'alguns polítics. Ningú ha sortit ha dir res. De fet, PPSOECIUDADANOS ja van vetar una comisió d'investigació al congreso. Això no fa dubtar a ningú? No serà que tenen coses a amagar? No se, dic jo.
Penso que l'única manera que tenim de fer front a l'estat espanyol és plantar-nos. Plantar-nos de veritat. De fet els nostres representants polítics els vem votar amb la idea de que es plantarien i ja es van cagar quan el 30 de gener tenien que investir al President Puigdemont i no ho van fer. La represió de l'estat funciona sobre els polítics però la independència ningú ens la regalarà. El futur és incert i no sabem com acabarà tot això. Només espero que la societat sapiguem estar a l'altura de les circumstàncies i tornen a desobeïr massivament com l'1Oct. I aquest cop puguem culminar el procés. Fins aleshores........
Salut i República Catalana!!!!
(imatge extreta de twitter)
divendres, 12 de juliol del 2019
Incertesa generalitzada.
Vivim en una incertesa generalitzada. S'escolten opinions de tot tipus, declaracions de tot tipus i arguments vàlids per a qualsevol pregunta. Ningú sap ben bé que està passant ni que passarà però a mi em queden unes quantes coses ben clares;
1) L'independentisme està més unit al carrer (vull dir entre gent anònima voti a qui voti) que els partits polítics. Molts no entenem com es pot pactar amb el PSC. Segurament no sabem ni una mínima part de tots els mamoneos interns que hi han dintre dels partits (potser és millor així) i de tot el poder que es mou de totes dues bandes de l'independentisme. Hi ha una lluita de poders i nosaltres som abaix de tot. Ara, si de repent 200 mil persones s'uneixen i fan una desobediència col·lectiva els poderosos tremolen. Poden pensar i intentar arreglar el problema o reprimir. De moment veiem que a Espanya li agrada reprimir. I a Catalunya també. Hem vist mossos carregant contra antifeixistes. Quan els d' abaix s'uneixen també tenen poder. També es crea una lluita de poder.
2) A Catalunya hi ha una lluita històrica entre ER i els anomenats Convergents. Seria algo com esquerra/dreta. Penso que això és viure del passat. Pels interessos alguns continuen avivant la flama dels eixos dreta-esquerra quan han quedat, sota el meu punt de vista, desfasats. Sinó com s'enten que En Comú Podem (suposadament esquerra) accepti vots de Ciudadanos, Valls (dreta rància rància) i pacti amb PSC (que es pensen que son d'esquerres)?? Com pot ser que en alguns municipis CUP pacti amb PSC i ER per fer fora el mes votat de JxCAt? Com pot ser que en alguns JxCAt pacti amb PSC? Però a part de tots aquests pactes, on és la dignitat de la classe política (que representa que ens representa tant d'ER, com JxCat, com CUP) pactant amb PSC? PSC son còmplices de la repressió, la presó i l'exili. Jo em sento tranquil perquè els meus vots no s'estan fent servir per aixugar-se el cul però els milers o milions de persones que han votat a ER, JxCat o Cup i ara veuen que pacten amb PSC que deuen pensar? No m'ho vull ni imaginar... Això desfà els eixos i penso que canviarà també el mapa polític català.
3) Nosaltres tenim merder però l'estat del que ens volem separar encara en te més. A part d'escàndols que van sortint cada dia (espionatge a les delegacions catalanes a l'exterior per part del ministre Borrell, investigacions a diputats i diputades independentistes com Laura Borràs....) no tenen cultura de pacte. Estan montant un xou per la investidura o no investidura de Pedro Sánchez amb Podemos i abstenció d'alguns independentistes. Tenen allà un bon merder però cap intenció d'arreglar la situació, sinó no s'enten la pregunta de Sánchez a Iglesias sobre si estaria còmode formant part d'un govern espanyol aplicant el 155. Això dona pistes de per on van els tirus. Penso que no podem esperar res de l'altra banda. Però res de res. Sembla que aquí ER veu possible un pacte amb PSOE i Podemos per arreglar la situació. O potser tenen massa informació, saben que això no passarà mai i intenten aconseguir el millor per a ells, sense pensar en els mes de 2 millions de persones que mou l'independentisme. I això també crea conflicte.
4) Les lluites pel poder son desiguals. Uns acostumen a tenir el poder i els altres intenten aconseguir-lo. Fins ara sempre s'acabat i s'acaba fent servir la violència, la força perquè el poder canvi de costat. A vegades s'aconsegueix i a vegades no. A Catalunya, de moment, el moviment independentista de mes de 2 milions de persones, no hem utilitzat ni la força ni la violència. Han jutjat als nostres representants polítics escollits a les urnes per rebel·lió, sedició i malversació per haver posat urnes, per desobeïr. Els cauran anys de condemnes i ja porten mes de 500 dies en presó preventiva. Ens han reprimit i continuen i ho continuaran fent. No s'aturaran. Nosaltres ens hem de replantejar que toca fer. Jo ho tinc clar. Que tothom parli clar. Tant ER com JxCat com CUP. Que parlin, que expliquin camins, maneres, fòrmules. Si ens unim serem imparables, per separat ja veiem com va. La qüestió és saber si hi ha voluntat política per fer-ho. Voluntat social n'hi ha. Falta la política.
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
dimarts, 9 de juliol del 2019
Fent Camí.
Continuem fent camí cap a la República, encara que no ho sembli. Vivim dies d'enfrontament entre els propis partits independentistes, si encara en queda algun. Molta gent em sembla que no estem entenent gaire el que està passant. Pactes tant d'ER com JxCat com CUP amb PSC en diferents àmbits i ara el xou de la diputació de Barcelona amb retrets creuats entre ER i JxCat. Algú hauria de sortir, donar la cara i parlar sense embuts. S'han fet enrera per a assolir la independència? Doncs que ho diguin clar i sense embuts. Com pot ser que partits que tenen presos polítics i exiliats pactin amb els seus carcellers? Han perdut la dignitat? Estan massa acollonits? No sabien com se les gastava el Reino de Espanya? Collons, sortiu i parleu clar!! És patètic veure com es tiren els plats pel cap entre uns i altres i la CUP desapareguda i criticant. Ara s'entén quan en alguns llibres d'història es parla de traïdors i butiflers. Diria que d'aquí a un temps s'ampliarà la llista amb noms il·lustres. Hauriem de saber que ningú ens regalarà la independència. L'haurem de lluitar. L'haurem de suar. Si quedarà gent pel camí però mes aviat o mes tard l'aconseguirem i aquell dia crec que ens podrem emborratxar fort, molt fort!!
Avui la fiscalia demana inhabilitar 20 mesos al president Torra i a pagar una multa de 30.000 euros per haver desobeït la junta electoral amb el tema de les pancartes dels presos i els llaços. Doncs molt bé, si es confirma serà el tercer president seguit inhabilitat. Mas, Puigdemont i Torra. Diàleg del PSOE per sobre de tot. I la GC ha entrat a la Generalitat a buscar paperassa de l'1 Oct. Sort que el govern socialista era diferent que al del PP. Quin fàstic. L'únic referent que parla de desobediència sense embuts és en Jordi Cuixart. Ho fa des de la presó on d'aquí a poc portarà 2 anys. Sense sentència. Presó preventiva. Calen mes dades? Diria que no.
Girant la vista cap a Espanya....... a part de veure coses horribles, diria que el més destacable, dins de tot l'embolic que hi ha muntat amb els pactes a algunes comunitats (on PP, C's i Vox) no s'acaben de posar d'acord, seria una de les traicions mes grans dels últims temps; Traició practicament consumada: Podemos, per a formar part d'un govern amb els socialistes (que aquests no volen i parlen de "gobierno de cooperación") estan disposats a oblidar la seva proposta per a Catalunya. Proposta que porten des del seu naixement. Proposta de referèndum pactat. Doncs res, a la brossa. Cambio referéndum por sillas. Podemos es treu la careta també. Ja va oblidar el referèndum Monarquia/República, ja ha oblidat la llei Mordaza, ja ha oblidat la Reforma Laboral, ja ha oblidat els morts al Mediterrani, ja ha oblidat per allò que va sortir; Assaltar los cielos, acabar con la casta y con el régimen del 78......Com quedaran els comuns amb tot això? Encara podran o voldran defensar un referèndum pactat amb l'estat? Els Comuns, aquests que han acceptat els vots de la dreta radical de Valls per fer alcaldessa a Colau. El panorama està molt malament, però un problema tan enquistat com aquest tard o d'hora s'acaba. I aquell dia ho disfrutarem molt, casi tan com ho estem patint ara!!
Salut i República Catalana!!!
(imatge extreta de twitter)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)